L'associació Memòria de Mallorca ha anunciat que, en poc més de 24 hores, ha reunit els 3.223 euros que necessitava per fer front al pagament dels costos judicials del procés que va emprendre contra el monument de la Feixina de Palma, segons ha informat l'entitat mitjançant un comunicat. L'associació ha destacat que la resposta ciutadana ha estat "immediata, generosa i emocionant", cosa que ha permès recaptar íntegrament la quantitat exigida gràcies a les aportacions de persones compromeses amb la memòria democràtica.

La Plataforma per la Memòria Democràtica ha commemorat aquest dimecres, 29 d'octubre, el Dia en record de les víctimes del franquisme en un acte en què han reclamat a la presidenta del Govern, Marga Prohens, que no derogui la Llei de memòria democràtica. Diverses persones han acudit a la commemoració a la plaça de Cort, on s'ha llegit un manifest per recordar les més de 3.000 víctimes a les Balears i reafirmar el compromís amb "la veritat, la dignitat i la defensa de la memòria democràtica".

L’escultura en homenatge d'Aurora Picornell, ubicada en el passeig del Molinar, ha estat vandalitzada de nou amb pintades nazis. Així ho ha denunciat l’Associació Memòria de Mallorca, entitat que té entre els seus objectius vetllar pels drets, la dignitat i la memòria de les víctimes del franquisme a Mallorca.

L'associació Memòria de Mallorca ha enviat una carta al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, per alertar-lo de les mancances en els currículums educatius sobre la II República, la Guerra Civil, la dictadura franquista i la Transició. La missiva vol instar-lo a impulsar una llei estatal d’àmbit educatiu que garanteixi la inclusió obligatòria, als currículums d’ESO i Batxillerat de totes les comunitats autònomes, dels períodes històrics compresos entre la proclamació de la II República i la Transició democràtica. 

L'associació Memòria de Mallorca exposarà entre divendres i dimarts que ve a Ca n'Oleo (Palma) les fotografies de víctimes de desaparicions forçoses durant la Guerra Civil espanyola. La mostra, sota el títol 'Sense Oblit', s'ha programat amb motiu del Dia internacional de les desaparicions forçoses, que tindrà lloc dissabte que ve. Estarà oberta al públic els pròxims divendres, dissabte i dilluns de 9 a 20 h i dimarts de 9 a 13 h.

Les Illes varen ser escenari d’una resistència clandestina contra el règim franquista els anys posteriors a la Guerra Civil, malgrat que es tracta d’una lluita que no es coneix a bastament. D’aquí la importància del darrer llibre de l’historiador David Ginard (Palma, 1966): Contra Franco i Falange. Les resistències clandestines a les Balears (1939-1948) (Documenta Balear). L’obra parla d’aquella oposició i de la repressió violenta amb la qual el règim la va voler exterminar.

El monòlit franquista de la Feixina quedarà definitivament protegit i per tant s'allunya qualsevol possibilitat d'enderrocar-lo com va intentar la majoria d'esquerres en el primer mandat del socialista José Hila a l'Ajuntament de Palma. Cort inclourà la Feixina dins el seu catàleg de protecció d’edificis i elements d’interès històric, artístic, arquitectònic i paisatgístic. Ho té previst aprovar de manera inicial en el si del Consell de gerència d'urbanisme que es durà a terme aquest dimarts, perquè posteriorment ho ratifiqui la Junta de Govern municipal.

L'Ajuntament d'Inca ha celebrat aquest diumenge, en el Claustre de Sant Domingo, el ja tradicional Memorial de l'Oblit. Enguany l'acte, s'ha dedicat a la figura d'Andreu París, activista i sindicalista inquer que va morir a Porreres l'any 1937.

Pau Ferrer Madariaga, militar republicà assassinat el 1936, ha estat homenatjat aquest dissabte a Inca en un acte organitzat per l'Ajuntament, en col·laboració amb Memòria de Mallorca, dins la programació del cicle Inca té memòria. Familiars, entitats memorialistes, nombroses autoritats i membres de la societat civil han participat en aquest esdeveniment que ha culminat amb la col·locació d'una pedra de la memòria –una Stolpersteine platejada– a les portes de la caserna General Luque.

L'associació Memòria de Mallorca ha organitzat l'acte de reconeixement de les víctimes del franquisme, que es farà el 24 de febrer a les 17 hores en el Mur de la Memòria del cementeri de Palma. La presidenta de l'entitat, Maria Antònia Oliver, ha fet una crida perquè la ciutadania hi participi, malgrat que el reconeixement no té el suport de les institucions governades pel PP, inclòs l'Ajuntament de Palma, malgrat que el batle Emili Darder fa ser assassinat pels franquistes. La darrera vegada que Cort va organitzar l'acte va ser el febrer de 2023.

El fiscal del cas del president del Parlament balear, Gabriel Le Senne (Vox), imputat per delicte d'odi per esquinçar una foto d'Aurora Picornell i les Roges del Molinar, ha reiterat la seva petició de sobreseïment de la causa per entendre que no s'han acreditat prou indicis delictius. El fiscal, José Díaz Cappa, ha plantejat la seva sol·licitud en un escrit en el qual s'adhereix a la petició en el mateix sentit per la defensa del president del Parlament, en contra del criteri de les acusacions particulars, que reclamen que es jutgi Le Senne i demanen per a ell penes de presó.

El president del Parlament, Gabriel Le Senne, ha expressat aquest dilluns el seu respecte a les resolucions judicials i la seva voluntat de continuar col·laborant amb la justícia per aclarir els fets en relació amb la imatge d'Aurora Picornell i les Roges del Molinar. A través d'un comunicat, la segona autoritat de les Illes s'ha pronunciat després de conèixer-se que el jutge instructor ha acordat continuar les diligències en el procediment obert per un delicte d'odi.

El titular del Jutjat d'Instrucció 1 de Palma, Juan Manuel Sobrino, ha ordenat aquest dilluns continuar amb la investigació contra el president del Parlament balear, Gabriel Le Senne (Vox), per un presumpte delicte d'odi. Com ha avançat Efe i ha confirmat l'ARA Balears, el magistrat aprecia indicis de delicte en la seva actuació a la Cambra, quan va esqueixar una fotografia de les Roges del Molinar des del seient de president i en ple debat sobre la derogació de la Llei de memòria. "L'atac dut a terme per l'investigat amb els seus actes revela un odi evident cap a la ideologia de les persones que estaven representades en aquestes imatges, causant un evident dany moral a la memòria de les Roges del Molinar", apunta el jutge a la seva interlocutòria.

La nova expulsió de les dues diputades i membres de la mesa del Parlament, les socialistes Mercedes Garrido i Pilar Costa, per part del president de la Cambra, Gabriel Le Senne, ja ha arribat als jutjats –els fets varen tenir lloc en el ple de dimarts. El Partit Comunista dels Pobles d'Espanya (PCPE) ha ampliat la querella que ja havia presentat contra el polític d'extrema dreta per haver romput les imatges d'Aurora Picornell de manera violenta.

El president del Parlament, Gabriel Le Senne, ha declarat aquest divendres davant el Jutjat d'Instrucció 1 de Palma com a investigat per delicte d'odi per esquinçar una foto de les Roges del Molinar durant una sessió del Ple del Parlament. Poc després de la seva declaració, davant els mitjans de comunicació, el representant de Vox s'ha mostrat "content" de poder declarar i ha dit que "no tindria sentit" que la denúncia no s'acabàs arxivant: "Vaig trencar accidentalment un foli i això és tot. Tots ho van veure. Ja vaig demanar disculpes perquè va ser inadequat". Segons ha transcendit posteriorment, durant l'interrogatori ha contestat a la Fiscalia que hauria actuat de la mateixa manera si la foto hagués estat del dictador Francisco Franco.

L'associació Memòria de Mallorca ha sol·licitat a l'Ajuntament de Palma aquest dimecres, coincidint amb l'aniversari del seu assassinat, el 18 de setembre de 1936, que declari filla il·lustre de la ciutat Pilar Sánchez Llabrés (Palma, 1903- Sencelles, 18 de setembre de 1936), que fou una destacada militant socialista i feminista que defensava els drets de la classe treballadora de l'època que li va tocar viure. Nascuda a Palma, vivia al barri de la Soledat i treballava com a venedora en el mercat de la plaça Major. Estava casada amb el socialista Miquel Borel i tenia quatre fills.