Platges de Comte varen arribar aquest estiu a gairebé triplicar la seva capacitat física estimada, amb 1.513 persones al mateix temps, segons un estudi pilot de l’Observatori de Sostenibilitat d’Eivissa & Formentera Preservation. La dada es va registrar el 4 d’agost a les 15.00 h, quan la platja va superar àmpliament les 537 persones que es considera que pot acollir segons els criteris aplicats en l’estudi.

El Consell de Ministres ha aprovat aquest dimarts el nou Document de Regulació Aeroportuària (DORA III), que marcarà les inversions, la capacitat i les tarifes dels aeroports d’Aena entre el 2027 i el 2031. Per a les Balears, l’aprovació consolida un nou increment del trànsit aeri i situa els tres grans aeroports de les Illes a les portes dels 50 milions de passatgers anuals al final del període.

Després d’un estiu marcat per les mobilitzacions socials contra el model turístic, el GOB i Terraferida ja tenen data per traslladar personalment les seves reivindicacions a la presidenta del Govern, Margalida Prohens. La cap de l’Executiu rebrà els representants de les entitats ecologistes dimarts 22 de setembre a les 18 hores.

Una cançó polèmica, en to d'humor i reivindicació ha estat la resposta dels alemanys Honk! i Der Partycrasher contra les crítiques dels mateixos ciutadans alemanys contra el turisme típic del Ballermann 6, on hi ha el carrer del Jamón, zona vinculada al turisme alemany de festa i gatera. El títol, Mallehater go home, ja és tota una declaració d'intencions. La cançó mescla dos conceptes: d'una banda, el lema 'go home' i, de l'altra, 'Malle', la manera col·loquial amb què part de la societat alemanya es refereix a Mallorca.

Cala Saladeta s'ha omplit aquest dissabte de gent durant la Xindriada Popular convocada per l'associació Joves d'Eivissa. La trobada ha servit també com a acte reivindicatiu per denunciar les conseqüències de la massificació que, segons els participants, pateix l'illa.

En el context del debat sobre la necessitat d’un ‘nou model turístic’, un bon amic, en un article d’opinió, es demanava fa uns dies “quina Mallorca volem explicar al món?” i tot seguit qüestionava si s’havia de seguir promocionant el turisme de sol i platja o si caldria enfocar la promoció turística “també al paisatge, a la cultura, a la gastronomia, al producte local, al patrimoni, a la innovació, al talent i a una manera mediterrània d’entendre la vida”. Personalment, per poder assumir la proposta, em sobra l’adverbi ‘també’ i em falta saber si els visitants que es volen animar a venir a gaudir del nostre ‘producte local’ faran encarir els preus i, a conseqüència d’això, pujarà el llistó econòmic requerit per anar als restaurants on hem anat tota la vida, en altres paraules, si ens gentrificaran. Si ha de ser així, ja ho dic, m’estim més seguir amb el turisme de masses ‘de tota la vida’.

Aquest estiu que no acaba mai ha estat una època de laments i lletanies. Estam més saturats que mai i hem protestat més que mai. Però les concentracions, les manifestacions, els sopars a la fresca i les reivindicacions només han servit per constatar l’abisme que hi ha entre el carrer i els despatxos dels qui decideixen sobre les nostres vides, una bretxa que es va començar a obrir legislatures enrere i que ara ha assolit unes dimensions grandioses. Aquesta no és terra de polítics valents i els que comanden de veritat no se solen presentar a les eleccions.

Madò Farta torna a atacar. Després d'un estiu esquitxat de nombroses mobilitzacions contra la massificació turística, l'activista se suma a les iniciatives ciutadanes, com les que organitza Brunzit, i ha convocat una acció per prendre la fresca de manera col·lectiva el 29 d'agost a la plaça d'Espanya de Palma.

A Mallorca, un dels grans aliats del boom del turisme varen ser les anomenades cançons turístiques. Les lletres elogiaven les meravelles paisatgístiques de l’illa. La llavor ja fou sembrada als anys 40 del segle XX pel músic palmesà Pere Bonet Mir (1917-2002), més conegut com a Bonet de Sant Pere i professionalment Bonet de San Pedro. En plena postguerra, a la cançó Bajo el cielo de Palma, clamava als quatre vents “paisajes lindos tiene Mallorca”. La mateixa temàtica tractaria a Un viejo hogar en la isla, Juntito al mar, Cala d’Or i Canto a Mallorca. Aquestes composicions del tot naïfs contrastaven amb el famós tema Raska-yú, que el 1943 l’artista illenc va escriure com a paròdia de la mort en temps de molta misèria (el franquisme l’arribà a censurar, perquè sospitava que contenia una crítica implícita a la dictadura).

Més de 800 persones es varen concentrar divendres vespre a la plaça de la Catedral de Ciutadella per denunciar la saturació turística que pateix Menorca. La convocatòria, impulsada per la plataforma Via Menorca, va reunir ciutadans procedents de diferents punts de l’illa en una sopada popular reivindicativa.

Els acords de teclat d’una versió de Whitney Houston que arriben des de l’Hotel Mariant Park es barregen amb les notes, a tot volum, de Barbie Girl, un hit dels anys 90 que arriba dels voltants de l’Hotel Playamar. La nit d’agost és feixuga i les terrasses dels hotels són plenes de turistes que cerquen l’entreteniment promès. Just al mig, immutables i eternes, alienes a l’anacronisme, romanen les pedres mil·lenàries del poblat talaiòtic de l’Illot.

L’esclat violent a les acaballes de la darrera i exitosa manifestació convocada amb l’objectiu d’aconseguir menys turisme, més vida, és un indicador més de tot un seguit de polítiques contradictòries implementades, de manera simultània, a la nostra Comunitat Autònoma. Quan la CAIB es va constituir (1983) va assumir, entre d’altres, competències en urbanisme i ordenació del territori, però l’Estat es va reservar les cartes que podien condicionar, directament o indirectament, els plans urbanístics i territorials: política econòmica, fiscalitat, justícia, policia i grans infraestructures interautonòmiques, entre elles la xarxa de distribució energètica i els ports i aeroports d’interès general. Des d’aleshores els objectius de les polítiques implantades per totes dues administracions no han estat sempre coincidents.

El Govern va presentar el 7 de març del 2025 el seu paquet de mesures per contenir la saturació turística. Entre les iniciatives anunciades hi havia l’augment de l’Impost de Turisme Sostenible (ITS) durant la temporada alta i la creació d’un impost sobre els vehicles de lloguer. Uns mesos abans, en el debat de política general, la presidenta Marga Prohens també havia anunciat un increment del cànon de l’aigua per als grans consumidors. Cap d’aquestes iniciatives s’ha materialitzat. La limitació de l’entrada de vehicles a Mallorca, una de les apostes del president del Consell, Llorenç Galmés, continua pendent de la tramitació parlamentària.

La previsió que la serra de Tramuntana sigui una de les zones més massificades de Mallorca durant l'eclipsi solar total del 12 d'agost ha duit el Govern a preparar un dispositiu excepcional de restriccions de trànsit. L'objectiu és evitar-hi el col·lapse, però les excepcions previstes han generat molta controvèrsia. Mentre milers de residents de municipis situats a pocs minuts de la Serra no hi podran accedir amb el vehicle, els turistes que hagin pagat centenars o fins i tot milers d'euros per allotjar-se en un hotel de la zona sí que quedaran exempts de les limitacions. Així, les excepcions fixades pel Govern projecten, de nou, la idea d'una privatització del territori balear i reforcen la percepció que qui paga té més drets de transitar aquest territori que no qui hi viu. "Una vegada més els drets dels turistes que paguen estan per sobre dels dels residents que vivim a l'illa", remarca Joan Moranta, president del GOB.

Les Balears han rebut 6.594.822 turistes internacionals entre el gener i el juny, un 2,5% més que durant el mateix període del 2025. Les dades de l'Estadística de moviments turístics en fronteres (Frontur) i de l'Enquesta de despesa turística (Egatur), publicades aquest dilluns per l'Institut Nacional d'Estadística (INE), constaten que el nombre de visitants continua augmentant durant el primer semestre de l'any.

Quan demanes a la IA que elabori un dibuix sobre la Mallorca de d’aquí a 50 anys, el resultat és una illa contaminada i plena d’edificis, talment Hong Kong. El 1978, quan només existia la intel·ligència natural, aquest mateix escenari ja fou descrit pel dibuixant palmesà Pere Joan Riera, més conegut com a Pere Joan. “Jo–rememora avui a la setantena– tenia 22 anys i encara estudiava a Barcelona. Un dia em va venir a veure Basilio Baltasar. Era un dels líders de la formació anarcoecologista Terra i Llibertat que l’estiu anterior, el juliol del 1977, havia ocupat l’illot andritxol de la Dragonera per evitar-ne la urbanització. Em demanà un cartell que reflectís la deriva que prendria Mallorca si no s’aturava la febre constructora iniciada amb el boom turístic”.

La manifestació convocada pel Moviment Jove de Sóller i la plataforma Menys Turisme, Més Vida per al pròxim dissabte 8 d'agost arriba envoltada de polèmica. Després de les tensions derivades de la multitudinària protesta contra la massificació turística del 26 de juliol a Palma, marcada per les càrregues de la Policia Nacional al final del recorregut, ara la controvèrsia s'ha traslladat a Sóller. Poc més d'una setmana abans de la mobilització, l'Associació de Comerciants del carrer de la Lluna ha demanat modificar l'itinerari o l'horari de la marxa per motius de seguretat i l'impacte que podria tenir sobre l'activitat comercial, una petició que els organitzadors rebutgen i interpreten com un intent de desplaçar la protesta del principal eix comercial del municipi.

Les Voltes va reunir aquest dimecres vespre 3.200 persones durant la jornada d’actes de l’Atlàntida Mallorca Film Fest. Tres dies abans, la Policia Nacional havia tancat els accessos al mateix recinte quan només hi havia poc més de 500 participants en la manifestació contra la massificació turística. La diferència ha generat interrogants perquè el tancament de les portes va ser, segons els organitzadors de la protesta, l’origen de la tensió que va desembocar en les càrregues policials.

La pressió turística sobre Mallorca continua sense donar treva en plena temporada alta. Els habitatges de lloguer turístic de l'illa ja han assolit una taxa de reserva del 99% per a aquest mes d'agost, la més elevada de totes les zones costaneres de l'Estat, segons un estudi elaborat per Rentalia, la plataforma vacacional d'Idealista.

Una de les més de vint persones que varen resultar ferides durant les càrregues policials amb què va acabar la manifestació contra la saturació turística de diumenge a Palma continua hospitalitzada. Els afectats estudien ara la possibilitat de presentar una denúncia col·lectiva contra els agents de la Policia Nacional que varen participar en el dispositiu. Així ho ha anunciat aquest dimarts un dels portaveus de la plataforma Menys Turisme, Més Vida, Jaume Pujol, durant la concentració que ha reunit prop de mig miler de persones davant la Delegació del govern per exigir la dimissió del delegat a les Balears, Alfonso Rodríguez.