El Govern ha presentat aquest dilluns la campanya de neteja del litoral per a la temporada 2026, un dispositiu de 23 embarcacions finançat amb l’Impost de Turisme Sostenible (ITS), que es va iniciar l’1 de maig i s’allargarà fins al 30 de setembre.

Quan s’entra al centre, vetllen perquè tothom ho faci amb seguretat. Quan toca dinar, preparen i serveixen els àpats. I quan tothom se’n va, s’encarreguen que les aules brillin. Són ells: el cuiner, el conserge, les persones que netegen i les que gestionen els bars dels instituts. Tots ells milloren la vida de docents i alumnes, i sense la seva presència, els centres educatius no podrien funcionar a ple rendiment.

L’Ajuntament de Pollença ha reforçat les seves accions davant la proliferació de fondejos incontrolats i embarcacions abandonades a la Badia de Pollença. El Consistori ha impulsat la II Jornada de neteja de residus voluminosos dins el Projecte de conscienciació i recuperació ambiental del litoral pollencí, amb la col·laboració d’Adalmo com a gestor autoritzat i d’un equip de bussejadors professionals. Durant la jornada s’han retirat blocs de formigó, rodes, cadenes i boies, entre altres materials.

El Govern ha netejat més de 310 quilòmetres de torrents de les Balears en els dos darrers anys per fer front a les inundacions provocades per fenòmens com les danes que, segons ha indicat la presidenta, Marga Prohens, seran "cada vegada més habituals i més intenses". Prohens ha explicat aquestes dades durant la seva visita al torrent de l'Avenc, a Campos, on actualment es desenvolupen tasques de neteja i conservació. Dels quilòmetres netejats, 253 han estat a Mallorca; 25, a Menorca, incloses les intervencions derivades de la dana de l'any passat–, i 37, a Eivissa. Només en el primer semestre d'enguany s'han duit a terme tasques en més de 50 quilòmetres.

La nit de Sant Joan ha deixat una mala empremta al Caló del Moro, que ha despertat aquest dimarts ple de fems. La imatge dels residus damunt les roques ha desencadenat una onada de queixes a les xarxes socials que denuncien l'incivisme dels que varen optar per celebrar la festivitat a aquest espai natural. Les fotografies que ha penjat Marie Oehm a Instagram parlen per elles totes soles: llaunes, botelles, paquets de tabac, bosses de plàstic i cartons de pizza predominen damunt una varietat de residus.

El col·lectiu Flipau amb Pere Garau ha denunciat el vandalisme al barri i la deixadesa institucional per part de l'Ajuntament de Palma. La plataforma carrega contra Cort per la manca de neteja i la proliferació de pintades. De fet, n'ha fotografiades un centenar als carrers i mobiliari públic del barri i ha enviat tota la documentació al Consistori. "A Cort i a l'Administració en general el que els importa és el turisme. Aboquen tot el seu esforç en el fet que la zona més turística i visitada, el centre de la ciutat, estigui en condicions, mentre que els barris perifèrics els deixen estar", critica la portaveu del col·lectiu, Genoveva Martín, en declaracions a l'ARA Balears. Igualment, condemna que l'Ajuntament "presumeixi periòdicament del nombre de pintades eliminades al centre mentre que aquestes actuacions no s'han fet visibles a Pere Garau, el barri més poblat de Palma".

Es va posar arracades de perles, de perles falses. I va trepitjar per primera vegada el barri més exclusiu de París. Era el setembre del 2012 i la sociòloga Alizée Delpierre, que feia temps que investigava la relació entre les grans fortunes i els seus criats, va decidir que era imprescindible veure-ho i viure-ho de primera mà. Per això va treballar de nanny en cases de superrics. El resultat de la investigació és Servir a los ricos (Editorial Península). 

70 operaris i fins a 42 vehicles. Aquest és el servei especial de neteja, retirada de cera i recollida de residus amb motiu de les processons de Setmana Santa que ha programat l'empresa municipal Emaya. Entre els vehicles que formen part del dispositiu s'inclouen escombradores, equips de pressió, camions de buidatge de papereres i carretons de neteja.

Basta anar a una plataforma on la gent s’anuncia per trobar dones que s’ofereixen per treballar a la llar (no s’hi veuen homes oferint serveis de neteja). I basta telefonar-ne algunes per trobar la mateixa resposta: “No, mai no m’han oferit un contracte de feina”. Així responen Adriana i Carla, que prefereixen no dir el seu llinatge. Ambdues són migrants, però Adriana no té papers. “Si m’oferissin un contracte, hauria de dir que no. Però les persones per a les quals faig feina ni tan sols m’ho han mencionat. No he pogut ni explicar la meva situació”, comenta. En el cas de Carla, només ha tingut contracte quan ha fet feina de netejadora per a empreses. Ara bé, aquesta situació no és exclusiva de les dones migrants. Antònia també ha parlat amb l’ARA Balears i assegura que sempre ha cobrat “tot en negre”.

Cada inici d’any sentim la il·lusió de la renovació, dels nous començaments. Ens fem nous propòsits i redefinim la vida que volem viure, tot deixant enrere l’any que caduca. Aquestes ganes de renovació interna es veuen en moltes tradicions arreu. A Mèxic, és tradicional escombrar la casa des de l’interior cap a fora per Cap d’Any, i a l’Equador i al Perú es crema un ninot fet de roba que simbolitza l’any anterior. A casa nostra tenim el tió, que no sempre ha vingut del bosc per oferir-nos joguines i dolços. Antigament, tal com explica Joan Amades al Costumari català, el tió es feia cagar per Nadal i es cremava per Cap d’Any, com a símbol de la renovació del foc de la llar i per buscar protecció contra tempestes i malastrugança.

Tot i les sancions que, de manera sistemàtica, l'ajuntament de Manacor ha anat imposant a Limpiezas Urbanas de Mallorca SA (Lumsa) pels diferents incompliments puntuals del contracte de neteja vial i recollida de fems al municipi, no podrà recuperar els quasi 900.000 euros de dipòsit de seguretat signats al principi de la darrera concessió, l'any 2019.

El col·lectiu de netejadores d'instituts públics de les Balears s'ha manifestat aquest dijous horabaixa a Palma per protestar contra la sobrecàrrega de treball i els danys físics i psicològics perquè es cobreixin les baixes laborals. "Duen un bagatge de càrrega física i psíquica des de fa anys perquè han d'assumir la feina d'altres persones", ha assegurat a l'ARA Balears la delegada de personal laboral de CCOO, Lina Trías. Les treballadores han protestat també davant la seu de la Conselleria de Presidència i Funció Pública del Govern contra l'externalització del servei de neteja, els conflictes entre els treballadors públics i privats i la inacció de les administracions.

Llegeixo un reportatge a l'ARA sobre la “nova” vida d’alguns quadres de Ciutadans que s’han quedat sense càrrec, entre els quals l’inoblidable Carlos Carrizosa. Ell diu que tornarà a l’advocacia i que, mentrestant, menja millor i s'organitza la nevera perquè no té tants compromisos i així no ha de veure's tan abocat al menjar ràpid. Es veu que aquesta nova vida també li permet ocupar-se més bé de les tasques domèstiques. En l'última campanya electoral, sortia en un vídeo fent el llit i ensenyant la pica de la cuina plena de plats per rentar. I deia: “La pica, un poco guarrilla”.

Els ajuntaments de Santa Eulària, Sant Josep i Sant Joan, davant la vaga indefinida de recollida de fems que ha començat la matinada d'aquest dissabte, han reiterat el seu "respecte" per les negociacions entre totes les parts, tot i que ha reconegut la seva "incredulitat" en desconèixer les motivacions reals que els han duit a rompre l'acord.

L’Ajuntament de Manacor ha notificat a l'empresa concessionària del servei de neteja viària, FCC-Lumsa, que serà sancionada amb una multa de 301.778 euros a causa dels reiterats incompliments del servei contractat, detectats pel departament de Medi Ambient. D'aquest import, 288.147 euros corresponen a irregularitats identificades entre gener i maig, mentre que 13.631 euros es deuen a una penalització ja tramitada pel mes de desembre.

L'Ajuntament de Palma i la Fundació Forteza-Rey han presentat aquest dilluns els resultats de la segona fase d'eliminació de pintades vandàliques als murs del convent de Santa Magdalena. L'actuació ha tingut un pressupost de 25.000 euros i ha permès netejar i reparar 20 murs i el marès de la part inferior de les dues façanes.

Aquest dilluns comença la segona fase del programa 'Palma a Punt', el pla de neteja i millora dels barris del municipi. L'actuació s'iniciarà al barri de Pere Garau i, posteriorment, es desplaçarà a la zona de Foners i al polígon de Llevant, fins a completar tot el municipi. D'aquesta manera, el programa, que es desenvoluparà en diferents fases, preveu finalitzar l'1 de juny, després d'haver passat per nou sectors i pels 84 barris de Ciutat.

L'Ajuntament de Palma ha autoritzat la compra de material informàtic per valor de 185.000 euros per a l'Institut Municipal d'Innovació (IMI), a pesar que insisteix a no subrogar les quatre netejadores de l'organisme, perquè "no pot contractar" en trobar-se en procés de dissolució –s'integrarà en l'organigrama del Consistori. "L'IMI no pot contractar i no pot fer-ho amb el servei de neteja", ha assegurat la portaveu de Cort, Mercedes Celeste, per justificar no haver recol·locat les treballadores quan el 23 de gener va finalitzar la concessió amb l'empresa Samsic.

El programa Palma a Punt, el pla de xoc de neteja i millora dels barris, ha finalitzat amb un balanç de 25 tones d'escombraries i deixalles voluminoses retirades, la neteja amb aigua de 143.000 metres lineals de vorera i la neteja de més de 200 pintades vandàliques, entre d'altres. Aquestes tasques s'han duit a terme durant la segona quinzena de setembre al sector 1-2 de Ciutat, el primer dels nou en els quals divideix Emaya el municipi i que engloba els barris de Pere Garau, Marquès de Fontsanta, Foners, Nou Llevant, la Soledat, Son Gotleu, Can Capes, Son Canals, Son Forteza i els Hostalets. Totes les actuacions s'han fet en 12 dies.

Fa uns dies vaig decidir renovar l’objecte que més repugnància em genera netejar: l’escombreta del lavabo. Aquest element, que m’ha acompanyat en els moments més íntims des que tinc memòria, es va inventar l’any 1932 i necessita un manteniment i una desinfecció constants que em roben temps i paciència. I tot i que no existeixin estadístiques que ho corroborin, sovint no li prestem l’atenció que es mereixeria. “No la utilitzem correctament. Només s’hauria de fer servir amb lleixiu. Fer-la servir una vegada i, un cop està ben neta i desinfectada, guardar-la al seu lloc”, assegura l’organitzadora professional Clara Massons. “En general, la nostra societat és poc curosa. Aprofita massa alguns objectes que s’han de renovar sovint, com els fregalls o les baietes, i no s’adonen que són un niu de gèrmens i bacteris”, afegeix l’experta en ordre.