La periodista Victòria Morell (Palma, 1986) es trobava immersa en un documental sobre prostitució quan alguns experts varen començar a parlar-li de la influència que tenia la pornografia en les pràctiques sexuals que demanaven els homes. Una influència que, segons li digueren, anava en augment. “Les dones en situació de prostitució explicaven que els homes directament treien el mòbil i demanaven allò que havien vist”, relata Morell, “i, a partir d’això, vaig voler entendre què era el que succeïa”.

La sala de plens de l’Ajuntament ha acollit aquest dijous l’acte institucional de lliurament dels premis Ciutat de Palma 2025, que reconeixen obres d’arts visuals, narrativa, poesia, còmic, música, arts escèniques, audiovisuals, periodisme, gastronomia, investigació i arquitectura. La cerimònia substitueix la gala prevista per al 20 de gener al Teatre Principal, suspesa arran de l’accident ferroviari d’Adamuz.

La història d’un mallorquí, Joan Ribot, que va travessar el món darrer John Wayne ha duit un altre mallorquí, Jordi Nadal (Palma, 1992), a travessar-lo mig segle després per a reconstruir aquesta epopeia moderna al documental L’últim vaquer de Hollywood, reconegut amb el premi Ciutat de Palma Maria Forteza d’Audiovisuals 2025. “És cert que el feedback que vàrem rebre aquest estiu, després de les projeccions, havia estat molt positiu i que tot l’equip estava molt content amb la feina feta”, relatava aquest dilluns dematí Jordi Nadal en conversa amb l’ARA Balears, “però que el jurat hi hagi connectat i que ens hagin concedit un premi com aquest aquí, a casa, és realment molt emocionant”. 

“Les visites a familiars i coneguts que estaven a residències de gent gran m’han produït un impacte que he necessitat expressar a través de la poesia”, explica Francesc Pastor (Mutxamel, 1962), “perquè m’hi he trobat amb moltes mirades perdudes. Mirades de persones que duen moltes coses a dins i no tenen manera de treure-les, bàsicament. I jo els he volgut donar veu”. Així explica l’escriptor valencià, qui ha exercit de mestre i de professor a la Universitat d’Alacant, el contingut del poemari In paradisum, guardonat amb el premi Joan Alcover de Poesia 2025. 

“He volgut imaginar-me la Mallorca on el capità Bayo va desembarcar i ho va aconseguir”, sentencia el periodista Jaume Oliver Ripoll (Palma, 1975), a tall de resum de la novel·la Un dia assaltarem la ciutat amb cavalls de ferro, premi Ciutat de Palma Llorenç Villalonga de novel·la 2025, dotat amb 26.000 euros. “Estic molt content perquè és un dels premis més prestigiosos que queden ara mateix”, diu Oliver. “He de reconèixer que crec que és el que més il·lusió em podia fer. És un premi que ha sabut mantenir la seva independència, i per mi això és molt important”, reflexiona el també historiador. Ara bé, no se n’amaga: a més d’il·lusionant, la concessió del guardó li va resultar també sorprenent. “Més que res perquè aquest no és l’estil de novel·la que se sol premiar en aquest certamen, perquè flirteja descaradament amb la ciència-ficció, però per això també estic content, perquè es premiï una obra així”, exposa. 

“He volgut imaginar-me la Mallorca on el capità Bayo va desembarcar i ho va aconseguir”, sentencia el periodista Jaume Oliver Ripoll (Palma, 1975), a tall de resum de la novel·la Un dia assaltarem la ciutat amb cavalls de ferro, premi Ciutat de Palma Llorenç Villalonga de novel·la 2025, dotat amb 26.000 euros. “Estic molt content perquè és un dels premis més prestigiosos que queden ara mateix”, diu Oliver. “He de reconèixer que crec que és el que més il·lusió em podia fer. És un premi que ha sabut mantenir la seva independència, i per mi això és molt important”, reflexiona el també historiador. Ara bé, no se n’amaga: a més d’il·lusionant, la concessió del guardó li va resultar també sorprenent. “Més que res perquè aquest no és l’estil de novel·la que se sol premiar en aquest certamen, perquè flirteja descaradament amb la ciència-ficció, però per això també estic content, perquè es premiï una obra així”, exposa. 

La presència de dones als actes oficials de Sant Sebastià previstos per Cort, tots ells suspesos enguany a causa de l’accident ferroviari de Còrdova, torna a ser molt minoritària. Si al cartell musical de la revetla anunciat per l'Ajuntament les dones no arribaven al 25%, entre els guanyadors dels premis Ciutat de Palma són encara menys: ni tan sols assoleixen el 15%. Han estat només dues les dones guardonades en aquesta edició, que té catorze categories. Una d'elles, la de novel·la en castellà, ha estat declarada deserta, segons es desprèn de la nota de premsa publicada per l’Ajuntament en substitució de la gala de lliurament dels premis, que s’havia de dur a terme avui horabaixa al teatre Principal de Palma. Segons han anunciat fons municipals, pròximament s'organitzarà un acte al mateix Ajuntament per fer el lliurament dels guardons. 

Son Puig-gros és la finca que Miquel, que hi va fer de porqueret quan era nin, obtingué amb els guanys d’un souvenir a Palmanova. Ell s’ha convertit en el senyor de la gran possessió i els seus centenars de quarterades. A Son Puig-gros, els nous senyors fan un sopar per celebrar l’esdeveniment amb amics, família, antics propietaris i veïns. Aquesta és la contextual contrada on es desenvolupa la història d’Els carnissers, de Guillem Frontera, la seva primera novel·la, amb la qual va ser guardonat amb el premi Ciutat de Palma. Corria l’any 1969, quan tots pensàvem que un lluminós nou món s’obria enfront de la nostra mirada, mentre que el jove antic alumne de La porciúncula, aspirant a poeta i incipient novel·lista, veia i ens explicava el que cap de nosaltres era capaç de veure, intuir ni cap altra cosa semblant. Per això, Els carnissers no és una obra premonitòria ni Son Puig-gros, tan sols una metàfora, sinó l’evidència que el corn de l’abundància venia acompanyat d’un peatge, molts aranzels i sense marxa enrere.

MÉS per Palma ha exigit aquest dimarts que es retiri el premi Ciutat de Palma de Gastronomia que s'ha atorgat a Terracor, una empresa acusada de suposada explotació laboral i pendent de la resolució d'una investigació d'Inspecció de Treball, segons ha recordat el partit ecosobiranista en un comunicat. "La investigació assenyala que els treballadors han patit jornades laborals de fins a 17 hores diàries" i "condicions d'allotjament insalubres per les quals pagaven 80 euros al mes", amb salaris de "sis euros l'hora" –sense compensació per les hores extra.

"La lluita pel bilingüisme és una excusa per oblidar-nos de la nostra llengua". Així ha manifestat durant el seu discurs Joan Moragues, guanyador del premi Ciutat de Palma de novel·la en català, el rebuig per la existència dels premis en castellà que formen part del certamen des del 2023.

“És una de les poques vegades que no em sent una intrusa en rebre un premi, que de vegades te’n donen com a artista i jo no m’hi consider. Jo som periodista, així que m’alegra molt rebre un premi en aquesta categoria”. Així es mostrava Marta Hierro poc abans de recollir el premi Miquel dels Sants Oliver de periodisme pel documental Torrelló davant la càmera, codirigit amb Núria Abad. “De vegades pensam que el periodisme és només premsa escrita, però els periodistes feim de tot: ràdio, documental, informatius, fotografia…”, afegeix, i qualifica el documental guardonat d'un “exercici metaperiodístic”, ja que el seu protagonista és un dels referents del fotoperiodisme a les Balears, Joan Llompart ‘Torrelló’. 

Quan fa tot just dos anys de la mort del cineasta Agustí Villaronga, que morí el 22 de gener de 2023 a 69 anys, el seu nom ha estat un dels protagonistes de la gala de lliurament dels premis Ciutat de Palma. El documental La cinta perduda d’en Villaronga, que recupera la història de la pel·lícula promocional que el director va rodar l’any 1986 per encàrrec de Foment de Turisme i que va quedar oblidada dins un calaix, ha rebut el premi Maria Forteza d’audiovisuals. “El documental és, per damunt de tot, un homenatge a Villaronga i a aquella Mallorca inèdita que ell va voler retratar, i per això ens fa especial il·lusió aquest reconeixement, que no deixa de ser un reconeixement a ells”, afirmen els directors de La cinta perduda d’en Villaronga, Joan Bover i Cati Moyà, periodista i col·laboradora de l’ARA Balears. 

Si bé el jurat del premi Bonet de Sant Pere de Música ha assenyalat que Huialfàs, treball de jazz-folk signat pel pobler Miquel Bennàssar Bonnin, “contribueix a recuperar les tonades de camp com a expressió popular de la música antiga mallorquina”, el guardonat té un matís important a fer a aquesta afirmació. “Jo no volia recuperar res perquè recuperar significa que ja no hi és, jo el que volia era valorar aquesta música. Com que prové de la classe humil i treballadora, durant molts anys no li hem fet cas, però ara que hi ha una tendència a tornar als trets identitaris de la cultura popular és possible que es perdin coses pel camí. No es tracta només de fer coses que encaixin en la cultura popular o que s’hi connectin. No és qüestió de fer-la, és qüestió de viure-la”, defensa el músic. 

“Començ a plantejar-me demanar la nacionalitat mallorquina, em tractau massa bé”. Així d’agraït i satisfet es mostrava el poeta Albert Garcia Elena poc abans de recollir el seu segon premi Joan Alcover de poesia pel poemari Vulneració de la nit, un guardó que rep poc més d’un mes després d’haver recollit el premi Mallorca per El pixelat del miratge. “A més que si em faig mallorquí no hauré d’agafar tants avions en tan poc temps”, afegia entre rialles. 

“És l’honor més gran que he rebut en tota la meva vida”, diu convençut Joan Moragues Roca. A només 26 anys, aquest professor de Muro ha estat guardonat amb el premi Llorenç Villalonga per la seva primera novel·la, Les estrelles no parlen. “Jo vaig estudiar Física i sé que això d’escriure no és molt comú tampoc entre els científics. No sé si em ve de ma mare, que és professora de català i m’ha inculcat aquestes ganes de llegir i conèixer des de sempre, però m’hi he posat no fa tant, a escriure”, afegeix. 

A més de les dues categories literàries en castellà que Cort va incorporar a l’edició de l’any passat, la de novel·la i poesia, enguany altres tres disciplines dels premis Ciutat de Palma han estat per obres en llengua castellana. Són la guanyadora del premi de Còmic, Gorda: el camino está lleno de curvas, de Rocío Vidal; el guardonat amb el premi a millor curtmetratge, Las personas que no fuman deberían ser ceniceros, de Pablo Borrego López Roso, i el treball que ha estat reconegut en l’àmbit de la investigació, La galería Pelaires: una historia social y cultural del contexto artístico de la ciudad de Palma en la década de 1970, de Juan Carlos García Reyes i Ester Gutiérrez Mecías. Si bé algunes d’aquestes categories ja havien premiat alguna obra en castellà en anys anteriors, enguany sis de les 12 categories –sense comptar gastronomia i arquitectura– tenen títol en castellà.

L'Ajuntament de Palma ha fet públics aquest divendres els noms dels autors i autores de les 10 obres finalistes de la nova edició del premi Ciutat de Palma Antoni Gelabert d’arts visuals. El guanyador o guanyadora del premi es comunicarà oficialment durant la cerimònia de lliurament dels premis Ciutat de Palma, que tindrà lloc aquest dilluns, festivitat de Sant Sebastià, a partir de les 19 h, al Teatre Principal de Palma.

El jurat del premi Camilo José Cela de novel·la en castellà, una de les categories dels premis Ciutat de Palma, ha decidit revocar el nomenament de l'obra guardonada perquè aquesta incomplia les bases de la convocatòria. Segons pogut saber l'ARA Balears han decidit revocar el premi quan han descobert l'obra no era inèdita i, a més de publicada, havia rebut altres premis literaris.

Rebuig als canvis en els premis Ciutat de Palma de novel·la i poesia que han tornat a introduir la modalitat en castellà: "És un atac frontal a la llengua pròpia". En concret, L'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC), l'Obra Cultural Balear (OCB) i PEN Català han demanat la restauració dels premis exclusivament en català. Per la seva banda, MÉS per Palma ha anunciat que no assistirà a la cerimònia com a mostra de rebuig a la decisió del govern del PP de trencar amb la tradició històrica que aquests premis siguin en llengua catalana. El 2023 es van registrar un 9% de treballs en català i un 91%, en castellà, en aquestes categories, les de més prestigi dels guardons.

Després de tota una vida envoltada de llibres, tant a l’àmbit personal com al professional, Marina de Cabo ha publicat el primer que signa com a autora. Es tracta del poemari Deixar de fer peu (Editorial Sloper), amb què va rebre el premi Joan Alcover de poesia en català a la darrera edició dels premis Ciutat de Palma, que ara surt alhora en versió catalana i castellana. “No és una traducció literal”, assegura l'autora, “perquè cada llengua té els seus matisos i les seves percepcions. Ara, igual que conec molts catalanoparlants que escriuen en castellà, el que jo vaig voler fer va ser el camí a la inversa: la meva llengua materna és el castellà, però he decidit escriure en català”. El presentarà aquest dissabte, 13 d'abril, a la llibreria Rata Corner de Palma i dia 27 d'abril, al casal Pere Capellà d'Algaida.