Entre el 2023 i l'agost del 2026, la Direcció General de Recursos Hídrics ha autoritzat 2.865 pous amb consum d'aigua associat, segons les dades facilitades pel Govern. No es tracta de simples "sol·licituds presentades o d'expedients en tramitació, sinó de captacions que han obtingut l'autorització administrativa" per poder extreure aigua, segons expliquen fonts de l'Executiu. El recompte no inclou els pous destinats a geotèrmia. D'aquesta manera, els aqüífers de les Balears continuen incorporant nous punts d'extracció en un moment en què la pressió sobre les reserves subterrànies és una de les principals preocupacions de la gestió de l'aigua a les Illes.

La presidència i els titulars de les conselleries només són una part d’un Govern. Davall aquestes primeres espases hi ha un segon i tercer nivell d’alts càrrecs que són peces clau en el funcionament de l’Administració. Es tracta de secretaris i directors generals, gerents i assessors que es coneixen amb l’italianisme de sottogoverno. Aquesta legislatura hi ha hagut una rotació elevada entre aquests càrrecs de confiança. En tres anys, s’han fet 142 canvis de cadira: el 68,27% dels alts càrrecs han canviat de titularitat o de funcions. Fonts de l’Executiu admeten que la volatilitat pot tenir conseqüències per a l’estabilitat del funcionament institucional.

El Fòrum de la Societat Civil ha carregat aquest dijous contra la decisió del Govern de no prorrogar el conveni de col·laboració que mantenia amb l'entitat, vigent fins aquest 31 de juliol. L'organització considera que la decisió és "difícil d'entendre", assegura que no havia rebut cap advertiment previ sobre el funcionament del conveni i reclama a l'Executiu que expliqui públicament els motius pels quals ha decidit no renovar-lo.

El conseller d'Educació i Universitats, Antoni Vera, és el membre del Govern amb més despesa en viatges oficials d'entre les conselleries de l'Executiu durant l'any 2026. Segons la documentació publicada al Portal de Transparència, el seu departament havia destinat 11.267,49 euros a desplaçaments fins al 21 de maig, la xifra més elevada de l'Executiu si només es tenen en compte les onze conselleries. En conjunt, aquests departaments acumulen una despesa de 45.340,81 euros. Si també s'hi incorpora la Presidència, el total ascendeix a 60.383,58 euros, ja que la presidenta, Marga Prohens, és qui registra la partida individual més elevada, amb 15.042,77 euros destinats a viatges oficials fins al 25 de juny.

L’esquerra balear deu ser una força política prodigiosa. Fa més de tres anys que és a l’oposició i encara aconsegueix col·lapsar les carreteres, encarir l’habitatge, saturar les platges i omplir l’aeroport. Hi ha governs que amb prou feines deixen llegat. El Pacte, en canvi, sembla haver descobert el secret de la immortalitat política.

Ja fa més de dos anys que el Govern va prometre mesures “valentes” contra la saturació, però l’aplicació dels compromisos de la presidenta Marga Prohens ha estat desigual. L’Executiu ha desplegat mesures per regular el lloguer turístic, però les iniciatives fiscals per a la contenció anunciades aquesta legislatura –com l’Impost de Turisme Sostenible, el cànon de l’aiguai dels cotxes de lloguer– no s’han materialitzat. La contenció que defensa l’Executiu no es reflecteix, de moment, a les xifres d’arribades: el 2025 es va batre un nou rècord amb més de 19 milions de turistes a les Illes. “Entenem el malestar”, va dir el vicepresident primer, Antoni Costa, sobre la manifestació de diumenge contra la saturació: “Se’ns pot dir que les mesures són insuficients (...), però n’hem pres”. Quines promeses de l’Executiu s’han aplicat, quines han quedat a mitges i quines no s’han complit?

El ministre d’Hisenda, Arcadi España, ha carregat contra les peticions de millora de finançament del Govern: “Estic cansat de sentir a molts presidents autonòmics presumir de fer regals als grans patrimonis i que després es queixin per la falta de recursos”. Afirma que han rebut un “no permanent” de negociació per part del Govern a l'assignació de 412 milions d’euros més anuals.

L’estiu torna a posar Marga Prohens (Campos, 1982) davant el principal repte del seu mandat: la saturació turística. Dos anys després que prometés mesures “valentes” de contenció, el carrer es torna a mobilitzar. Atén l’ARA Balears al seu despatx al Consolat, on defensa la gestió de l’Executiu.

La presidenta del Govern, Marga Prohens, participarà aquest divendres a les 12.00 h en la cantada de La Balanguera que tindrà lloc a la Misericòrdia de Palma, en un acte que reunirà prop de 1.000 alumnes de diversos centres educatius de Mallorca. La cita, organitzada pel Consell de Mallorca i l’Obra Cultural Balear (OCB), s’emmarca en la commemoració de l’Any Alcover i del centenari de la versió musical del poema de Joan Alcover, una de les peces més emblemàtiques del patrimoni literari i musical de les Illes.

La plataforma Son Bonet Pulmó Verd (SBPV) ha expressat “indignació” amb la presidenta del Govern, Marga Prohens, per la manca de posicionament clar davant el projecte de megaparcs fotovoltaics que Aena preveu a l’espai de Son Bonet, a Marratxí.

El que podria haver estat una publicació anecdòtica a les xarxes socials va acabar amb un menor de Mallorca declarant com a investigat davant la Fiscalia de Menors. Guillem (nom fictici per preservar-li l'anonimat), de 17 anys en el moment dels fets, es va veure immers en un procés judicial arran d’una història d’Instagram en què denunciava la massificació turística.

"L'assistència [sanitària] a persones sense residència legal representa l'1%. Els hem d'atendre per raons d'humanitat i per raons de salut pública". Així va parlar Prohens en el ple del Parlament de dimarts del que suposa per als serveis de les Illes l'atenció a migrants que, malgrat que resideixen a les Balears, encara no han regularitzat la seva situació administrativa. La presidenta va haver de respondre a una pregunta de Vox sobre la despesa sanitària de l'atenció a persones en situació irregular, una petició sense sentit, segons va deixar palès la mateixa Prohens: "L'IB-Salut només té un pressupost i una comptabilitat, i no es distingeixen partides en funció d'on es ve". "Això ho hauria de saber una representant pública", li va retreure a la portaveu de l'extrema dreta, Manuela Cañadas, que aquest dimecres ha acusat el Govern d'opacitat per no fer públiques unes dades inexistents. "La senyora Prohens ha decidit que els doblers de tots els ciutadans són un secret d'Estat", ha criticat Cañadas.

El Govern aprovarà abans de Setmana Santa un decret llei amb rebaixes fiscals i ajudes directes als sectors afectats per la pujada de preus derivada de la guerra a l'Iran, entre les quals hi ha deduccions per a les hipoteques variables. Les mesures complementaran l'escut social anunciat pel govern espanyol divendres passat, que preveuen rebaixes de l'IVA als combustibles i una pròrroga als contractes de lloguer. L'Executiu les vol dur endavant amb el vistiplau de tots els partits i, per això, el vicepresident primer i conseller d'Economia i Hisenda, Antoni Costa, els ha convocat aquest dimecres.

Fa temps que les majories absolutes, o fins i tot significatives, són història. Ara mateix, tant a l’Estat com a les Balears, comprovam la necessitat de trobar fórmules que permetin resoldre els problemes dels ciutadans. Però no sempre és així. Els grups petits poden exercir un poder sobre els majoritaris que és desmesurat, i que, en cas de produir-se, va en sentit contrari a la voluntat del poble.

Les Illes Balears fregaran aquest 2025 el rècord de dèficit fiscal de la darrera dècada. Aquests són els càlculs de la Conselleria d'Economia i Hisenda, que preveu que la diferència entre el que les Illes aportin i el que rebin serà de 570,4 milions d'euros. Un dèficit només superat el 2020, any de pandèmia, en què el balanç va ser de 579,5 milions d'euros. A les portes del Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) en què el govern espanyol explicarà la seva proposta de reforma del sistema de finançament, la Conselleria adverteix que les Illes són un dels territoris més perjudicats pel repartiment actual.

Un xofer, funcionari de carrera, s'ha querellat contra el cap de gabinet de Prohens, contra la consellera de Presidència, contra la directora de l'Escola Balear d'Administracions Públiques (EBAP) i contra el conductor que, presumptament, hauria aconseguit la plaça de xofer personal de la presidenta del Govern de forma fraudulenta.

El preu de l’habitatge a les Illes torna a estar en el seu màxim històric. Un metre quadrat costa de mitjana 4.096 euros, un 11,5% més que fa un any, segons el darrer informe del Col·legi d’Agents de Propietat Immobiliària de les Illes i Apibalears. Davant aquestes xifres, el Govern ha apostat per la fórmula de “construir, construir i construir” –en paraules de la presidenta, Marga Prohens– i ha fet un desplegament normatiu important en aquesta línia. Això ha accelerat la planificació però no la construcció d’habitatges, que en la majoria de casos encara no s’ha iniciat.

La presidenta del Govern, Marga Prohens, compareixerà dimarts al Parlament en la sessió de control per respondre sobre la situació de l’habitatge a les Illes Balears. Els diputats plantejaran qüestions sobre les mesures del Govern per pal·liar la manca d’habitatge i sobre la tramitació de projectes urbanístics a zones de transició.