"L'assistència [sanitària] a persones sense residència legal representa l'1%. Els hem d'atendre per raons d'humanitat i per raons de salut pública". Així va parlar Prohens en el ple del Parlament de dimarts del que suposa per als serveis de les Illes l'atenció a migrants que, malgrat que resideixen a les Balears, encara no han regularitzat la seva situació administrativa. La presidenta va haver de respondre a una pregunta de Vox sobre la despesa sanitària de l'atenció a persones en situació irregular, una petició sense sentit, segons va deixar palès la mateixa Prohens: "L'IB-Salut només té un pressupost i una comptabilitat, i no es distingeixen partides en funció d'on es ve". "Això ho hauria de saber una representant pública", li va retreure a la portaveu de l'extrema dreta, Manuela Cañadas, que aquest dimecres ha acusat el Govern d'opacitat per no fer públiques unes dades inexistents. "La senyora Prohens ha decidit que els doblers de tots els ciutadans són un secret d'Estat", ha criticat Cañadas.

El Govern aprovarà abans de Setmana Santa un decret llei amb rebaixes fiscals i ajudes directes als sectors afectats per la pujada de preus derivada de la guerra a l'Iran, entre les quals hi ha deduccions per a les hipoteques variables. Les mesures complementaran l'escut social anunciat pel govern espanyol divendres passat, que preveuen rebaixes de l'IVA als combustibles i una pròrroga als contractes de lloguer. L'Executiu les vol dur endavant amb el vistiplau de tots els partits i, per això, el vicepresident primer i conseller d'Economia i Hisenda, Antoni Costa, els ha convocat aquest dimecres.

Fa temps que les majories absolutes, o fins i tot significatives, són història. Ara mateix, tant a l’Estat com a les Balears, comprovam la necessitat de trobar fórmules que permetin resoldre els problemes dels ciutadans. Però no sempre és així. Els grups petits poden exercir un poder sobre els majoritaris que és desmesurat, i que, en cas de produir-se, va en sentit contrari a la voluntat del poble.

Les Illes Balears fregaran aquest 2025 el rècord de dèficit fiscal de la darrera dècada. Aquests són els càlculs de la Conselleria d'Economia i Hisenda, que preveu que la diferència entre el que les Illes aportin i el que rebin serà de 570,4 milions d'euros. Un dèficit només superat el 2020, any de pandèmia, en què el balanç va ser de 579,5 milions d'euros. A les portes del Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) en què el govern espanyol explicarà la seva proposta de reforma del sistema de finançament, la Conselleria adverteix que les Illes són un dels territoris més perjudicats pel repartiment actual.

Un xofer, funcionari de carrera, s'ha querellat contra el cap de gabinet de Prohens, contra la consellera de Presidència, contra la directora de l'Escola Balear d'Administracions Públiques (EBAP) i contra el conductor que, presumptament, hauria aconseguit la plaça de xofer personal de la presidenta del Govern de forma fraudulenta.

El preu de l’habitatge a les Illes torna a estar en el seu màxim històric. Un metre quadrat costa de mitjana 4.096 euros, un 11,5% més que fa un any, segons el darrer informe del Col·legi d’Agents de Propietat Immobiliària de les Illes i Apibalears. Davant aquestes xifres, el Govern ha apostat per la fórmula de “construir, construir i construir” –en paraules de la presidenta, Marga Prohens– i ha fet un desplegament normatiu important en aquesta línia. Això ha accelerat la planificació però no la construcció d’habitatges, que en la majoria de casos encara no s’ha iniciat.

La presidenta del Govern, Marga Prohens, compareixerà dimarts al Parlament en la sessió de control per respondre sobre la situació de l’habitatge a les Illes Balears. Els diputats plantejaran qüestions sobre les mesures del Govern per pal·liar la manca d’habitatge i sobre la tramitació de projectes urbanístics a zones de transició.

El GOB ha denunciat davant la Comissió Europea les lleis d'obtenció de sòl i de simplificació administrativa aprovades pel Govern de Marga Prohens per “vulnerar el dret ambiental europeu i la directiva marc de l'aigua”. Segons l’entitat, aquestes normes representen “una ruptura frontal amb el dret ambiental europeu i posen en risc els recursos naturals bàsics de les Illes, en especial l’aigua, un bé ja sobreexplotat i fonamental en un context de crisi climàtica”. La denúncia es va registrar formalment a principis d’aquesta setmana i va dirigida contra l’Executiu i també contra el govern espanyol. 

El GOB Mallorca i l’Associació de Defensa dels Paisatges d’Estellencs han presentat dues denúncies davant el Consell Internacional de Monuments i Llocs (Icomos), organisme assessor de la Unesco, per advertir que “la serra de Tramuntana es troba en una situació crítica de degradació agreujada i accelerada per les polítiques desreguladores del Govern de les Illes Balears”. Les entitats alerten que, amb les reformes normatives aprovades en els darrers mesos, el Govern de Marga Prohens “ha convertit la Serra en un territori desprotegit davant la pressió especulativa i turística, posant en risc els valors universals que van justificar-ne el reconeixement com a Patrimoni Mundial el 2011”.

Una de les cites culturals que ha fet Marga Prohens durant el Debat de Política General ha estat El pi de Formentor, símbol d'un poble que "lluita amb les ventades que atupen la ribera, com un gegant guerrer". L'únic problema en aquest cas és que Prohens ha atribuït l'autoria del poema a mossèn Alcover. Cal remarcar que l'autor d'aquesta obra és Miquel Costa i Llobera.

En la primera jornada del debat de política general en el Parlament, la presidenta del Govern, Marga Prohens, ha assegurat aquest dimarts que "l'engany a l'Administració per a la declaració com a projecte estratègic condicionat al manteniment d'un símbol de la indústria alimentària com era Agama, que no s'ha complert, no quedarà impune". Com va avançar l'ARA Balears, el Govern es planteja retirar la declaració que l'Executiu li va concedir a Agama només 20 mesos abans que l'empresa anunciàs que el 2026 deixaria de comprar llet a Mallorca.

El Govern ha modificat la Llei de residus per legalitzar la importació dels fems d'Eivisssa cap a Mallorca, i ho ha fet sense grans anuncis, aprofitant l'aprovació del Decret llei de mesures urgents per accelerar projectes estratègics, aprovat a principis d'aquest mes. Però, després d'eliminar els obstacles que posava la Llei de residus per traslladar fems entre illes amb el decret llei, l'Executiu de Marga Prohens està obligat a passar-lo per la validació parlamentària.

El Ministeri de Joventut i Infància ha respost amb contundència a la demanda del Govern de declarar la contingència migratòria extraordinària a les Balears, ja que "no compleix els requisits necessaris, que són objectius i de caràcter tècnic", han confirmat a l'ARA Balears fonts del Ministeri. Amb una capacitat d'acollida ordinària de 406 places, les Illes haurien de superar els 1.218 menors per activar aquest mecanisme, i en el moment de la sol·licitud n'hi havia 694. Segons les mateixes fonts, les xifres "demostren que se cerca una confrontació institucional, perquè es reclama alguna cosa amb plena consciència que tècnicament no es pot ni plantejar".

La ministra de Joventut i Infància, Sira Rego, ha recriminat al Govern balear la seva intenció de sol·licitar mesures cautelars per frenar el repartiment de menors migrants, que previsiblement començarà la setmana que ve, i ha considerat que la seva negativa a acollir-los no és a causa de la "manca de mitjans" sinó del "racisme".

La presidenta del Govern, Marga Prohens, ha censurat el comentari del portaveu de Vox al Consell de Mallorca, Toni Gili, qui va comparar el suport del PP a unes subvencions dirigides a la defensa i la promoció del català amb la despesa de "doblers públics en putes i cocaïna" del PSOE.

Vidres Mallorca, l'empresa que fabrica i munta estructures de vidre, i de la qual és administrador el pare de Rafel Nadal ha estat declarada pel Govern de Marga Prohens com a projecte industrial estratègic. Aquesta figura que preveu la normativa autonòmica permetrà a Vidres Mallorca tramitar projectes amb més celeritat i tenir accés preferent a les ajudes públiques. Segons va informar el Govern en nota de premsa després del Consell de Govern del 6 de juny, ha elegit aquesta empresa per la seva iniciativa industrial, "la construcció del nou centre industrial que substitueix l'actual i que permetrà a l'empresa actualitzar els processos productius i logístics, adquirir maquinària moderna i amb més capacitat, aprofitar les noves tecnologies, incorporar generació d'energia verda i atendre noves oportunitats de mercat".

El Tribunal Constitucional ha admès a tràmit el recurs presentat per 50 diputats del PSOE, Sumar i el Grup Mixt del Congrés contra l'amnistia en sòl rústic que va aprovar en primera instància el Govern de Marga Prohens i que ara és llei una vegada el PP va aconseguir el suport parlamentari de Vox.

El PP i Vox han tancat un acord per aprovar els pressupostos autonòmics del 2025. Tots dos partits, després de sis mesos de negociacions, han arribat a un pacte aquest divendres. La presidenta del Govern, Marga Prohens, ha agraït a Vox "la seva voluntat d'arribar a un acord pressupostari i la confiança", i ha avançat que aquest li ha costat cessions en immigració, llengua, educació i mesures per al sector primari. Entre d'altres, s'inclourà la vehicularitat del castellà a l'educació i s'eximiran alumnes de saber català. A més, es faran rebaixes en el requisit de català a l'Administració, s'impulsaran diferents mesures per no rebre menors migrants no acompanyats, es derogarà la Llei de memòria democràtica i es crearà l'oficina Antiocupació.

A despit, el PP celebrarà aquest diumenge, sense pressupostos, el segon aniversari de les eleccions que li varen donar la victòria a Marga Prohens. El Govern va intentar tancar un acord amb Vox fins al darrer moment, però no se’n va sortir. Les dues parts intentaran els pròxims dies assolir un pacte, i fonts del PP i Vox insisteixen que aquesta setmana serà decisiva. Si les converses s’allarguen més enllà de juny, la possibilitat d’un acord serà menor, tenint en compte que cada vegada s’acosta més la preparació dels comptes de 2026 i que Prohens ja fa mig any que governa amb els pressupostos de 2024 prorrogats.