L’essència del joc és el joc lliure. És a dir, poder decidir amb qui vols jugar, a què vols jugar i quan vols jugar. I perquè això sigui possible cal que les persones adultes donem valor al joc —que no només és una activitat vital per als nens i nenes, sinó també un dret que tenen reconegut per la Convenció dels Drets de l’Infant— i posem les condicions necessàries: el temps, l’espai adequat, companys i companyes de joc i autonomia per fer-ho. Jugar és font de benestar físic i mental, d’aprenentatges i té impactes positius en el desenvolupament dels infants. Però la qüestió és jugar per jugar. Jugar és una activitat plaent en què el procés és més important que els resultats. La vida productiva, les activitats de consum i altres tasques i responsabilitats que tenim les persones adultes sembla que es van estenent cap a la infància i que, de mica en mica, estem oblidant que fins als 17 anys encara són infants i tenen dret a poder jugar. De fet, ja per als infants de 10 i 11 anys de Barcelona, un dels àmbits que estan pitjor valorats de la seva vida des del 2017 és la quantitat de temps lliure: la meitat pensen que no en tenen prou.

Quan el fill de la Clara Pons-Mesman tenia 2 anys, va coincidir que començava un procés de transformació dels parcs de la ciutat on vivien: "Van posar cautxú a la majoria dels parcs. Vaig adonar-me que aquell terra no li permetia jugar amb la sorra, ni observar les formigues, ja no gaudia amb l’experimentació perquè no era possible, i va perdre aquella connexió que havia tingut amb els elements naturals que fins llavors trobava als parcs", explica Pons-Mesman del seu fill. A partir d’aquí va informar-se i va adonar-se que hi havia pocs referents de divulgació del joc en la natura. Aquest és el punt de partida del seu projecte Tierra en las manos, que fomenta el joc lliure i a l’aire lliure.

La canalla sovint no demana gaire més que sortir de la rutina de la mà de noves activitats. La primavera i l'estiu són bons moments per fer-ho. La ciutat de Barcelona i la seva rodalia són plenes de racons màgics on passar el migdia i, per què no, la tarda sencera amb activitats i jocs havent dinat. Només cal tenir presents alguns punts cardinals: Natura, espai per córrer, zones ombrívoles i fresques, punts de descoberta i molt d'aire lliure (que tan bé li va a tothom). Pel que fa al menjar, només cal posar-hi creativitat i recordar que també les criatures poden participar en la preparació del pica-pica amb tasques com manipular o rentar els aliments per implicar-los en una activitat en família o amb amics. El pla és rodó.

Sevilla i Madrid, amb uns estius semblants als de Palma, disposen de grans jardins arbrats com el de María Luisa o el Retiro. Per què Palma no té cap gran parc arbrat? Per a Imma Gascón, enginyera agrònoma, vicepresidenta de l'Associació Espanyola d'Arboricultura i actualment en excedència de l'Ajuntament de Palma, on ha estat 17 anys responsable del Servei de Parcs i Jardins, la resposta és clara: "Palma és una ciutat de tradició de patis i d'horts, amb molta d'ombra en carrers petits, i que en els anys 60, amb un exercici urbanístic bestial, no va pensar en parcs històrics".

En els seus orígens, el que avui anomenem zoològics eren grups d’animals de persones amb poder i diners que els col·leccionaven com a distracció i per fer ostentació de la seva riquesa. Això ja passava a l’Antic Egipte i a les antigues Roma i Grècia, on aquestes col·leccions d'animals ja s’exposaven com a atracció pública.

L'Ajuntament de Palma utilitzarà per primera vegada seguretat privada per vigilar alguns parcs de Ciutat, segons ha informat aquest dilluns la regidora de Seguretat Ciutadana, Joana Maria Adrover, en una roda de premsa sobre la campanya d'estiu de la Policia Local. Segons ha detallat, la seva àrea aprofita així "un fons de la Conselleria de Presidència de 150.000 euros, destinat a gastar en agents covid o seguretat privada".

Sobre el benefici de les plantes hi ha molta literatura i molta tradició. Mares i padrines recorrien a plantes aromàtiques i medicinals per fer front a un mal de panxa o un refredat, una saviesa popular que era molt habitual a les llars catalanes, especialment de poble. Als jardins era innegociable cultivar-hi plantes per cuinar, per fer infusions o per perfumar els calaixos de roba, una tradició popular que, malauradament, s’ha anat perdent amb el pas dels anys. Per no parlar de la figura de les trementinaires, ofici que algunes dones van exercir en zones com la vall de la Vansa i Tuixent –on un museu les recorda– gràcies a la coneixença que tenien de les plantes, de les seves virtuts medicinals i dels processos d'elaboració de remeis ancestrals adquirits per transmissió oral. Un nom que deuen a la trementina, el remei que més popularitat els va donar. Avui, però, pocs sabem que al camp o als nostres jardins podem tenir la millor farmaciola per fer front a petites afeccions lleus o el millor rebost per fer més deliciosos els nostres plats.

El PP de Manacor critica la "deixadesa" del parc de na Molla perquè és "ple de males herbes i excrements de cans". Aquest és l'argument del grup popular per demanar en el pròxim ple un acord a l'equip de govern perquè es comprometi a adequar i a intensificar la neteja i jardineria del lloc, segons ha explicat la portaveu del PP de Manacor, Maria Antònia Sansó Jaume, en un comunicat.

—Tomasa! Ven!

La vicepresidenta del Govern i ministra per la Transició Ecològica, Teresa Ribera, ha assegurat que Menorca podrà beneficiar-se de les ajudes de la Unió Europea a les Reserves de la Biosfera amb l'objectiu d'avançar cap a un model sostenible i de preservació de l'ecosistema.

Els parcs i jardins de Palma tancaran, a partir d'aquest diumenge, a les 20 hores, segons ha informat Efe. Els únics espais que estaran oberts fins a l'horari habitual -les 21 h- seran el de la Riera i el parc de les Estacions.

El 30% dels parcs infantils comercials de Mallorca han hagut de tancar o no han pogut reobrir les portes després del confinament provocat pel covid-19, ha fet saber l'Associació d'Empresaris de Parcs Infantils de Mallorca en un comunicat. Alguns dels establiments han arribat a acords a curt termini amb els propietaris dels locals per poder pagar-ne el lloguer.

El Govern ha aprovat un decret que autoritza els ajuntaments a reobrir des d'aquest dissabte els parcs infantils públics, que varen quedar clausurats quan es va decretar l'estat d'alarma pel coronavirus, fa tres mesos.

L'Ajuntament de Palma ha anunciat que a partir d'aquest dimecres reobrirà 44 espais verds parcs i zones verdes de Ciutat, tot i que les zones de jocs infantils continuaran precintades per reduir el risc de contagi de coronavirus. Els tècnics i les contractes de l'àrea d'Infraestructures, en col·laboració amb Emaya, estan fent tasques de neteja i desinfecció dels paviments i el mobiliari urbà, i ho continuaran fent cada dia.

L'Ajuntament de Palma està estudiant obrir alguns dels parcs que resten tancats des del 14 de març pel coronavirus perquè, segons ha explicat aquest dilluns el batle, José Hila, com més espai disponible hi hagi serà més fàcil evitar aglomeracions i garantir la seguretat de la gent. Hila, com ha comentat en el programa Els Dematins d'IB3, en primer lloc varen pensar que no n'era el moment, però que sí que es podrien obrir al llarg d'aquesta setmana perquè, a més, dissabte es podrà sortir a fer esport i passejar.

Confinament sense presoners, o sense presoners que se'n sentin massa. Des del 25 de març, l'endemà que el primer ministre britànic, Boris Johnson, instés els ciutadans del Regne Unit a quedar-se a casa i només sortir-ne per comprar aliments, per atendre urgències mèdiques o per fer exercici una hora al dia, cada matí baixo al parc més pròxim de casa, el mateix on sempre vaig. Per seguir les ordres del premier, esclar. Fins aleshores, la presència dels nens, com la dels arbres o la gespa, el gimnàs a l'aire lliure, el sorral o els gronxadors, era un element més del paisatge. Una escola pròxima en un dels racons del Lloyd's Park, al nord-est de la ciutat, garantia la corrua de criatures i pares que els acompanyen de bon matí cap a les aules de la Hillyfield Primary Academy.

Amb l’excusa de la xafogor, he marxat a Badalona, una ciutat tan propera i alhora tan distant. Hi vaig amb l’excusa de saber com combatien la calor els grans magnats de l’economia, al segle XIX. M’hi arribo amb una línia d’autobús històrica, la B-25, que en la dècada dels vuitanta va protagonitzar sonades protestes del seus usuaris, fins que van aconseguir que tingués la parada d’inici a la ronda de Sant Pere, cantonada amb la plaça Urquinaona; la primera línia que va enllaçar una població de l’àrea metropolitana amb el centre de la capital catalana.

El futur bosc urbà de Palma ja té els primers arbres. La previsió és que es finalitzi al llarg d'aquest estiu. Durant tot el curs, els alumnes de l’IES Joan Alcover i l'IES Ramon Llull i els tècnics de l’àrea de Model de Ciutat han impulsat el projecte 'Com es fa un parc?' per implicar l’alumnat en la construcció del bosc urbà.

La Comissió Insular d'Ordenació del Territori i Urbanisme ha emès un informe favorable dels parcs fotovoltaics ubicats als municipis de Manacor i Santanyí. La petició s'ha dut a terme per part de la Direcció General d'Energia i Canvi Climàtic del Govern balear.