Un pacient de 44 anys ha mort en un hospital del País Valencià després d'haver donat positiu de ràbia. L'home va patir una mossegada d'un gos durant un viatge a Etiòpia el juliol del 2024 i no estava vacunat contra la malaltia. La mossegada va ser a la cama dreta i després que li netegessin la ferida va tenir una bona evolució, per la qual cosa no es va plantejar consultar els serveis sanitaris quan va tornar. A finals de maig es va notificar un cas sospitós de ràbia importat de l'Àfrica al ministeri de Sanitat, però no va ser fins dijous passat que va transcendir que l'home estava en aïllament i en estat greu a la unitat de cures intensives (UCI). Tant a ell com a la seva dona, únic contacte de risc, se'ls va administrar la vacuna antiràbica i immunoglobulina, però pràcticament el 100% de persones que emmalalteixen de ràbia acaben morint i finalment aquest divendres les autoritats sanitàries han confirmat que no s'ha pogut fer res per salvar la vida de l'home.

La Isona, la nostra filla, va néixer el 22 de desembre del 2022, el dia de la loteria de Nadal, a Girona. Va haver de ser traslladada d’urgències a l'hospital de la Vall d’Hebron a causa d’una hèrnia diafragmàtica amb diagnòstic postnatal. Aquest ensurt ens va fer viure la maternitat des d’un punt de vista molt diferent; se’ns van desmuntar totes les expectatives, però vam aprendre el significat real de la paraula superació.

La Paz Oriana va néixer l’11 de setembre a les 30 setmanes de gestació. L’objectiu era arribar a la 32, però la hipertensió que la Carina Freces patia prèviament a l’embaràs no ho va fer possible. “Des del principi m’anaven controlant de prop i les últimes setmanes la nena no creixia al ritme desitjat, per la qual cosa vam haver d’avançar el part”, recorda. En el moment de donar a llum la seva filla –la primera per a ella i el seu marit– la Carina diu haver-se sentit superada: “Tot era nou i no tenia ni idea de com tenir cura d’un nadó, encara menys sent prematura”. Afortunadament, la petita va anar millorant a poc a poc. “El primer que vam fer és practicar el pell amb pell amb ella a través del mètode cangur”, recorda la Carina, que ja fa un mes que la petita és a casa. L’equip de l’UCIN (la unitat de cures intensives neonatals) els hi va recomanar i de seguida van veure que això beneficiava la nena. Arran de la seva prematuritat, ella feia bradicàrdies i el pell amb pell li ajudava a pal·liar-les. “Quan poc després van haver de substituir-li l’alimentació via sonda nasogàstrica per una parenteral, ella s’agitava molt i va tornar a fer bradicàrdies, però amb el pell amb pell es relaxava força”, explica la Carina.

Després d’uns anys de ser la comunitat autònoma amb més donacions, les Balears s’han estancat en la mitjana estatal, que –tot i això– és molt bona. Amb una taxa de 46 donants per cada milió d’habitants, Espanya té el rècord mundial. A més, cal tenir en compte que “la mitjana europea és de 20 donants per milió de població i que hi ha països, com Alemanya, França o el Regne Unit, que no arriben als 20”, apunta al respecte el coordinador autonòmic de Trasplantaments, el metge Miguel Agudo. Ara, l’indicador que encara fa despuntar l’Arxipèlag és el de donants estrangers: aquests suposen un 25% del total, una xifra superior a la mitjana estatal. 

“Era un tema que havíem comentat. Totes dues pensàvem que ens agradaria ser donants. Si te’n vas, que almenys algú pugui viure gràcies a tu”, recorda X. G. –que vol mantenir l’anonimat–, sobre una conversa que havia tingut amb la seva filla, i que més tard va acabar sent decisiva. Fa dos anys que la seva filla, de 19, va morir després de passar tres setmanes en coma a l’UCI d’un hospital de Barcelona, a conseqüència d’un accident de trànsit. La lesió que va patir al cap li va provocar un dany neuronal irreversible, i només les màquines a les quals estava connectada la mantenien amb vida. Quan els metges li varen comunicar que ja no podien fer res més per ella, va haver de decidir si volia donar-ne els òrgans, abans i tot d’enfrontar-se a la pèrdua. “La seva germana, com que és bessona, va sentir una connexió amb ella, en què li deia que no volia viure d’aquesta manera. Aleshores, la doctora ens va proposar que fos donant, i vàrem pensar que ens agradaria”, explica la dona. “Vàrem poder estar amb ella fins al darrer moment, i ens vàrem acomiadar a migdia. L’horabaixa ja varen començar a fer donacions. Més tard vàrem saber que havia pogut donar a cinc persones”, continua X. G.

Un home de 56 anys continua ingressat a la Unitat de Cures intensives (UCI) de la Policlínica Nostra Senyora del Rosari, després de sofrir aquest dissabte passat un accident laboral. L'home va caure des de quatre metres d'altura a una obra a la zona de Talamanca, a Eivissa.

La Sabina López, de 43 anys, amb prou feines recorda els colors i les imatges de la seva infantesa. Han anat, amb els anys, difuminant-se. Als 4 anys va perdre la visió a causa d’un retinoblastoma bilateral i des de llavors conviu amb una ceguesa total. Va marxar del petit poble de Mallorca on va néixer per estudiar a Barcelona i aquí va conèixer el David Asensio, de 54 anys, que també té una discapacitat visual però no necessita ni bastó ni gos guia. Acaben de ser pares de la Leia, que té dos mesos, i que se suma a la família de tres que ja formaven amb la Nikita, la gossa pigall de la Sabina, amb qui va a tot arreu. Per això, quan la Leia va ingressar, acabada de néixer, a la unitat de neonatologia de l’Hospital de Sant Pau, el més lògic era que la Sabina hi accedís amb la seva gossa, que és imprescindible per a ella. "És com si tu vas amb ulleres i per a tu són imprescindibles, perquè, si no, no hi veus. Doncs a mi la Nikita m’ajuda a trobar, per exemple, els ascensors o les escales o a anar directes a algun lloc quan s'aprèn un camí", explica. Sorprenentment, però, aquest és el primer cop a Catalunya que un gos pigall entra en una unitat de nounats, segons expliquen des de Sant Pau.

Un home ha resultat ferit greu després de tenir un accident amb la moto quan sortia del seu lloc de feina. Els Serveis d'Emergències han explicat que el succés es va produir durant la nit d'aquest dilluns quan per causes que encara es desconeixen va perdre el control de la moto i va caure.

Aquests últims anys, les múltiples cares de la maternitat han vertebrat novel·les com Boulder, d'Eva Baltasar; Distòcia, de Pilar Codony; Dolça introducció al caos, de Marta Orriols, i Mater, de Martí Domínguez. Després de novel·lar la vida de Neus Català (Un cel de plom, 2012) i d'homenatjar les àvies treballadores (El camí de les aigües, 2017), Carme Martí explora a Els núvols (Amsterdam) un territori sensible: com afecta tenir un fill amb una cardiopatia severa. Ho fa amb tacte, talent i exigència literària. La novel·la es llegeix amb el cor encongit, patint no només per la salut del Marc, sinó també per les conseqüències que les complicacions puguin tenir en els seus pares, la Cristina i el Víctor. De retruc, Els núvols explica també les històries paral·leles de nens i nenes de salut fràgil amb qui la protagonista del llibre coincideix durant les llargues estades que fa a l'hospital, vetllant pel seu fill.

El sindicat Simebal ha denunciat aquest dissabte en declaracions a Europa Press que les Unitats de Cures Intensives (UCI) de l'Hospital Universitari de Son Espases viuen una situació "crítica" i que l'increment d'infeccions respiratòries ha provocat un augment de pacients que causa una gran sobrecàrrega de feina al personal sanitari.

La setena onada del coronavirus està arribant al seu final a les Illes Balears, però Salut encara espera una lleugera remuntada en el nombre de pacients ingressats a causa del virus. Tot i això, la situació a les Unitats de Cures Intensives (UCI) dels hospitals de l'Arxipèlag se situa per sota del 7% i la xifra de pacients ingressats en aquesta zona sanitària manté una tendència a la baixa.

La Societat Balear de Medicina Intensiva, Crítica i Unitats Coronàries (Sbmiciuc) ha alertat de la saturació de les UCI i de l'esgotament i la precarietat laboral del personal. En un comunicat, l'entitat ha demanat que no es doni l'esquena a la gravetat de la situació de les unitats de crítics i ha assegurat que a la manca de llits s'hi suma la manca de personal.

La consellera de Salut i Consum, Patricia Gómez, ha enviat un "missatge de tranquil·litat" a la ciutadania i ha assegurat que "tots els hospitals tenen els seus propis plans de contingència i capacitat per ampliar" els llits de les UCI. Segons ha explicat en una roda de premsa i ha recollit Europa Press, a les Balears hi ha una capacitat d'entre 340 i 360 llits de cures intensives per als malalts de covid-19 i en aquests moments hi ha un total de 92 persones.

Fa gairebé un any exacte que els meus companys i jo esperàvem engrescats que ens posessin la primera dosi de la vacuna contra el covid. Malgrat deixar per a més endavant les trobades nadalenques, penjàvem les fotos de la vacunació a les xarxes socials, com prometent-nos a nosaltres mateixos que el 2021 seria diferent.

La Conselleria de Salut i Consum informa que, en les darreres 14 hores, s'han registrat 1.036 proves diagnòstiques positives a les Illes Balears. Per quint dia consecutiu s'han superat els 1.000 contagis diaris a l'Arxipèlag. A més, per culpa d'una incidència tècnica, aquest diumenge només es facilitaran les dades de proves diagnòstiques i les dades assistencials.

Les Illes Balears són la cinquena comunitat autònoma de l'Estat amb un major nombre de pacients ingressats a les Unitats de Cures Intensives a causa del coronavirus. Segons les darreres dades del Ministeri de Sanitat, actualment a l'Arxipèlag 28 illencs estan ingressats a l'UCI, una xifra que només superen Andalusia (47), Catalunya (108), el País Valencià (52) i Madrid (68).

Les Unitats de Cures Intensives (UCI) de les Balears han deixat d'estar en risc alt i han passat a risc mitjà després de registrar un 14,82% d'ocupació. Així, actualment hi ha 50 persones infectades ingressades que es troben en estat crític: 44 a Mallorca, 6 a Eivissa i a Menorca i cap a Formentera, segons les dades actualitzades de la Conselleria de Salut. Pel que fa als ingressos a planta, també s'estan estabilitzant i en aquests moments hi ha 105 persones (12 menys que ahir).

La imatge s'ha repetit als hospitals al llarg de la pandèmia. Els malalts de covid-19 que ingressen a les UCI amb insuficiències respiratòries i s'han d'intubar es col·loquen, la gran majoria, de bocaterrosa. És una posició, també anomenada decúbit pron o ventral, que afavoreix l’oxigenació i en millora el pronòstic. Ara, un nou estudi demostra que aquesta posició també és efectiva per als pacients de covid que arriben als hospitals amb símptomes greus, però a qui encara no cal intubar. Aquesta conclusió surt d'una recerca internacional en què han participat investigadors de 42 centres, entre els quals l'Hospital de la Vall d'Hebron i l'Hospital del Mar de Barcelona, i que s’ha publicat a la revista The Lancet Respiratory Medicine. 

Les Unitats de Cures Intensives (UCI) dels hospitals de les Balears han registrat quatre pacients amb covid-19 menys les darreres 24 hores, la qual cosa suposa que en aquests moments hi ha 82 persones ingressades. Aquest descens situa el nivell d'ocupació en un 24,05%. A més, entre el personal sanitari hi ha 83 positius i 155 aïllats.

Comença a alleugerar-se la pressió a les Unitats de Cures Intensives de les Illes Balears després d'un mes en què la xifra d'ingressats ha anat augmentant diàriament. La Conselleria de Salut de l'Arxipèlag ha informat que actualment 86 pacients requereixen els serveis de l'UCI, 5 menys que ahir. Aquest dilluns és el primer dia des de l'inici de la cinquena onada que la xifra de pacients ingressats ha caigut.