Dos exemplars adults de dofí llistat (Stenella coeruleoalba) han estat localitzats sense vida els dies 18 i 19 de gener a dues platges de les Illes Balears. Un ha aparegut a Cala Galdana, a Menorca, i l’altre a la platja del Trenc, a Mallorca. En tots dos casos, els animals s’han trobat en bon estat corporal i han estat traslladats a les instal·lacions de la Fundació Palma Aquàrium per ser sotmesos a anàlisis i estudis científics.

Un dofí ratllat (Stenella coeruleoalba) ha aparegut a la costa de Mallorca, concretament a la platja de Muro, a la zona del Comú. Els socorristes activaren el protocol d'actuació corresponent, després que fossin els mateixos banyistes que alertaren els serveis d'Emergències.

A l'illa de Fanalei, a la llum de la lluna, sis caçadors de dofins es dirigeixen a l’església del poble. El sacerdot resa una pregària en veu baixa, una veu inaudible pel soroll de les onades. Ja estan preparats per sortir al mar. A quilòmetres de la costa i després d’hores escanejant l’horitzó, Lesley Fugui, un dels caçadors, veu com emergeix una aleta i alerta els altres amb un pal de bambú de tres metres amb un tros de tela. Truca a la seva dona: ha trobat dofins, la cacera comença.

Els científics han trobat contaminació per plàstics a gairebé tot arreu. Als núvols. A l'Everest. A la neu de l'Àrtic. I ara, per primera vegada, també s'han detectat diminutes partícules de plàstic en l'alè dels dofins. Aquesta troballa publicada a la revista PLOS One demostra la ubiqüitat dels residus plàstics al medi ambient. De fet, cada any gairebé 2 milions de tones de plàstics acaben als oceans del món. Aquest material també flota en l'aire i el nou estudi suggereix que la inhalació pot ser una via important a través de la qual els dofins i altres mamífers marins s'exposen a microplàstics. Aquestes partícules, que es formen quan el plàstic es descompon, s'han relacionat amb la inflamació i el dany cel·lular i poden contenir substàncies químiques nocives.

A la costa catalana hi ha una gran quantitat de cetacis. Així ho revela un estudi que ha fet públic aquest divendres l'entitat Submon, que es dedica a la conservació, estudi i divulgació del medi marí català. Concretament la investigació ha analitzat la presència d'aquestes espècies al sector nord del corredor de migració de cetacis del Mediterrani, que comprèn l’àrea, de nord a sud, entre el cap de Creus (Alt Empordà) i el delta de l’Ebre, i d’est a oest, de la costa catalana a les illes Balears.

L'ONG Fundació Franz Weber ha demanat prohibir els espectacles amb dofins de Marineland a Mallorca. L'entitat ha denunciat, a través d'un comunicat, "les importants mancances i retrocessos" del projecte de llei de protecció dels Aanimals aprovat pel Congrés dels Diputats.

Si el somni de la raó produeix monstres, el de l’evolució dona lloc a col·laboracions inesperades i refinadíssimes entre espècies diferents. L’efecte és encara més sorprenent quan una d’elles és l’espècie humana, potser perquè hem interioritzat aquesta idea tan errònia que som alguna cosa a part de la resta d’éssers vius. Un recent article publicat a la revista Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS) descriu amb detall una d’aquestes col·laboracions, que involucra pescadors brasilers i una població de dofins mulars, amb el resultat que, tant les persones com els cetacis, pesquen més quan ho fan conjuntament.

Les xarxes de pesca maten cada any centenars de dofins i cetacis, que hi queden enganxats accidentalment i s'hi asfixien, o acaben mortalment mutilats intentant alliberar-se'n. Però aquest inici del 2023 s'ha registrat un "episodi de mortalitat especialment intens i primerenc" a les costes atlàntiques franceses, segons els científics. De Nadal fins al 15 de gener n'han aparegut 300 cadàvers a tot el golf de Biscaia, en un 90% dofins comuns, una espècie protegida. És el recompte que han fet els científics de l'Observatori Pelagis de la Universitat de La Rochelle, que han practicat autòpsies a molts d'ells i han determinat que presentaven "rastres de captura en xarxes de pesca".

Un equip d’investigadors de la Universitat de les Illes Balears i de la Fundació Palma Aquàrium han avaluat per primera vegada l’impacte que tenen els residus plàstics marins sobre els cetacis a les Illes. El 10% dels exemplars examinats presenten restes de plàstics en el seu aparell digestiu i un 7,3% queden enganxats entre xarxes i aparells de pesca a la deriva.

Tursiops ha confirmat aquest dimarts que l'increment del renou submarí fa que la presència de dofins a Eivissa i Formentera, en zones com es Freus, disminueixi fins a tres vegades durant juliol i agost, quan la contaminació acústica registra valors 31 vegades més alts.

La proposta d'OceanCare per reduir a la meitat la velocitat màxima dels vaixells que naveguen pel corredor de migració de cetacis (ubicat entre les Balears i la Península) ha guanyat dos suports importants. El conseller de Medi Ambient i Territori del Govern balear, Miquel Mir, i la consellera d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de l'Executiu català, Teresa Jordà, comparteixen el plantejament que l'entitat conservacionista internacional va fer fa tot just una setmana a Palma. Pel corredor de cetacis majoritàriament hi passen vaixells portacontenidors i ferris de passatgers que sobrepassen els 20 nusos, i l'organització considera que en aquesta zona no s'haurien de superar els 10 per evitar col·lisions amb balenes i dofins, però també per reduir la contaminació en un context de crisi climàtica.

L'entitat conservacionista internacional OceanCare ha reclamat aquest dimarts reduir a la meitat la velocitat màxima dels vaixells que naveguen pel corredor de migració de cetacis (ubicat entre les Balears i la Península) pel qual, majoritàriament, hi passen vaixells portacontenidors i ferris de passatgers. Aquestes embarcacions sobrepassen els 20 nusos, i l'organització considera que en aquesta zona no s'haurien de superar els 10 per evitar col·lisions amb balenes i dofins, però també per reduir la contaminació en un context de crisi climàtica, segons ha defensat el responsable de polítiques marines d'OceanCare, Carlos Bravo. La proposta que fan també minvaria el renou que causen els motors dels vaixells, que perjudica la comunicació dels animals.

El Servei d'Agents de Medi Ambient del Govern balear ha recollit aquest divendres el cadàver d'una cria de dofí llistat (Stenella coeruleoalba) a la platja de Cala Llonga, Eivissa. Segons han informat a través de les xarxes socials, els agents s'han desplaçat fins al lloc després de rebre un avís a través de l'112.

La protecció dels dofins i catxalots a les muntanyes submarines del canal de Mallorca, comprès entre aquesta illa i les Pitiüses, requereix l'ampliació de l'àrea que es preveu que es declari Lloc d'Importància Comunitària (LIC), segons els investigadors de l'Associació Tursiops. Aquesta entitat ha finalitzat el projecte 'Caracterització de la presència de cetacis a les muntanyes submarines del canal de Mallorca II', que ha desenvolupat amb el suport de la Fundació Biodiversitat del Ministeri per a la Transició Ecològica per avaluar les necessitats de preservació dels mamífers marins de la zona, segons ha informat l'agència Efe.

Treballadors de la Fundació Palma Aquarium han intentat rescatar aquest dimarts dematí una cria mascle de dofí de la Mediterrània al Port d'Alcúdia, on havia quedat varat després de desorientar-se del seu grup, suposadament. Una de les tècniques que l'ha atès, Deborah Morrison, explica que, malgrat els esforços, han hagut de practicar l'eutanàsia a l'animal perquè "no tenia cap possibilitat de sobreviure" a causa dls símptomes greus de l'encallament.

Marga Cerdà, que es defineix a ella mateixa com un animal de mar, va estudiar ciències de la mar i després d'acabar la carrera va entrar a fer feina a la Direcció General de Pesca fins a l'any 2013. Actualment és biòloga de Tursiops, una associació que es va fundar el 1998 a Palma per contribuir i ajudar a la protecció i conservació dels cetacis, especialment els que habiten a la Mediterrània occidental.

L'associació Tursiops ha confirmat que la presència de dofins disminueix a l'estiu a causa del renou del trànsit marítim a la zona dels Freus, dins l'àmbit del Parc Natural de ses Salines d'Eivissa i Formentera. Com ja va informar l'ARA Balears, els dofins fugen del turisme i aquesta activitat ha multiplicat per deu el trànsit marítim entre les dues illes.

Durant els primers tres mesos del 2019 han aparegut 1.100 dofins morts a la costa atlàntica de França, una xifra rècord des que se’n té registre científic en aquest país, fa més de 40 anys. La majoria presentaven mutilacions, talls i ferides profundes, causades per les xarxes de pesca on haurien quedat atrapats, i en molts casos també pels estris tallants que els pescadors fan servir per treure’ls de les malles. Però aquests 1.100 dofins que, segons l’observatori Pelagis de França, han arribat morts a les costes franceses el primer trimestre de l’any (el 2018 van ser 700 i el 2017, 846) són només una petita part dels dofins que queden atrapats a les xarxes de pesca, perquè més del 80% dels cadàvers acaben dins el mar.

Segons els científics, els humans, els ximpanzés, els elefants, les garses i els dofins mulars són capaços de reconèixer-se en un mirall, tot i que, com sap qualsevol humà més gran de 50 anys, el primer cop d’ull del matí pot conduir a conclusions ambigües. No us preocupeu. Els científics es refereixen a capacitats comunes a tota una espècie, no pas al fet que el pare o la mare d’un individu apareguin inesperadament al mirall on aquest es mira.