La presidenta del Govern, Marga Prohens, ha carregat contra la "irresponsable" regularització extraordinària de persones migrants que el consell de ministres té previst aprovar aquest dimarts i ha considerat que contribuirà a un "nou efecte crida" a les Balears. Així s'ha expressat en un missatge publicat en el seu compte a la xarxa social X després de conèixer l'acord entre el PSOE i Podem per aprovar aquesta mesura per reial decret.

El Ministeri de Joventut i Infància ha respost amb contundència a la demanda del Govern de declarar la contingència migratòria extraordinària a les Balears, ja que "no compleix els requisits necessaris, que són objectius i de caràcter tècnic", han confirmat a l'ARA Balears fonts del Ministeri. Amb una capacitat d'acollida ordinària de 406 places, les Illes haurien de superar els 1.218 menors per activar aquest mecanisme, i en el moment de la sol·licitud n'hi havia 694. Segons les mateixes fonts, les xifres "demostren que se cerca una confrontació institucional, perquè es reclama alguna cosa amb plena consciència que tècnicament no es pot ni plantejar".

Nou revés judicial per a la política migratòria de Giorgia Meloni. Un tribunal de Roma ha remès a la justícia de la Unió Europea la situació dels immigrants que el govern italià havia enviat divendres als controvertits centres de retenció construïts a Albània. El tribunal ha suspès la sentència de la detenció de set migrants que hi havien estat traslladats en vaixell, fet que impedeix que puguin continuar en territori albanès, com preveu l'acord firmat per Giorgia Meloni i el primer ministre albanès, Edi Rama, i els obliga així a ser repatriats a Itàlia. Cinc dels set migrants d'aquest segon comboi havien vist rebutjada la seva sol·licitud d'asil, d'acord amb el protocol fronterer aprovat per Meloni amb l'objectiu d'accelerar els tràmits.

El Tribunal Suprem dels Estats Units ha emès aquest dijous dos pronunciaments en una de freda i una de calenta per al govern de Joe Biden. Per una banda ha limitat els poders de l'administració nord-americana a l'hora d'imposar restriccions per reduir les emissions contaminants, però per l'altra ha eliminat el programa migratori Queda't a Mèxic, impulsat per Donald Trump i en el punt de mira de Biden des que va entrar a la Casa Blanca. El president nord-americà, doncs, ha rebut una bona notícia i una altra de dolenta just quan l'Air Force One s'aixecava de Madrid per tornar a Washington després de la cimera de l'OTAN. En el marcador de sentències dels últims dies, però, Biden clarament va perdent: el Suprem, amb majoria conservadora, primer va ampliar el dret a portar armes, poc després va anul·lar el dret a l'avortament i, per acabar una setmana d'alt voltatge judicial, ara també limita els poders de la seva administració.

Lluny del focus mediàtic, Austràlia porta anys impulsant una política migratòria que, en duresa, iguala –i fins i tot supera– la dels Estats Units de Donald Trump, la de l'Hongria de Viktor Orbán o la que l'ultradretà Matteo Salvini propagava a Itàlia quan era ministre de l'Interior. Les fronteres del país porten temps completament blindades a la immigració il·legal, i les mesures que el govern australià utilitza per frenar l'arribada d'aquestes persones migrants i refugiades –principalment provinents de països de la regió com Birmània, Sri Lanka, o fins i tot de l'Afganistan o el Pakistan– són contundents.

La secretària de Seguretat Interior dels Estats Units, Kirstjen Nielsen, responsable de les polèmiques polítiques migratòries de l'administració Trump, plega. Nielsen és la cara visible de la política de separació de criatures dels seus pares a la frontera amb Mèxic i de l'augment de la pressió policial contra els migrants. La dimissió arriba en un moment en què creix el nombre de migrants llatinoamericans que intenten entrar als Estats Units.

El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha condemnat aquest dimarts l'estat espanyol per la devolució en calent al Marroc de dos immigrants a la tanca de Melilla sense ser identificats, fet que “suposa una expulsió de caràcter col·lectiu”, contrària al Conveni Europeu de Drets Humans. La sentència imposa una indemnització de 5.000 euros a cada un dels demandants per danys morals.

Amb un 'mea culpa' maquillat de retòrica -"No estem a l'altura del que França ha de ser”-, el primer ministre francès, Édouard Philippe, va presentar ahir dimecres un pla per fer front a la “urgència” de la qüestió migratòria, un projecte “a la vegada humà i ferm”, segons Philippe, on l’expulsió d’aquells a qui se’ls rebutgi la demanda d’asil, la gran majoria immigrants per motius econòmics, “serà sistemàtica”.