La construcció d'habitatges ha crescut un 17,85% en el primer semestre de 2025 a les Balears respecte al mateix període de l'any passat, segons les dades donades aquest dimecres pel Col·legi d'Arquitectes, que reflecteixen un augment del 15,70% en l'edificació en general. L'entitat col·legial atribueix gran part d'aquest increment dels projectes visats a l'entrada en vigor del Decret llei 3/2024 i la posterior Llei 7/2024 de mesures urgents de simplificació i racionalització administratives —l'amnistia en sòl rústic—, impulsats pel Govern del PP amb el suport de Vox.

El Col·legi Oficial d'Arquitectes de les Illes Balears (COAIB) constata que les mesures legislatives de Marga Prohens per actuar de manera urgent sobre l'accés a l'habitatge no han funcionat, quan ja fa més d'un any que estan en vigor. Els arquitectes han analitzat l'evolució des que el Govern va aprovar les mesures i assenyalen que "entre l'abril de 2024 i l'abril de 2025, el preu de l’habitatge s’ha incrementat entre un 11% i un 14%". "La inèrcia continua", remarca el COAIB en un escrit registrat davant el Parlament durant la tramitació del projecte de llei d'habitatge per a Palma.

El Col·legi Oficial d'Arquitectes de les Illes Balears (COAIB) i el Col·legi Oficial de Metges de les Illes Balears (COMIB) han presentat una iniciativa conjunta que proposa la unió de la salut i l'arquitectura per millorar la vida dels habitants de l'Arxipèlag , un projecte que neix com a resultat d'una trobada entre les entitats. Ambdós col·legis estan pendents de reunir-se amb el batle de Palma, Jaime Martínez, per presentar el projecte, que recomana el tancament d'una part de les Avingudes, el passeig Marítim i el carrer de Jaume III amb els objectius de reduir la circulació de vehicles al centre de la ciutat, fer minvar la població i incentivar els vincles socials, una proposta que ja s'ha posat en pràctica a les grans ciutats com Madrid o Barcelona.

El Col·legi Oficial d'Arquitectes de les Balears organitza la Setmana de l'Arquitectura, en el marc de la data del Dia Mundial d'aquesta disciplina, que recau el primer dilluns del mes d'octubre. Una data que va establir la Unió Internacional d'Arquitectes (UIA) el 1985, a més de coincidir amb el Dia Mundial de l'Hàbitat de l'ONU.

El sector de la construcció a les Illes no té aturall. No és que es construeixin més cases, és que de cada cop s'hi destinen més doblers i són més grans. De fet, aquest juny, el Col·legi d'Arquitectes de les Balears (COAIB) ha visat a les Illes 14 projectes residencials menys que el mateix mes de l'any passat i aquest s'ha convertit en el juny amb menys projectes validats dels darrers cinc anys (a excepció del 2020, quan hi hagué un boom).

El Col·legi Oficial d'Arquitectes de les Illes Balears ha concedit el Premi d'Arquitectura de Mallorca a l'escoleta infantil Moixaina de Llubí, inaugurada durant el curs 2021. El jurat del COAIB considera que el projecte dels arquitectes Francisco Cifuentes, Sebastià Martorell i David Tàpias destaca "per la seva implantació encertada en el lloc on es troba i per la seva adequació a l'escala humana dels infants, però també dels mestres".

El Col·legi Oficial d'Arquitectes de les Illes Balears (COAIB) ha alertat de la manca de construcció d'habitatge públic a l'Arxipèlag, un fet que incideix en les dificultats de la població, especialment els més joves, per accedir al seu primer domicili. Segons les dades del COAIB, el 2022 es varen construir 93 habitatges de protecció oficial (HPO), un 6% menys que el 2021, i molt lluny del màxim de 647 registrat el 2006. Les dades de l'Ibavi, en canvi, registren un augment del 16%, amb 144 habitatges nous. Aquests valors, lligats a l'augment poblacional de les Illes Balears, deriven en un problema estructural, pel fet que "no es compensa la demanda actual". Durant la presentació dels resultats, Albert Nadal, degà de la institució, ha considerat necessari adoptar mesures i plans d'actuació per pal·liar aquesta situació. Una de les opcions implica establir més mecanismes de col·laboració publicoprivada, com la cessió dels terrenys per part de l'administració i definir un procés perquè la iniciativa privada amortitzi l'import invertit en les promocions. Un cop aconseguit, que els habitatges s'incorporin al parc públic.

Plaques publicitàries d’alarmes, rètols de colors llampants que rompen el cromatisme del carrer, cablatge desordenat, màquines de climatització gotejant damunt la vorera del carrer. Aquests tipus d'elements, i molts d'altres, distorsionen l'harmonia estètica dels carrers de Ciutat i dels municipis de les Balears. Això és perquè no s'ha regulat de manera global el paisatge urbà, de manera que tothom ha actuat segons el seu interès. Per tal de guiar els consistoris per redactar una ordenança específica per a les actuacions que afectin l'estètica urbana, el Col·legi Oficial d’Arquitectes de les Illes Balears (COAIB) ha editat, amb la col·laboració de l’Institut d’Innovació Empresarial de les Illes Balears (IDI), el Manual de bones pràctiques per a la redacció d’una ordenança reguladora del paisatge urbà.

El Col·legi Oficial d'Arquitectes de les Illes Balears (COAIB) ha alertat que "hi ha un retrocés clar en relació amb la creació d'habitatges de totes les tipologies", segons el president del COAIB Mallorca, Joan Cerdà. Destaquen que tot i la caiguda del 3% respecte del 2021, les obres d'aquest tipus destaquen per sobre de les altres.

En les darreres setmanes s’ha sentit dir diverses vegades a la presidenta del Govern, Francina Armengol, que “s’ha d’agilitar l’execució dels fons europeus”. I de la mateixa manera s’ha expressat el seu conseller i portaveu de l’Executiu, Iago Negueruela. Això ha fet pensar que, després que l’any passat es començàs la cursa per l’arribada dels fons, tenint en compte que són 1.508 milions els que han d’aterrar a Balears, alguna cosa n’està entorpint l’aterratge.

Sentir a parlar de cases prefabricades ja comença a no ser estrany dins el sector de la construcció. En termes de coneixement popular, quan es xerra d’aquestes construccions, el més corrent és pensar en una casa de fusta, tal vegada relacionant-ho amb les típiques cases nord-americanes fetes d’aquest material. Així i tot, la realitat que s’obre pas a les Illes i a tot l’Estat va més enllà. Es tracta d’habitatges fets per peces de formigó construïdes dins naus industrials. Segons expliquen les empreses, el sistema constructiu s’assembla més al d’un cotxe que no al d’una casa tradicional.

El Govern ha aprovat un decret llei que inclou l'ampliació fins al 31 de desembre de 2025 de la declaració responsable. La mesura, que substitueix la llicència d'obres convencional, s'havia posat en marxa com a element excepcional a causa de la crisi del covid-19 i acabava aquest 31 de desembre. Amb aquest decret, se n'amplia l'ús fins al 2025.

L'activitat del sector de la construcció s'ha incrementat a les Illes Balears. Segons ha informat el Col·legi d'Arquitectes de les Illes, les dades mostren un augment considerable respecte de l'any passat, però també en comparació amb el 2019. Segons han explicat la degana del Col·legi Oficial d'Arquitectes de les Illes Balears, Marta Vall-Llosera, i el president de la Demarcació de Mallorca del COAIB, Joan Cerdà, en comparació amb el 2019 s'ha incrementat un 2% en obres, un 24% en pressupost, un 14% en superfície i un 20% en creació de nou habitatge. Però aquest habitatge, segons han informat, té unes característiques unifamiliars, té un pressupost elevat i ocupa més superfície que anys anteriors. Aquestes dades indiquen que es tracta d'habitatge de luxe.

El nombre d'obres a les Balears han caigut un 6% durant el 2020 i se n'han visat un total de 5.224. Aquesta és una de les conclusions més rellevants d'un estudi del Col·legi Oficial d'Arquitectes de les Illes Balears (COAIB) sobre l'activitat de la construcció i rehabilitació a les Balears durant el 2020. "La pandèmia del covid-19 va provocar un descens generalitzat de l'activitat durant l'any passat, però no ha fet més que accentuar la tendència negativa que ja existia el 2019, a més d'influir en la tipologia i importància de les obres", ha destacat la degana del COAIB, Marta Vall-Llosera, durant la presentació de l'informe.

El Col·legi Oficial d'Arquitectes de Balears (COAIB) ha desenvolupat una aplicació informàtica que facilitarà de manera més precisa i rigorosa l'assignació d'arquitectes perits i forenses en funció de la matèria i l'àmbit territorial quan siguin requerits pels jutjats.

Impulsar la rehabilitació d'edificis ja construïts és la principal aposta que fa el Consell Superior dels Col·legis d'Arquitectes d'Espanya com a mesura per reactivar l'economia i minvar la crisi provocada en el sector pel coronavirus. El Col·legi Oficial d'Arquitectes de les Illes Balears (COAIB) no veu les obres de nova construcció com una solució i diu que la renovació urbana pot crear nous llocs de feina.

El Col·legi Oficial d'Arquitectes de les Illes Balears (COAIB) ha destacat la necessitat d'augmentar l'eficiència energètica de la planta hotelera de Mallorca, que ha d'apostar per l'autogeneració d'energia i reduir la petjada ecològica de les noves edificacions.

En els darrers deu anys només s'han visat a les Balears un total de 565 pisos de protecció oficial, segons un informe presentat aquest dijous pel Col·legi Oficial d'Arquitectes de les Illes Balears (COAIB). Aquesta xifra contrasta amb les dades recollides entre els anys 1999 i 2008, quan arribaren als 2.474.

El Col·legi Oficial d'Arquitectes de les Illes Balears (COAIB) i el gabinet Arquidetectives (Cristina Llorente i Pablo Amor) organitzarà el dimarts 27 un taller d'arquitectura per a infants on s'estudiaran els diferents aspectes que intervenen en el disseny d'un habitatge.

Les obres i habitatges visats en el primer quadrimestre de l'any han augmentat un 7% i un 2%, respectivament, a les Illes Balears, mentre que el pressupost visat ha crescut un 21%, en comparació amb el mateix període de l'any passat, ha informat aquest dimarts el Col·legi Oficial d'Arquitectes de les Illes Balears (COAIB).