Els casos atesos en el servei d'Urgències de l'hospital Can Misses en els vuit primers mesos de l'any s'han incrementat un 6% en passar dels 39.990 entre gener i agost del 2024 a 42.397 durant el mateix període d'enguany. El temps mitjà de resolució dels casos s'ha reduït un 37,5% durant aquest mateix període fins a les 4,8 hores.

L’any 2024, a les Balears es varen registrar 1.020 ingressos psiquiàtrics involuntaris, més de la meitat dels quals (575) es van fer a Son Espases. Per darrere s’hi van situar Son Llàtzer, amb 190; l’Hospital de Manacor, amb 118; el d’Inca, amb 106; el Mateu Orfila, amb 19, i Can Misses, que va fer 12 ingressos d’aquest tipus. Segons els experts sanitaris consultats, aquesta xifra s’ha mantingut estable al llarg dels anys. El que sí que ha empitjorat és la gravetat dels problemes. La majoria dels ingressos es fan per quadres de psicosi. “Ara hi ha molts de brots psicòtics perquè hi ha molta gent que consumeix drogues sintètiques. La gravetat del que veim ha augmentat molt. Les unitats d’hospitalització, les de salut mental… estan totes plenes”, assenyala la supervisora d’infermeria de Psiquiatria a l’hospital de Son Llàtzer, Carme Canet.

La consellera de Salut, Manuela García, ha reconegut que les Balears es troben en una fase "ascendent" en la corba de contagis per virus respiratoris, però ha afirmat que "no hi ha col·lapse" ni als hospitals, ni en els centres de salut. Així ha respost la responsable de Salut del Govern a preguntes de mitjans de comunicació sobre la situació de l'epidèmia de grip i altres virus respiratoris que travessa l'Arxipèlag.

L'associació el Defensor del Pacient va recollir durant l'any passat un 17% més de presumptes negligències mèdiques ocorregudes als centres hospitalaris de les Illes, amb un total de 201, de les quals vuit varen resultar en la mort dels pacients, segons les dades de la memòria 2024 de l'entitat.

El 1993 un somriure enmig d’un sotrac important canvià la filosofia de vida de Miquel Borrás, pilot de marina mercant. “A la meva filla Laura, de set anys, li havien detectat un tumor cerebral. L’havien operada a Palma, però, per seguir el tractament, el metge ens recomanà traslladar-nos a l’Institut Gustave Roussy de París, que disposava d’unes tècniques més avançades. La meva dona és francesa, de manera que era una bona opció”. Durant la segona estada a l’hospital, Borrás quedà descol·locat en veure entrar un pallasso a l’habitació de la seva filla. “No m’esperava trobar-lo en un espai tan solemne com aquell. Considerava que no era el lloc adequat per fer bromes. Amb tot, de seguida em vaig adonar que estava ben equivocat davant l’esclat d’alegria de la meva filla i de la resta de nins internats. Quan ella es despertava de molt mal humor, deia que només volia veure els pallassos”.

L'anciana que aquest divendres va ser donada erròniament per morta a l'hospital Joan March (Bunyola) ha mort finalment la matinada d'aquest diumenge al mateix centre hospitalari, segons ha informat Europa Press.

El projecte 'Deja tu huella', a través del qual es duen a terme proves serològiques a persones que acudeixen a urgències per altres qüestions, com ara infeccions de transmissió sexual, herpes zòster, síndrome mononucleòtica, pneumònia i sexe químic (chemsex), ha detectat 78 positius de VIH a les Balears des de 2021. Aquesta iniciativa s'ha implantat a més de 150 hospitals de l'Estat, inclosos els hospitals públics de Mallorca, Eivissa i Formentera, amb l'objectiu de promoure la detecció precoç del Virus de la Immunodeficiència Humana (VIH), segons ha informat la Conselleria de Salut.

L'Hospital General ha finalitzat les obres de reforma de la unitat de convalescència per a pacients pluripatològics ubicats a la Unitat de Convalescència A, amb l'obertura de trenta llits. Amb això finalitza el procés de reforma de l'àrea assistencial duita a terme en aquest centre hospitalari destinat a pacients d'atenció intermèdia.

“No aporten les dades de llistes d’espera, perquè és mala publicitat per a ells, i fa que la gent no hi vulgui anar”. Aquesta és la percepció que té Marcelo García, metge digestiu a l’hospital Son Espases amb experiència a la sanitat privada, sobre el fet que els grans grups d’hospitals no facilitin les dades de demora que tenen. El grup Juaneda Hospitals argumenta més la raó de la manca de transparència: “Som una empresa privada i com que no som finançats amb fons públics, no tenim l’obligació de donar aquestes xifres”, asseguren fonts de l’empresa. El grup Quirónsalud, per la seva banda, deriva a la Unitat Balear d’Entitats Sanitàries (UBES) “que pot donar informació general de la sanitat privada”. Malgrat la negativa a donar informació, consultades les cites disponibles de certes especialitats, es pot veure que una de les raons principals per acudir a la sanitat privada, que és l’atenció ràpida, no sempre es dona. En aquest fet, hi influeix que el nombre de persones amb assegurança no ha aturat de créixer: l’any 2023 eren 373.868, un 17% més que el 2018.

La simfonia de tos i esternuts i l'augment continuat de pacients a les urgències confirmen que Catalunya s'enfronta al pic de la temporada de virus d'hivern. La grip i el coronavirus, però també els refredats comuns, s'escampen lliurement i el departament de Salut ha decidit que, com a mesura de prevenció, l'ús de la mascareta ha de tornar a ser obligatori a l'interior dels centres sanitaris, on ja s'ha detectat un augment de la pressió assistencial.

Assumim que una visita al metge no és agradable perquè sempre hi ha incertesa. Sovint ens hi trobem també un professional que es limita a demanar-nos un munt de proves diagnòstiques que, a banda de consumir una quantitat brutal de recursos econòmics i humans, gairebé mai descobreixen cap patologia rellevant. Unes exploracions innecessàries que col·lapsen el sistema i que obliguen aquells qui les necessiten de veritat a esperar anys i panys per fer-se-les.

L'Associació El Defensor del Pacient ha qualificat aquest dimecres de "vergonya" que l'UCI de l'hospital Son Espases estigui "al límit" en una comunitat autònoma com les Balears, "on es duplica la població i la malaltia no té vacances". La presidenta de l'entitat, Carmen Flores, ha remès una carta a la presidenta en funcions del Govern de les Balears, Mae de la Concha, i a la consellera de Sanitat i Consum, Patrícia Gómez, en la qual ha expressat malestar per la situació "límit" que viu la sanitat.

La Marta, de 32 anys, té ovaris poliquístics i porta des dels 18 anys prenent anticonceptius per regular la regla. Sempre li havien dit que li costaria quedar-se embarassada. Quan amb el seu marit, el Cristian, de 33 anys, van decidir intentar-ho, van acudir a la consulta d’esterilitat del Servei d’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva (ASSIR) 8 de Març, a Cornellà de Llobregat. S'ha quedat embarassada dos cops però en els dos casos els embarassos van acabar en avortaments en les primeres setmanes de gestació. La Marta i el Cristian són una de les 3.842 parelles que han passat per la consulta d’esterilitat de l'ASSIR 8 de Març, un servei pioner que es va crear el 2011 per donar resposta des de l'atenció primària a les dones amb problemes de fertilitat. Des de llavors, el servei s'ha ampliat i replicat en set municipis més de la demarcació de Barcelona.

Un de cada quatre parts a l’estat espanyol acaba en cesària. Una xifra que depassa, i de molt, la taxa aconsellada per la comunitat mèdica internacional, que considera que només entre el 10% i el 15% dels parts haurien de ser per cesària. Més enllà d’aquesta xifra, no hi ha cap evidència que disminueixin les taxes de mortalitat durant el part. Però Espanya no és el país europeu que més abusa de les cesàries, sinó que la xifra s’enfila encara més en altres països. Segons dades d’Eurostat del 2020, mentre els països del nord d’Europa es mantenen amb taxes properes a les recomanades (Suècia, un 17,42%, i Finlàndia, un 18,03%), les cesàries representen gairebé la meitat dels parts als països de l’est del continent (Bulgària, un 45,60%, i Romania, un 42,33%). La distància entre uns països i els altres és tan alta que un part a Roma (32,45%) té el doble de possibilitats d’acabar en cesària que a Estocolm, que registra el percentatge més baix del continent.

 —Son pare i jo vàrem xerrar amb ell –va dir la Dona 1 a la Dona 2–. Li vàrem fer veure que ja té 34 anys i no fa feina, ni estudia, ni res. És a ca nostra davant de l’ordenador, o de la tele, i ni se mou ni se mena.

Les alarmes per l’augment dels intents de suïcidi entre els joves van saltar a mitjans del 2021. Des d’aleshores, les urgències han anat rebent cada vegada més adolescents que han pensat a treure’s la vida o que han superat la ideació i ho han intentat. Acostumen a ser noies d’entre 12 i 17 anys que s’han autointoxicat i que són reincidents. Només al Sant Joan de Déu, hospital infantojuvenil de referència, l’any passat es van atendre 281 temptatives juvenils i, des del 2020, s'ha multiplicat per cinc la taxa d’aquestes consultes per cada 1.000 visites al centre. El volum de casos fa feredat, i ja abans de l’estiu la direcció general d’Ordenació i Regulació Sanitària del departament de Salut va haver d’emetre una alerta per l’"impactant augment" de les consultes per sobreingesta de medicaments en menors, sobretot en noies: entre elles, les temptatives s’havien triplicat en tan sols dos anys, passant dels 480 casos als 1.265. "En un primer moment pensàvem que seria passatger, però continua creixent", explica a l'ARA el director de l’Institut de Neuropsiquiatria i Addicions de l’Hospital del Mar, Víctor Pérez.

El Servei de Salut col·laborarà amb la sanitat privada amb la derivació de pacients a partir del 15 de novembre amb l'objectiu de reduir les llistes d'espera. Així, s'ha adjudicat un contracte de serveis d'un any als grups IDCQ (Quirónsalud) i Agrupació Mèdia Balear —per un valor de 12,6 milions d'euros—, prorrogable fins a 27 milions un any més, com ja va avançar l'ARA Balears. D'aquesta manera, Salut preveu derivar fins a uns 900 pacients als centres privats cada mes. Així ho ha anunciat el director general del Servei de Salut, Manuel Palomino, aquest dilluns a la presentació de la tercera fase del pla de xoc contra les llistes d'espera després de la pandèmia.

Es busca el propietari d'una cama amputada. La crida la fa un hospital guipuscoà per poder localitzar l'home a qui li van haver de tallar i que es va desentendre de retirar-la, tal com exigeix la legislació actual, que equipara el tractament funerari dels membres amputats al dels cadàvers.

Els missatges de text del Servei de Salut ho recorden: si no pots acudir a la cita, anul·la-la, però la majoria de vegades això no passa i les consultes es perden. En concret, de les 456.675 persones que varen faltar a la consulta mèdica al llarg de l'any passat a les Illes Balears, 337.790 no cancel·laren la cita, segons les dades de la Conselleria. El departament de Patricia Gómez alerta de la "ineficiència" que genera aquest fet als centres assistencials.

Els resultats dels assajos es van qualificar d’aclaparadors: la píndola contra el covid de la multinacional Pfizer, el Paxlovid, era capaç de frenar la progressió de la infecció i evitar l’hospitalització de la gent gran i els malalts greus en pràcticament el 90% dels casos. Si el 2021 va ser l’any de la vacuna, el 2022 totes les esperances es focalitzaven en aquest tractament d’ús precoç, que el pacient pot prendre còmodament a casa quan s'adona que té símptomes. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) va recomanar el seu ús dient que es tractava de "la millor eina terapèutica contra el virus per a pacients amb un alt risc de complicacions" i Espanya, com la resta de països europeus, es va afanyar a comprar 344.000 dosis per avançat, que es reparteixen entre les comunitats en funció de la població de risc. A Catalunya han arribat 22.667 píndoles, 8.191 el mes de març i 14.476 al juny, però gairebé tot l’estoc continua emmagatzemat. Segons ha pogut saber l’ARA, només 558 catalans han rebut l’antiviral i això significa que en tres mesos només s’han prescrit i dispensat el 2,5% de les unitats disponibles. I el problema no és d’accessibilitat, sinó de riscos: la teràpia pot causar complicacions majors que les que intenta resoldre entre alguns dels beneficiaris potencials.