La glosa, sempre irònica i festiva, tornarà a ser protagonista de la tercera Ximbombada organitzada pels veïns de la plaça de Berard, cada primer divendres del mes de febrer. D’aquesta manera, enguany la cita és aquest mateix divendres, a partir de les 19.30 h, a la mateixa plaça, en el cor del barri de la Torre de Manacor.

L’Ajuntament de Palma ha decidit cancel·lar tots els actes oficials programats amb motiu de les festes de Sant Sebastià com a mostra de dol oficial, record i solidaritat amb les víctimes de l’accident ferroviari ocorregut aquest diumenge a Adamuz, a la província de Còrdova.

Palma viu avui, dilluns, 19 de gener, la revetla de Sant Sebastià, la nit més popular de les festes patronals, amb l'encesa dels foguerons, el recorregut del Drac de na Coca, concerts gratuïts a diferents places del centre fins a la matinada i la celebració paral·lela de la festa alternativa de Ses Sant Kanuteres. A continuació, tots els actes, horaris i serveis especials previstos.

La batalla d’aigua de Canamunt i Canavall ha tornat a omplir de festa els carrers de Palma. Dues colles enfrontades i centenars de participants armats amb pistoles d'aigua han recreat les antigues disputes, avui transformades en un espectacle passat per aigua al parc de la Mar.

Les festes del rei en Jaume de Santa Ponça celebren enguany la 31a edició i commemoren el 796è aniversari del desembarcament del rei en Jaume. La programació s'estén des d'aquest dissabte, 30 d'agost, fins al pròxim diumenge, 7 de setembre, i inclou diverses activitats. Entre les més destacades hi figuren:

El Dimoni de Sa Revolta de Vilafranca, el Boio, es retira després de 10 anys. Guillem Mas Barceló va fer dissabte el seu darrer replec a la Diada Revoltera i la matinada de diumenge 3 a dilluns 4 d'agost viurà la seva darrera Revolta com a dimoni.

Ciutadella viu amb gran intensitat el primer gran dia de colcada, amb la participació de 93 cavallers. La festa transcorre amb puntualitat i sense incidents ressenyables. El primer toc, a les dues en punt, ha fet esclatar la festa i la bauxa, que el flabioler ha anat escampant mentre replegava tots els caixers i cavallers participants. A les sis en punt, el caixer senyor, Carlos de Salort, ha fet la seva entrada al galop al Caragol del Born, el primer de la festa, que ha durat tan sols 45 minuts. Pocs minuts després s'ha sobrepassat l'aforament màxim permès, de 27.540 persones, fet que ha obligat a tallar l'accés a la plaça durant 16 minuts.

Per primera vegada en dècades, l’Ajuntament de Ciutadella enguany posarà límits a la participació de genets a la qualcada de les festes de Sant Joan, amb l’argument que el nombre creixent de cavalls endarrereix en excés els actes i posa en perill la seguretat. Tot i el paper cabdal del Consistori en l’organització de la festa –hi destina prop de 700.000 euros anuals–, és el Caixer Senyor qui mana dalt el cavall. Fins al 1949, el municipi decidia els membres de la Junta de Caixers i de la qualcada, però aquell any la Junta de la Noblesa proposà els components de la comitiva, amb l’excepció de Sa Capellana, en mans de l’Església. Des de llavors, el 9 de juliol dels anys senars, l’Ajuntament proclama la Junta de Caixers que li dicta el Caixer Senyor que presideix el bienni, sempre el fill primogènit d’una de les cases nobiliàries de la ciutat, sense que en pugui rebatre els nomenaments.

Abans de les torrades, de les llonganisses i els botifarrons s’ha de cantar. I s’ha de fer bé, de cor i amb veu poderosa. Només així es pot espantar momentàniament un dimoni que, tanmateix, acaba arribant. Això és el que ha passat aquest horabaixa fred a Manacor, on la parròquia de la Mare de Déu dels Dolors ha tornat a quedar minúscula davant l'empenta juvenil i el fervor per cantar Els Goigs de Sant Antoni, la lloança on es versen les virtuts protectores del sant anacoreta per a major glòria del qual hauria de ser patró municipal. Un acte, el de les Completes, que és l'únic conjuntament amb el de la plaça de la Concòrdia, on els dimonis no tenen res a fer davant la flama de l'home de la barba i el porquet.

En arribar a sa Pobla, a un costat de la carretera hi ha un cartell gros d’un dimoni que anuncia la Nit Bruixa. A aquestes hores i durant el dia de la revetla de Sant Antoni, a sa Pobla s'atura el món. Tant és així, que hi ha cartells al voltant dels foguerons que adverteixen i demanen als cotxes que “circulin amb precaució”. Els portals de les cases i els comerços estan decorats amb banderes, fotografies i dibuixos de les cares dels Caparrots, entre d’altres. Als balcons, hi pengen banderes característiques de la festivitat i algunes pancartes fetes pels més petits de la casa. A l’interior dels bars, s’escolten gloses i el famosíssim Jo i un pastor mentre que en altres establiments hi sona música comercial.

Les neofestes començaren a proliferar a Mallorca a partir dels anys 2000 i, després de la pandèmia, esclataren. Ara, Sa Filosa Editorial duu les neofestes de Mallorca als més petits en format d’atles il·lustrat. Amb text de Mateu Fiol i il·lustracions de Roberto Campillo (il·lustració) l’Atles il·lustrat de les neofestes a Mallorca és un relat per a tota la família que recull i divulga els trets característics de les anomenades neofestes.

Com cada any que s'acosta Halloween, la celebració caracteritzada pel terror, tornen les històries de fantasmes i les disfresses. I com en moltes altres dates assenyalades, la cultura estatunidenca, especialment la del cinema i les sèries, hi influeix, i molt. Personatges, històries i pel·lícules serveixen d'inspiració any rere any, fins i tot generant tendències que van arrelant. Tant és així, que enguany el personatge més escollit pels illencs per encarnar-lo durant aquesta nit és aquell que va aparèixer a la pantalla gran el 1988, el nom del qual no es pot pronunciar tres vegades, i que va ser ideat per una de les ments més innovadores i pioneres en el cinema fantàstic i de terror. En necessitau més pistes? Enguany ha arribat als cinemes la segona part de la cinta, 36 anys després... Ja sabeu de qui parlam?

Poc menys d'una setmana abans de l'arribada del 28 d'agost, dia que se celebra el Cosso a Felanitx, els organitzadors de la festa han publicat el ja tradicional vídeo promocional de la festa, on, versionant una de les cançons de l'estiu, parlen de la festa. Enguany ha estat el torn de la cançó La Marina sta morena dels Figa Flawas i els encarregats de posar veu a la cançó han estat Maria Hein i Dani Millán.

Privatitzar la festa grossa de Santa Margalida. Aquesta pareix que és la pretensió que hi ha darrere que s'hagin posat a la venda entrades per assistir a les festes de la Beata. Qui vulgui assistir dijous i divendres, 29 i 30 d'agost, respectivament, no podrà acudir de manera lliure en aquestes festes estiuenques, sinó que haurà de pagar (o ja ha pagat) l'entrada. La mesura que privatitza les festes, preveu, a més, fer pagar "un preu especial" als residents. La manera en què anuncia aquesta compra d'entrades o el dia en què els lots sortiran a la venda és molt semblant al model que seguiria un festival de música. De fet, en un compte d'Instagram sota el nom Beat Live Fest, és on s'ha començat a promocionar "l'esdeveniment".

Sant Joan ha votat que no vol coets per les festes patronals del mes d’agost. Un 65,26%, 139 de les 213 persones que han votat, han dit que no a la pregunta de la consulta: Vols focs artificials per les festes de Sant Joan 2024? Així, 69 han votat que sí que volen focs i hi ha hagut 5 paperetes en blanc.

L’Ajuntament de Sant Joan ha fet una consulta perquè el poble decideixi si s’han de llançar focs artificials durant les festes patronals de finals del mes d’agost. La pregunta de la consulta és concisa: Vols focs artificials per les festes? I l’argumentari n'apel·la la despesa econòmica: “Els focs artificials són habituals a les festes patronals de molts de pobles, com Sant Joan. Però també són cars: 600 segons (10 minuts) suposen 6000 euros de despesa. Consideram que el poble ha de poder decidir: mantenim els focs artificials? O invertim aquests doblers en altres actes festius?”.

Guillem Rodríguez, fill i net de pagesos del lloc de Santa Cecília, de 12 anys, és un dels grans protagonistes del Sant Joan que Ciutadella està a punt d’acomiadar. En la seva primera participació en la colcada de les festes i en el primer cop que ho intentava, aquest migdia s’ha endut l’ensortilla, per goig seu, de son pare que també participava en la colcada i del seu avi Manolo, que l’ha acompanyat a peu en tot moment.