Almenys sis municipis de les Balears –Maó, Ciutadella, Esporles, Santa Maria, Pollença i Algaida– han demanat al Govern que els apliqui la normativa estatal que els permet ser declarats zona tensionada i automàticament poder limitar els preus de lloguer d’habitatges en el moment de la renovació dels contractes. L’Executiu ha confirmat a l’ARABalears que “en un període breu de temps es resoldran aquestes peticions i, en principi, seran totes en sentit negatiu”. “Pensam que fer-ho no en milloraria la situació”, explica el director general d’Habitatge, José Francisco Reynés. “Entre totes les administracions hem de posar tot el que tenim a l’abast per millorar la vida dels ciutadans, i així ho farem, però no hi ha cap garantia que limitar els preus sigui beneficiós”, reitera el màxim responsable en matèria d’habitatge del Govern.

El debat sobre l’habitatge a les Balears ja no gira entorn de si els preus són alts, sinó de si existeixen eines que evitin un punt de no retorn el 2026. Les previsions apunten a una nova pujada dels lloguers d’entre un 8% i un 12%, cosa que suposa fins a 4.000 euros anuals més per a les butxaques dels residents. L’increment vindrà, sobretot, dels milers de contractes signats en temps postpandèmia que, cinc anys després, s’han de renovar. Sense mecanismes de contenció. A preu de mercat desbocat. L’habitatge usat tampoc no ofereix esperances amb el metre quadrat, que supera els 5.000 euros. I a l’alça.

L'Ajuntament de Ciutadella ha aprovat una proposta per instar el Govern a declarar el municipi com a zona de mercat residencial tensionada en aplicació de la Llei estatal d'habitatge.