Els darrers dies de pluja intensa a les Balears han causat danys en algunes infraestructures educatives. El CEIP Sa Marina de Llucmajor va informar aquest dimarts les famílies que, a causa de goteres detectades a les aules d’Educació Infantil, s’havien hagut de clausurar alguns espais.

El nou CEIP de Felanitx tindrà capacitat per a 450 alumnes i disposarà de set places específiques en la Unitat d'Educació Especial en Centre Ordinari. El conseller d'Educació i Universitats, Antoni Vera, ha presentat aquest dimarts davant la comunitat educativa el projecte, que disposarà d'un pressupost de 8,14 milions d'euros i tindrà un termini d'execució de 18 mesos. A l'acte de presentació del projecte també han assistit el secretari autonòmic de Desenvolupament Educatiu, Mateu Suñer, el gerent de l'Institut Balear d'Infraestructures i Serveis Educatius (Ibisec) i la batlessa Felanitx, Catalina Soler.

La Conselleria d'Educació i Universitats, l'Ajuntament de Selva i la comunitat educativa del CEIP Es Putxet han acordat aquest dijous la construcció d'un nou centre d'educació Infantil i Primària, una obra a la qual es donarà prioritat dins del Pla d'infraestructures educatives. S'ha acordat iniciar els tràmits per construir el centre nou durant una reunió a la qual han assistit el conseller Antoni Vera, responsables de l'Institut Balear d'Infraestructures i Serveis Educatius (Ibisec); representants de l'Ajuntament de Selva encapçalats pel batle, Joan Rotger; l'equip directiu del CEIP Es Putxet i membres de l'associació de famílies.

IES La Ribera i CEIP Cas Capiscol. Aquests són els darrers dos centres públics que es varen construir a Palma, el 2003 i 2005, respectivament. Des de llavors, la població escolar de 0-4 anys ha baixat en 1.958 infants, hi ha 2.203 alumnes més d’entre 5 i 9 anys i 2.548 joves més d’entre 10 i 14, segons les dades de la primera versió del Pla d’infraestructures educatives, que ha dissenyat la Conselleria d’Educació encapçalada per Antoni Vera i que encara es pot modificar. La població escolar ha augmentat en general, però els centres no ho han fet. Actualment, a Palma hi ha 22 instituts (IES), 42 escoles (CEIP) i quatre escoles-institut (CEIPIESO).

La Conselleria d’Educació invertirà prop de 600 milions d’euros en els pròxims deu anys a construir 77 centres, reformar-ne 158 i fer 60 ampliacions d'infraestructures. D'aquests, 150 milions s'invertiran en els pròxims tres anys. Al llarg d'aquestà dècada Educació preveu 300 actuacions, entre les quals destaca l’aposta per l’educació 0-3. De fet, 42 nous CEIP incorporaran aquesta etapa educativa, de la qual es crearan 1.500 places. Aquestes s'habilitaran en edificis annexos als nous centres d’educació Infantil i Primària que inclouran tota l’etapa educativa de 0 a 6 anys. Per altra banda, es construiran 12 instituts de Secundària, 12 Centres Integrats de Formació Professionañ (CIFP), 10 centres de règim especial (EOI i conservatoris), 3 centres d’ensenyaments superiors i 4 centres d’ensenyaments universitaris. Totes les noves reformes i noves construccions ja es faran amb sistemes de climatització adequats.

El conseller d'Educació i Universitats, Antoni Vera, ha promès aquest dimarts en el ple del Parlament una "gran inversió" en infraestructures educatives al llarg de la legislatura, amb un augment d'un 62% per a noves actuacions en els pressupostos de 2024, "després que l'anterior Conselleria oblidàs completament el manteniment dels centres", ha respost Vera a la interpel·lació de la diputada de Més per Menorca Joana Gomila. La representant ecosobiranista ha reclamat que les polítiques educatives s'enfoquin en la reducció de ràtios, la millora de l'oferta de formació professional i la millora de les infraestructures educatives, en lloc d'aplicar mesures de segregació per llengua. "Li deman que no perdi temps a implantar la segregació de llengües que els centres no han demanat, només Vox", ha dit Gomila.

L’IES La Ribera, a l’Arenal, es va construir per acollir 16 grups d’alumnes i ara mateix n’hi ha 26. “Estam molt saturats i la previsió és que el curs vinent continuem creixent”, diu la directora del centre, Margalida Sard. La manca d’espai es trampeja amb una aula prefabricada i ocupant espais que inicialment no estaven concebuts per ser aules: varen buidar un magatzem de trastos per convertir-lo en una aula, mentre que la biblioteca també s’ha transformat en una classe. La massificació també els ha fet perdre aules específiques de plàstica, música i informàtica, passant de dues a una en cada modalitat. Així mateix, s’han vist obligats a emprar com a aula els dos laboratoris “i hem habilitat un espai de pas amb vidrieres que empram com a pseudolaboratori”, exposa la directora de l’IES La Ribera.

La Conselleria d'Educació està negociant amb l'Ajuntament de Palma que el nou Pla General d'Ordenació Urbanística (PGOU) del municipi inclogui solars per construir nous centres educatius. El conseller Martí March ha assegurat aquest dimarts al Parlament que han presentat esmenes al pla i que es reunirà amb el Consistori "per arribar a un acord en aquest sentit".

Les obres previstes inicialment al Pla d'infraestructures educatives 2016-2023 estaran finalitzades o a punt d'acabar-se abans que acabi l'any que ve, segons ha assegurat el director general de Planificació, Ordenació i Centres, Antoni Morante, que va comparèixer dijous al Parlament balear. Així va respondre a les crítiques de l'oposició, que va reclamar endarreriments i incompliments en els projectes de construcció o millora dels centres educatius.

El Ministeri d'Educació transferirà 90 milions d'euros a les Balears l'any que ve, segons ha anunciat la ministra Pilar Alegria des del Consolat aquest dilluns. Aquesta és la partida prevista per a la comunitat autònoma en matèria educativa dins els pressupostos generals de l'Estat del 2022. Dins aquesta dotació, hi ha recursos propis del govern d'Espanya, però "fonamentalment" doblers provinents dels fons europeus del programa de Mecanisme de Recuperació i Resiliència, però també recursos propis, ha detallat la ministra.

L’increment sense fre de la població escolar és un dels grans reptes a què han de fer front les Illes Balears en l’àmbit de l’Educació. El nombre d’alumnes matriculats a la Comunitat Autònoma no ha aturat de créixer els darrers 14 cursos i ha fet que s’intensifiqui la massificació als centres. Si el 2007-2008 hi havia 157.617 estudiants al sistema educatiu illenc, el 2020-2021 aquest nombre s’ha disparat fins als 193.057. Això són 35.440 alumnes més, que suposen un increment del 22,5%. Segons les dades del Ministeri d’Educació, l’Arxipèlag ha assumit una pujada mitjana de 2.531 alumnes l’any. La pandèmia ha fet que l’ascens no sigui tan gran –el darrer curs s’han sumat 855 matriculats–, però, així i tot, les Balears han estat una de les úniques tres comunitats que han engreixat el volum d’alumnat, juntament amb Cantàbria i Andalusia. A escala de l’Estat, s’ha registrat una davallada de 71.836 matrícules escolars.

Cop de Podem damunt la taula del director general de Planificació, Ordenació i Centres, Antoni Morante. La secretària política del partit, Laura Camargo, i el diputat Salvador Aguilera han criticat aquest dimecres dematí la "falta de planificació" de la Conselleria d'Educació davant de l'augment de població escolar i, en conseqüència, de barracons i la falta d'infraestructures educatives.