La historiadora Marina Castillo Fuentesal (Palma, 1996) s'ha doctorat recentment amb una qualificació cum laude a la Universitat de les Illes Balears. Entre el jou i la creu. Les dones durant la dictadura franquista a Mallorca (1939-1975) és el títol de la investigació que ha fet durant gairebé sis anys i que ha estat tutoritzada pels catedràtics d'Història Contemporània David Ginard i Sebastià Serra.

Hi ha moltes raons per les quals admir la meva cosina. Tot i ser quatre anys menor que jo, sent que em costaria moltíssim alliçonar-la de res. Se’m cauria la cara de vergonya d’haver d’ensenyar qualsevol cosa a aquest tros de dona. A ella, que a 26 anys té el mateix esperit de supervivència que una mare soltera, divorciada, amb quatre fills. A ella, que pareix que va néixer amb mitja vida viscuda, que l’adultesa li va arribar als 18. “És un miracle que hagi sortit tan bé”, em diu sempre, amb aquest humor negre que li va venir de sèrie amb la cama brasilera que té. I és cert. M’agradaria dir que la defensaria davant de qualsevol cosa i qualsevol persona, però la veritat és que mai m’ha donat l’oportunitat de fer-ho. Ella és llesta, ràpida, viva. La seva vida és un “serial mexicà” –diu també–, però ella corre més que les desgràcies. Potser és per això que ha estat beneïda amb un cosset molt menut, però també una mirada aguda i un seny protector, que fan que gairebé tothom la prengui pel que no és i –de seguida– se n’adoni. De fet, la meva foto preferida del món és una on sortim una devora l’altra –jo, a 10 anys, i ella, a 6–, amb un nivell de desenvolupament físic tan desproporcionat que jo, al seu costat, paresc un gegant, a punt d’esclafar un nan.

El percentatge de participació femenina en els grups programats per a la revetlla d’enguany no arriba ni al 22%, una xifra que, així i tot, supera lleument el 15,87% de l’edició de l’any passat. Són xifres que des de maig del 2024 analitzen les membres del col·lectiu MU.MA.RE (Músiques Mallorquines Revolucionàries) i que comparteixen en el seu perfil d’Instagram. “És cert que hi ha un tímid augment d’un any a l’altre, però no sembla que sigui conseqüència de l’aplicació de polítiques paritàries per part de l’Ajuntament de Palma. La participació de dones amb prou feines supera el 20%, així que l’increment sembla més aviat fortuït”, comparteixen amb l’ARA Balears. Pel que fa a la qüestió de la paritat –i entenent la participació femenina com la de dones i dissidències de gènere– fonts del col·lectiu afirmen que la valoració que fan del cartell és negativa, “i més encara quan parlam de la festa popular més rellevant de Ciutat i d’un esdeveniment cultural en el qual tradicionalment es fa una inversió important de doblers públics”.

Prop de 1.500 persones, dividides en dues manifestacions, han clamat a Palma amb un objectiu comú: posar fi a la violència masclista. Aquest dimarts, la Coordinadora Transfeminista de Mallorca i el Moviment Feminista de Mallorca han marxat dividits en dues protestes pels carrers de Palma en commemoració del Dia internacional per a l'erradicació de la violència contra la dona.

A Palma, cada dia es registren més de quinze delictes per violència de gènere. El 2024 se’n varen comptabilitzar 5.402, un augment del 13% respecte a l’any anterior, segons dades de l’Ajuntament. Al conjunt de les Balears, els delictes de la mateixa tipologia van arribar als 8.752, un 3% més que el 2023. Entre les víctimes, les dones grans són cada vegada més presents: el servei 24 h de l’Institut Balear de la Dona (IB-Dona) va registrar un increment del 183% en els acompanyaments presencials a majors de 60 anys, passant de 6 a 17 casos en un any. Són xifres que van més enllà dels números: darrere hi ha històries que demanen justícia, reconeixement i visibilitat.

L'informe Identificació de casos de tràfic amb finalitats d'explotació sexual del 2024 que ha elaborat la Unitat Tècnica d'Igualtat de l'Ajuntament de Palma determina que una de cada tres dones que es dedica a la prostitució a Palma és víctima de tràfic de persones o d'explotació. A més, estima que a Palma hi ha almenys 447 víctimes d'explotació sexual.

L’altre dia em vaig sorprendre a mi mateixa reflexionant: “M’agrada aquesta al·lota que té ara C. Tangana”. Recapitulem algunes dades sobre qui és ell: també es fa dir El Madrileño o Pucho, tot i que el seu nom real és Antón Álvarez. És autor de cançons tan bones com Tú me dejaste de querer i Llorando en la limo, entre d’altres, però també d’una polèmica foto a la coberta d’un iot envoltat de dones que mostren el cul com si fossin el seu trofeu. Confós per la persona i el personatge, a mi em sembla que juga a ser un home de dues cares, viril i tendre, real i estúpid: irònicament (?) masclista. En definitiva, C. Tangana encarna tot el que ha de tenir un al·lot per enviar-te directa al psicòleg, com diria el meu amic Henry. I ara resulta que té una parella en la qual, inexplicablement, se’m fa més fàcil emmirallar-me.

El Servei d’Atenció Integral a Víctimes de Violència Masclista de l’Ajuntament de Palma (SAIVM), ha atès 1.420 persones durant l’any 2024, a través dels seus tres programes, destinats a dones, dones i fills i als homes agressors. Aquesta xifra suposa un increment del 3% respecte de l’any precedent. Ara bé, on puja, i molt, el nombre d’atencions, és entre les dones (+15%). Se n’han atès 1.097, mentre que s’ha intervingut 192 infants i 121 homes. Segons ha informat la regidora de Serveis Socials, Educació, Participació Ciutadana, Joventut i Igualtat, Lourdes Roca, el 90% de les dones aconsegueixen assolir els objectius del projecte, el 79% dels infants milloren el seu benestar emocional i el 84% dels homes atesos reconeixen haver causat mal i fan feina per millorar.

Record el dia que, per primera vegada, vaig ser capaç de verbalitzar que estava perduda, que no sabia què fer de la meva vida, que potser havia fracassat. Era a Hong Kong, amb el meu al·lot, a punt de finalitzar un viatge de gairebé quatre mesos per Àsia. Fèiem una excursió que es preveia llarga i m’acompanyava la sensació de tenir tot el temps del món al davant, aquella que et fa sentir prou còmoda per encetar els temes pendents. Així que vaig començar a reflexionar en veu alta, sense aturar de caminar, posant un peu darrere l’altre: dret, esquerre, dret, esquerre. “Tal vegada hauria d’haver estudiat una altra cosa”. Dret, esquerre, dret, esquerre. “És que no vaig ser prou valenta”. Dret, esquerre, dret, esquerre. “Ho he fet tot fatal”. Dret, esquerre, dret, esquerre. De cada vegada més amunt, de cada vegada el pit més estret. Record la cadència del meu alè, el ritme constant, l’estat de trànsit que feia circular molt de pressa tots els pensaments intrusius. Hiperventilava i no podia aturar el torrent de paraules.

La selvatgina Francisca Coll Sampol, de 73 anys, posa orgullosa al costat de la seva enorme foto de joventut de l’exposició Trenar, al Museu del Calçat d’Inca. “És –diu– de 1965. Jo aleshores tenia 13 anys. Me la feren els de Trenzados Fiol d’Inca per a una fira de la pell que s’havia de fer a Düsseldorf (Alemanya). Per a l’ocasió volgueren que anàs vestida de pagesa mentre trenava amb un teler manual. Jo mai, però, vaig anar vestida així. Es tractava de vendre una imatge ancestral del nostre ofici”.

Forbes Women España ha presentat aquest dilluns la llista de les 50 dones més influents de les Balears 2025, entre les quals hi ha la presidenta del Govern balear, Marga Prohens; la cantant i presentadora de televisió Chenoa, i la xef amb una estrella Michelin Maca de Castro. D'aquesta manera, la revista vol fer valdre el lideratge i l'aportació de dones destacades a sectors tan diversos com l'empresa, la política, la cultura, l'esport i la innovació a l'Arxipèlag.

Per quart any consecutiu, Projecte Home ha registrat el nombre més gran de persones ateses des de l'inici de l'activitat de la institució. El 2024 el centre va tractar 3.038 persones amb algun grau d'addicció, un 18,7% més que el 2023. L'any passat es va assolir una mitjana de 987,1 pacients per dia, 194 més que el 2023. Així ho demostra la memòria anual de la institució que s'ha presentat aquest dimecres per commemorar el Dia internacional de la lluita contra el trànsit de drogues.

Julia Malye (París, 1994) va publicar el seu primer llibre, La fiancée de Tocqueville, quan tan sols tenia 15 anys. "Vaig començar a escriure perquè quan era petita em feia molta por oblidar les coses", explica. Es va rellegir tots aquells dietaris de quan tenia 12 o 13 anys, però no li evocaven res, no la traslladaven al passat. Així que va decidir escriure ficció. "Tenia una altra por, quedar-me tancada a la meva ment, era una sensació de claustrofòbia, i escriure em permetia viure unes altres vides", diu. Ara, amb Les noies de Louisiana, traduït al català per Josep Maria Pinto (Empúries/Salamandra), es posa en la pell d’un grup de noies franceses que el 1720 van salpar a bord de La Baleine. Totes havien sortit de la Salpêtrière, un orfenat i correccional de fama infausta on vivien recloses òrfenes, prostitutes, malaltes, avortistes, filles rebutjades per les famílies perquè no hi encaixaven o, simplement, dones amb un punt de rebel·lia. El seu destí era Amèrica, concretament Louisiana, on les esperaven colons desesperats per trobar dona. "Eren com una mercaderia —explica Malye—. En el viatge que descric es van embarcar amb un grup de monges ursulines, estaven una mica protegides; en l’anterior, moltes havien mort perquè van fer el viatge en condicions terribles i encadenades", afegeix l’autora.

Per primera vegada en dècades, l’Ajuntament de Ciutadella enguany posarà límits a la participació de genets a la qualcada de les festes de Sant Joan, amb l’argument que el nombre creixent de cavalls endarrereix en excés els actes i posa en perill la seguretat. Tot i el paper cabdal del Consistori en l’organització de la festa –hi destina prop de 700.000 euros anuals–, és el Caixer Senyor qui mana dalt el cavall. Fins al 1949, el municipi decidia els membres de la Junta de Caixers i de la qualcada, però aquell any la Junta de la Noblesa proposà els components de la comitiva, amb l’excepció de Sa Capellana, en mans de l’Església. Des de llavors, el 9 de juliol dels anys senars, l’Ajuntament proclama la Junta de Caixers que li dicta el Caixer Senyor que presideix el bienni, sempre el fill primogènit d’una de les cases nobiliàries de la ciutat, sense que en pugui rebatre els nomenaments.

Els processos de reproducció assistida tenen un impacte emocional, físic i econòmic. Parlem amb dones sobre com han viscut aquest periple.

Som a punt de fer-ne 30 i encara no sé si ja faig tard a ser mare o si encara som massa jove. O aquesta, almenys, és la dicotomia que em plantegen les potencials padrines de la potencial criatura: ma mare i la meva sogra. Em fascinen —i m'omplen de més dubtes— els parers tan antagònics que tenen quant a la meva també potencial maternitat: les poques presses d'una i les ganes de l'altra; les preguntes i ànsies de saber, davant la despreocupada ignorància; el fet de ser la seva nina versus donar-li una nina.