El Govern va presentar el 7 de març del 2025 el seu paquet de mesures per contenir la saturació turística. Entre les iniciatives anunciades hi havia l’augment de l’Impost de Turisme Sostenible (ITS) durant la temporada alta i la creació d’un impost sobre els vehicles de lloguer. Uns mesos abans, en el debat de política general, la presidenta Marga Prohens també havia anunciat un increment del cànon de l’aigua per als grans consumidors. Cap d’aquestes iniciatives s’ha materialitzat. La limitació de l’entrada de vehicles a Mallorca, una de les apostes del president del Consell, Llorenç Galmés, continua pendent de la tramitació parlamentària.

La previsió que la serra de Tramuntana sigui una de les zones més massificades de Mallorca durant l'eclipsi solar total del 12 d'agost ha duit el Govern a preparar un dispositiu excepcional de restriccions de trànsit. L'objectiu és evitar-hi el col·lapse, però les excepcions previstes han generat molta controvèrsia. Mentre milers de residents de municipis situats a pocs minuts de la Serra no hi podran accedir amb el vehicle, els turistes que hagin pagat centenars o fins i tot milers d'euros per allotjar-se en un hotel de la zona sí que quedaran exempts de les limitacions. Així, les excepcions fixades pel Govern projecten, de nou, la idea d'una privatització del territori balear i reforcen la percepció que qui paga té més drets de transitar aquest territori que no qui hi viu. "Una vegada més els drets dels turistes que paguen estan per sobre dels dels residents que vivim a l'illa", remarca Joan Moranta, president del GOB.

Les Balears han rebut 6.594.822 turistes internacionals entre el gener i el juny, un 2,5% més que durant el mateix període del 2025. Les dades de l'Estadística de moviments turístics en fronteres (Frontur) i de l'Enquesta de despesa turística (Egatur), publicades aquest dilluns per l'Institut Nacional d'Estadística (INE), constaten que el nombre de visitants continua augmentant durant el primer semestre de l'any.

Quan demanes a la IA que elabori un dibuix sobre la Mallorca de d’aquí a 50 anys, el resultat és una illa contaminada i plena d’edificis, talment Hong Kong. El 1978, quan només existia la intel·ligència natural, aquest mateix escenari ja fou descrit pel dibuixant palmesà Pere Joan Riera, més conegut com a Pere Joan. “Jo–rememora avui a la setantena– tenia 22 anys i encara estudiava a Barcelona. Un dia em va venir a veure Basilio Baltasar. Era un dels líders de la formació anarcoecologista Terra i Llibertat que l’estiu anterior, el juliol del 1977, havia ocupat l’illot andritxol de la Dragonera per evitar-ne la urbanització. Em demanà un cartell que reflectís la deriva que prendria Mallorca si no s’aturava la febre constructora iniciada amb el boom turístic”.

La manifestació convocada pel Moviment Jove de Sóller i la plataforma Menys Turisme, Més Vida per al pròxim dissabte 8 d'agost arriba envoltada de polèmica. Després de les tensions derivades de la multitudinària protesta contra la massificació turística del 26 de juliol a Palma, marcada per les càrregues de la Policia Nacional al final del recorregut, ara la controvèrsia s'ha traslladat a Sóller. Poc més d'una setmana abans de la mobilització, l'Associació de Comerciants del carrer de la Lluna ha demanat modificar l'itinerari o l'horari de la marxa per motius de seguretat i l'impacte que podria tenir sobre l'activitat comercial, una petició que els organitzadors rebutgen i interpreten com un intent de desplaçar la protesta del principal eix comercial del municipi.

Les Voltes va reunir aquest dimecres vespre 3.200 persones durant la jornada d’actes de l’Atlàntida Mallorca Film Fest. Tres dies abans, la Policia Nacional havia tancat els accessos al mateix recinte quan només hi havia poc més de 500 participants en la manifestació contra la massificació turística. La diferència ha generat interrogants perquè el tancament de les portes va ser, segons els organitzadors de la protesta, l’origen de la tensió que va desembocar en les càrregues policials.

La pressió turística sobre Mallorca continua sense donar treva en plena temporada alta. Els habitatges de lloguer turístic de l'illa ja han assolit una taxa de reserva del 99% per a aquest mes d'agost, la més elevada de totes les zones costaneres de l'Estat, segons un estudi elaborat per Rentalia, la plataforma vacacional d'Idealista.

Una de les més de vint persones que varen resultar ferides durant les càrregues policials amb què va acabar la manifestació contra la saturació turística de diumenge a Palma continua hospitalitzada. Els afectats estudien ara la possibilitat de presentar una denúncia col·lectiva contra els agents de la Policia Nacional que varen participar en el dispositiu. Així ho ha anunciat aquest dimarts un dels portaveus de la plataforma Menys Turisme, Més Vida, Jaume Pujol, durant la concentració que ha reunit prop de mig miler de persones davant la Delegació del govern per exigir la dimissió del delegat a les Balears, Alfonso Rodríguez.

Hi ha una imatge que resumeix millor que cap altra el que va passar diumenge: una manifestació multitudinària i profundament cívica que acaba amb persones ferides per una actuació policial violenta. La pregunta és inevitable: qui tenia interès que el relat deixàs de ser la massificació turística i passàs a ser l'ordre públic? 

Ni una pintada. Ni un vidre romput. Ni una sola discussió amb els centenars de turistes que passejaven pel centre de Palma. Desenes de milers de persones varen desfilar aquest diumenge durant més de dues hores pels carrers de Ciutat en una de les manifestacions més multitudinàries dels darrers anys sense que es produís cap incident. El contrast amb el final de la protesta va ser absolut. Quan milers de persones intentaven arribar a les Voltes per escoltar la lectura del manifest, la Policia Nacional va barrar-ne els accessos i, pocs minuts després, va carregar contra els concentrats amb cops de porra. Diversos vídeos enregistrats pels assistents també recullen detonacions durant la intervenció policial.

Marga Prohens ha evitat pronunciar-se sobre les càrregues de la Policia Nacional contra els manifestants. La presidenta assegura que no pot determinar si va ser una actuació "desproporcionada", perquè "desconeix les circumstàncies en què es va produir" i no sap tampoc "les ordres que havien rebut".

Desenes de milers de persones, fins a 70.000 segons l’organització i 25.000 segons els càlculs sempre conservadors de la Policia Nacional, han pres el centre de Palma i han cridat tot tipus de consignes contra l’excés de turisme, amb una idea per sobre de la resta: una part important de la societat illenca està cansada del col·lapse. El final de la manifestació ha resultat un veritable caos perquè l’espai previst, les Voltes, té un aforament absolutament insuficient per a una manifestació tan massiva. La Policia ha tancat els accessos a les Voltes, fet que ha provocat un fort enfrontament entre els manifestants, perquè, després de caminar més d’una hora, la major part dels manifestants no han aconseguit arribar al final i han quedat dispersos per tot el parc de la Mar, que s’ha omplit de pancartes.

“Record que veníem amb el motoret des de Sóller, amb els amics. Baixàvem a Cala Deià amb la moto fins gairebé la platja i les nostres barquetes estaven tot l’estiu damunt l’arena. Hi havia gent de Deià, sollerics i quatre turistes. Quins temps...”. Ho recorda Tomeu Ferragut, un solleric que avui ni es planteja anar al que és un dels seus llocs preferits del litoral mallorquí: “Cada any hi compareixia Narcís Serra, del govern de Felipe González. En coneixíem els guardaespatlles. I fèiem bromes. Tot era molt familiar”.

L’esquerra balear deu ser una força política prodigiosa. Fa més de tres anys que és a l’oposició i encara aconsegueix col·lapsar les carreteres, encarir l’habitatge, saturar les platges i omplir l’aeroport. Hi ha governs que amb prou feines deixen llegat. El Pacte, en canvi, sembla haver descobert el secret de la immortalitat política.

Amb el rostre ocult darrere una màscara de calavera i vestida de pagesa, Madò Farta va començar a fer renou —tot i ser una figura muda i envoltada de misteri— a les xarxes socials al juny d'enguany. Des de llavors, aquesta figura, a mig camí entre una bubota i una dona d'aigua reivindicativa, ha aparegut tant en solitari com donant suport a altres convocatòries, a la majoria —si no a totes— de les protestes contra la massificació turística convocades arreu de Mallorca.

Tomeu Penya, de 77 anys, se sincera per a l’ARA Balears: “Vull que quedi ben clar el meu actual estat d’ànim. Estic molt trist. De jove mai m’hauria imaginat que el futur de Mallorca seria com el d’ara, una illa plena de ciment i turistes, amb carreteres saturades i amb residents que no poden accedir a un habitatge. Per als concerts d’aquest estiu m’estic plantejant tornar a cantar ‘Trenc’, que fa quatre dècades vaig dedicar a l’emblemàtica platja de Campos que ara, per desgràcia, està de nou amenaçada”. ‘Trenc’ va ser el debut del cantant country de Vilafranca com a activista ecologista a 35 anys. És una de les cançons més destacades del seu tercer disc Coverbos (1984).

Palma tornarà a viure aquest diumenge, 26 de juliol, una nova manifestació contra la massificació turística. La mobilització, convocada per la plataforma Menys Turisme, Més Vida amb el lema 'Mallorca al límit', començarà a les 19 hores a la plaça d’Espanya i recorrerà diversos dels principals carrers del centre de Palma.

Ja fa més de dos anys que el Govern va prometre mesures “valentes” contra la saturació, però l’aplicació dels compromisos de la presidenta Marga Prohens ha estat desigual. L’Executiu ha desplegat mesures per regular el lloguer turístic, però les iniciatives fiscals per a la contenció anunciades aquesta legislatura –com l’Impost de Turisme Sostenible, el cànon de l’aiguai dels cotxes de lloguer– no s’han materialitzat. La contenció que defensa l’Executiu no es reflecteix, de moment, a les xifres d’arribades: el 2025 es va batre un nou rècord amb més de 19 milions de turistes a les Illes. “Entenem el malestar”, va dir el vicepresident primer, Antoni Costa, sobre la manifestació de diumenge contra la saturació: “Se’ns pot dir que les mesures són insuficients (...), però n’hem pres”. Quines promeses de l’Executiu s’han aplicat, quines han quedat a mitges i quines no s’han complit?

Fa més de deu anys que, a l’estiu, ja no anam a Cala Varques. Hi vàrem deixar d’anar abans d’admetre que ens l’havien presa. Com hem deixat d’anar a Caló del Moro, al Trenc, a Formentor i a tants altres indrets. A les converses d’aquests dies, mentre els grups de WhatsApp organitzen cotxades per anar diumenge a Palma, les entitats preparen autobusos i els grups d’amics pinten pancartes, apareix una llista íntima i interminable de tot el que hem deixat de fer engolits pel col·lapse.