El ple del Tribunal Constitucional (TC) ha desestimat el recurs d'inconstitucionalitat presentat pel Govern contra determinats articles de la Llei estatal d'habitatge.

El Govern de Marga Prohens es va marcar l’objectiu de començar la legislatura abordant un dels majors problemes socials dels darrers anys: l’accés a l’habitatge. És per això que el Decret d’habitatge, que es va aprovar a principi d’octubre, es va convertir en la mesura estrella de l’Executiu entrant. Però sis mesos després de la seva entrada en vigor, constructors, promotors immobiliaris i representants dels ajuntaments admeten que la mesura amb prou feines ha tingut afectació en el sector i, de fet, s’està aplicant amb comptagotes. Segons el recompte provisional del Govern, només s’han autoritzat 20 habitatges mitjançant aquest decret, i es prepara una promoció de 12 habitatges de protecció pública a Alaior després que s’hagi desbloquejat l’ús d’una parcel·la mitjançant la nova norma.

Era l'octubre del 2020 quan l'aleshores govern de coalició de PSOE i Unides Podem anunciava que volia “regular la contenció de les rendes del lloguer en el marc d'una llei d'habitatge” a l'Estat. Des d'aquell anunci han passat més de tres anys i si bé és cert que la llei d'habitatge ha vist la llum, l'eina perquè les comunitats autònomes puguin controlar els lloguers en aquelles zones “tensionades”, és a dir, on els preus estan més disparats, encara no s'ha materialitzat.

El Parlament ha aprovat en el ple d'aquest divendres presentar un recurs d'inconstitucionalitat al Tribunal Constitucional (TC) contra la llei estatal d'habitatge per invasió de competències catalanes, amb el suport d'ERC, Junts i la CUP. Després del dictamen del Consell de Garanties Estatutàries, que va assenyalar diversos articles que infringien l'Estatut, els tres grups s'han unit per defensar la "sobirania" catalana, tot i que les seves diferències han fet retornar la picabaralla al ple. De fet, s'ha repetit la dinàmica de quan es va aprovar la llei al Congrés a finals d'abril gràcies a ERC però amb el no de Junts i la CUP. Llavors ja va comportar retrets mutus: mentre els juntaires denunciaven un atac a l'autogovern, ERC la donava per bona i lamentava que la posició dels de Carles Puigdemont tenia motivacions ideològiques. La CUP, per la seva banda, lamentava falta d'ambició i una deriva "recentralitzadora". Amb aquest recurs, el Parlament se suma als recursos presentats per comunitats governades pel PP com Madrid i Andalusia, així com l'executiu basc.

"Les despeses de gestió immobiliària i els de formalització del contracte seran a càrrec de l'arrendador". Aquesta és una de les novetats que van entrar en vigor amb la llei estatal d'habitatge: l'adeu dels llogaters a fer-se càrrec dels honoraris. Des de la seva entrada en vigor el passat divendres 26 de maig aquestes despeses ja no poden ser reclamades als inquilins, sinó que les han d'assumir els propietaris. De fet, abans de la llei d'habitatge i amb la llei d'arrendaments urbans a la mà, llogar un pis i que la immobiliària et cobrés ja era il·legal si el pis era d'una empresa, i no d'un propietari particular.

Ha estat una de les lleis de la legislatura més difícil de desbloquejar, però finalment aquest dimecres n'ha arribat el vistiplau definitiu. El Senat ha aprovat la llei d'habitatge estatal. La norma ha acabat el tràmit sense cap modificació important respecte a la votació al Congrés de Diputats, on es va convalidar després d'un acord entre el govern espanyol i dos dels seus socis habituals: ERC i EH Bildu.

Comença una campanya electoral que, entre les locals ara i les generals a finals d’any, se’ns farà perpètua. De cop, totes les problemàtiques cobren una rellevància especial, i els titulars s’omplen de promeses poc concretes i aterrades. Entre elles, destaquen ara les vinculades a l’habitatge, i el govern de l’Estat anunciava aquesta setmana un paquet de mesures encapçalat pels avals de l’ICO a les hipoteques per a joves o famílies amb infants a càrrec. 

A les portes d'una campanya en què l'habitatge és un dels temes estrella, el Banc d'Espanya ha fet públic un informe amb unes dades esfereïdores: segons els seus càlculs, gairebé la meitat dels llogaters a Espanya estan en risc d'exclusió o de pobresa a causa de la pujada que han experimentat els lloguers des del 2014. Per fer-nos-en una idea, a la Unió Europea aquest percentatge és del 30%, vint punts menys. Segons l'estudi, en els darrers anys s'han produït dos fenòmens en paral·lel. La dificultat per accedir a la compra d'un habitatge està portant cada cop més gent cap al mercat de lloguer, que al seu torn ha vist com es disparaven els preus. Així, si el 2014 el percentatge de població que vivia de lloguer era del 13%, ara ja és del 20%, un rècord històric en un estat amb una forta cultura de la propietat.

Tot i que el 61% dels residents a les Balears creu que l'única manera de resoldre els problemes d'habitatge que es viuen a l'Arxipèlag és a partir d'una llei, el 78% assegura que la llei d'habitatge estatal "no solucionarà els problemes que es viuen a la Comunitat Autònoma". Segons l'informe elaborat pel Grup Mutua Propietaris, els illencs valoren que es facin normatives per controlar o limitar el preu del lloguer, però creuen que aquesta nova normativa no frenarà l'especulació i els preus continuaran disparant-se.

"Hem assolit una de les lleis més importants de la història de la democràcia, perquè vol fer front a una veritable emergència humana". Així de clar valora Alejandra Jacinto, una de les polítiques que han treballat des de fa anys per impulsar aquesta norma que ha aprovat el congrés dels diputats després d'anys de projectes i tramitacions.

La presidenta del Govern, Francina Armengol, s'ha compromès que les Balears siguin la primera comunitat de l'Estat a "desplegar la llei d'habitatge estatal i declarar com a zones tensades totes aquelles que puguem". La secretària general del PSIB ha assegurat que "farem servir tots els instruments que ens doni aquesta llei per garantir habitatge digne a preu digne".

El Govern tindrà al seu abast l’instrument que durant els darrers anys ha anhelat per intentar reconduir un mercat immobiliari absolutament desbocat: podrà limitar el preu del lloguer dels pisos i cases, així com prendre altres mesures d’intervenció amb l’objectiu de garantir l’accés a l’habitatge, que a les Balears ha esdevingut la major preocupació dels ciutadans. Les Illes reuneixen “sense cap dubte”, segons paraules d’aquest passat divendres del conseller de Mobilitat i Habitatge, Josep Marí, els requisits per poder ser declarats zona tensada:dedicar almenys el 30% de la renda familiar al pagament del lloguer o de la hipoteca.“En el cas de les Balears, estam més a prop del 40% d’esforç familiar, segons els nostres càlculs. No hi ha cap dubte que som una de les comunitats autònomes més tensades i, com a Govern, demanarem i impulsarem aquesta declaració per poder aplicar la llei d’habitatge estatal”, afirma el conseller. 

La primera llei estatal d'habitatge sembla que serà una realitat. Després de molts mesos de bloqueig, ERC i EH Bildu han anunciat que han arribat a un acord amb les dues forces del govern espanyol (PSOE i Unides Podem) per contenir el preu dels lloguers, en particular d'aquelles zones tensades on les rendes s'han multiplicat els darrers anys. Aquesta era la gran reivindicació i alhora el principal escull perquè la llei estatal que s'està tramitant al Congrés de Diputats veiés la llum.

Raquel Sánchez (Gavà, 1975) rep l'ARA a la seu del ministeri de Transports, en una sala presidida per un gran mapa de la xarxa ferroviària espanyola on es veu clarament la concepció radial de les infraestructures a Espanya.

El 31 de gener Carles Badenes va publicar un article a l'ARA en què critica el policy brief de la Càtedra APCE-UPF (del qual es va publicar un resum al bloc 5 cèntims) sobre l’avaluació de la regulació de lloguers a Catalunya. Primer, voldria dir el que més m’agrada de la seva crítica: que s’ho ha llegit. No és habitual. Per això i perquè em consta que és un bon lector de reports econòmics, es mereix una resposta. Començaré dient que la Càtedra, creada el 2021, està finançada per APCE, sí, però molt abans que es constituís jo ja era crític amb les regulacions de lloguers. Per tant, si hi ha un biaix és exclusivament meu, com a investigador que porta més de 20 anys dedicant-se a l’economia de l’habitatge. A banda, jo crec que els investigadors som neutres a l’hora d’avaluar una política, i això no depèn ni de qui finança una càtedra (també n'hi ha de finançades per l’Ajuntament de Barcelona) ni de si treballes per a un ens públic de determinat color polític... Com diria Lennon: "you may say I’m a dreamer".

Fa uns dies diversos mitjans de comunicació, inclòs aquest diari, es van fer ressò d’un nou estudi sobre la regulació del preu del lloguer. Es tracta d’un policy brief elaborat per una càtedra de la Universitat Pompeu Fabra i l’Associació de Promotors i Constructors de Catalunya (APCE). El seu contingut i la seva àmplia recepció mediàtica resulten il·lustratius de com es construeix un fals consens en matèria econòmica. La publicació arriba en plenes negociacions sobre la llei estatal d’habitatge. 

“PSOE i Unides Podem acorden aprovar la regulació dels lloguers [en el marc d’una llei d’habitatge estatal] en tres mesos”. Des d’aquest titular han passat dos anys i dos mesos i, malgrat aquell compromís segellat l’octubre del 2020, ni la regulació dels preus dels lloguers ni la llei d’habitatge estatal s’han materialitzat. Tot i que de negociacions se n'han produït gairebé cada setmana, fins aquest gener les posicions estaven enrocades. Ara, però, sembla que la tramitació es podria accelerar. Els socialistes han obert la porta a no dilatar més l'aprovació de la llei i han aixecat el dit per habilitar el Congrés aquest gener i convocar la comissió, confirmen diferents fonts properes a la negociació a l’ARA.

El govern espanyol porta al Tribunal Constitucional (TC) una part de la llei antidesnonaments catalana aprovada a principis del 2022. En concret, el consell de ministres d'aquest dimarts ha aprovat presentar un recurs d'inconstitucionalitat contra un dels punts de la normativa que el TC ja havia tombat: l'article 12, que obliga els grans tenidors a oferir un lloguer social a les famílies vulnerables que estiguin ocupant. La llei catalana recull que el tenidor els ha d'oferir un lloguer d'aquestes característiques abans de demanar que se'ls desnoni.

Malgrat la seva urgència, la llei d'habitatge del govern espanyol es troba en un punt mort. Ja va costar que arribés al consell de ministres el febrer d'aquest any –hi va arribar amb 16 mesos de retard–, i el mateix passa al Congrés de Diputats. Les discrepàncies, però, no només estan entre el govern espanyol i els partits amb qui l'executiu de Pedro Sánchez està negociant la normativa –ERC i EH Bildu, principalment–, sinó que també són internes, entre PSOE i Unides Podem, constaten fonts pròximes a la negociació a l'ARA.