Els alumnes dels centres adherits al Pla pilot de lliure elecció de llengua obtenen resultats sensiblement inferiors en català respecte del castellà. Així ho reflecteixen les dades d'un informe que la Conselleria d'Educació ha lliurat a l'STEI, que l'havia reclamat en el marc de la demanda judicial contra el pla. Segons aquestes dades, la mitjana de puntuacions sobre 100 en les proves de quart de Primària situa el català en 38 punts, davant els 58 punts del castellà, 20 punts menys. Es tracta de l'avaluació inicial realitzada l'octubre del 2024 als centres participants, tal com estableix la resolució que regula el pla. En concret, els resultats corresponen als 11 centres que s'hi varen adherir el curs 2024-2025, mentre que enguany ja són 20 els centres adscrits.

Més de 5.800 alumnes participen aquest curs 2025‑2026 en el Pla pilot de segregació lingüística a 20 centres educatius sostinguts amb fons públics de les Illes Balears (tots concertats), enfront dels 2.322 de l'any passat. Aquest curs el Pla s'ha ampliat a Secundària.

La Conselleria d’Educació ha triplicat l’import destinat a sufragar els recursos dels centres educatius –tots ells concertats– que participen en el Pla pilot de segregació lingüística el curs 2025-2026. L’any passat es varen invertir 1.153.183 euros per cobrir sis hores de professorat per a cada grup de Primària adherit dels 11 centres participants, amb un total de 534 hores, segons s'especifica en una resposta parlamentària al PSIB. Enguany s’hi han sumat més escoles i el Pla s’ha ampliat a Secundària, un canvi que suposarà un desemborsament de 3.735.019 euros, a distribuir entre els centres que ofereixen Primària i Secundària i els que només imparteixen una de les dues etapes.

Les Illes han viscut el juny més càlid des del 1961, amb una anomalia tèrmica de 3,3 graus per damunt de la mitjana, i "el Govern encara no s'ha pres seriosament la lluita contra el canvi climàtic", assegura Unió de Pagesos (UP). Per això, el sindicat agrícola demana a l'Executiu que inverteixi els 21 milions d'euros que destina al Pla de segregació lingüística a pal·liar-ne els efectes.

Els sindicats de la Junta de Personal Docent no Universitari de Mallorca (STEI, ANPE, SIAU, UOB, UGT, Alternativa i CCOO) han aprovat per unanimitat donar suport al manifest de l’Assemblea de Docents a favor de l’escola pública i en català, que es va llegir als centres educatius de les Illes el passat 11 de juny, i al que se n'han sumat més de 150 així com la comunitat universitària de la UIB.. El manifest reivindica que l’escola, com sempre, continuarà “educant en valors democràtics, antiracistes i amb criteris científics" i que "ho continuarà fent en català", ja que la llengua catalana és la “principal eina d’inclusió i cohesió social”.

El Pla de segregació lingüística només ha sumat 19 centres en dos anys, tots ells concertats. Això suposa el 4,3% de les 435 escoles que imparteixen educació Primària i/o Secundària a les Balears, segons l’Anuari de l’Educació del 2024. Paradoxalment, quatre dels cinc centres concertats d'Eivissa s'han sumat al pla, precisament a l'illa on la salut de la llengua catalana és pitjor segons els resultats de les proves de l’Institut d’Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu (IAQSE). Els centres que han decidit participar-hi són quatre dels cinc que hi ha (80%): Nostra Senyora de la Consolació, Sa Real, Can Bonet, Mare de Déu de les Neus. Per part seva, cap escola pública s'hi ha volgut sumar.

El curs 2024-2025, tant els centres educatius com les famílies han pegat un cop damunt la taula en defensa de l’escola en català. Els primers varen rebutjar de forma contundent el Pla de segregació lingüística pactat entre el PP i Vox (només s’hi varen sumar 11 escoles concertades) i el 83% dels nuclis familiars varen escolaritzar els fills en català. Tot i el fracàs del pla, un any després Educació insisteix a mantenir-lo. El que més malestar ha generat és la decisió d’ampliar-ne un any l’extensió a Primària. Originalment, havia de començar el curs actual i acabar el 2026-2027. Després seria avaluat i, segons el que s’estimàs, es farien canvis, es mantindria o es decidiria què fer-ne.

La preparació del curs 2025-2026 avança i, com ja va passar l’any passat per aquestes dates, el Pla de segregació lingüística torna a ser motiu de debat encès. Segons l’esborrany de resolució que ha avançat en primícia l’ARA Balears, de cara a l’any que ve la Conselleria tornarà a permetre que els centres de Primària —tant públics com concertats— s'hi sumin, després del fracàs de l'any passat, quan només ho varen fer 11 escoles. En aquest context, bona part dels sindicats docents n'han reclamat la retirada: STEI, CCOO, UGT, UOB, Alternativa i SIAU. ANPE, contactat per l'ARA Balears per saber si volien que es retiràs el pla o no, no ha mostrat una posició clara.

La preparació del curs 2025-2026 segueix el seu camí i es comencen a conèixer detalls de com s’aplicarà el Pla de segregació lingüística a partir de l'any que ve. Segons l’esborrany de la resolució al qual ha tingut accés l’ARA Balears a través de fonts sindicals, la Conselleria tornarà a permetre que els centres de Primària (tant públics com concertats) s'hi sumin, després del fracàs de l'any passat, quan només ho varen fer 11 escoles. Educació justifica la decisió, que xoca amb la resolució de l’any passat, en què es deia que a Primària el pla començava el curs 2024-2025 i s’allargaria fins al 2026-2027:  “Per disposar d’un mostreig més gran de centres a l’hora d’avaluar el pla, es considera adient d’ampliar la convocatòria per als centres que fan Primària. Per això, els que no varen participar de la convocatòria del curs 2024-2025 podran sol·licitar l’adhesió al Pla pilot per al mateix període d’implementació, que és de tres cursos. En aquest cas, els cursos 2025-2026, 2026-2027 i 2027-2028. Així, el curs 2027-2028 finalitzarà l’aplicació del Pla pilot tant a l’Educació Primària com a l’Educació Secundària Obligatòria”, es diu a l’esborrany.

L'Assemblea de Docents ha lamentat la "desinformació i opacitat" sobre el "fracassat" pla pilot de lliure elecció de llengua i ha demanat retirar-lo davant la manca d'arguments per a la seva implantació. Aquesta és una de les conclusions a les quals ha arribat aquest dijous l'Assemblea, que s'ha reunit per primera vegada des de l'inici del curs escolar.

El curs 2024-2025 ha començat i, amb ell, el Pla de segregació lingüística ha arribat als 11 centres concertats que ho varen demanar. La Conselleria d'Educació va assegurar, durant la roda de premsa d'inici de curs, que hi formaran part 2.322 alumnes, una xifra ben exacta extreta a partir de les dades aportades per les escoles participants. Ara bé, l'ARA Balears ha contactat amb tots els centres del Pla, però només n'ha obtingut resposta de dos. La directora pedagògica del CC Nuestra Señora de la Consolación d'Eivissa, Míriam Roig, assegura que el centre encara no sap quants alumnes entraran al Pla. "Vàrem passar els formularis a principi de curs i encara no sabem ni quants són ni com ens organitzarem", assegura.

El curs escolar comença avui i 161.088 alumnes (1.183 més), 14.005 professors de la pública i 4.579 de la concertada tornen a les aules. Dues de les grans novetats són la prohibició dels mòbils dins els centres educatius, a més de la introducció de l'elecció de llengua al primer ensenyament. El 83% de les famílies de les Balears han triat el català. Al CEIP Aina Moll (un centre amb 650 alumnes), de fet, han escollit la llengua pròpia el 100% dels pares. "Cap família ha triat el castellà", explica la directora Aina Garcias. Segons diu, els centres no han rebut cap instrucció de com organitzar la situació, en cas que famílies haguessin escollit castellà. "El claustre està molt content de com funciona el projecte lingüístic i així ho hem transmès als pares. Els nostres infants surten amb un molt bon nivell de català i de castellà", argumenta Garcias.

Durant el curs 2023-2024, AntoniVera, en el seu primer any com a conseller d’Educació i Universitats, ha fet tot un seguit d’anuncis amb l’objectiu de millorar les condicions laborals dels docents, el funcionament dels centres educatius i l’estat de les infraestructures. La visió dels diferents professionals consultats, però, és que el conseller ha volgut apaivagar amb promeses el malestar generat arran de l’anunci i tramitació del Pla de segregació lingüística pactat amb Vox, com també el plantejament d’altres mesures com el pin parental. Però tants de compromisos tenen un cost, i faran falta recursos econòmics per satisfer-los. Vera ja ha dit que el sobrant dels 20 milions del Pla d’elecció de llengua es destinarà a infraestructures i atenció a la diversitat. A continuació, analitzam cinc dels anuncis fets i el cost que poden representar per a les arques de la Conselleria.

El Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB) ha tombat la petició de l'STEI de suspendre cautelarment el Pla de segregació lingüística per evitar que s'implanti el curs vinent als 11 centres de Primària que s'hi ha sumat. Aquesta és la segona vegada en poc menys d'un mes que rebutja la suspensió i al·lega que la voluntarietat dels centres a adherir-se al pla és l'element clau per negar-ne la suspensió cautelar. El primer recurs desestimat va ser el d'un grup de famílies i pares. Queden per resoldre els de l'OCB, Plataforma per la Llengua i SIAU.

Prop del 80% de les famílies de les Balears han triat el català com a llengua vehicular a l'escola. La Conselleria d'Educació ha publicat aquest diumenge els percentatges de tria de llengua a l'escola després que el Govern aprovàs el Pla de segregació lingüística. Per contra, un 16% s'ha decantat pel castellà per al primer ensenyament.

La Conselleria d'Educació i Universitats continuarà amb el Pla pilot de lliure elecció de llengua "com està previst" i serà "d'aquí a tres cursos" quan s'avaluï i es decideixi si mantenir-ho o no. Així ho ha manifestat el conseller d'Educació i Universitats, Antoni Vera, aquest dilluns, en declaracions als mitjans, després que dijous passat Vox decidís rompre amb el PP a les autonomies.