Els municipis de la Serra de Tramuntana, amb Búger —que es troba dins l’àrea d’influència—, són els que presenten una major oferta d’allotjament turístic il·legal en relació amb la seva població. La petita localitat, situada als peus de la Serra i amb només 1.200 habitants, compta amb 81 habitatges que operen sense llicència, segons les dades detallades de l’estudi sobre l’oferta il·legal elaborat per encàrrec del Consell de Mallorca.

Un 30% dels propietaris d'habitatges turístics que es comercialitzen a les Balears, siguin pisos o cases, té més d'una unitat en explotació, segons les dades elaborades per la consultora Mabrian a partir dels anuncis de la principal plataforma d'aquest segment, Airbnb, i avançades per Hosteltur. El gruix d'aquests propietaris s'enquadra dins la categoria de petit tenidor, ja que no arriben a tenir 11 propietats dedicades al lloguer vacacional. Ara bé, crida l'atenció que hi ha un 4,2% de grans tenidors, és a dir, que exploten més d'11 habitatges turístics. I més encara, un 2,5% dels explotadors en tenen més de 21.

El pla de Catalina Cladera per regular el lloguer turístic en sòl rústic és legal. La Sala Contenciosa del Tribunal Superior de Justícia de les Balears (TSJIB) ha avalat l'acord del ple del Consell de Mallorca de 9 de juliol de 2020 que va dictar la prohibició d'aquesta mena de lloguers. El ple de la institució insular, en aquell moment presidit per la socialista Catalina Cladera, va donar el vistiplau definitiu a aquesta iniciativa anomenada Pla d'Intervenció d'Àmbits Turístics a Mallorca (PIAT) i que fixava aquesta prohibició.

La Policia Local de Sant Josep ha detectat que particulars estan llogant els seus jardins per instal·lar-hi tendes de campanya per viure-hi o passar-hi les vacances. S'anuncien en plataformes i suposen un pas més en les fórmules que influeixen en l'emergència de l'habitatge d'Eivissa, l'illa més perjudicada de totes les Balears. La Policia ha descobert aquesta nova fórmula i fins i tot ciutadans que lloguen tendes de campanya a terrenys controlats per un fons d'inversió.

Les comunitats de veïnats ja poden limitar el lloguer turístic, amb la llei a la mà, sempre que disposin d'una majoria qualificada de tres cinquenes parts i diguin el que diguin les normatives municipals o fins i tot autonòmiques. Així ho ha disposat el Tribunal Suprem que ha confirmat una sentència de l’audiència provincial de Màlaga, que ja havia donat la raó als veïns d’un edifici de Marbella, que votaren per majoria de 3/5 parts restringir aquesta activitat.

La patronal del lloguer turístic Habtur ja ha demanat formalment que les més de 1.000 cases il·legals a les quals el Govern de Jaume Matas va permetre l'activitat turística tot i la seva condició irregular puguin continuar explotant-se per al lloguer vacacional. Ho ha fet mitjançant la presentació de la corresponent al·legació al projecte de llei de mesures urgents de simplificació, ja que l'actual redacció d'aquesta norma obliga a tancar la seva activitat si s'acullen a la regularització urbanística.

L'associació de veïns del barri de Pere Garau de Palma ha emès un comunicat on denuncia la situació del lloguer turístic il·legal que viuen. Expliquen que segons el Consell de Mallorca només hi ha un habitatge destinat al lloguer turístic, però la realitat és molt diferent, ja que l'oferta il·legal és molt gran. Amb tot, demanen als ciutadans, a través de les xarxes socials, que denunciïn els possibles establiments turístics il·legals del barri davant el Consell de Mallorca enviant un correu electrònic a la direcció: inspeccioturisme@conselldemallorca.net.

El president del Consell de Mallorca, Llorenç Galmés, ha dit aquest divendres que la proposta de permetre el lloguer turístic a sòl rústic a la serra de Tramuntana és per contribuir que les finques estiguin "ben cuidades" i evitar que es venguin a estrangers. Així s'ha expressat quan ha estat demanat per aquest assumpte durant un acte a Felanitx.

El Consell de Mallorca ha trobat i aixecat una acta d'infracció a 158 habitatges turístics il·legals de l'illa durant els nou primers mesos de l'any. A més, durant aquest període s'han proposat per a sanció, també, més de 200 habitatges dedicats al lloguer vacacional per sobrecomercialització.

La temporada turística del 2022 ha estrenat la nova llei autonòmica que regula el sector i, amb aquesta, una moratòria que impedeix crear noves places en un termini de quatre anys. El Govern ha venut la mesura com una passa cap al decreixement turístic, però diverses entitats i veïns de les Illes alerten que també pot provocar un increment del lloguer turístic il·legal. Per la manera en què es promociona, aquesta oferta pot passar més desapercebuda: té facilitat per defugir els controls de l’administració a internet i és més complicat trobar-ne la ubicació física. Això, sumat a uns recursos humans i eines de vigilància limitats, ha fet botar les alarmes.

El Consell de Mallorca ha tramitat 361 actes i informes d'irregularitats a anuncis de lloguer vacacional d'ençà que va començar el 2022, segons ha pogut saber l'ARA Balears. Es tracta d'una xifra superior a la de l'any 2021, d'acord amb el director insular de Transició i Ordenació Turística, Joan Gaspar, qui també adverteix que la majoria d'aquests casos d'oferta irregular es concentren a Palma.

L'Associació d'Habitatges Turístics de les Illes Balears ha denunciat aquest dilluns matí el "tracte desigual" de la llei turística entre el sector hoteler i el del lloguer vacacional. Segons ha explicat el seu president, Toni Barceló, amb la nova normativa es "condemnen" 90.000 places de lloguer turístic que "en un termini de 10-15 anys desapareixeran".

El Tribunal Suprem ha avalat les limitacions de l'Ajuntament de Bilbao al lloguer turístic. Segons ha avançat Diario de Mallorca, la sala contenciosa administrativa de l'alt tribunal, en una sentència del 19 de novembre feta pública aquesta setmana, avala les limitacions del consistori bilbaí, que el gener de 2018 va aprovar la modificació del Pla General d'Ordenació Urbana pel que fa a l'ús de l'allotjament turístic.

El Jutjat d'Instrucció de les Illes Balears ha fet públic aquest dijous que arxiva la denúncia que Fevitur va interposar contra l'exbatle de Palma Antoni Noguera. El cas s'inicià al mes de febrer, quan el 'lobby' de lloguer turístic acusà Noguera d’un delicte de prevaricació administrativa i d’un altre de prevaricació urbanística.

Les entitats Terraferida i Airbnb han denunciat aquest dimarts que el 38% de les places de lloguer vacacional de les Illes presents a Airbnb es comercialitzen de manera il·legal, ja que no exhibeixen el nombre de llicència, tal com marca la llei de la comunitat que regula aquesta activitat. El portaveu de Terraferida, Jaume Adrover, ha explicat que amb un simple programari es poden detectar aquesta i altres irregularitats, per la qual cosa consideren que queda clar "que el Govern no té prou voluntat de lluitar contra la il·legalitat turística i el frau massiu que es produeix en aquesta i altres pàgines similars que comercialitzen habitatges de lloguer turístic.

Fa anys que l’intrusisme s’ha convertit en un dels principals problemes de la indústria turística a Eivissa. Però els que en pateixen més les conseqüències no són els allotjaments turístics que ho tenen tot en regla -encara que també les pateixen-, sinó, sobretot, els residents de l’illa, els quals cada vegada paguen més per viure-hi. Tot i això, el govern insular només té vuit inspectors per combatre aquest negoci irregular que ajuda a inflar el preu de l’habitatge.

L'augment de places turístiques legals dels darrers quatre anys és el "més gran de la història turística de les Balears", segons ha comunicat aquest divendres en una roda de premsa el col·lectiu ecologista Terraferida. En concret, l'entitat calcula que les places d'allotjament turístic regularitzades s'han disparat un 37,3%, ja que han passat de les 424.112 que hi havia el 2015 a 528.281 a finals de març del 2019. Terraferida assegura que treu les xifres del Govern mateix i, segons les seves dades, s'han legalitzat 158.169 places. Però els seus càlculs no encaixen amb els del Govern: la Conselleria de Turisme manté que el creixement és menys extrem –el xifra en un 21,3% a Mallorca, on Terraferida parla d'un augment del 37,7%– perquè no té en compte les places de lloguer turístic que ja hi havia en marxa el 2015.

Pollença i Alcúdia són els municipis de Mallorca amb més places de lloguer turístic legalitzades des del final de la moratòria per sol·licitar llicència, que és de l’agost passat. Ambdós municipis sumen 3.538 de les prop de 9.000 places autoritzades fins al febrer, prop del 40%, segons la informació facilitada per la Conselleria de Turisme a l’ARA Balears. Durant el mes de març ja es va arribar a les 10.150 places autoritzades.

Un estudi sobre l'habitatge a Pollença, que l'Ajuntament va encomanar al Departament de Geografia de la Universitat de les Illes Balears (UIB), realitzat pels geògrafs Ivan Murray Mas i Margalida Mestre Morey, posa en relleu la manca de lloguer residencial per mor de l'explosió del lloguer turístic. L'estudi fou presentat aquest dimecres a la sala d'actes de l'Ajuntament.

El president del Col·legi d'Administradors de Finques de Balears, Pau Bonet, ha demanat al govern central que aprovi una normativa sobre el lloguer turístic i que no traspassi el problema a les comunitats de propietaris, ja que això pot crear enfrontaments entre veïns.