Mitjans de l'Ibanat i de la Conselleria d'Agricultura han donat per extingit, a les 17.20 h d'aquest dimecres, l'incendi de l'Albufera que va començar aquest dimarts i que ha cremat 62 hectàrees de canyís. El foc, que es va originar a les 14.00 h, es va donar per controlat al voltant de les 18.45 h, després de cremar 60 hectàrees i obligar a desallotjar una desena d'habitatges, que ja han tornat als seus domicilis.

La crisi ambiental també colpeja la zona humida més extensa de les Balears: l'Albufera pateix la sequera més important de la darrera dècada. Els ecologistes avisen que el dèficit de plogudes que arrossega Mallorca des de fa uns anys ha abocat a una situació de sequera important, amb conseqüències no només per al consum humà o en l'àmbit agrari, sinó a tots els àmbits. Els boscos i garrigues de Mallorca han acabat el juny en la pitjor situació hídrica de, com a mínim, els darrers cinc anys i alguns sistemes naturals, com la zona humida de l'Albufera de Mallorca, en són afectats de manera especialment greu.

La Conselleria d'Agricultura i Pesca ha donat per extingit aquest dimecres a les 10.30 hores l'incendi forestal declarat en el parc natural de l'Albufera, que ha cremat 50,4 hectàrees de canyís.

Quan les aigües es congelen al nord d'Europa, les aus aquàtiques inicien la seva migració cap a zones més càlides del sud, com les Illes Balears. Però cada any n'arriben menys. Així ho mostra l'anuari que acaba de publicar el grup d'ornitologia balear (GOB). El cens de 2023 comptabilitza un total de 23.913 aus, 2.559 menys que l'any passat, el que suposa una davallada del 9,67%. El descens n'és una constant, ja que la xifra de l'any passat se situa per davall de la mitjana dels darrers vint anys, que fou de 26.674 aus. Per a Manuel Suárez, un dels responsables de l'estudi, la clau estaria en l'escalfament global, ja que "els darrers anys, en l'àmbit general, no estan arribant tantes aus i la lògica és que les temperatures més altes fan que algunes espècies no tinguin la necessitat de desplaçar-se dels seus llocs de residència".

La Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural ha habilitat dues noves illetes de cria i descans d'ocells aquàtics al Parc Natural de l'Albufera de Mallorca. Les illetes tenen una forma circular i una superfície, entre ambdues, de poc més de 200 metres quadrats i s'espera que, durant la primavera de l'any que ve, siguin ocupades per diferents espècies d'ocells aquàtics perquè nidifiquin, segons ha informat aquest diumenge la Conselleria en una nota de premsa. Fins aleshores, també es podran fer servir com a zona de descans. De fet, ja s'hi han vist grups d'avisadors (Himantopus himantopus), de cama-roges (Tringa totanus) i de camaverdes (Tringa nebularia), entre altres espècies més escasses.

El Tribunal Superior de Justícia de les Balears (TSJB) ha declarat nul el decret que protegeix nou hectàrees de l'Albufera –fins ara amparades pel Pla d'Ordenació de Recursos Naturals (PORN) de la zona– on es construirà un parc fotovoltaic. L'empresa promotora del parc va presentar un recurs contenciós administratiu que ara el TSJB ha estimat.

A la reserva natural de l’Albufereta hi habiten un total de 1.247 espècies diferents d’animals, plantes, fongs i altres regnes com bacteris i protozous. Segons el darrer estudi dut a terme pel TAIB, en els darrers deu anys 403 noves espècies han arribat a la zona protegida.

“E l segle XIX els anglesos ens canviaren el paisatge i ens ajudaren a prosperar econòmicament. Després, però, foren ignorats completament”. Qui ho afirma és l’investigador pobler Pere Perelló, autor del llibre La presència anglesa a la Gran Albufera del nord de Mallorca (1863-1896), publicat per Gràfiques Gelabert el 2015. Avui el topònim ‘pont dels Anglesos’, entre el port d’Alcúdia i Can Picafort, és un dels pocs vestigis que recorden els antics propietaris d’unes terres declarades parc natural el 1988 i que avui són compartides per tres municipis: Alcúdia, sa Pobla i Muro.

El Consorci de Recuperació de Fauna de les Illes Balears (COFIB) ha eliminat la cotula, una planta invasora que ocupava més d'una hectàrea d'extensió en el parc natural de l'Albufera. Les actuacions per eliminar aquesta espècie començaren l'any 2020, informa el Govern en una nota.

El Parc Natural de l'Albufera ha recuperat una síquia i una parcel·la de prat salobre. En concret, les tasques de recuperació s'han fet a la síquia d'en Manuel, una zona que estava limitada per l'acumulació de fang i la vegetació. Restablir-hi el pas fluid de l'aigua beneficiarà la flora i la fauna associades a aquest ecosistema, informa el Govern en una nota.

Un total de 26.381 aus aquàtiques i limícoles de 67 espècies diferents estan passant l'hivern a les zones humides de les Balears, segons ha explicat aquest divendres el grup ecologista GOB. Així ho assenyala el cens elaborat per Wetlands International, que ha precisat que és una xifra similar a l'obtinguda durant els darrers anys.

El conseller de Medi Ambient i Territori, Miquel Mir, ha visitat aquest divendres el Parc Natural de l'Albufera quan es compleixen sis mesos de l'incendi que va afectar 438 hectàrees. Mir ha afirmat que la zona afectada "presenta un bon grau de recuperació". No obstant això, ha afegit que "cal ser prudents perquè fins d'aquí un parell d'anys no es podrà fer una valoració completa, especialment pel que fa a la conservació de la biodiversitat en aquesta zona".

Tècnics del Servei de Protecció d'Espècies i del Parc Natural de l'Albufera han alliberat 44 exemplars de rosseta, una petita ànnera que des de l'any 2018 es troba en perill crític d'extinció a l'Estat. La Conselleria de Medi Ambient ha assenyalat que el Consorci de Recuperació de Fauna de les Illes Balears (COFIB) s'ha encarregat d'identificar les ànneres amb anelles per fer-ne un seguiment i poder conèixer-ne l'adaptació als espais naturals de l'Arxipèlag, així com els possibles desplaçaments que protagonitzin.

L'incendi que es va produir al Parc Natural de l'Albufera de Mallorca el cap de setmana del 25 al 27 de setembre multiplica per 16 la superfície forestal destruïda pel foc a l'illa durant la resta de l'any. L'Institut Balear de la Natura (Ibanat) ha fet públic aquest dijous el balanç d'incendis i conats (menys d'una hectàrea) a l'Arxipèlag, que, en total, ascendeix a 478,49 hectàrees cremades. A l'incendi de l'Albufera es cremaren 438 hectàrees.

Un incendi a l'Albufera de Mallorca que ha començat a les 18.10 d'aquest divendres ha obligat a desallotjar les cases de la zona després que hagi pujat a nivell 2, segons la Direcció General d'Emergències. L'112 ha avisat a través de les xarxes socials que estan anant casa per casa per evacuar els veïns de la zona que està més a prop del foc.

La Conselleria de Medi Ambient ha informat aquest dissabte que el personal del Parc Natural de l'Albufera de Mallorca i de l'Associació espanyola per a la protecció de les papallones i el seu medi, Zerynthia, ha trobat un exemplar de la papallona sageta petita dins l'àmbit d'aquesta zona humida. Es tracta d'una de les espècies més escasses i desconegudes, i, fins ara, se n'havien detectat molt poques vegades en l'àmbit estatal.

La Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca i la Conselleria de Turisme han presentat aquest dimecres a l'Albufera el projecte d'eliminació d'espècies invasores a les zones humides de major abast de les Balears: l'Albufera de Mallorca, les Salines d'Eivissa i es Grau, a Menorca. A les actuacions en aquests indrets s'hi destinen 332.000 euros del fons de l'Impost de Turisme Sostenible (ecotaxa) i es duran a terme al llarg de dos anys a través del Consorci per a la Recuperació de la Fauna de les Illes Balears (Cofib).

El Parc Natural de l'Albufera de Mallorca ja té una nova llacuna d'aigües fondes. Amb una superfície de quatre hectàrees i una fondària superior a un metre, està destinada a convertir-se en un indret clau del parc per millorar-ne l'estat hídric i recuperar hàbitats de la major zona humida de les Balears, que sofreix un greu procés de salinització que n'està canviant dràsticament la biodiversitat. A més, també servirà per observar aus aquàtiques i l'alimentació de nombroses espècies autòctones de la zona.