La festivitat de Tots Sants sol ser un moment en què giram la mirada cap als cementeris, espais que, massa vegades, associam a moments trists, de record, d’emocions, de pena. També n'hi ha que hi troben reconfort i benestar. És aquest, també, un espai on treballen persones en el seu dia a dia i que conviuen amb les penes i moments difícils de totes les famílies dels nostres pobles.

El Parlament ha rebutjat –amb 30 vots en contra del PP i Vox, 24 a favor de l'oposició i l'abstenció de Llorenç Córdoba– una proposta socialista de dur a terme un acte civil de sepultura i reconeixement de les víctimes de la repressió franquista en el Memorial de la Dignitat del cementeri de Palma.

Han estat identificades sis víctimes més dels crims de guerra franquistes a les Balears com a resultat de les exhumacions realitzades al cementiri de Son Coletes, de Manacor, i de sant Francesc Xavier, a Formentera, durant les campanyes que es van fer entre 2020 i 2023, sota l'anterior Govern Balear progressista. Es tracta de Bartomeu Fornés Bordoy, Serafí Vives Servera i Gabriel Picornell Femenias, trobats a Manacor. Per Formentera, les identitats de les restes corresponen a Francisco Delgado Machío, Antonio Sánchez Capilla i Manuel Gordillo Vega, tots tres extremenys. Amb aquestes, ja són seixanta-set les víctimes del feixisme identificades a les Balears, tot i que existeix la certesa que n'hi ha moltes més. Podeu trobar informació sobre qui van ser cadascun d'ells a la notícia de l'Ara Balears. Cal consignar que les intervencions van ser dutes a terme pels equips de l'empresa Aranzadi Atics, i que les identificacions han estat possibles gràcies a l'anàlisi i comparació dels perfils genètics fets pel laboratori Biomics de la Universitat del País Basc, el laboratori d'ADN antic i modern de la Universitat Autònoma de Barcelona i el Servei de Genòmica de la Universitat Pompeu Fabra.

Les anàlisis de les restes localitzades a les fosses de Son Coletes, a Manacor, i de Sant Francesc Xavier, a Formentera, en el marc dels plans de fosses, han permès la identificació de sis noves víctimes. Es tracta del germà de l'activista comunista, també assassinada, Aurora Picornell, Gabriel Picornell, Serafí Vives Servera, Bartomeu Fornés Bordoy –tots ells a Manacor– i Antonio Sánchez Capilla, Francisco Delgado Machío i Manuel Gordillo Vega, a Formentera. Fins avui, a les Balears s'han identificat 67 víctimes de la repressió franquista.

L'excavació de la fossa de la platja de la Coma, que ha tingut lloc entre els dies 11 i 16 de desembre, ha acabat sense resultats positius. Els tècnics han actuat en dues superfícies molt concretes, una localitzada a peus d’una de les dunes a la part més septentrional de la platja i l’altra en un pinar pròxim, sense que s’hagin trobat restes òssies de les víctimes que foren enterrades a la zona entre la segona quinzena del mes d’agost i principis de setembre de 1936, als inicis de la Guerra Civil espanyola.

Encara ara, vuitanta-vuit anys després de l'inici de la Guerra Civil, és complicat exhumar les restes d'homes i dones que van lluitar en el bàndol republicà. Hi ha manca de recursos i han passat tants anys que localitzar les fosses és difícil. Tanmateix, durant la guerra i la dictadura, Franco va dedicar molts recursos a exhumar els morts del bàndol nacional. "La sang dels que van caure per la Pàtria no consent ni l'oblit, ni l'esterilitat ni la traïció", deia el dictador l'1 d'abril del 1942. Ho va fer més per un tema polític que no pas per raons humanitàries. Miriam Saqqa, doctora en història i arqueologia per la Universidad Complutense de Madrid, s'ha passat més de quatre anys investigant milers de papers als arxius, sobretot dels processos judicials que van acompanyar aquestes exhumacions, i en treu a la llum moltes dades inèdites.

Lluc Mateo és un gironí de 21 anys que, tot just acabar el tercer curs del grau d'història a la Universitat de Barcelona, ja ha trobat un objecte d'investigació i una possible ocupació de futur que ha començat a donar fruits: la investigació històrica. Ofereix els seus serveis per reconstruir el passat històric familiar, per raons d’herències o notarials, i fins i tot pensa en assessorar produccions cinematogràfiques o teatrals. Ja ha investigat vuit casos, sobretot de desapareguts durant la Guerra Civil, el darrer dels quals és l’oncle de l’actor Ferran Rañé. Els seus familiars només sabien que havia desaparegut durant la guerra.

En el passat ple de l’Ajuntament de Porreres es va aprovar per unanimitat entre l’equip de govern d’El Pi (4) i el PP (4), i Més per Porreres (5), a l’oposició, una moció dels ecosobiranistes per a la senyalització, dignificació i protecció de la zona de fosses comunes de la repressió feixista durant la Guerra Civil del cementeri municipal de Porreres i per a la instal·lació de les pedres de la memòria.

El Govern encara no ha derogat la Llei de memòria, però ja l’ha deixat esllanguir. Com també, malgrat que assegura que la vol mantenir, la Llei de fosses. Encara que els projectes adjudicats durant l’anterior legislatura han continuat endavant, l’Executiu no ha nomenat els tècnics de la comissió de Fosses, un òrgan bàsic per dur el control de les actuacions d’acord amb la norma. Mentre les entitats memorialistes denuncien falta d’informació i comunicació, diversos professionals consultats admeten que sovint treballen al marge del Govern, que va suprimir la Direcció General de Memòria i ja ha canviat dues vegades de responsable del departament. La difusió de la memòria democràtica, el control i el diàleg amb la societat civil sobre les polítiques que duen a terme i l’atenció psicològica de les víctimes són les àrees en les quals nombroses fonts consultades han criticat haver-se trobat amb més problemes d’ençà del canvi de color polític del Govern.

Identifiquen per primera vegada a Eivissa les restes de tres víctimes de la Guerra Civil i la repressió franquista. Així ho ha anunciat aquest dimarts el Govern de les Illes Balears, que ha detallat que els cossos han estat localitzats al cementeri de Ses Figueretes a Eivissa i que es tracta de Mariano Castelló Castelló, Bartolomé Costa Serra i Josep Vidal Ramon. D'altra banda, des de l'Executiu han informat també de la identificació d'una nova víctima al cementeri de Sant Francesc, a Formentera. En aquest cas, són de les restes de José Corvacho Sánchez.

Les restes de Josep Mercadal han estat identificades entre les víctimes localitzades el febrer del 2021 al cementeri de Porreres. Les intervencions que es varen feren aquell període s'emmarcaven en el Pla de fosses aprovat per la Comissió Tècnica de Fosses i Desapareguts del Govern. Segons ha recollit Europa Press, les restes de Mercadal s'han trobat a la fossa número cinc del cementeri porrerenc. Josep Mercadal Marqués va néixer a Ciutadella, tot i que residia a Palma, on confeccionava formes de calçat. Mercadal va ser detingut el 30 d'agost del 1936, enmpresonat al castell de Bellver i executat en aquest cementeri el 10 de febrer de 1937.

L’Ajuntament de Manacor s’ha posat al capdavant de la lluita per aconseguir donar veu als familiars de víctimes de la repressió feixista a la comarca. Per això fa una crida a tots els que tinguin alguna persona identificada arran de les exhumacions fetes en tres fases successives del Pla de fosses del Govern al cementeri de Son Coletes, iniciades el juliol de 2020 i que finalitzaren el mes d’abril passat, i també les famílies de les fosses de Son Carrió.

Els treballs executats aquestes darreres setmanes al cementeri de Sant Francesc, en el marc del quart Pla de fosses i memòria democràtica, han permès localitzar 11 cadàvers que podrien ser de víctimes del camp de concentració franquista de Formentera. L'arqueòloga i coordinadora dels treballs, Almudena García-Rubio, ha explicat aquest dilluns que després d'una setmana de feina, s'ha pogut intervenir en les files 5,6 i 7 del cementeri. Les restes han estat localitzades en posició primària, igual que els cossos localitzats l'any passat.

Van venir a peu, en bicicleta, en tren i en vaixell, des de Sud-àfrica, Mongòlia, Cuba, Palestina, Algèria, l’Índia, França, la Gran Bretanya, els Estats Units... La majoria eren joves, idealistes i d’esquerres. Eren molt pocs els que havien agafat una arma i un terç van morir a les trinxeres de la Guerra Civil. Molts van desaparèixer sense deixar cap rastre. A poc a poc, però, es van identificant. El portal web Sidbrint, de la Universitat de Barcelona, que des del 2014 posa a l’abast de tothom les històries individuals dels brigadistes, en té documentats 42.648. D'aquests, 6.241 van morir a Espanya.

Els germans Joan i Miquel Monserrat Parets van ser assassinats pels feixistes a Son Coletes, a Manacor, després d’haver passat mesos tancats al castell de Bellver, un dels primers dies de 1937. Teniu els detalls de la seva història a la crònica d’en Toni Mateu en aquest mateix diari. El passat dilluns horabaixa, 26 de juny de 2023, les seves restes van ser duites i enterrades al cementeri de Llucmajor, la seva vila natal, en un acte solemne i commovedor. Els van rebre els seus nets, perquè els seus fills i les seves dones van morir esperant-los: les autoritats franquistes mai no els van voler comunicar que els havien assassinat, perquè condemnar les famílies dels represaliats a una vida de dubtes, desesperança i tristesa formava part de la seva voluntat de fer mal. Joan i Miquel Monserrat van ser morts per les armes d’una colla de feixistes covards un dia fred d’hivern, però han tornat a casa seva un horabaixa lluminós d’estiu, gràcies a la feina de moltes persones demòcrates i valentes. Persones que, com ells, creuen en el bé de la comunitat. Per creure en això, en el bé comú, els assassinaren.

Gemma Ubasart (Castellar del Vallès, 1978) és des de l'octubre passat consellera de Justícia, Drets i Memòria. Amb una llarga trajectòria acadèmica com a professora de ciències polítiques, va liderar el projecte de Podem Catalunya el 2015. Dimecres va entrar a tràmit parlamentari la llei de memòria democràtica, i aquest dissabte anirà fins a Huétor Tájar per enterrar Cipriano Martos, torturat i mort per la Guàrdia Civil.

El Govern ha tornat a presentar aquest dimecres una denúncia davant la Fiscalia per la possible comissió de crims contra la humanitat –de naturalesa imprescriptible i efectes permanents– a partir de les troballes de restes humanes amb signes de violència en les fosses exhumades a les Illes. Així ho han explicat en roda de premsa el vicepresident del Govern i conseller de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica, Juan Pedro Yllanes, i la consellera de Presidència, Funció Pública i Igualtat, Mercedes Garrido.

El Govern ha tret a licitació el contracte d'obres per al farciment de les excavacions fetes a Son Coletes, dins el marc del tercer i quart Pla de Fosses, una vegada s'ha donat per conclòs el treball de camp al cementeri.

La tercera fase d'excavacions i exhumacions del cementeri de Son Coletes (Manacor), on s'han trobat 131 víctimes de la repressió franquista, finalitza aquesta setmana, segons ha explicat el secretari autonòmic de Memòria Democràtica, Jesús Jurado, aquest dilluns. A més, ha destacat que "a principi de legislatura ningú no s'imaginava que es pogués trobar aquesta quantitat de persones assassinades". La tercera i darrera fase ha permès localitzar set noves fosses i recuperar les restes de 45 víctimes d'execucions extrajudicials.

Les excavacions a la platja de sa Coma han finalitzat aquest dijous sense haver obtingut el que el Govern esperava: localitzar restes humanes. "No hem trobat restes humanes de les forces del capità Bayo, però continuarem cercant perquè estam segurs que n'hi ha", ha assegurat el secretari autonòmic de Memòria Democràtica, Jesús Jurado, a l'acte de finalització d'aquesta primera fase.