El Consell de Govern ha aprovat aquest divendres la implantació de la jornada laboral de 35 hores setmanals per als funcionaris de l'Administració de la Comunitat Autònoma i una pujada salarial de l'1,5%.

El Govern ultima les noves excepcions al requisit de coneixement del català per a determinats llocs de funcionariat tècnic considerats de difícil cobertura, una mesura que ja ha aixecat una forta oposició sindical. Comissions Obreres de les Illes Balears ha sortit al pas de l'anunci i ha advertit que la iniciativa suposa "un atac frontal i injustificat" a la llengua pròpia i al dret de la ciutadania a ser atesa en català.

Un centenar d'agents de la Policia Local de Palma s'han concentrat aquest dijous davant l'Ajuntament per reclamar que s'implementi el pla d'ordenació del cos promès per la corporació local.

La pujada de sou prevista per a la Policia Local de Palma tendrà un impacte econòmic considerable a les arques municipals. Segons les estimacions amb què treballa Cort, l'aplicació del nou pla d'ordenació podria suposar un cost d'uns 10 milions d'euros anuals, una xifra que encara pot variar diversos milions d'euros, amunt o avall, en funció del resultat final de la negociació amb els sindicats. Això suposaria uns 2.500 euros bruts més en complements de manera generalitzada.

La nina consentida del batle de Palma, la Policia Local, comença a perdre la paciència. Després de no arribar a cap acord amb l'Ajuntament pel nou pla d'ordenació, els agents ja amenacen amb mobilitzacions. Jaime Martínez no s'ha estat mai de fer l'ullet a Sant Ferran: la caserna va ser la primera dependència municipal que va visitar en assumir el càrrec, el juny del 2023, i una de les seves grans promeses electorals va ser reforçar el cos amb 300 nous efectius. I, sobretot, any rere any ha anat augmentant el pressupost. Ara, en els primers mesos del 2026, un conflicte silenciat amenaça esclatar: amb el nou pla d'ordenació, els policies reclamen un complement salarial de fins a 31.000 euros anuals, els quals s'afegirien als seus salaris base. Això significa cobrar més de 2.500 euros bruts mensuals només en complements.

El director general de Funció Pública, Antoni Mesquida, ha dimitit aquesta setmana, dos mesos i escaig després de la remodelació de Govern que va situar Catalina Cabrer com a consellera de Treball. Tal com ha avançat el Diario de Mallorca i ha confirmat l'ARA Balears, Mesquida feia feina estretament amb Cabrer. Segons fonts de la Conselleria, ha presentat la seva renúncia, que Cabrer va acceptar, al·legant motius personals.

El PP de Palma ha votat aquest dijous a favor d'una moció presentada per Vox per eliminar el requisit de català de la funció pública. Els populars s'han posicionat així a favor d'eliminar el requeriment de coneixement de llengua catalana per accedir a una plaça pública després que el Govern fes marxa enrere en aquest sentit, precisament després que el PP balear hagués votat per error en el Parlament l'eliminació del català a la funció pública, entre altres esmenes.

Dimecres, el Fòrum d’Entitats per la Reforma de l’Administració (FERA) va presentar l’Acord de la Societat Civil per la Reforma de l’Administració, un manifest per conscienciar i esperonar l’acció sobre la inajornable transformació de l’Administració, amb 8 mesures concretes centrades a reduir traves (digitalització, millors tràmits i normativa), una gestió eficaç i eficient (direcció pública professional, planificació de l’ocupació, avaluació de polítiques públiques) i ètica i integritat (bon govern, protecció del servidor públic). El FERA, que ja és un fòrum molt plural, ha aconseguit impulsar l’Acord amb una llarga llista d’organitzacions de la societat civil.

A partir del mes de gener, els funcionaris de les Illes Balears molt probablement cobraran un 5% més. Així ho ha anunciat el secretari general d'UGT Serveis Públics, Miguel Ángel Romero, en roda de premsa. El sindicalista ha assegurat que aquest és un dels compromisos que el Govern està disposat a adquirir amb ells. Aquesta pujada surt del 2% ja previst per al 2025 i a què els funcionaris recuperara de cop el 2,9% que el Govern d'Armengol els va retallar el 2020 i 2021, a causa de les dificultats econòmiques de les Balears per la pandèmia de la Covid. "Serà com si mai se'ls hagués restat res", ha dit Romero. En aquell moment, Armengol va apujar els sous públics segons el que havia fixat l'Estat a les retribucions bàsiques, però va reduir els complements en la mateixa proporció.

El govern espanyol ha aprovat una nova convocatòria rècord de llocs de treball públics. De fet, és la més gran de la història, segons ha destacat la portaveu de l'executiu espanyol, Pilar Alegría, en roda de premsa aquest dimarts després del consell de ministres. En concret, aquest 2024 es convocaran fins a 40.146 places públiques a l'administració estatal, tal com ha informat el ministre de Transformació Digital i Funció Pública, José Luis Escrivá, aquest dimarts. Es tracta d'una convocatòria superior a la del 2023, que ja va ser històrica, a través de la qual es volen reforçar, sobretot, serveis d'atenció a la ciutadania, com és el cas del Servei Públic d'Ocupació Estatal (SEPE), l'administració de justícia i les administracions locals.

Fins a 1.630 dels 5.132 treballadors públics de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears (CAIB) es jubilaran els propers 10 anys, el que representa un percentatge de prop del 35% del total. Si s’hi afegeixen el nombre de funcionaris de l’Estat que hi ha a les Balears, amb prop d’un 60% d’empleats majors de 50 anys, i el dels principals ajuntaments i consells insulars, experts, sindicats i Administració coincideixen que en una dècada prop de la meitat dels treballadors públics de les Balears hauran deixat la feina per retirar-se.

La Comissió d'Assumptes Institucionals i Generals del Parlament ha rebutjat aquest dimecres, amb els vots en contra del PP i de Vox, que la consellera de Presidència i Administracions Públiques, Antònia Maria Estarellas, comparegui per aclarir si el català serà o no requisit per accedir a la funció pública, tal com MÉS per Mallorca va sol·licitar. La petició ha tingut set vots en contra (PP i Vox) i sis a favor (PSIB, MÉS per Mallorca i Unides Podem). MÉS havia demanat la compareixença d'Estarellas "davant la voluntat de lesionar els drets lingüístics en l'administració pública per part dels socis d'extrema dreta de Marga Prohens, que va quedar recollida en el pacte d'investidura signat pel PP i Vox i que ha rebut el suport dels populars a diferents iniciatives parlamentàries presentades per l'extrema dreta".

Gairebé la meitat dels funcionaris estatals espanyols tenien més de 55 anys el 2021, segons un informe de l’OCDE. Això vol dir que en deu anys es jubilaran, i això afecta no només els funcionaris estatals sinó també els d’altres administracions, segons ho extrapola l'últim informe del Fòrum d’Entitats per la Reforma de l’Administració (FERA). Hi haurà un forat enorme que no serà gaire fàcil d'omplir. L’experiència i la capacitat de gestió pública d’aquests treballadors es perdran, certament, però al mateix temps també s’obren oportunitats de millorar l’organització de les plantilles públiques i adaptar els perfils a les noves necessitats del segle XXI. 

A poc menys de dues setmanes de les eleccions generals, el govern espanyol ha donat llum verda a una nova oferta pública d'ocupació de xifres rècord. El consell de ministres d'aquest dimarts ha aprovat una oferta de gairebé 40.000 noves places públiques que es repartiran entre l'administració de l'Estat, la justícia, la Policia Nacional, la Guàrdia Civil i l'exèrcit.

Des de l'arribada de l'esquerra al Govern, el 2015, només dins l'àmbit general de les Balears, i deixant fora la salut, l'educació i el sector públic instrumental, s'han estabilitzat un total de 1.810 places de funcionari, segons ha exposat aquest dimarts la consellera de Funció Pública, Mercedes Garrido, acompanyada per la directora general d'aquesta àrea, Carmen Palomino, i la directora general de l'EBAP, Carmen Iglesias.

"Profund malestar". Aquesta és la sensació que recorre el ministeri de Treball, sota la batuta de Yolanda Díaz (Unides Podem), per l'actitud del ministeri d'Hisenda i Funció Pública i la seva cap, María Jesús Montero (PSOE), després que aquests últims hagin aparcat, a ulls de l'equip de la vicepresidenta, la negociació per modernitzar la Inspecció de Treball, òrgan que depèn de la cartera de Díaz. Així ho ha traslladat aquest dimecres a la tarda el ministeri de Treball als sindicats de la Inspecció, asseguren fonts sindicals. Des del departament de Díaz afegeixen que a quatre dies de les eleccions del 28-M hi veuen intencionalitat política, perquè l'òrgan no depèn del PSOE, sinó del soci minoritari, Unides Podem, cosa que obre un nou xoc entre els dos socis del govern espanyol.

Aquest dimecres 1 febrer ha marcat un abans i un després a la història de la radiotelevisió pública de les Illes, que enguany complirà 18 anys. Des d'avui, els 315 treballadors dels informatius que feien feina per IB3 per mitjà de productores privades, com Dalton, ja formen part de l'ens. Aquest procés d'internalització, però, ha tingut un gust agredolç per a la plantilla: tots els empleats internalitzats mantenen les mateixes condicions salarials i horàries que abans, les quals no coincideixen amb les dels seus companys que són personal públic des del primer moment. Ara, per tal d'arribar a una equiparació laboral entre ambdós grups, cal crear una nova Representació Legal de Treballadors (RLT), fet que no arribarà immediatament. Segons la consellera de Funció Pública, Mercedes Garrido, aquesta és una "decisió a futur".

La consellera de Presidència, Funció Pública i Igualtat, Mercedes Garrido, ha anunciat aquest divendres que dilluns obriran el termini per presentar les sol·licituds a les convocatòries de més de 700 places d'ocupació pública, anunciades el mes de maig. El Butlletí Oficial de les Illes Balears (BOIB) publicarà demà dissabte les convocatòries i, a partir del 19 de setembre, els aspirants tindran 20 dies per enviar tota la documentació. Aquesta és una passa més per reduir al 0% la temporalitat en el sector públic, fita que el Govern aconseguirà abans que acabi el 2024, segons Garrido.

Fa temps que el govern espanyol s'ha posat a treballar per convertir en estructurals milers de places del sector públic que fins ara han ocupat empleats amb contractes temporals, siguin interins o eventuals. L'objectiu final és acabar amb la precarietat i reduir al 8% la temporalitat al sector públic, segons el compromís entomat amb Brussel·les. Els últims avenços en aquesta direcció els notaran els professionals del món sanitari. El consell de ministres d'aquest dimarts ha aprovat l'estabilització de més de 67.300 professionals sanitaris a tot l'Estat.

Un particular fa coa en un ajuntament de Mallorca per sol·licitar una llicència d’obres. Necessita fer una reforma en un bany perquè un membre de la família té mobilitat reduïda. Allò que no sap és que tal vegada la tramitació del permís tardarà sis mesos a arribar. Aquest és un exemple que podria representar les conseqüències de la manca de personal als ajuntaments, una situació que el Govern i la Federació d’Entitats Locals de les Illes Balears (FELIB) ja han denunciat a l’Estat. En concret, les administracions locals han reclamat per escrit al Ministeri de Política Territorial i Funció Pública l’eliminació de la taxa de reposició, aquella que per llei limita la quantitat de personal que pot contractar qualsevol administració pública. Cal tenir en compte que aquesta taxa va entrar en vigor el 2012, en l’anomenada llei Montoro, per tal de controlar la despesa en personal dels departaments públics, després d’una “estirada d’orelles” des d’Europa perquè “es gastava massa en la plantilla, amb relació a altres països”, segons explica l’encarregat dels Serveis Jurídics de la FELIB, Miquel Santandreu.