Gairebé vuit anys després de la seva aprovació, el grau de compliment de la Llei de transparència a les Balears és molt baix, ja que la majoria de les pàgines web corporatives dels ajuntaments de les Balears han tornat a suspendre en transparència, segons l'anàlisi de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) publicat aquest mes de maig.

Quasi el 85% dels ajuntaments de les Illes Balears no compleix els termes acordats en la Llei de transparència, que es va aprovar el 2015. Aquesta llei obliga els consistoris illencs a publicar a les seves pàgines web tota la informació d'interès per al ciutadà, i segons el darrer estudi de la UAB, només 11 dels 67 ajuntaments illencs ho fan.

Junts Avançam, a l'oposició, ha denunciat la manca de transparència en la gestió de l'Ajuntament des que el passat mes de maig canvià de color polític. El govern municipal està ara a mans del grup conservador Tots per Pollença, UMP, PP i El Pi.

El Teatre Lliure és una fundació privada, però si l’aportació pública supera els 100.000 euros anuals o bé suposa més del 40% dels ingressos anuals -com és el cas-, la institució està obligada a complir la llei de transparència. Això implica que ha de publicar a la web les retribucions, dietes i indemnitzacions dels seus directius, entre d’altres. La situació és la mateixa per a la Sala Beckett. Com que ni a la web del Lliure ni a la de la Beckett hi ha publicades les informacions i tant el departament de Cultura com l’Ajuntament de Barcelona es negaven a facilitar-les, l’ARA va haver de seguir un procés de reclamació a través de la Comissió de Garantia de Dret d’Accés a la Informació Pública (GAIP).

El vicepresident segon i conseller de Participació Ciutadana i Presidència del Consell de Mallorca, Jesús Jurado, ha presentat aquest divendres la primera fase del nou Portal de Transparència, que inclourà, a més de la informació sobre la qual existeix una obligació de publicitat activa, informació sobre contractes menors i la publicitat actualitzada del procés, entre altres categories.

La llei de moralització de la vida pública ja és una realitat a França. A partir d'ara, els càrrecs públics francesos perden privilegis i no podran ni contractar familiars propers ni compatibilitzar la seva feina amb altres activitats. El text, doncs, passa a regular el comportament dels càrrecs electes.

4 anys després de l'entrada en vigor de la llei de transparència -que a Espanya va arribar per imposició de Brussel·les amb gairebé 50 anys de retard respecte de molts països europeus-, el Consell de Transparència i Bon Govern ha examinat finalment els principals organismes constitucionals i entitats reguladores de l'Estat per veure si complien amb la norma. I el resultat ha sigut, en paraules de la seva presidenta, "sorprenent". "Esperàvem menys nivell de compliment", ha assegurat Esther Arizmendi durant la presentació del primer rànquing oficial de portals de transparència a la Residencia de Estudiantes de Madrid.