El V Festival Paco de Lucía Mallorca celebrarà el seu cinquè aniversari amb una programació que combina tradició i contemporaneïtat i amb una “clara aposta” pel talent femení, les noves generacions i el diàleg entre disciplines artístiques. El certamen es desplegarà a Palma en tres moments de l’any: els mesos de març i octubre, i les festes de Nadal.

L'artista emergent Roldii KA —Alberto Roldán (Palma, 2000)— presenta el seu primer EP, Más que al dinero. Mescla de música flamenca, urbana i llatina, aquest primer treball, a través del qual l'artista hi explica una història personal, sortirà a la llum el pròxim 20 de juny i el conformen quatre cançons: Intro (más que al dinero), ¿Dónde estará Dios?, Conversaciones debajo de las sábanas iTe llevas el sol.

Palma serà l'escenari de la 4a edició del Festival Paco de Lucía Mallorca que es durà a terme del 8 al 14 de març del 2025. Aquest esdeveniment de caràcter benèfic ja té la seva primera confirmació. Kiki Morente serà l'estrella que actuarà el 14 de març al Trui Teatre on presentarà la seva darrera feina. L'organització ha explicat que la programació completa i les novetats del festival s'anunciaran durant el primer mes de l'any que ve.

Hi ha un intangible a La guitarra flamenca de Yerai Cortés que costa d’objectivar. I és que és una pel·lícula en la qual es noten les ganes que l'equip tenia de fer-la. En aquest documental sobre el guitarrista flamenc que va enlluernar C. Tangana es percep passió per compartir una història, il·lusió per fer-ho amb un art que per als seus creadors és nou (Antón Álvarez, és a dir, C. Tangana, debuta com a director amb aquest film) i, en general, fam per comunicar. Tot això és molt relatiu en una disciplina tan col·lectiva i en una indústria amb tants interessos com el cinema. I, com deia abans, no deixa de ser una apreciació sobre uns actius molt eteris. Però, com el duende, si hi són, es noten.

Ana Morales (Barcelona, 1982) va néixer i créixer a Catalunya, dins d'una família de pares andalusos que li van transmetre la passió pel flamenc des que era ben petita. Unint la tradició amb l'avantguarda, la bailaora i coreògrafa ha estat guardonada amb el Premio Nacional de Danza 2022 i s'ha convertit en un dels noms de referència del flamenc contemporani. L'any passat va estrenar l'espectacle Peculiar al Festival Grec i ara té una peça inèdita per al festival Flamenco 22 Nou Barris, de Barcelona, que es podrà veure el 22 de juliol a les 22 h. A més a més, l'1 d'agost portarà l'espectacle En la cuerda floja al Festival de Peralada.

Compte enrere per encetar la segona edició del Festival Paco de Lucía a Palma. Dia primer de març, Estrella Morente entonarà els seus temes en un teatre Principal de Palma retut als seus peus; les entrades per a la seva actuació es varen exhaurir en qüestió d'hores. Aquest divendres, la fundadora del festival, Soledad Bescós, ha anunciat una nova incorporació al cartell: el Niño del Elche. El músic no actuarà, sinó que participarà en la sessió d'I-CorDes, que es farà al museu Es Baluard dia 4 de març, juntament amb la ballarina Rocío Molina, premiada a la Biennal de Venècia del 2022.

El partit d'extrema dreta flamenc Vlaams Belang ha utilitzat la imatge corporativa de la famosa marca de mobles sueca Ikea per fer una campanya de propaganda política contra la immigració i els refugiats que arriben a Bèlgica. Ha batejat el seu pla contra l'entrada de nouvinguts amb la sigla IKEA ("la immigració pot ser realment diferent", traduït del flamenc), fa servir els colors corporatius de la companyia –que coincideixen amb els de la formació– i el seu logotip.

El festival Jazz Voyeur i la cantadora Carmen Linares celebraran els seus aniversaris a la vegada: en la inauguració de la 15a edició del festival -que es diu molt ràpid-, la convidada estrella oferirà el seu concert Cantaora: 40 años de flamenco. Serà aquest divendres al Trui Teatre en una nit ben lluïda: la llegenda viva del flamenc repassarà les cançons que han marcat la seva trajectòria i, a la vegada, les vides dels seus oients. No serà, però, l'única estrella a l'escenari: pujarà a acompanyar-la una estona Maria del Mar Bonet, que ja acumula més de mig segle d'escenaris. Carmen Linares i Maria de la Mar Bonet protagonitzaran un moment únic en la història de la música quan pugin a l'escenari totes dues juntes.

El músic pare, el músic reflexiu, el músic atret per la bellesa i curiositat d'instruments de corda. El festival Paco de Lucía posa a l'abast de tothom una mirada més íntima i personal a l'artista, i també mostra un recorregut per la seva col·lecció de guitarres amb una exposició a Can Balaguer, a la planta baixa. El festival, que arranca dia 9 de març amb el concert dels germans Soleá i Kiki Morente, al Principal de Palma, no només inclou música en viu; també aposta per mostrar quina era la relació de Paco de Lucía amb Mallorca, on va viure els últims anys.

Gabriela Canseco, la vídua del virtuós guitarrista, ho ha dit clar: "Si fos aquí, Paco de Lucía estaria molt orgullós". Ha pronunciat aquestes paraules a la presentació del Festival Paco de Lucía, que se celebrarà a Palma a partir de dia 9 de març, quan el concert dels germans Soleá i Kiki Morente, al Principal de Palma, doni el sus a la programació. El guitarrista estava molt unit a Palma, on va viure els darrers anys.

El bailaor i coreògraf Israel Galván i el cantaor Francisco Contreras, conegut artísticament com el Niño de Elche, són dos dels grans noms del flamenc més trencador. Inconformistes i inquiets, els dos artistes havien tingut trajectòries en paral·lel fins que un viatge al Japó els va unir. "Un tablao flamenc em va demanar que fes alguna cosa, el que em vingués més de gust. Vaig dir-los que no portaria ni guitarristes ni cantaors, que hi aniria amb el Niño de Elche", explica Galván. Els dos artistes van idear la proposta al vol d'anada cap al país nipó, on la van estrenar, i la van anomenar Mellizo doble. Des d'aleshores l'han portat al festival d'Avinyó i a Madrid, i aquest dissabte aterra al Teatre Municipal de Girona dins el Temporada Alta.

L'històric Tablao Flamenco Cordobés, situat a la Rambla de Barcelona, reobrirà el 19 de juny, després de catorze mesos de tancament per la pandèmia, durant la qual va celebrar el 50è aniversari. Ho farà amb les limitacions d'aforament que imposen les mesures de prevenció del covid-19, i únicament els dissabtes, en una sola sessió.

El cantaor Israel Fernández és una d’aquelles estrelles que passen de tant en tant pel firmament flamenc. Ho corrobora el disc Amor (Universal, 2020), un estimulant mà a mà amb el guitarrista Diego del Morao que aquest dijous presenta en directe a la Sala Barts de Barcelona (20 h). Però, de fet, ja brillava a Universo Pastora (2018), l’homenatge a Pastora Pavón, la Niña de los Peines, que va mobilitzar elogis de Miguel Poveda, Arcángel i Sara Baras, la bailaora a qui Fernández ha acompanyat molt anys. També n'és admirador el Guincho, el productor de Rosalía. Comparteix cartells amb Farruquito, Estrella Morente i Duquende, i aquí i allà venen les comparacions amb Camarón de la Isla, un mirall al qual no tothom pot aguantar la mirada.

Quan era petit, Manuel Liñán (Granada, 1980) es tancava a la seva habitació per ser lliure. Allà es vestia amb les faldilles de la mare, es maquillava i imitava els moviments de les grans ballarines de flamenc. "A l'escola de dansa em deien com m'havia de moure i com estava prohibit fer-ho. Com que era un home me n'ensenyaven d'una determinada manera, i això em va traumatitzar molt", explica el ballarí. Si ballava com les dones es convertia "en un objecte de burla" i sentia "que no estava a l'altura de la societat", afegeix. Liñán va conviure durant molts anys amb aquell secret guardat dins seu, fins que es va adonar que necessitava portar-lo a l'escenari. "Volia posar-me la bata de cola, maquillar-me, posar-me perruca i no haver de donar explicacions", afirma. Ara s'ha tret l'espina amb ¡Viva!, que es podrà veure divendres, dissabte i diumenge al Mercat de les Flors.

Fa algunes setmanes parlava de l’origen de la plaça Espanya i del desaparegut Teatre España, a la cantonada amb el Paral·lel. En aquell article citava dues ballarines gitanes que van despertar la meva curiositat. De la primera en parlava La Campana de Gràcia, l’any 1916, quan descrivia un cafè concert del Paral·lel atapeït de meuques, anomenades papallones, i pagesos que hi deixaven el sou. L’estrella principal d’aquell local era la Bella Patatetes, a la qual un senyoràs feia proposicions ben deshonestes. De la segona en vaig tenir notícia per un article de Rosa Maria Arguimbau, a la revista Imatges del 1930, on parlava dels gitanos que es reunien al cafè de La Pansa i al bar del Teatre España. I de les ballarines de flamenc que hi actuaven, com la Patatetes i el seu posat innocent; la Tomacons, de gràcia andalusa, i la Chicharra, descrita com una vampiressa, totes tres triomfadores als escenaris de l’Exposició Internacional del 1929. Unes dones que tenien en comú haver nascut a Hostafrancs, en una època en què aquest barri va donar grans artistes a la nostra ciutat.

Fa algunes setmanes parlava de l’origen de la plaça Espanya i del desaparegut Teatre España, a la cantonada amb el Paral·lel. En aquell article citava dues ballarines gitanes que van despertar la meva curiositat. De la primera en parlava La Campana de Gràcia, l’any 1916, quan descrivia un cafè concert del Paral·lel atapeït de meuques, anomenades papallones, i pagesos que hi deixaven el sou. L’estrella principal d’aquell local era la Bella Patatetes, a la qual un senyoràs feia proposicions ben deshonestes. De la segona en vaig tenir notícia per un article de Rosa Maria Arguimbau, a la revista Imatges del 1930, on parlava dels gitanos que es reunien al cafè de La Pansa i al bar del Teatre España. I de les ballarines de flamenc que hi actuaven, com la Patatetes i el seu posat innocent; la Tomacons, de gràcia andalusa, i la Chicharra, descrita com una vampiressa, totes tres triomfadores als escenaris de l’Exposició Internacional del 1929. Unes dones que tenien en comú haver nascut a Hostafrancs, en una època en què aquest barri va donar grans artistes a la nostra ciutat.

El 27è festival Ciutat Flamenco finalment se celebrarà del 24 al 31 d'octubre i començarà amb un plat fort: l'homenatge a les sessions de gravació i el posterior concert que el cantaor Enrique Morente i el bateria de jazz Max Roach van oferir a la Biennal de Sevilla el 1992, que ha servit d'inspiració per a l'espectacle Morente & Roach in memoriam. "Ens vam reunir trenta persones en una casa rural de Cazalla de la Sierra durant deu dies. Els assajos eren meravellosos i a les nits es muntaven uns saraus i unes jam sessions increïbles. Hi havia Raimundo Amador, Juan i Pepe Habichuela i una joveníssima Estrella Morente", recordava Lluís Cabrera, fundador del Taller de Músics. David Albet s'encarregarà de la producció de l'espectacle i la direcció anirà a càrrec del director artístic del festival, David Leiva, que unirà músics vinculats al Taller de Músics i de l'Esmuc. "La posada en escena serà un fet històric i marcarà l'abraçada que es donen dues escoles agermanades", diu Cabrera.

El músic Chano Domínguez ha guanyat el Premio Nacional de músiques actuals que concedeix el ministeri de Cultura i Esports, valorat en 30.000 euros. El jurat l'ha distingit per la "seva llarga trajectòria de quatre dècades dedicades a la música com a compositor, intèrpret i arranjador", que l'han portat a ser "un dels més grans representats del jazz flamenc". Li reconeixen també un "estil molt personal".

L'equip tècnic del Parc Natural de les Salines d'Eivissa i Formentera ha comptabilitzat, durant el mes de setembre, 1.015 exemplars de flamenc als estanys de les salines d'Eivissa. Aquesta és la xifra més alta des del 1988, quan es varen començar a registrar les poblacions d'aquesta au, segons ha informat la Conselleria de Medi Ambient i Territori en un comunicat.