Eivissa i Calvià es consoliden entre els deu municipis amb els preus de lloguer més elevats de l’Estat, amb rendes que superen els 22 euros per metre quadrat. Així ho recull l’informe La vivienda en alquiler en España en el año 2025, elaborat pel portal immobiliari Fotocasa.

La declaració de zona tensionada, una mesura que preveu la Llei estatal d’habitatge i que permet aplicar limitacions al preu del lloguer, ha començat a donar els fruits a municipis com Barcelona, on segons dades oficials ha caigut un 6,4% el preu mitjà dels contractes nous. Segons dades de l’Institut Català del Sòl (Incasol)els preus mitjans del lloguer a municipis catalans han baixat prop d’un 5%. Tenint en compte que la situació de l’habitatge a les Balears és pitjor que a la major part de l’Estat, hi ha algun motiu objectiu per no aplicar-hi aquesta mesura, amb una situació extremadament greu?

El mercat immobiliari de les Illes Balears continua avançant cap a un escenari de màxima tensió sense que cap indicador no hi permeti intuir el més mínim canvi. Segons les dades del Col·legi de Registradors sobre els preus reals declarats a les compravendes corresponents al tercer trimestre del 2025, el preu mitjà de l’habitatge a les Illes ja se situa en 4.096 euros per metre quadrat, el segon més alt de tot l’Estat, només superat per la comunitat de Madrid. A més, l'acumulat dels primers nou mesos del 2025 també en confirma la tendència: Amb 4.000 euros el metre quadrat, les Illes tenen, de mitjana, el segon preu més car de tot l'Estat.

El primer premi del Sorteig Extraordinari de Nadal, conegut com la Grossa i dotat amb 400.000 euros al dècim i 328.000 euros nets després dels corresponents pagaments a Hisenda, no seria suficient per comprar un habitatge a les Balears. Segons les dades del preu mitjà a l'Arxipèlag, encara serien necessaris fins a 178.313 euros per aconseguir la mitjana de 506.313 euros que costa un immoble de 90 m².

La finca d'Es Fangar, a Son Macià (mil hectàrees a la part de Manacor i tocant al municipi de Felanitx) ha tornat a sortir a la venda per un preu una mica inferior al de fa uns anys. “La mansió més cara de Mallorca”, segons hi fan referència diversos mitjans de comunicació europeus aquests dies, retorna al mercat immobiliari per 87 milions d’euros (uns 100 milions de dólars).

El preu de l’habitatge a les Illes torna a estar en el seu màxim històric. Un metre quadrat costa de mitjana 4.096 euros, un 11,5% més que fa un any, segons el darrer informe del Col·legi d’Agents de Propietat Immobiliària de les Illes i Apibalears. Davant aquestes xifres, el Govern ha apostat per la fórmula de “construir, construir i construir” –en paraules de la presidenta, Marga Prohens– i ha fet un desplegament normatiu important en aquesta línia. Això ha accelerat la planificació però no la construcció d’habitatges, que en la majoria de casos encara no s’ha iniciat.

Sineu és el municipi de les Balears on més s'ha encarit l'habitatge en el darrer any. Concretament, segons les dades del portal immobiliari Idealista, actualment el metre quadrat costa 2.915 euros, la qual cosa suposa un 27% més respecte a octubre del 2024.

El Col·legi de notaris ha desenvolupat una eina "molt útil" que permet conèixer el preu real del metre quadrat en el mercat sense caure en els preus que els especuladors i les immobiliàries marquen. Així ho explica la creadora de contingut financer Esmeralda Gómez López en un vídeo a les xarxes socials on detalla els beneficis d'aquesta nova pàgina web.

El 31,5% de les persones que cerquen un pis o una casa per comprar a les Illes Balears són estrangeres. Aquesta dada converteix l'Arxipèlag en la segona província de l'Estat que rep un major pes de la demanda d'estrangers per comprar habitatge, segons les dades publicades pel portal immobiliari Idealista.

Els primers habitatges a preu limitat de les Balears ja estan a punt i són a Manacor. De fet, la promotora Grup Amb Tu (amb seu a l’avinguda del Torrent de Manacor) ja en va fer una primera visita pels mitjans de comunicació i primers compradors a mitjan febrer d’enguany. Ara, uns mesos més tard, ha anunciat que aquest dilluns, a partir de les 10 h, organitza una jornada de portes obertes per donar a conèixer el seu primer edifici acabat de 10 pisos, a l’avinguda del Tren, número 63.

Les immobiliàries han trobat un nou nínxol de mercat per explotar el territori de les Balears: les casetes de pescadors (casetes varador). Mentre les Balears viuen una crisi de l'habitatge sense precedents i els residents tenen cada vegada més complicat comprar un pis o una casa on viure, els especuladors han trobat una nova eina per especular.

La intel·ligència artificial de l'Índex Predictiu de Lloguer Data Venues de Fotocasa estima que els preus del lloguer a Palma cauran un 4,8% entre juliol i setembre de 2025, la qual cosa situa la capital balear entre les 19 ciutats espanyoles on s'espera una correcció a la baixa dels preus, enfront de les 26 en les quals es preveu una pujada.

El Fòrum de la Societat Civil presentarà un document amb solucions innovadores per a la crisi de l'habitatge durant el II Congrés de la Societat Civil, que es durà a terme el 20 de juny a l'Estudi General Lul·lià de Palma. Aquest congrés, que segueix una primera edició centrada en el turisme el juny de 2024, posarà enguany el focus en l'habitatge. Javier Burón, expert en polítiques d'habitatge, serà l'encarregat d'oferir la conferència inaugural.

Aquest dissabte, sota el lema 'Acabem amb el negoci de l'habitatge', s'han convocat diverses manifestacions arreu de l'Estat per reivindicar l'accés a l'habitatge i demanar la baixada dels preus dels lloguers. La concentració començarà a les 12 h a la plaça d'Espanya, continuarà per les Avingudes, la Rambla, el carrer Unió i finalitzarà al passeig del Born. Obrirà el recorregut la capçalera unitària, seguida dels convocants i acabarà amb les adhesions.

A les 9 del vespre, l’aeroport de Palma és buit. Al final de la part esquerra de la planta zero, Toni i Miquel (noms ficticis) conversen asseguts a un banc on només hi ha una capsa de raïm i una botella de refresc que no han comprat. “Menjam allò que els turistes tiren als fems”, confessa Toni. El sopar, com altres dies, l’han trobat a les papereres abans de passar el control de seguretat. Algunes tenen separadors per reciclar i bosses de color, dues coses que els facilita la cerca d’aliment.

Comprar un pis amb preu limitat del Govern costarà fins a 285.000 euros als municipis amb els preus més cars, que segons el director general d’Habitatge de la Conselleria, Francisco Reynés, són “la gran majoria”. El preu màxim de compra depèn de la zona on s'ubica l’habitatge, si és de construcció nova o no, i de la seva etiqueta energètica. Segons la Conselleria, l'etiqueta energètica més comú és la 'B'. Així, un pis de 80 metres quadrats d'obra nova amb aquesta etiqueta té un preu de 275.000 euros.

Les Balears tenen un suspens baix en política d'habitatge social. El darrer recull de dades de l'Estat torna a posar damunt la taula que les Illes no aposten per la construcció de pisos protegits, amb menys de 1.000 unitats des de 2011. Si Espanya és dels pitjors estats de la Unió Europea en política d'habitatge públic, les Balears són de les comunitats amb uns registres més minsos.

El preu d'una habitació a les Balears va tancar el 2024 amb un increment anual del 17,5% i se situa, de mitjana, en 574 euros al mes, segons dades de Fotocasa. En l'àmbit general d'Espanya, la pujada del lloguer d'un habitatge sencer ha estat superior (14%) que la d'una habitació (11%), pel fet que l'oferta d'habitacions ha augmentat significativament. No prou, ja que la demanda d'aquesta tipologia també s'ha elevat, perquè cada vegada més llogaters es veuen obligats a compartir habitatge per rebaixar l'esforç salarial. "Els preus més alts corresponen a les ciutats més tensades", ha explicat María Matos, directora d'Estudis i portaveu de Fotocasa.

El preu de l'habitatge a les Illes Balears continua en línia ascendent i ens deixa dades sorprenents. Anys enrere guanyar la loteria de Nadal era sinònim de tenir els doblers necessaris per comprar un pis o una casa amb grans prestacions a la majoria d'indrets de l'Arxipèlag, però la situació ha canviat completament. De fet, segons el darrer estudi del portal immobiliari Fotocasa, un guanyador del premi gros de la loteria de Nadal no podria permetre's comprar un pis que faci més de 70 metres quadrats en cap municipi de les Illes Balears.