L'escriptora sud-coreana Keum Suk Gendry-Kim (Goheung, 1971) va fer 30 anys amb la idea de ser mare. Des de petita li havien inculcat que les dones es realitzen a través de la maternitat i que el seu deure era tenir fills. Ho va intentar durant anys, primer de manera natural i després mitjançant un procés de fecundació in vitro, però no ho va aconseguir. I ho va patir molt, fins al punt que era incapaç de parlar-ne. L'autora de les multipremiades Herba i L'espera (Reservoir Books, 2024) ha necessitat dues dècades per posar distància i convertir aquella experiència en una novel·la gràfica, Mañana será otro día (també a Reservoir Books), que es va publicar al novembre amb traducció de Joo Hasun.

No és la primera vegada que un actor d'una de les produccions sud-coreanes més exitoses dels últims temps està implicat en escàndols d'abús sexual. L'últim de tots l'ha protagonitzat O Yeong-su, un dels protagonistes de la sèrie El juego del calamar i guanyador d'un Globus d'Or a millor actor, quan divendres es va emetre la sentència per abús sexual a una dona per uns fets ocorreguts l'any 2017. El jutjat del districte de Suwon, al sud de Seül, ha rebaixat els 10 anys de presó que demanaven a canvi que l'actor assisteixi a un programa de rehabilitació per a abusadors de 40 hores i a una potencial pena de presó.

A l'octubre, les capçaleres i els telenotícies coreans van començar a difondre detalls sobre la investigació policial a Lee Sun-kyun per presumpte consum de drogues. En els dos mesos següents, l'actor de Paràsits es va sotmetre a nombrosos interrogatoris i totes les persones del seu voltant van ser víctimes d'una persecució policial i mediàtica amb l'objectiu d'esbrinar si un dels actors amb més prestigi del país havia consumit drogues, un delicte recollit al Codi Penal coreà i que oscil·la entre els sis mesos i els catorze anys de presó. Però la investigació no es va poder acabar. Lee Sun-kyun es va llevar la vida el 27 de desembre. Ara el director de Paràsits, Boon Joon-ho, i altres personalitats del sector del cinema demanen una investigació pel linxament públic a què va ser sotmès.

Els primers pressupostos del nou equip de govern de Cort s'han saldat sense cap projecte de capçalera que absorbeixi quantitats importants de doblers. Els que han estat grans anuncis de la campanya electoral del Partit Popular han esdevingut partides minses quan han entrat al Consistori. Es tracta de l'edifici de Gesa, la reforma dels blocs de Corea i la rehabilitació de la plaça Major i els seus voltants. Aquests projectes només rebran una primera empenta econòmica el 2024, però el més segur és que ni tan sols s'arribin a licitar.

El Park deu tenir uns 60 anys. No parla gaire, però li agrada sorprendre la gent amb el seu ocell. Una mena de periquito molt bonic que deixa a l’espatlla dels turistes. Aquests, despistats, se sorprenen quan noten un copet a l’esquena. Quan giren el cap troben un ocell de colors als morros. Molts creuen que el Park ho fa per guanyar diners. No és així. Simplement deixa l’ocell una estona, marxa a donar un volta i torna a buscar el seu amic alat. Sembla una escena còmica a la porta d’un preciós cafè hipster. Un petit edifici amb parets de vidre que permet veure el disseny minimalista de l’interior. A dins, una jove amb un pentinat modern prepara tota mena de cafès. Dutch black, flat white, affogatos... amb un bagel a la mà i un cafè amb dibuixos divertits, molts joves seuen als bancs i juguen amb l’ocell del Park, fent-se fotos per pujar a Instagram. Ningú diria que som en un lloc que Bill Clinton va definir com "la zona més terrorífica del món" el 1993. Som a la zona desmilitaritzada que separa les dues Corees, coneguda com la DMZ. Amb vistes a Corea del Nord, hi ha un cafè hipster.

Jaime Martínez vol “fer de Palma una ciutat molt millor”, però per als populars aquest objectiu passa per fer tornar enrere molts dels projectes engegats pel pacte d’esquerres durant aquests vuit anys –com el tramvia– i també posar-ne en marxa de nous –crear una oficina per al lloguer vacacional. Feim un repàs de les mesures i iniciatives que el nou batle de Ciutat farà tornar enrere a partir de la seva entrada a la batlia de Cort el proper 17 de juny. 

Ana María Teruel –de 82 anys– i Rosa María León –de 59– són dues veïnes del bloc 2B del passatge de Can Fosser, al barri de Corea (Camp Redó), i partirien ben tranquil·les d’allà si els oferissin un habitatge amb les mateixes condicions: ambdues tenen una casa en propietat, en què han invertit temps i doblers durant anys. “Si ens donen un altre piset com aquest, no tindria cap problema”, diu León. “Jo tenc una terrassa i una planta baixa que està molt bé. Però si me’n donen una altra, també partiria”, afirma Teruel. Per a totes dues, el problema de viure allà és la convivència amb alguns veïns. Rafa (nom fictici), en canvi, amb 38 anys i sis fills a càrrec seu, es nega a partir de Corea i té clar que els seus nets encara podran gaudir del barri on la seva família ha viscut des de fa 70 anys. El pare de família reconeix que l’incivisme –la brutor, l’ocupació i els tripijocs– suposa “una taca” al Camp Redó, però també és conscient que el terreny damunt el qual s’aixequen es revalora cada dia un poc més. L’esbucament de Corea és una proposta electoral que comença a sobrevolar els blocs i convida, una vegada més, a obrir el debat: quins són els futurs possibles del barri?

El Partit Popular de Palma continua la seva cursa cap a les eleccions municipals amb diferents propostes per a Ciutat. Dins l'àmbit urbanístic, el candidat a la batlia de Cort del PP, Jaime Martínez, ha anunciat aquest dijous que la seva intenció –si arriba al govern municipal– és esbucar tots els blocs que a hores d'ara integren el que es coneix com a Corea. Es tracta dels edificis més característics del barri de Camp Redó, els quals vol tomar "per fases" i fent "una feina social importantíssima".

Àsia sempre ha tingut molt de pes al Festival de Sitges, que durant molts anys fins i tot tenia una secció dedicada al cinema asiàtic. Però si a principis d'aquest segle eren les cinematografies del Japó i de Hong Kong les que marcaven el pas en el cinema de gènere asiàtic, des de fa uns anys l'interès s'ha decantat per la potent indústria coreana, un gegant del cinema internacional que ha sabut apropiar-se dels codis dels gèneres i del blockbuster hollywoodià per conquerir les taquilles. No hi ha millor exemple que el thriller d'acció presentat a Sitges The roundup, que ha rebentat els cinemes postpandèmics de Corea del Sud portant a les sales 13 milions d'espectadors (una quarta part de la població) i recaptant més de 100 milions d'euros. Per posar-ho en perspectiva: Espanya té una població similar a Corea del Sud i la pel·lícula espanyola més taquillera de tots els temps, Ocho apellidos vascos, va recaptar 53 milions. I això que The roundup només és la tercera pel·lícula coreana més taquillera de la història, i la novena en nombre d'espectadors.

Durant la Segona Guerra Mundial, l'exèrcit japonès va crear en els territoris ocupats un gran nombre de prostíbuls on milers d'esclaves sexuals –centenars de milers, segons alguns historiadors– eren obligades a prostituir-se amb soldats japonesos. Algunes van arribar enganyades per la promesa d'una feina, d'altres van ser venudes a l'exèrcit per les seves pròpies famílies i n'hi ha que, com la coreana Lee Ok-Sun als 16 anys, van ser raptades i portades fins a un d'aquells centres que de manera eufemística s'anomenaven Cases de Consol. La vida de patiments encadenats d'Ok-Sun –també abans i després de ser esclavitzada– es relata a Hierba (Reservoir Books), la impressionant novel·la gràfica que ha arrasat en les llistes internacionals dels millors còmics de l'any.

Els detinguts en l'operació antidroga feta per la Policia Nacional i la Policia Local aquest dijous al barri de Corea de Palma han passat a disposició judicial aquest divendres dematí. Segons ha informat Europa Press, l'operació es va saldar finalment amb sis detinguts. L'operatiu és fruit d'una recerca del Grup II d'estupefaents de la Policia Nacional. En la intervenció es van fer tres escorcolls i els agents van confiscar diferents quantitats de marihuana, doblers en efectiu i balances de precisió.

La Policia Nacional està fent una operació antidroga al barri de Corea de Palma amb l'objectiu de detenir nombroses persones que suposadament s'hi dediquen a la venda de substàncies estupefaents.

Desenes d'adolescents assegudes en rotllana celebren l'aniversari dels seus ídols. Són en Kim Seok-jin i en Kim Tae-hyung, dos dels set integrants de l'arxifamosa boy band de pop sud-coreà BTS. Tenen un pastís al centre amb dues fotografies dels cantants i comparteixen snacks i begudes amb embolcalls de grafies coreanes. Estan al centre històric de Lima, al Perú, on els dissabtes s'orquestra el popularitzat com a Bulevard K-pop. Aquesta trobada setmanal va néixer espontàniament fa uns anys. Fanàtics d'aquest estil de música –que arriba de l'altra punta del món– es van començar a organitzar a les xarxes socials per intercanviar-se marxandatge de les bandes. Aquell dia, de fet, els hashtags #SuperTunaByJin i #HappyBirthdayJin van ocupar les primeres posicions de les tendències a Twitter al Perú.

El negoci de la droga viu un moment àlgid a Palma: no només ha augmentat la compravenda de totes les substàncies, sinó que de cada vegada és més fàcil adquirir-ne des de qualsevol punt de Ciutat. El mercat dels estupefaents ha deixat d’estar centralitzat a Son Banya per estendre’s a determinats barris, que van guanyant terreny . “Per circumstàncies econòmiques i socials, actualment està havent-hi una tendència de dècades enrere. Els punts de venda estan tornant als barris obrers de classe mitjana-normal. I s’ha multiplicat exponencialment, sobretot amb la marihuana”, assegura el cap del Grup II de la Unitat de Droga i Crim Organitzat (Udyco), Faustino Nogales.

En l'última gala dels Globus d'Or es va produir una d'aquelles situacions que resultarien incomprensibles si no fossin els Globus d'Or. Minari, una pel·lícula nord-americana dirigida als Estats Units per un nord-americà, va guanyar el premi a la millor pel·lícula estrangera. El motiu és que és parlada majoritàriament en coreà i això l'exclou automàticament de les categories principals dels premis i la relega al premi específic dels films en “llengües estrangeres”, nomenclatura particularment estranya per a un país fundat per immigrants que no té l'anglès com a llengua oficial –tot i els esforços de Donald Trump– i que actualment té 43 milions d'hispanoparlants.

Kim Ki-duk, un dels noms fonamentals de la nova fornada de cinema coreà de les dues últimes dècades, ha mort a Lituània a conseqüència de complicacions derivades del covid-19. La notícia ha estat anunciada per un mitjà lituà que esmenta el director Vitaly Mansky i la intèrpret del coreà, Daria Krutova. Kim Ki-duk era al país amb la intenció de traslladar-s'hi a viure. Entre les seves pel·lícules més conegudes hi ha Primavera, estiu, tardor, hivern... i primavera i Ferro 3, que va guanyar el premi a la millor direcció al Festival de Venècia.

L'àrea d'Infraestructures de l'Ajuntament de Palma està treballant perquè el solar que va quedar buit després de l'esbucament del bloc VIII del Camp Redó tingui 13 arbres i 14 fanals nous d'aquí a un màxim de tres mesos. Les obres varen començar ara fa un mes i també preveuen soterrar el cablatge aeri, instal·lar un sistema per recollir l'aigua de pluja i millorar el paviment de la zona, segons ha explicat el batle de Ciutat, José Hila.

Final tràgic en el cas de la desaparició de l'alcalde de Seül. Park Won-soon, de 64 anys, un home molt popular al país i considerat el relleu natural de l'actual president, Moon Jae-in, ha aparegut mort aquest divendres a primera hora en un turó al nord de la capital de Corea, el mont Bugak. La troballa del cos ha tingut lloc just dos dies després que fos denunciat per assetjament sexual per una de les exsecretàries de la seva oficina, han informat les autoritats sud-coreanes també aquest divendres. Park Won-soon havia aconseguit a les urnes tres mandats electorals com a candidat del Partit Democràtic. Ara mateix no se saben les causes exactes de la mort, però la policia especula amb un possible suïcidi.

Q uan el 10 de febrer Bong Joon-ho i la resta de l’equip de Paràsits pujaven a l’escenari del Dolby Theatre de Los Angeles per recollir l’Oscar a millor pel·lícula de l’any, Corea del Sud entrava -per associació- als llibres de la història del cinema. El film coreà és la primera pel·lícula estrangera a guanyar la màxima distinció de l’Acadèmia de Hollywood. Lluny de ser un bolet aïllat, Paràsits és el punt àlgid d’una onada coreana que ja fa una dècada que inunda pantalles i reclama el seu espai en el panorama cultural mundial, tradicionalment dominat pel món anglosaxó.