L'eclipsi solar va concentrar més de 2,1 milions de persones el passat 12 d'agost entre residents i visitants a les Balears, segons les darreres dades de l'Índex de Pressió Humana (IPH), publicats aquest dimecres per l'Institut Balear d'Estadística (Ibestat) i corresponents al mes d'agost. De fet, l'Arxipèlag va registrar durant els dies 11 i 12 d'agost els màxims mensuals i històrics de pressió humana, amb 2.117.026 i 2.116.491 persones, respectivament.

Madò Farta denuncia que la seva identificació per part de la Policia Local de Santanyí va ser un episodi d’intimidació i assegura que no la farà callar. En aquesta entrevista, parla de la polèmica, de les cancel·lacions d’actes i de la seva lluita contra la massificació turística: "Madò Farta no és el problema. El problema és el que denuncia".

El govern de Marga Prohens creu en un nou Déu, diferent del que guia el bisbe de Mallorca, Sebastià Taltavull. El conseller de Turisme Jaume Bauzà ha posat el crit al cel arran de l’entrevista que el prelat ha concedit a aquest diari. Era amb motiu dels 36 anys de la publicació de la punyent carta pastoral titulada Ecologia i turisme a les nostres Illes. Pautes per a una actuació cristiana. Es tractava de la primera vegada en la història que els tres representants de les diòcesis de les Balears signaven un escrit conjuntament. Llavors, Teodor Úbeda era el bisbe de Mallorca; Manuel Ureña, el d’Eivissa-Formentera; i Antoni Deig exercia d’administrador diocesà de Menorca. El 1990 tots tres s’aliaren per clamar contra les terribles conseqüències que tenien sobre el territori i la identitat insular les més de tres dècades de boom turístic.

El 1990 l’actual bisbe de Mallorca, el ciutadellenc Sebastià Taltavull, de 78 anys, era vicari general de Menorca i un gran activista del moviment ecologista. “Com a delegat dels joves de la diòcesi –assegura– vaig ajudar a organitzar moltes manifestacions en defensa del territori. També vaig escriure articles de denúncia als diaris. Tenia clar que defensar el territori era defensar les persones, la seva identitat i la seva llengua”. A final del 1973, Menorca liderà a l’Arxipèlag la lluita verda reclamant la protecció de l’Albufera del Grau, al nord de Maó, on s’havia projectat una macrourbanització de nom exòtic, Sahngri-La. No va ser fins al 1995, gairebé dues dècades després, que l’indret fou declarat Parc Natural.

La Policia Nacional ha denunciat per presumpte delicte d'odi quatre militants d'Arran Menorca per dur samarretes amb el lema 'M*ta un guiri, allibera una casa'. Totes quatre varen ser citades a declarar als jutjats de Maó el passat mes d'agost. La denúncia l'ha fet pública Arran aquest dijous a les xarxes socials, després que la Fiscalia hagi rebutjat el recurs d'apel·lació interposat per l'organització contra la decisió d'iniciar diligències judicials.

L’entitat Pla de Mallorca XXI presentà les jornades El Pla davant la seva transformació que es faran dia 30 i 31 d’octubre a Lloret amb l’objectiu d’abordar un profund debat sobre els canvis territorials que s’estan produint a l’interior de Mallorca com a conseqüència de la intensa turistització de l’illa i el xalestime que amenacen i ja són una realitat al centre de l’illa.

"Vàrem invertir 150.000 euros per transformar antenes de cobertura mòbil i dades satel·litàries en sensors d'ocupació a 150 platges de les Illes Balears. Aquestes dades, juntament amb les que proporcionen en temps real els socorristes i la història dels anys anteriors, han permès generar un model predictiu dins l'aplicació de platges per tenir una aproximació de l'afluència que hi pot haver els pròxims sis dies". Així va respondre el vicepresident del Govern i conseller d'Economia, Hisenda i Innovació, Antoni Costa, a la pregunta de la diputada de Més per Menorca Joana Gomila sobre la inversió de 4 milions d'euros en sensors intel·ligents que l'Executiu va anunciar a Fitur el gener del 2026. És a dir, que un dels mètodes que ha fet servir el Govern per mesurar l'afluència a les platges ha estat el recompte que han fet els socorristes i les dades d'antenes de cobertura mòbil.

Les Balears han rebut entre el gener i l'agost d'aquest any un total d'11,7 milions de turistes internacionals, un 2% més que el mateix període del 2025, segons les dades de Moviments Turístics de Fronteres difoses aquest divendres per l'Institut Nacional d'Estadística (INE).

United Airlines reforçarà la connexió directa entre Palma i Nova York l'estiu del 2027 amb un vol diari entre l'aeroport de Newark i Son Sant Joan. La companyia preveu operar tres freqüències setmanals a partir del març i augmentar-les a set a partir del 26 de maig i fins a l'octubre. La ruta, estrenada el 2022, és actualment l'única connexió sense escales entre Mallorca i els Estats Units.

El ple de l'Ajuntament d'Artà ha aprovat inicialment aquest dilluns la Modificació Puntual número 7 de les Normes Subsidiàries (NS), que adapta el planejament municipal al Pla d'Intervenció d'Àmbits Turístics de Mallorca (PIAT) i estableix nous límits a la capacitat turística del municipi. La proposta ha tirat endavant amb els vots favorables del PSIB-PSOE i El Pi i les abstencions d'UIA-MÉS per Mallorca i el PP.

Platges de Comte varen arribar aquest estiu a gairebé triplicar la seva capacitat física estimada, amb 1.513 persones al mateix temps, segons un estudi pilot de l’Observatori de Sostenibilitat d’Eivissa & Formentera Preservation. La dada es va registrar el 4 d’agost a les 15.00 h, quan la platja va superar àmpliament les 537 persones que es considera que pot acollir segons els criteris aplicats en l’estudi.

El Consell de Ministres ha aprovat aquest dimarts el nou Document de Regulació Aeroportuària (DORA III), que marcarà les inversions, la capacitat i les tarifes dels aeroports d’Aena entre el 2027 i el 2031. Per a les Balears, l’aprovació consolida un nou increment del trànsit aeri i situa els tres grans aeroports de les Illes a les portes dels 50 milions de passatgers anuals al final del període.

Després d’un estiu marcat per les mobilitzacions socials contra el model turístic, el GOB i Terraferida ja tenen data per traslladar personalment les seves reivindicacions a la presidenta del Govern, Margalida Prohens. La cap de l’Executiu rebrà els representants de les entitats ecologistes dimarts 22 de setembre a les 18 hores.

Una cançó polèmica, en to d'humor i reivindicació ha estat la resposta dels alemanys Honk! i Der Partycrasher contra les crítiques dels mateixos ciutadans alemanys contra el turisme típic del Ballermann 6, on hi ha el carrer del Jamón, zona vinculada al turisme alemany de festa i gatera. El títol, Mallehater go home, ja és tota una declaració d'intencions. La cançó mescla dos conceptes: d'una banda, el lema 'go home' i, de l'altra, 'Malle', la manera col·loquial amb què part de la societat alemanya es refereix a Mallorca.

Cala Saladeta s'ha omplit aquest dissabte de gent durant la Xindriada Popular convocada per l'associació Joves d'Eivissa. La trobada ha servit també com a acte reivindicatiu per denunciar les conseqüències de la massificació que, segons els participants, pateix l'illa.

En el context del debat sobre la necessitat d’un ‘nou model turístic’, un bon amic, en un article d’opinió, es demanava fa uns dies “quina Mallorca volem explicar al món?” i tot seguit qüestionava si s’havia de seguir promocionant el turisme de sol i platja o si caldria enfocar la promoció turística “també al paisatge, a la cultura, a la gastronomia, al producte local, al patrimoni, a la innovació, al talent i a una manera mediterrània d’entendre la vida”. Personalment, per poder assumir la proposta, em sobra l’adverbi ‘també’ i em falta saber si els visitants que es volen animar a venir a gaudir del nostre ‘producte local’ faran encarir els preus i, a conseqüència d’això, pujarà el llistó econòmic requerit per anar als restaurants on hem anat tota la vida, en altres paraules, si ens gentrificaran. Si ha de ser així, ja ho dic, m’estim més seguir amb el turisme de masses ‘de tota la vida’.

Aquest estiu que no acaba mai ha estat una època de laments i lletanies. Estam més saturats que mai i hem protestat més que mai. Però les concentracions, les manifestacions, els sopars a la fresca i les reivindicacions només han servit per constatar l’abisme que hi ha entre el carrer i els despatxos dels qui decideixen sobre les nostres vides, una bretxa que es va començar a obrir legislatures enrere i que ara ha assolit unes dimensions grandioses. Aquesta no és terra de polítics valents i els que comanden de veritat no se solen presentar a les eleccions.

Madò Farta torna a atacar. Després d'un estiu esquitxat de nombroses mobilitzacions contra la massificació turística, l'activista se suma a les iniciatives ciutadanes, com les que organitza Brunzit, i ha convocat una acció per prendre la fresca de manera col·lectiva el 29 d'agost a la plaça d'Espanya de Palma.

A Mallorca, un dels grans aliats del boom del turisme varen ser les anomenades cançons turístiques. Les lletres elogiaven les meravelles paisatgístiques de l’illa. La llavor ja fou sembrada als anys 40 del segle XX pel músic palmesà Pere Bonet Mir (1917-2002), més conegut com a Bonet de Sant Pere i professionalment Bonet de San Pedro. En plena postguerra, a la cançó Bajo el cielo de Palma, clamava als quatre vents “paisajes lindos tiene Mallorca”. La mateixa temàtica tractaria a Un viejo hogar en la isla, Juntito al mar, Cala d’Or i Canto a Mallorca. Aquestes composicions del tot naïfs contrastaven amb el famós tema Raska-yú, que el 1943 l’artista illenc va escriure com a paròdia de la mort en temps de molta misèria (el franquisme l’arribà a censurar, perquè sospitava que contenia una crítica implícita a la dictadura).

Més de 800 persones es varen concentrar divendres vespre a la plaça de la Catedral de Ciutadella per denunciar la saturació turística que pateix Menorca. La convocatòria, impulsada per la plataforma Via Menorca, va reunir ciutadans procedents de diferents punts de l’illa en una sopada popular reivindicativa.