Qui mira un ple sencer? En l’era de la informació instantània i les xarxes socials, els portaveus dels grups parlamentaris es troben noves dificultats. Com visibilitzen el seu missatge o mostren la seva audàcia política a l’electorat? Quines característiques ha de tenir un portaveu? Segons el politòleg i professor de la UPF Toni Rodón, és bàsic que “parli bé i sàpiga explicar les coses”, però no només això. “Abans, el portaveu controlava el missatge que volia donar, però avui en dia, amb tots els diputats publicant a Instagram i Twitter, es converteix en la veu més oficial del partit”, diu. Per tant, és vital situar-hi una figura extremament fidel a les sigles. A més, destaca, un portaveu ha de “fer molts passadissos del Parlament” per contactar amb altres grups parlamentaris i arribar a acords. “S’han arribat a situar portaveus ben vistos per un altre grup amb la intenció de bastir aliances”, continua. Al seu torn, el politòleg de la UIBAndrés Bernstein hi afegeix que un portaveu ha de tenir habilitat per “reforçar el missatge del partit” als mitjans i “entendre les habilitats dels adversaris”, però sobretot mantenir la “coherència” del seu discurs. Com se’n surten els líders actuals dels grups a les Illes? Experts n’analitzen les fortaleses i les debilitats.

La consellera d'Habitatge, Mobilitat i Territori, Marta Vidal, ha indicat aquest dimarts en el ple del Parlament que el govern espera aprovar el decret d'habitatge abans que acabi setembre, encara que no ha assegurat que aquest termini es complirà. Vidal ha respost una interpel·lació sobre habitatge de Més per Menorca i ha assenyalat que aquesta norma s'està "treballant a nivell tècnic" perquè les mesures siguin "aplicables i reals" i es resolguin "els dubtes de les comunitats de propietaris".

La formació política Més per Menorca considera que la decisió del Govern balear d'eliminar el requisit del català perquè els professionals sanitaris puguin accedir a una plaça posa de manifest l'obsessió del PP per la llengua catalana.

El portaveu parlamentari de Més per Menorca, Josep Castells, ha acusat la presidenta del Govern, Marga Prohens, de tenir consellers i conselleres "amb conflictes d'interessos". "N'hi ha amb vincles familiars relacionats amb els ports esportius, d'altres que fent d'advocats han servit als interessos dels grans hotelers, i persones que s'han dedicat a treballar a favor de grans propietaris agrícoles", ha afirmat en la roda de premsa posterior a la junta de portaveus. "La primera màscara que hem de llevar és que no és un Govern tècnic", ha assenyalat.

Més per Menorca ha anunciat aquest dimarts que votarà en contra de la candidata del PP a presidir el Govern balear, Marga Prohens, després d'assegurar que el programa de la conservadora "és el de la defensa dels privilegiats i els poderosos contra els qui menys tenen".

Més per Menorca ha anunciat aquest dimarts que votarà en contra de la investidura de Marga Prohens si el PP pacta amb l'extrema dreta. Així ho ha anunciat el diputat econacionalista Josep Castells, després de reunir-se al Parlament amb la candidata popular. En aquesta trobada, segons Més, s'han constatat diferències profundes entre els programes polítics d'ambdues formacions.

Més per Menorca va elegir mantenir-se fora del Govern el 2019 perquè, segons la seva anàlisi, tindrien més capacitat d’influir. Han votat a favor de bona part de les mesures del Pacte, però s’han pogut distanciar d’altres marcant més perfil. El candidat a les eleccions autonòmiques del 28 de maig, Josep Castells, no assegura si repetiran la mateixa estratègia, però afirma que la inclusió d’El Pi en aquest bloc seria possible. A més, l’aprofundiment de la Llei de Menorca Reserva de la Biosfera és una exigència, una de les principals línies vermelles per a un acord d’investidura.

Una seu del Parlament a cada illa de les Balears "per descentralitzar-lo i apropar-lo a la ciutadania que no viu a Mallorca". Aquesta és la proposta de Més per Menorca per a la modificació del Reglament de la Cambra, el procés d'esmenes del qual ha finalitzat aquest dijous. "Un nombre molt important de decisions polítiques que afecten els menorquins es prenen a Palma i els ciutadans d'altres illes veuen la institució molt llunyana", afirma el portaveu del partit al Parlament, Josep Castells.

El Parlament debatrà el pròxim dimarts una modificació del seu reglament per limitar la participació telemàtica dels diputats en les comissions i sessions parlamentàries. La reforma, signada per tots els grups menys el Grup Mixt –Més per Menorca i la coalició formenterenca d'esquerres– i El Pi, és la primera que iniciarà la seva tramitació sense la unanimitat parlamentària.

Il·lusionats i amb la força de donar solucions als problemes reals dels ciutadans. Aquests són alguns dels reptes dels candidats de Més per Menorca en les pròximes eleccions del 2023. La formació econacionalista ha escenificat aquest divendres el tret de sortida amb l'acte de presentació del lema: 'Les persones primer'.

La consellera d'Hisenda i Relacions Exteriors, Rosario Sánchez, i el portaveu parlamentari de Més per Menorca, Josep Castells, han anunciat aquest divendres que els ecosobiranistes donaran suport als pressupostos autonòmics del 2023, que es votaran la setmana que ve al Parlament. En total, el paquet d'esmenes pactat entre el Govern i la formació menorquina sumen 12 milions d'euros, i els dos diputats del partit votaran amb el Pacte les esmenes de l'oposició.

Les dietes que perceben els pacients de Menorca, Eivissa i Formentera per desplaçar-se a l'hospital Son Espases seran "un element clau" en la negociació entre Més per Menorca i el Pacte, perquè els pressupostos autonòmics tinguin el vot favorable dels ecosobiranistes. Així ho ha anunciat aquest dimecres el portaveu parlamentari del partit, Josep Castells, en la roda de premsa posterior a la junta de portaveus.

La presidenta del Govern, Francina Armengol, ha deixat caure aquest dimarts que la intenció de l'Executiu és aprofitar la presidència espanyola de la Unió Europea (UE), en el segon semestre del 2023, per obrir el debat en l'àmbit comunitari perquè les Illes puguin limitar la compra d'habitatges als no residents, que principalment són europeus, tot i que la normativa actual no ho permet. En aquest sentit, ha explicat que es treballa amb el Ministeri d'Exteriors per plantejar un estudi d'illes poblades que permeti "trobar singularitats específiques" per diferenciar la legislació en l'àmbit balear. "Encara no tenim els estudis tancats ni la informació precisa", ha assenyalat.

El ple del Parlament debatrà el pròxim dimarts la proposició de llei (PL) de Més per Menorca, que cerca modificar la Llei d'arrendaments urbans estatal perquè les comunitats puguin establir límits al preu del lloguer. El portaveu parlamentari de la formació, Josep Castells, ha explicat després de la junta de portaveus que la iniciativa sorgeix per "fer front a la situació dramàtica" de l'habitatge a les Balears.

El portaveu de Més per Menorca, Josep Castells, un partit que ha estat un soci constant en la gran majoria de mesures i lleis aprovades pel Parlament, ha criticat amb duresa aquest dimarts el Govern, acusant-lo d'"incoherent entre el discurs i els fets". "Des de Més per Menorca entenem que assumeixen el nostre discurs, de contenció, contra la massificació o de posar límits, però en els darrers mesos hi ha hagut un degoteig de fets polítics contradictoris", ha criticat.

Més per Menorca ha presentat al·legacions al projecte de decret de transport marítim del Govern que actualment es troba en exposició pública. Els menorquinistes consideren que és necessari que aquest decret faci referència a l'impacte que pot tenir el transport marítim en matèria de seguretat en determinades dates i llocs assenyalats. L'exemple més evident d'aquesta problemàtica són les festes de Sant Joan de Ciutadella, que tenen una afluència massiva de visitants, que arriben principalment per la via marítima.

Més per Menorca podria haver format part d'un Govern balear que tindria majoria absoluta, però la seva estratègia de mantenir-se en l'oposició, en opinió del seu portaveu parlamentari, Josep Castells, ha tingut efectes positius per influir en les polítiques illenques. Ja superada la polèmica de la Llei de Reserva de la Biosfera –que va provocar la dimissió dels càrrecs ecosobiranistes del Consell de Menorca–, Castells repassa l'actualitat política balear, entrant en la llei turística i la fotografia del Pacte amb la patronal hotelera i El Pi –en la qual no hi eren–, a banda de la creació del partit Ara Més i l'aliança de MÉS per Mallorca amb Más País.

Més per Menorca ha sol·licitat al Govern balear que avanci els doblers de les ajudes destinades a instal·lacions d'autoconsum energètic. La formació econacionalista ha recordat que el cost per implantar plaques solars se situa al voltant d'uns 6.000 euros, una xifra que no poden pagar la majoria de famílies de classe mitjana.

El 23 de setembre passat la finca Raixa de Bunyola fou el lloc on es va escenificar l'acord entre el Govern de Francina Armengol i el Ministeri d'Hisenda, liderat per María Jesús Montero, per establir una quantia anual per a la comunitat a conseqüència del factor d'insularitat, tal com es preveia en el decret del Règim Especial de les Illes Balears (REB) aprovat el 2019. En total, 110 milions d'euros anuals al llarg de cinc anys, més una injecció de 73 milions pel retard de dos anys des que el REB va sortir endavant.

Josep Juaneda i Josep Castells seran els candidats de Més per Menorca al Consell Insular i al Parlament a les pròximes eleccions, segons ha confirmat aquest dimarts la formació política una vegada finalitzat el període per presentar candidatures.