L'Instagram d'Azul Salvaje Mallorca ha compartit unes imatges excepcionals de catxalots botant a la mar Balear, una escena tan poc habitual com impactant. Els responsables de la publicació descriuen el moment com "increïble i inoblidable".

L'Institut Espanyol d'Oceanografia (IEO-CSIC) ha desplegat un total de quatre landers oceanogràfics a les Balears que permetran als científics comprovar aspectes com la temperatura, la salinitat o la direcció i la velocitat dels corrents. Aquesta tasca s'ha duit a terme durant el juny amb personal del Centre Oceanogràfic de les Balears de l'IEO en col·laboració amb personal dels centres oceanogràfics de Cadis, Gijón i Múrcia, recull Europa Press. Es tracta d'una de les activitats previstes en el marc del projecte Ebamar-PortoC, que implicarà la instal·lació de la nova estació climàtica de les Illes.

Les dues principals entitats per a la conservació de la Mediterrània, Med Sea Alliance i Together for the Med –ambdues representen més de 70 organitzacions locals i regionals– han unit forces per demanar als líders mundials que accelerin les mesures per a la protecció, conservació i restauració de la Mediterrània.

El tauró dorment menut (somniosus rostratus) és considerat una espècie "molt rara", explica el biòleg marí i investigador independent Javier Guallart. Sorprenentment, "els pescadors la capturen amb una certa freqüència" a zones del canal d'Eivissa, de manera que anualment se'n capturen desenes, o fins i tot centenars, si es té en compte tota la flota de la zona.

Agustí Torres (Artà, 1965) és un apassionat dels taurons mediterranis. Director de fotografia per a documentals artístics sobre Miquel Barceló i subaquàtics a països com Fiji, va fundar SharkMed l’any 2017 amb la intenció de difondre i protegir les 54 varietats de taurons que encara queden a la Mediterrània.

L'empresa dels Emirats Àrabs Go Energy Group ha comprat 400 hectàrees de terreny a la Marina de Llucmajor per construir-hi el complex d'hidrogen i amoníac verd més gran de la Mediterrània. Tindrà una capacitat de 300 tones al dia que es destinaran a l'exportació i al consum intern. L'empresa preveu una inversió de més de 200 milions d'euros.

L'arribada de l'estiu és sinònim d'anar a la platja per a tots els amants de la mar. Però hi ha persones que pateixen al·lèrgia al verí dels grumers, un fet que els genera pànic i que converteix el que hauria de ser una nedada agradable en uns Jocs de la fam per detectar a temps aquests animals gelatinosos. Segons el Grup Ajuda Animal SEMES de la Societat Espanyola de Medicina d'Urgències i Emergències, les picades de grumer representen el 60% de les incidències que es produeixen a les platges durant l'estiu. A Maria Sansaloni, per exemple, la picada del grumer li genera una resposta al·lèrgica a gran escala, amb ampolles de pus, inflamació i que en molts casos requereix l'aplicació de cortisona: "Quan vaig a la mar, tenc pànic a entrar-hi, i sempre abans faig una inspecció visual. A més, abans de la nedada de plaer n'hi ha una de prèvia amb ulleres de busseig que és d'inspecció de l'entorn", explica.

El Museu Nacional d'Antropologia de Madrid acollirà l’exposició Patent de Cors de Daniel García Andújar (Almoradí, Alacant, 1966), produïda per Es Baluard. Segons han informat des del museu, es tracta de la primera itinerància d'un projecte "amb materials i obres inèdites fruit d'una recerca site specific que l'artista ha fet al voltant de la Mediterrània". La mostra de Madrid, coorganitzada amb el Ministeri de Cultura, s'inaugurarà el pròxim divendres, 24 de febrer, a les 19 hores; es podrà visitar fins al 28 de maig de 2023.

El conseller de Medi Ambient i Territori, Miquel Mir, i la seva homònima a la Generalitat, Isaura Navarro, han explicat aquest dimecres que els dos governs pressionaran Madrid perquè l'Organització Marítima Internacional (OMI) consideri les aigües de les dues comunitats com una Zona Marítima Especialment Sensible (ZMES). Aquest fet suposaria la possibilitat d'implementar polítiques de protecció per al medi marí, com el control de les velocitats dels vaixells, i la restricció d'alguns tipus de combustible.

Del 14 al 17 de juny, MedPAN, CSIC (Institut de Ciències de la Mar del Consell Superior d'Investigacions Científiques) i la Fundació Marilles acullen a Mallorca i Barcelona l'esdeveniment final de dos projectes europeus (Interreg MED).

Els herbassars marins de posidònia oceànica, una planta que es troba al mar Mediterrani, "poden capturar materials plàstics abocats al mar i retornar-los a terra ferma". Ho explica un estudi publicat a la revista Scientific Reports que té com a autora principal la professora Anna Sanchez-Vidal, del Grup de Recerca en Geociències Marines de la Facultat de Ciències de la Terra de la Universitat de Barcelona (UB). El treball és pioner en la defensa d'un mecanisme natural per reduir la presència d'aquest material, cada cop més abundant en el medi oceànic.

El conseller de Medi Ambient i Territori, Miquel Mir, ha explicat aquest dimecres que el Govern encara no té cap informació sobre les negociacions entre el govern espanyol i l'algerià per l'ampliació de les aigües d'Algèria a 20 quilòmetres de les Balears, que va avançar l'ARA Balears, i ha reconegut que desconeix completament "les activitats que vol dur a terme Algèria a aquesta zona".

El director general de Relacions Exteriors del Govern balear, Antoni Vicens, va defensar aquest dimarts a la sessió plenària telemàtica del Comitè Europeu de les Regions (CDR) un dictamen que insta la Comissió Europea a elaborar una estratègia per a les illes de la Mediterrània que tingui en compte les seves característiques i vulnerabilitats específiques, segons ha informat l'agència Efe.

Les imatges de cries de tortugues marines a les platges de les Balears i de Catalunya s’han fet virals. És un fenomen vistós, “simpàtic”, tal com el defineix el GOB Menorca, el principal grup ecologista de l’illa. Però, de fet, delata l’impacte que ja té l’escalfament global en la tortuga babaua -i en moltes altres espècies-. L’arribada de la tortuga babaua ( Caretta caretta ) a les costes catalana i balear no és un fet aïllat. Aquests animals habiten a la Mediterrània, com a l’Atlàntic, al Pacífic i a l’Índic. La novetat és que en els darrers anys s’han accentuat les postes d’ous a llocs on fins ara no se’n veien. Aquest estiu s’han registrat un total de dotze nius a l’estat espanyol; tres al País Valencià, un a Andalusia, quatre a Catalunya i quatre més a les Balears. Les tortugues cerquen llocs càlids per enterrar els ous i l’escalfament global ha provocat un augment de la temperatura de l’aigua de dos graus, fet que afavoreix que es reprodueixin a zones, com les nostres costes, on abans no era habitual que ho fessin.

L'Estat ha ingressat 2,7 milions d'euros per les prospeccions a la Mediterrània des del 2016. Aquesta és la resposta que el Senat ha donat al senador de MÉS per Mallorca, Vicenç Vidal, que va sol·licitar conèixer aquesta quantitat. "És indignant que es posi en risc la biodiversitat de les Illes Balears per una misèria d'ingressos", ha assegurat Vidal a les xarxes socials.

La polèmica que ha generat la pretensió d'Algèria d'ampliar la seva zona marítima cap a les Balears, com va avançar en exclusiva l'ARA Balears, no és nova. L'any 1994, segons ha informat l'agència Efe, Algèria ja va intentar augmentar, de manera unilateral, les seves aigües jurisdiccionals a un màxim de 53 milles marítimes (95,5 quilòmetres), una xifra que superava la franja de 12 milles que s'atribueix tradicionalment als països mediterranis.

L'alimentació dels catxalots pot ser el motiu pel qual les femelles i els mascles d'aquesta espècie visquin separats. Aquest és un dels primers resultats que ha aconseguit l'Associació Tursiops a partir d'una investigació, en la qual està col·laborant el científic Enrico Pirotta, que va rebre una beca de National Geographic Society. Segons la biòloga de l'associació, Marga Cerdà, aquesta investigació va començar per saber per què els mascles i les femelles no coexistien.

La frontera marítima d’Algèria a la Mediterrània arriba actualment a unes 12 milles nàutiques de la costa sud de les Balears, és a dir, a 20 quilòmetres del cap de ses Salines de Mallorca. El país del Magrib va estendre la seva Zona Econòmica Exclusiva (ZEE) -àrea sobre la qual un estat té drets especials pel que fa a l’exploració i l’ús dels recursos marítims- fins al límit de la mar territorial de l’Arxipèlag per mitjà d’un decret presidencial el passat 20 de març de 2018. Si bé els estats tenen dret a establir les seves ZEE de manera unilateral fins a 200 milles nàutiques, crida l’atenció que “ho hagi fet sense tenir en compte l’estat espanyol, fet que podria provocar un conflicte”, diu el professor Víctor Gutiérrez, director del Departament de Dret Públic i Comú Europeu de la Universitat de Jaén.

L’ Halimeda incrassata és una alga invasora que fins ara no s’ha detectat a cap altra banda de la Mediterrània llevat de les Balears. Colonitza els fons marins arenosos i fa que els peixos que resten enterrats sota una fina capa d’arena com el pedaç ( Bothus podas podas ) i la pastinaca ( Dasyatis pastinaca ) fugin de les zones afectades. D’altres, però, hi acudeixen per menjar-se els petits invertebrats que habiten en aquests boscos marins originaris del mar Carib. És el cas del peix xoriguer ( Dactylopterus volitans ) i el raor ( Xyrichtys novacula ). Aquestes alteracions causades per l’alga han estat documentades a la reserva marina de la badia de Palma, entre Cala Blava i el cap Enderrocat. És en aquesta zona on es va observar per primera vegada el 2011. Després es va anar expandint pel litoral fins a la Colònia de Sant Jordi i durant la tardor del 2016 es va localitzar a Cabrera, segons explica la biòloga i investigadora de l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (Imedea) Fiona Tomás. Dijous l’experta va participar en la segona jornada de recerca sobre el Parc Nacional de Cabrera.

La nacra ja està entre les espècies en perill crític d'extinció. Així ho ha determinat la darrera actualització que ha fet la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (UICN) que s'ha fet pública aquesta setmana. La nacra ha estat inclosa dins la llista vermella, en la qual actualment hi ha un total de 112.432 espècies en perill d'extinció.