L’Institut Mallorquí d’Afers Socials (IMAS), organisme dependent del Consell de Mallorca, ha aprovat la creació de 18 noves places per a càrrecs intermedis de lliure designació, com caps de servei, coordinadors o direccions de residències. Segons el sindicat STEI, aquestes places s’han ofert sense processos objectius i s'han adjudicat a personal afí al govern insular, una pràctica que el sindicat considera “injustificada i perjudicial” per als funcionaris que ja treballen en aquesta institució.

Els representants dels treballadors de l'antiga residència municipal d'Inca Miquel Mir i de la Fundació d'Atenció a la Dependència transferits a l'IMAS l'any 2018 han arribat a una entesa amb l'organisme per equiparar la seva retribució a la dels seus homòlegs dependents del Consell Insular. L'acord també preveu el desplegament de la carrera professional. Les mesures afectaran 171 professionals, 30 de la Miquel Mir, 130 de la residència Oms - Sant Miquel de Palma, així com els dels serveis de promoció de l'autonomia de Son Bru (Petra) i Can Real (Puigpunyent), amb dos treballadors, i del centre de dia Can Clar de Llucmajor, amb nou beneficiats. L'establiment de la carrera professional es farà a partir de principi d'abril, mentre que l'equiparació salarial s'aplicarà a partir de juliol, un cop s'hagi aprovat al Consell Executiu.

“No hi haurà duplicitats de càrrecs, ni ningú cobrarà dos sous públics. Això ja ho vàrem dir a la campanya electoral i ho complirem”. Aquestes són les paraules del líder de Vox a les Balears, Jorge Campos, un mes després de les eleccions del 2019, que anaven dirigides als altres dos diputats d’extrema dreta: Idoia Ribas i Sergio Rodríguez. La primera va deixar la regidoria de l’oposició a l’Ajuntament de Calvià, però Rodríguez, tot i la promesa de Campos, manté avui dia l’acta de regidor a Cort. De fet, arran del Debat de Política General de Palma del passat octubre, va haver d’absentar-se durant unes hores de la sessió de control al Govern per assistir-hi. “El partit, des de Madrid, va considerar que m’havia de quedar a Cort per donar un impuls a l’oposició, cobrant només un dels dos sous públics”, explica.

El Consell insular de Mallorca ha anunciat aquest divendres que dota de 500.000 euros una línia d'ajudes per a cooperatives, confraries de pescadors i consells reguladors de denominacions d'origen de la serra de Tramuntana. L'objectiu és preservar la Serra i els valors que l'han feta Patrimoni de la Humanitat. La presidenta del Consell, Catalina Cladera, ha destacat: "Hem de donar suport a l'activitat agrícola, ramadera i pesquera que es desenvolupa en aquest espai i reconèixer el paper fonamental que ha tingut i encara té el sector primari".

El Consell de Mallorca, inclòs en un projecte en comú amb el Consell d'Eivissa i el Consell de Menorca, ha rebut una subvenció del Ministeri de Cultura de 250.000 euros de fons europeus per organitzar residències de creació i desenvolupament de projectes audiovisuals el 2022 i el 2023. Segons ha informat la institució insular, el projecte, anomenat Illes de Ficció se centrarà en el treball per crear sèries i llargmetratges.

La crisi del Consell Insular de Menorca iniciada el cap de setmana passat, que ha desembocat en la dimissió en bloc dels consellers i directors insulars de Més per Menorca, ha arribat aquest dimarts a la sessió de control del Parlament. En un primer moment, el portaveu ecosobiranista menorquí, Josep Castells, s'ha dirigit en la seva pregunta a la presidenta del Govern, Francina Armengol, recordant la política de pactes entre l'Executiu balear i els dos diputats de Més. "Ja coneix la nostra manera de treballar, que difereix de l'oposició de dretes", ha afirmat referint-se al PP i Vox, el que ha provocat interrupcions dels diputats populars, que han recordat la crisi política a l'illa de Menorca.

El Cercle d'Economia de Menorca ha emès un comunicat per mostrar malestar amb les decisions en termes econòmics que afecten l'illa. Consideren que estan faltes de concreció i han elaborat un decàleg amb tots els sectors que creuen que s'han de posar sobre la taula, des de l'execució dels fons europeus fins a la Reserva de Biosfera o la massificació turística.

El Consell de Govern ha aprovat aquest dilluns l'avantprojecte de la llei dels consells insulars, amb el qual pretén enfortir els executius insulars, modernitzar-ne el funcionament i agilitzar-ne els procediments. La consellera de Presidència, Mercedes Garrido, ha posat el focus que és una llei elaborada "de manera dialogada" amb les institucions insulars. Segons ha dit, s'han acceptat moltes al·legacions presentades i recomanacions fetes pel Consell Consultiu.

El Govern de les Balears, conjuntament amb els consells insulars, ha signat un conveni per atendre dones en situació de prostitució o víctimes del tràfic de persones. "Aquest conveni vol servir per lluitar contra la forma més violenta del masclisme: la prostitució", ha dit la consellera de Presidència, Funció Pública i Igualtat, Mercedes Garrido. Així, es retribuirà amb 275.000 euros repartits entre els diferents consells. El de Mallorca en rebrà 130.000; el de Menorca, 46.000; el d'Eivissa, 90.000, i el de Formentera, 9.000.

El Parlament balear ha aprovat aquest dijous una proposició no de llei (PNL) proposada pel PSOE-PSIB, MÉS per Mallorca i Unides Podem per crear una eina de promoció turística de les Balears que unifiqui les línies de promoció dels diferents consells insulars de l'Arxipèlag, ja que d'aquesta manera es manté una coherència amb els missatges promocionals. Així, cada un d'ells podrà mostrar el seu territori i els seus productes locals. Tots els partits han votat a favor d'aquesta PNL, excepte el Grup Parlamentari Popular.

El Consell Insular de Menorca aprofitarà l’aprovació inicial del Pla Territorial Insular (PTI), previst per abans de la finalització de la legislatura, per incloure determinats aspectes del Pla Insular de la Costa (PIC), una reivindicació històrica i que es presenta com una eina necessària per a la regulació i l’ordenació dels usos nàutics al litoral menorquí. Així ho ha confirmat a l’ARA Balears el director insular d’Ordenació de Territori, Eduard Soriano.