L'Oficina de Transferència del Coneixement (OTC) de la Universitat de les Illes Balears (UIB) va gestionar 10.129.062 euros el 2025 destinats a recerca i innovació, amb el que va disposar d'un 3,6% més de fons que l'any anterior. “L'evolució de l'oficina de transferència de la UIB és molt positiva: estam aconseguint més recursos, signant més contractes i desenvolupant més projectes”, ha resumit aquest dimarts en una roda de premsa la vicerectora d'Innovació i Transformació Digital de la Universitat, Lorenza Carrasco, que ha posat com a exemple d'aquesta aposta que l'oficina ha passat de tenir cinc persones a dotze.

Un estudi de l'Institut de Recerca Sanitària de les Balears (Idisba) ha revelat mutacions ocultes en zones poc explorades de l'ADN humà, conegut com 'l'ADN fosc', que podrien impulsar la progressió de tumors cerebrals agressius, un descobriment que obre la porta a poder diagnosticar millor la malaltia. L'equip internacional liderat pel doctor Diego Marzese ha descobert canvis genètics en zones poc explorades de l'ADN humà que podrien ajudar a explicar per què el glioblastoma, el tumor cerebral més agressiu, és tan difícil de tractar, ha explicat la Conselleria de Salut en un comunicat.

L'investigador mallorquí Víctor Vilarrasa, de l'Institut Mediterrani d'Estudis Avançats (Imedea) ha estat guardonat als premis nacionals d'Investigació. Vilarrasa ha estat distingit en la modalitat Matilde Ucelay. La ministra de Ciència, Innovació i Universitats (MICIU), Diana Morant, va anunciar aquest dijous els guardonats. Els premis disposen de 20 modalitats dotades de 30.000 euros cada una i són "el reconeixement més important de l'Estat en l'àmbit de la investigació científica".

L'investigador Carlos Barceló, membre del grup d’investigació en Zoologia Aplicada i de la Conservació (ZAP) de la Universitat de les Illes Balears (UIB) ha estat guardonat per un estudi que aporta nova informació sobre una mosca hematòfaga, la 'Díptera: Muscidae', de la tribu Stomoxyni, que afecta el ramat. Aquestes mosques xucladores de sang estan poc estudiades a Europa i especialment a Espanya, i són importants perquè poden transmetre malalties de manera mecànica, com el virus de l’anèmia infecciosa equina, l’anaplasmosi o la piroplasmosi.

El Consell de Govern ha donat llum verda aquest dilluns a la Llei de la Ciència, una iniciativa que cerca modificar el model econòmic i social de les Balears per lligar-lo més a la investigació i els coneixements. "Només els pobles cultes tenen futur, i aquest poble ho vol ser", ha manifestat durant una roda de premsa la presidenta Francina Armengol.

Les polítiques de recerca són "prioritàries" per al Govern de les Illes Balears. Ho demostra l'augment previst al Projecte de llei de pressuposts de la Comunitat Autònoma, que preveu injectar 103 milions d'euros a la Direcció General de Política Universitària i Recerca. Així ho ha defensat el conseller de Fons Europeus, Cultura i Universitat, Miquel Company a la Comissió d’Hisenda del Parlament. Hi ha detallat el pressupost per a l’any 2022 que, en línies generals, puja un 14’2 % respecte del 2021, prop d'uns 20 milions, fins arribar als 157.211.172 euros. Company ha destacat, especialment, el "gest" que ha tingut amb l'economia del coneixement, la investigació i la recerca: d'aquests 103 milions, 14’8 van directament a política científica. Això suposa que l'inversió puja un 58%.

El Govern balear contribuirà amb 96.000 euros al conveni de col·laboració per impulsar la recerca científica a l'àmbit marí a Menorca. L'aportació serà plurianual, entre el 2022 i el 2025. L'acord se signarà entre l'Institut Espanyol d'Oceanografia, el Consell de Menorca i la Conselleria de Fons Europeus de l'Executiu autonòmic, amb l'objectiu de desenvolupar actuacions conjuntes d'investigació marina i de seguiment i assessorament científic del medi marí a la Reserva de la Biosfera de Menorca.

La Conselleria de Fons Europeus, Universitat i Cultura ha obert una nova convocatòria de 14 ajuts per més d'un milió i mig d'euros per a la formació de personal investigador. Segons ha informat aquest dimecres el Govern balear, les ajudes es destinaran a estudiants que vulguin iniciar la seva tesi doctoral amb l'objectiu de formar-se en recerca científica i tècnica i s'atorgaran a unitats de recerca i desenvolupament tecnològic i a empreses ubicades a les Illes.

Les Illes Balears són la comunitat autònoma de l'Estat que menys recursos del Producte Interior Brut destina a la recerca i desenvolupament (R+D). Segons les dades publicades aquest divendres per l'Institut Nacional d'Estadística, l'Arxipèlag només destina un 0,4% a la investigació.

Un estudi de la Universitat de les Illes Balears (UIB), amb el suport del Consell de Menorca mitjançant la convocatòria anual de beques per a la investigació científica a la Reserva de la Biosfera, ha trobat 71 espècies de papallones nocturnes que no havien estat vistes abans a l'illa. La investigació ha tingut lloc entre els mesos de juny i novembre d'enguany i ha desenvolupat nou campanyes de mostreig que han servit per millorar el coneixement de la diversitat de papallones nocturnes que habiten a Menorca, en el marc del projecte 'COLIAS'.

L'IdISBa aposta per reforçar la innovació sanitària durant la crisi del coronavirus. Segons ha explicat el Govern balear a través d'un comunicat, aquest dijous s'han presentat la IV convocatòria de projectes intramurals Synergia-Primus 2020 i la II convocatòria Ramon Llull, amb l'objectiu de concedir ajuts per a la intensificació de l'activitat investigadora del personal sanitari amb activitat assistencial i facilitar la recerca científica en aquest àmbit.

El Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) absorbirà l'Institut Espanyol d'Oceanografia (IEO) per "assegurar-ne el futur", segons ha explicat el ministre de Ciència i Innovació, Pedro Duque, en el ple del Congrés d'aquest dimecres, d'acord amb l'agència Efe. La institució centenària pateix una greu crisi i, de fet, el Centre Oceanogràfic de les Balears (COB), que depèn de l'IEO, té un deute de 260.000 euros i el seu president, Antoni Quetglas, va presentar la dimissió a principi de juny malgrat continuar en el càrrec temporalment a petició de la direcció de l'IEO.

El Centre Oceanogràfic de les Balears (COB), que depèn de l'Institut Espanyol d'Oceanografia, ja acumula un deute de 260.000 euros. El president de la delegació a les Illes, Antoni Quetglas, va presentar la seva dimissió a principi de juny perquè el Ministeri de Ciència i Innovació "no mostrava gens d'interès" per capgirar la situació i perquè "tot estava en punt mort", segons explica a l'ARA Balears. Malgrat haver renunciat juntament amb la presidenta del centre de Cadis, Paz Jiménez, Quetglas continua en el càrrec temporalment perquè la nova direcció de l'IEO li va demanar que continuàs, i ell va acceptar. La centralització i la burocratització "fins i tot autoimposada" són els principals esculls a l'hora de gestionar l'ens, segons explica l'expresidenta del COB, Salud Deudero, que va dimitir el 2018.

La crisi del covid-19 està demostrant que la ciència és més necessària que mai, però no només en el camp de la medicina. Estudiar i protegir els ecosistemes és imprescindible, perquè la destrucció de la biodiversitat afavoreix les transmissions de virus entre animals i humans, com adverteixen la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura i BirdLife. Sabent això, com es preveu el futur de la recerca científica a les Balears després del cop econòmic del coronavirus? El director de l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (Imedea), Jorge Terrados, està expectant, però no és gens optimista i tem que es facin retallades que afectin la investigació, com durant la crisi del 2008. El director del Centre Oceanogràfic de les Balears, Toni Quetglas, explica que l’entitat -que depèn de l’Institut Espanyol d’Oceanografia- ja patia un greu problema econòmic abans del coronavirus, però el nou escenari no fa més que agreujar el futur. D’altra banda, els representants dels centres de recerca sanitaris i tecnològics, com el director científic de l’Institut d’Investigació Sanitària Illes Balears (IdISBa), Miquel Fiol; el vicerector d’Innovació i Relacions Institucionals de la UIB, Jordi Llabrés, i el president del clúster de Biotecnologia i Biomedicina de les Balears (BIOIB), Joan Perelló, són més optimistes.

El Consell de Govern ha aprovat aquest divendres una convocatòria d'ajudes valorada en 545.000 euros per organitzar activitats de divulgació i difusió científica. La partida servirà per fer congressos d'àmbit estatal i internacional, seminaris i tallers.

El Clúster de Biotecnologia i Biomedicina de les Illes Balears (Bioib) reclama al Govern que incrementi el nombre de proves PCR i d'anticossos i que faci tests massius a la població illenca, tal com recomana l'Organització Mundial de la Salut (OMS).

La recerca d'un tractament eficaç per combatre el coronavirus ha mobilitzat milers de científics d'arreu del món d'ençà que va esclatar la crisi sanitària. A Mallorca, el Grup de Nutrigenòmica de la Universitat de les Illes Balears ha començat a col·laborar amb els hospitals universitaris de Son Espases i Son Llàtzer per cercar nous tractaments contra el covid-19 a partir dels fàrmacs que les autoritats sanitàries ja han autoritzat per a altres patologies, segons han informat en un comunicat.

El Laboratori d'Investigació en Litiasi Renal de la UIB ha investigat durant més de tres dècades els efectes beneficiosos del fitat (InsP) per evitar les pedres en el ronyó. El fitat és un compost natural que tenen molts aliments, principalment el llegum, els cereals integrals i els fruits secs.

El Consell de Govern ha autoritzat la Conselleria d’Innovació, Recerca i Turisme la despesa corresponent a la convocatòria d’ajuts per incorporar personal investigador al sistema de ciència de les Illes Balears, cofinançats en un 50% pel Fons Social Europeu per mitjà del Programa Operatiu del Fons Social Europeu de les Illes Balears 2014-2020 (contractes postdoctorals).

L'Observatori d'Ones Gravitacionals per Interferometria Làser (LIGO), situat als Estats Units, i el detector Virgo, amb seu a Itàlia, varen registrar el 25 d'abril ones gravitacionals del que sembla una col·lisió entre dos estels de neutrons. L'endemà, es va descobrir una altra font candidata que, de fet, pot haver estat el resultat de la col·lisió d'un estel de neutrons i un forat negre, un esdeveniment que fins ara mai no s'havia vist. D'altra banda, també es podria tractar [si es confirma] d'una altra fusió de dos estels de neutrons, segons ha informat la Universitat de les Illes Balears (UIB), atès que és l'única universitat de l'Estat que ha participat en totes les deteccions fetes fins ara. A més, aquestes noves deteccions s'han produït coincidint amb l'estada a l'observatori de LIGO, a Hanford (EUA), d'un alumne de doctorat del grup de Física Gravitacional de la universitat balear, Pep Covas.