El mes de març passat, la Conselleria del Cicle de l’Aigua i de la Mar va signar l’autorització per dur a terme la demolició de la piscina de Pedro J. Ramírez a la Costa dels Pins, després d’una llarga batalla judicial des del 2004. El cas era molt conegut per qui n’era el propietari (ara ho és Agatha Ruiz de la Prada), emperò a les Illes Balears hi ha desenes d’altres piscines en domini públic maritimoterrestre. I no només això:també s’hi han fet hotels, restaurants i –per descomptat– xalets, alguns directament damunt la platja. Tots aquests usos estan prohibits perquè el domini públic és una franja que ocupa els primers metres de la costa i que s’endinsa fins on arriba una platja, sistema dunar o zona humida. Algunes d’aquestes construccions aconseguiren concessions temporals en el passat, però la majoria ja han caducat. En total, es calcula que hi ha més de 2.000 construccions irregulars, moltes de les quals amb ordre de demolició. La manca de recursos de la Demarcació de Costes de l’Estat ha permès que el ciment ocupi il·legalment la primera línia durant dècades. Un dels casos més cridaners és el del Bungalow, a Palma, un restaurant que mai ni tan sols ha tingut concessió i que continua en actiu tot i les ordres de demolició.

La notícia avançada en primícia per l'ARA Balears sobre l'autorització del Govern per enderrocar la piscina il·legal de Pedro J. Ramírez va agafar per sorpresa el denunciant del cas, Jaume Sastre. "El meu advocat és de viatge i no sé si ens ho han notificat. Evidentment, quan ho vaig llegir, em vaig alegrar perquè són molts d'anys de lluita, i és una passa més", admet.

El Tribunal Constitucional ha admès a tràmit el recurs (com va avançar l'ARA Balears) que entitats socials i partits d'esquerres varen presentar contra l'amnistia a les infraccions urbanístiques a les edificacions en sòl rústic que promulga la Llei de simplificació administrativa del Govern.

Xisca Garí, filla del regidor de MÉS per Porreres, Tomeu Garí, a l’oposició a l’Ajuntament, ha sortit al pas de les acusacions sobre les obres sense llicència duites a terme en un solar del carrer de les Illes Balears del seu pare i ha assegurat que assumeix “tota la responsabilitat” de la construcció. “Tomaré el que faci falta i assumiré la sanció econòmica que pertoqui si així es conclou l’expedient, perquè l’obra la vaig fer jo, mon pare no ha fet res. Ha estat un error per part meva”, ha dit.

L’entrada de capital forà i la compra de finques han capgirat durant els darrers 15 anys la propietat de les terres a Menorca. Inversors estrangers i de la Península han anat adquirint els llocs de les famílies tradicionals més benestants de l’illa que, amb la crisi del camp, les havien anat abandonant i concentrant la producció per fer-les més rendibles.

L'Ajuntament d'Andratx ha demanat al titular del Jutjat Contenciós número 2 de Palma poder entrar i desallotjar els 12 apartaments il·legals de Cala Llamp, per tal de procedir-ne ja a la demolició, tal com va ordenar la Justícia en sentència ferma. Més encara, el Consistori ha explicat al jutjat que com que ja ha adjudicat per segona vegada les tasques de demolició, en aquesta ocasió hi ha una data límit, que és l'1 d'octubre d'enguany, per dur a terme aquesta ocupació i assegurar-se que no hi ha ningú dins l'edifici quan comencin les obres d'enderrocament.