El president del Consell de Mallorca, Llorenç Galmés, ha aprofitat el debat de política general de la institució insular per fer l'enèsim anunci sobre el sostre de places turístiques de l'illa. Aquesta vegada, Galmés ha tornat a anunciar que reduirà el nombre de places, només dos mesos després que el conseller insular de Turisme, Guillem Ginard, assenyalàs que no es retallarien perquè no es tractava de cap mesura urgent. Ara bé, després de tres anys d'anuncis contradictoris, el Consell no ha pres cap decisió sobre el sostre de places més enllà de dir que farà una cosa o una altra. Actualment, el sostre a Mallorca és de 430.000 places turístiques.

Aquest estiu tampoc s’aplicaran mesures concretes per posar fre a la saturació i limitar l’arribada de turistes i cotxes a Menorca en plena temporada. Tant el renovat Pla Territorial Insular (PTI) com el nou sostre turístic, fixat en l’estudi de càrrega preliminar amb 107.917 places, encara no s’han duit a aprovació. I això que l’afluència de visitants no deixa d’augmentar, durant l’estiu però també fora de la temporada. El 2025 va ser, de fet, el primer any en què la xifra de residents empadronats a l’illa no va baixar mai dels 100.000 habitants, ni tan sols el mes de desembre.

El Govern i l'Ajuntament de Palma han aconseguit un acord estratègic amb les principals companyies de creuers que operen a Palma mitjançant el qual la mitjana diària màxima de creueristes es reduirà dels 8.500 a 7.500. Aquesta reducció, formalitzada a través d'un nou memoràndum d'entesa, només afectarà els mesos de temporada alta, de juny a setembre, dels anys 2027, 2028 i 2029.

"Aquí no hi cap tothom" ha estat el mantra polític de la setmana. La presidenta del Govern, Marga Prohens, ho va proclamar dimarts en el ple del Parlament, sota l'aprovació de la bancada de la dreta i de l'extrema dreta. No hi caben els migrants –sobretot si són musulmans– ni la memòria democràtica, però sí que sobra espai per als més de 19 milions de turistes –rècord olímpic de 2025–, centenars de milers de cotxes i habitatges de lloguer vacacional. Hi ha tant d'espai que el Consell de Mallorca va proclamar dijous que ja no és necessari reduir el sostre de places turístiques a l'illa, mentre que el Govern proclama el miracle de la contenció i la desestacionalització sense haver posat en marxa cap mesura ni una. Que venen més turistes que mai? Ens hem d'alegrar, perquè l'estiu no es dispara i el negoci puja com l'escuma els mesos que abans no anaven plens de visitants. Ja se sap que un mes buit no és productiu econòmicament. Com que hi caben tants de visitants, tampoc no els apujarem l'ecotaxa, perquè no hem de fer enfadar els hotelers. I això que Prohens ho ha anunciat un parell de vegades. En la seva defensa, es pot dir que el carro dels anuncis està ple d'iniciatives, d'aquesta i d'altres legislatures, l'empremta de les quals només es pot trobar a l'hemeroteca.

Sense accés a la llista de les 540 propostes amb què fa feina a hores d'ara el Pacte per la sostenibilitat. Així ha quedat el PSIB després de demanar-ne informació al Govern mitjançant una pregunta amb resposta escrita al Parlament. La Conselleria de Treball, Funció Pública i Diàleg Social, amb Catalina Cabrer (a la imatge que acompanya aquest text) al capdavant, ha indicat al diputat socialista Llorenç Pou que no tindrà les iniciatives que s'han presentat en aquest procés, del qual l'Executiu sempre n'ha destacat el caràcter participatiu.

El PP balear ha lloat l'estratègia de contenció turística i desestacionalització, que ha aconseguit "un canvi de tendència" quant a l'arribada de turistes a les Illes. La diputada popular María Salomé Cabrera ha remarcat que l'arribada de turistes ha augmentat un 0,7% en temporada alta, mentre que en temporada mitjana i baixa ho ha fet un 7,1%. Ara bé, Cabrera no ha mencionat que les Illes han tornat a polvoritzar el rècord de visitants el 2025, amb gairebé 19 milions de turistes –la xifra total del 2024 es va assolir el novembre.

El Consell de Formentera ha presentat en el Consell d’Entitats una proposta plurianual de continuïtat i evolució de Formentera.eco, la iniciativa de la Pitiüsa menor per regular l'entrada de vehicles durant l'estiu, que planteja reduir de manera gradual l’entrada de vehicles més contaminants, repartir les quotes de visitants segons criteris mediambientals i mantenir la quota de vehicles de lloguer, que ja s’ha reduït en un 16% des del 2019 al 2023. Aquesta proposta es basa en els informes tècnics presentats per avaluar el funcionament de la iniciativa ecològica de l'illa, que revelen que més del 74% dels vehicles circulant per Formentera aquest estiu eren de turistes.

L'Ajuntament ha anunciat dues vegades la mateixa mesura en un any i mig: el batle de Palma, Jaime Martínez, va comparèixer aquest dimarts davant dels mitjans per comunicar que Cort prohibirà nous habitatges de lloguer turístic, exactament la mateixa iniciativa que va dir que es posaria en marxa a curt termini el 29 de maig del 2024. D'aquesta manera, l'única mesura efectiva que Martínez ha aplicat respecte del lloguer turístic en un any i mig ha estat convocar una altra roda de premsa per repetir el mateix anunci.

La població efectiva de les Balears va ser d'1,96 milions de persones de mitjana durant juliol, un 56% per damunt del nombre de residents. Aquesta xifra significa que hi havia un turista per cada dos habitants censats a les Illes. Així es desprèn de les dades de l'Indicador de Pressió Humana de l'Institut Balear d'Estadística (Ibestat), que estableix que el màxim de població real (residents i turistes) es va assolir el 30 de juliol amb més de dos milions de persones, un 0,6% menys que el 2024. D'altra banda, el mínim registrat va ser d'1,86 milions de persones, un 1,2% per sota de juliol de 2024, ha informat l'agència EFE.

Veins de Sóller han posat en marxa la iniciativa 'Salvem Sóller' a través de Change.org per denunciar la proliferació de nous aparcaments al municipi. A la campanya, alerten que ja s’han construït cinc aparcaments –amb tres més en projecte– sense una estratègia clara de mobilitat i amb un fort impacte ambiental i paisatgístic.

El Fòrum de la Societat Civil ha exigit al Govern que posi en marxa "un canvi real" del model turístic a les Balears i que deixi de banda "mesures cosmètiques" i poc efectives. La plataforma ha comparegut aquest dimarts en roda de premsa, després que s'hagin conegut les xifres de l'Enquesta de Percepció dels Residents sobre el Turisme 2024 de l'Agència d'Estratègia Turística del Govern (AETIB). Aquest estudi reflecteix que un 78% dels ciutadans de les Balears consideren que hi ha massa turistes en alguns moments de l'any i que un 62,3% denuncia que el turisme té un impacte gran en la degradació dels recursos naturals de les Illes. A més, ha criticat que el Govern hagi instrumentalitzat el malestar dels ciutadans per afavorir el turisme, l'especulació immobiliària i la construcció. "És pervers. Fan servir el temps i el descontentament amb una intencionalitat política. Les iniciatives que duen a terme són per guanyar temps per reordenar el negoci", ha criticat la portaveu del GOB, Margalida Ramis.

El 75% dels ciutadans de les Illes Balears considera que arriben massa turistes i un 77% alerta que aquesta pressió dispara el preu de l’habitatge. L’enquesta de l’Agència d’Estratègia Turística (AETIB), feta a 2.008 residents de les quatre illes l’octubre del 2024, mostra també un rebuig clar al lloguer turístic: gairebé el 62% hi està en contra, percentatge que s’enfila fins al 70% entre la població de rendes mitjanes i baixes.

Si repartíssim els turistes entre els residents de les grans illes mediterrànies, ens trobaríem que mentre que a cada balear ens toquen 15 visitants, els habitants de Sardenya només en ‘suporten’ dos per hom. Amb cinc vegades més territori, l’illa italiana va rebre 3,7 milions de turistes el 2024, pels 18,7 milions que desembarcaren a les Balears. Una desproporció que es repeteix amb la major part dels grans territoris insulars mediterranis, amb l’excepció d’illes com Malta. No debades Mallorca i Malta encapçalen la classificació d’‘Illes urbanitzades, densament poblades i turistitzades’ que ha elaborat la Càtedra d’Insularitat de la UIB i el Govern, i que situa les Illes Balears a la primera posició en la majoria d’indicadors d’ocupació territorial, increments de població, o pernoctacions hoteleres.

Sense bitllets per al partit. La UE Eivissa es pot quedar sense rival d'aquí a dos caps de setmana per culpa de la saturació turística. L’entrenador Paco Jémez ha denunciat en roda de premsa que l’Hèrcules d’Alacant no ha pogut aconseguir bitllets d’avió ni allotjament per viatjar fins a les Balears, on s’havia de disputar el partit.

La saturació que pateix Sóller a l’estiu —i cada vegada més durant la resta de l'any— cada vegada afecta més la mobilitat del municipi, i les xarxes socials s'omplen de queixes dels residents. El municipi no pot absorbir la quantitat de vehicles que travessen el túnel cada dia, i la massificació ha arribat fins i tot a les places reservades de l'aparcament del centre de salut. Es tracta de places destinades a pacients i als vehicles que el personal sanitari fa servir per atendre urgències domiciliàries. Tot i això, sovint hi aparquen cotxes no autoritzats. “Hi ha set places reservades, però moltes vegades els turistes les ocupen i la policia està saturada i no pot venir”, explica Noelia Martín, infermera del centre des de fa anys. L'ARA Balears ha intentat parlar amb el primer tinent de batlia, Carlos Darder, per conèixer la posició municipal, però no ha obtingut resposta.

L'organització juvenil Arran ha acusat el Govern de criminalitzar el moviment popular, especialment en els casos que les protestes van "en contra dels seus ideals". "Tant l'actual Govern de Marga Prohens com els anteriors, en especial els del Pacte, ens han duit a la situació actual, en què hem perdut en tots els àmbits de la nostra vida en favor dels beneficis del sector turístic", assenyala Arran en un comunicat d'aquest dimarts. L'entitat ironitza i remarca que "a una illa plena de pintades de tota mena, el Govern ha condemnat enèrgicament les úniques que l'han assenyalat directament". Segons Arran, l'Executiu ha fet "una passa més en l'intent de criminalitzar el moviment popular". L'organització ha afirmat amb contundència que l'Executiu "persegueix" determinades mostres de descontentament per part de la societat civil.

El president i conseller delegat de Melià Hotels, Gabriel Escarrer, ha fet una crida a no atacar el turisme, una indústria que "dona riquesa" i genera "ocupació de qualitat". En missatges a les xarxes socials que ha recollit Europa Press, Escarrer s'ha referit al que ha denominat com a "irresponsables campanyes antiturisme d'alguns" que, a parer seu, en lloc de contribuir a millorar la gestió del sector prefereixen "demonitzar-lo i perjudicar-lo".

Aquest dissabte s'ha presentat el partit polític Som Mallorca, creat per "defensar els interessos dels mallorquins enfront de la saturació turística i l'empobriment", han explicat els seus promotors en un comunicat.

"Els europeus woke no volen turistes britànics, però sí que volen més refugiats. Estan bojos?". Així titula Michael Deacon el seu article a The Telegraph sobre les protestes antituristització del 15 de juny, la més nombrosa de les quals va ser la de Palma. Altres mitjans britànics se n'han fet ressò i alguns, com el Daily Mail, parlen de manifestants "furiosos". Tot mentre que el canal nord-americà abc trasllada la recomanació del departament d'estat del govern dels Estats Units als viatgers que vulguin visitar indrets com Mallorca, perquè tinguin prudència a l'hora de viatjar-hi.

La patronal empresarial CAEB ha carregat contra la manifestació antisaturaciò i antituristització de diumenge i ha criticat el que considera una "manipulació política" dins d'aquest moviment social. "Vàrem poder veure missatges i proclames que no tenen res a veure amb el turisme, com també consignes contra la crisi de l'habitatge i [els problemes de] mobilitat que patim tots els ciutadans de les Illes i que no són culpa del turisme", ha dit la patronal mitjançant un comunicat. D'aquesta manera, CAEB desvincula l'emergència habitacional i l'absència de pisos assequibles per als residents del turisme, malgrat l'impacte del lloguer turístic en el mercat.