L’encaparrutament del conseller gonella Joan Pons Torres per declarar el menorquí i l’article salat Bé d’Interés Cultural Immaterial de Menorca (BICIM), i protegir-lo així de 'l’amenaça' del català estàndard, està a punt d’esclatar-li a les mans. Els subterfugis legals que ha cercat per tal d’imposar la seva iniciativa en contra del criteri lingüístic i acadèmic oficial d’entitats i institucions se li han girat en contra.

Enmig del carregós debat sobre el nom i la unitat de la nostra llengua (no s’acabarà mai?) és habitual que, quan algú diu allò de ‘menorquí sí, català no’, algú altre demani per què no es diu això mateix del castellà. A Extremadura, a la Pampa o als carrers de Ciutat de Mèxic, se sol dir, tothom té clar que parla la mateixa llengua, sense perjudici de les formes pròpies en el vocabulari, la fonètica, l’entonació i la sintaxi. Per què, llavors, no s’aplica el mateix criteri al català? Idò resulta que sí, que entre els parlants del castellà també hi ha hagut intents de secessionisme lingüístic que són la mar d’entretinguts.

La polèmica interminable sobre el topònim de Maó torna a aixecar polseguera. Tres anys després que l’Ajuntament eliminàs la cooficialitat del nom bilingüe, que s’arrossegava des de 2012, l’associació Iniciativa por Mahón vol ressuscitar ara el debat. D’aquí a un any i mig, l’11 d’abril de 2026, té assenyalada la vista perquè la Sala del Tribunal Superior de Justícia resolgui el contenciós administratiu que va interposar contra aquesta mesura, i el president de l’entitat, Juan José Gomila, vol començar a preparar el terreny.