El Parc Nacional Maritimoterrestre de l’arxipèlag de Cabrera, un dels principals santuaris naturals de la Mediterrània occidental, està perdent part de la riquesa de vida que fins ara el feia únic. Un estudi científic amb dades recollides al llarg de gairebé una dècada alerta que el nombre i la varietat d’espècies que viuen als seus fons marins ha disminuït de manera notable.

La posidònia encara perd terreny, tot i la creixent conscienciació sobre la importància de la seva conservació, les accions privades i públiques en defensa seva i una normativa específica que impera des de fa set anys. Les dades constaten que el ritme de la seva destrucció ha baixat de manera considerable, però, malauradament, també evidencien que “encara no podem parlar de recuperació de superfície en termes absoluts”, lamenta Núria Marbà, professora d’investigació de l’Imedea (CSIC-UIB) i especialista en aquesta planta fonamental per a l’ecosistema marí.

L'Institut Espanyol d'Oceanografia (IEO-CSIC) ha desplegat un total de quatre landers oceanogràfics a les Balears que permetran als científics comprovar aspectes com la temperatura, la salinitat o la direcció i la velocitat dels corrents. Aquesta tasca s'ha duit a terme durant el juny amb personal del Centre Oceanogràfic de les Balears de l'IEO en col·laboració amb personal dels centres oceanogràfics de Cadis, Gijón i Múrcia, recull Europa Press. Es tracta d'una de les activitats previstes en el marc del projecte Ebamar-PortoC, que implicarà la instal·lació de la nova estació climàtica de les Illes.

El Govern, a proposta del sector i del Consell de Formentera, ampliarà la Reserva Marina dels Freus amb 5.600 hectàrees i la unirà amb la de la Punta de la Creu. Segons ha informat la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi natural, i ha recollit Europa Press, aquest dimecres s'ha reunit al Consell de Formentera la Comissió de Seguiment de les reserves marines dels Freus d'Eivissa i Formentera i de la Punta de la Creu. Amb l'ampliació, l'extensió total de la reserva passaria de 15.500 hectàrees a 21.190.

Les badies de Palma, Alcúdia i Pollença, les costes de Calvià, Andratx, Santanyí i Portocristo, així com les de Maó i Eivissa ciutat, són els punts on es recull una quantitat més gran de residus en superfície durant les campanyes estiuenques que intenten mitigar la creixent presència de fems a la mar. L’Agència Balear de l’Aigua (Abaqua) ha pogut mapejar aquesta distribució geogràfica després d’analitzar les dades dels darrers 20 anys de neteja del litoral, durant els quals s’han recollit 2.277 tones de tot tipus de residus. Uns fems que després acaben al fons de la mar, on s’acumulen gairebé 3 kg de plàstic per km2.

Prop de 200.000 hectàrees de la Mar Balear –en concret, 193.000– tenen algun grau de protecció ambiental. Aquesta xifra representa el 40% del total de superfície amb aquesta condició a l’estat espanyol. Les Illes lideren amb diferència la declaració d’espais marins protegits, molt per davant –en termes absoluts– d’altres comunitats autònomes com les Canàries, les quals, amb més litoral, tenen deu vegades menys zones amb restriccions per a la preservació del medi natural.

Polèmica a Begur amb la nova empresa adjudicatària del camp de boies de la cala d’Aiguablava, una de les més concorregudes de la Costa Brava. La UTE Sa Blava CB75 va guanyar el concurs per primera vegada i, segons ha denunciat SOS Costa Brava, va instal·lar els blocs de formigó de les boies a sobre de praderies de posidònia, cosa que està prohibida perquè és una planta protegida. Els Mossos d’Esquadra van visitar divendres la zona malmesa i van obrir diligències perquè una vintena de blocs ocupaven totalment o parcialment l’espai de l'espècie. Els experts alerten que és una planta “clau” per a la salut dels ecosistemes marins, ja que les praderies són com boscos on viuen, s’alimenten o es reprodueixen unes 1.400 espècies diferents. 

“Vivim en unes illes i la importància que té l’entorn marí és molt transversal, està a tot arreu i té lògica donar-li un lloc”, reivindica la investigadora de l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (Imedea) Marta Marcos. A les Balears, les ciències marines representen un ecosistema investigador important, que compta també amb altres entitats com el Sistema d’Observació i Predicció Costanera (ICTS SOCIB) i el Centre Oceanogràfic de les Balears (COB). No obstant això, hi ha mancances en finançament, infraestructures i formació. Davant aquesta situació, el Govern vol impulsar tres pilars per revertir-la: la Llei de la ciència, el Pol Marí i la creació d’un grau de ciències marines a la Universitat de les Illes Balears (UIB). 

Una jove femella de mamut vagarejava prop del que després va esdevenir la costa central de Califòrnia quan la seva vida es va extingir abans d’hora. Tot i que va morir a terra, l’enorme cos de l’animal va anar a parar a l’oceà Pacífic. Les seves restes, arrossegades a la deriva pels corrents, van arribar fins a una distància de més de 240 quilòmetres de la costa abans d’assentar-se al costat d’una muntanya submarina, a una profunditat de 3.000 metres. Allà es va quedar instal·lada durant mil·lennis, sense que ningú en conegués l’existència.

El senador de MÉS per Mallorca, Vicenç Vidal, ha criticat que la llei contra el canvi climàtic del govern espanyol ignori el medi marí. "Quan l'estat ignora la protecció de la posidònia, ignora el futur de les Balears i la Mediterrània", ha denunciat Vidal a través d'un comunicat. El senador autonòmic ha mostrat la seva preocupació pel fet que la llei estatal de canvi climàtic aprovada ahir al Congrés dels Diputats "pràcticament no faci cap esment al medi marí" i ha reclamat mesures per protegir les praderies de posidònia.

La publicació feta aquest dimarts a la revista Science en què es destacava la descoberta dels importants efectes contra el covid d'un antiviral (la plitidepsina) fet a partir d'un invertebrat marí de les Balears ha tingut conseqüències directes a la borsa. PharmaMar, la farmacèutica encarregada de produir l'antiviral, es va enfilar més d'un 21% a l'Íbex-35 el dia de l'anunci. Després de disparar-se un 1,2% més en la jornada d'ahir, aquest dijous ha posat fre a la seva escalada i ha caigut un 4%.

El mes de novembre passat va presentar la tesi doctoral Plàstics en l’hàbitat dels fons marins de les Illes Balears i les seves implicacions per a les espècies marines, la primera que es fa a la Universitat de les Illes Balears sobre aquestes deixalles en les profunditats de la mar que envolta les costes de l’arxipèlag. Carme Alomar (Pollença, 1986), llicenciada en Ciències Ambientals per la Universitat de Barcelona i doctora en Ecologia Marina per la UIB, treballa com a ajudant d’investigació del Centre Oceanogràfic de les Balears. Amb la perspectiva que li atorga la recerca sobre el terreny durant anys sap fins a quin punt està amenaçada la biodiversitat de la mar.

Amb un cant suau, els pescadors fan sonar una malla de closques de coco contra la part submergida de les seves canoes de fusta. Són els encantadors de taurons ( shark callers,en anglès) de Papua Nova Guinea, que des de fa segles atrauen així aquests animals per caçar-los amb les mans, una pràctica ancestral i sagrada. Però les comunitats de la costa oest de la província de Nova Irlanda, l’illa més oriental del país, diuen que cada cop menys taurons responen als seus càntics. El motiu, creuen, són els treballs d’exploració que l’empresa minera canadenca Nautilus ha dut a terme a la zona, on va aconseguir la primera llicència comercial del món per obrir una mina al subsòl marí.

El conseller de Medi Ambient, Miquel Mir, ha assegurat aquest dilluns que les prioritats polítiques del seu departament i el Ministeri de Transició Ecològica estan "notablement alineades". Ha explicat que el Ministeri, encapçalat per Teresa Ribera, prepara una estratègia per a la protecció de la costa de les Balears i que, arran d'això, va fer diverses consultes a la Conselleria relacionades amb el litoral -cal recordar que la gestió de la costa encara és estatal-. Això sí, Mir ha descartat que el govern espanyol es plantegi bombejar arena del fons marí per regenerar platges de manera artificial.

L’Observatori Mediambiental de Menorca (OBSAM) elaborarà un estudi per avaluar les pressions i les amenaces que afecten el medi marí de l’illa, amb l’objectiu de crear una nova línia de seguiment per monitorar les pressions que s’exerceixen sobre la mar i millorar l’estat de conservació dels ecosistemes marins per reduir-hi l’impacte. El cost de la iniciativa és de 16.000 euros, finançats per l’OBSAM, la Fundació Marilles, l’Agència Menorca Reserva de la Biosfera i la Fundació per a la Preservació de Menorca.

En el marc de les festes de la Mare de Déu del Carme, l’agrupació de Protecció Civil de Santanyí ha organitzat una neteja del fons marí del port de Cala Figuera. Com cada any, s'ha comptat amb el suport i la col·laboració de l’Ajuntament de Santanyí. Bussejadors de l’associació Protermar, l’Empresa Municipal de Serveis de Santanyí, Protecció Civil de Calvià, Can Amengual i Ports de les Illes Balears han retirat unes tres tones de residus de tota classe de les aigües del nucli costaner.

Biòlegs i geòlegs de distints centres de l'Institut Espanyol d'Oceanografia estan investigant les muntanyes submarines que hi ha entre Mallorca i Eivissa amb la intenció que es puguin declarar Lloc d'Importància Comunitària (LIC) com a zones protegides de la Red Natura 2000. Es tracta d'elevacions que emergeixen des de la plana abismal, o sigui, la part més profunda del fons marí, fins a una cota d'entre 90 i 100 metres sota la mar. "L'objectiu és recopilar dades i mostres per millorar el coneixement científic d'aquestes zones amb vista als futurs plans de gestió", ha explicat a l'agència Efe Enric Massutí, el cap de la campanya que es farà fins al 31 d'octubre.

El Grup Especial d'Activitats Subaquàtiques (GEAS) de la Guàrdia Civil de les Illes Balears va localitzar un cep romà de plom, datat del segle I aC aproximadament, i una àncora el mes de juliol, mentre portava a terme pràctiques subaquàtiques. La troballa es va fer al nord de Mallorca, en una zona que, segons l'Institut Balear d'Estudis d'Arqueologia Marítima de les Balears, era utilitzada com a refugi i lloc de fondeig de les embarcacions.

El Consell de Mallorca ha habilitat un telèfon de contacte perquè els col·lectius vinculats a l'entorn marí com a bussejadors o pescadors puguin denunciar actes d'espoli del patrimoni cultural submergit i informar de possibles troballes d'aquest tipus de béns.