El Tribunal Suprem ha confirmat la condemna a nou anys d’inhabilitació imposada a Aurora Jhardi, exregidora de Podem a l’Ajuntament de Palma, per prevaricació administrativa. La resolució ratifica així la sentència dictada per l’Audiència Provincial i posteriorment avalada pel Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB).

Les defenses en el judici pels presumptes suborns a policies locals a la Platja de Palma han sostingut aquest dilluns que l'acusació de la Fiscalia no s'hauria de considerar vàlida per manca de concreció, alhora que han atacat la "diabòlica instrucció" del cas per part del jutge Manuel Penalva i el fiscal Miguel Ángel Subirán. Aquest dilluns, la Secció Primera de l'Audiència Provincial ha conclòs el judici que va començar el 8 d'abril. A la banqueta s'hi han assegut nou policies locals, un funcionari de l'Ajuntament i l'empresari de l'oci nocturn, acusat de formar una trama per beneficiar els locals de propietat seva a l'Arenal, presumptament a canvi de consumicions gratis, serveis sexuals i tracte preferent, segons ha recollit Europa Press. Es tracta d'una de les trames en què es va dividir la macroinvestigació sobre la presumpta corrupció a la Policia Local de Palma.

L'Ajuntament de Palma pagarà 690.000 euros per les minutes de les defenses de nou policies locals acusats en procediments del cas Cursach, segons ha explicat la portaveu de l'equip de Govern, Belén Soto.

Un agent de la Policia Local ha reconegut que va declarar davant la Fiscalia, que representava aleshores Miguel Ángel Subirán, perquè "un company de patrulla estava en una situació compromesa". "Em va telefonar el meu company i em va dir que havia d'anar a la Fiscalia. No li vaig demanar per què. Jo vaig redactar la declaració, hi vaig anar, la vaig presentar i va passar poca cosa més", ha respost el testimoni a les preguntes del fiscal Tomás Herranz, durant una nova sessió del judici contra els investigadors del cas Cursach (l'exjutge Manuel Penalva, l'exfiscal Miguel Ángel Subirán i quatre policies del Grup de Blanqueig de Capitals).

El procés judicial del cas Cursach va concloure fa mig any, amb l’absolució de tots els acusats, inclòs el magnat que li dona nom a la macrocausa. Això, però, no va satisfer els principals processats, que han aconseguit girar la truita al procediment i fer que els qui els van investigar seguin al banc dels acusats. La cara B del cas Cursach capgira els fets per veure’ls des de l’altre costat: ara, són els acusats els que acusen i el jutge i fiscal, jutjats i processats. El judici contra Manuel Penalva i Miguel Ángel Subirán –i altres quatre policies– arrenca aquest dilluns als jutjats de la Gerreria de Palma i la previsió és que es perllongui, com a mínim, fins al juliol. En cas que no hagi conclòs, es reprendria el setembre.

"El canvi de la Fiscalia obeeix a un intent de reparar el dany", ha argumentat el fiscal Tomás Herranz, en finalitzar la seva intervenció de la seva sessió d'aquest dimecres del judici del cas Cursach. El fiscal s'ha emocionat i ha lamentat que "els acusats han patit la injustícia". La Fiscalia ha justificat així la seva retirada d'acusació del cas Cursach, en considerar que els fets, en els quals inicialment es basava el seu escrit, no s'han pogut provar. "Li hem donat mil voltes, no hi ha qui ho sostingui", ha indicat el fiscal Tomás Herranz durant el judici.

L'advocat de l'empresari Ángel Ávila, i el lletrat del propietari de Sa Trobada, que exerceixen com a acusació particular en el judici del cas Cursach, han anunciat aquest dilluns que també retiren tots els càrrecs contra l'empresari mallorquí i set persones més acusades durant la instrucció i el judici. Aquesta decisió arriba tres dies després que el Ministeri Fiscal retiràs tota la seva acusació al cas Cursach.

La vaga dels operaris contractats pel Ministeri de Justícia per proporcionar la senyal institucional del judici del cas Cursach a l'Audiència ha impedit que els mitjans acreditats poguessin seguir la sessió d'aquest dijous en línia. L'empresa proporciona els mitjans per retransmetre en streaming, a través de YouTube, el judici de la macrocausa, l'única manera que ha habilitat el Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB) per seguir el cas.

L'expropietari de la discoteca Level (i, més tard, anomenada Divino), situada davant de Tito's, ha assegurat aquest dilluns a l'Audiència de Palma que va viure "un calvari" per culpa de la mà dreta de Bartomeu Cursach, Tolo Sbert. L'empresari ha declarat aquest matí com a testimoni del cas Cursach i ha assegurat que va rebre amenaces per part de l'exdirector general del Grup Cursach, el qual li va "arruïnar la vida" i va fer que les seves discoteques tinguessin inspeccions diàries, fet que va repercutir en elevades sancions i mala imatge dels locals.

Nova jornada de declaracions en el judici del cas Cursach. Aquest divendres un agent de la Policia Local ha denunciat que va rebre amenaces del director general del Grup Cursach, Tolo Sbert, i l'excap de la Policia Local de Palma , Joan Miquel Mut, per canviar les dades d'una acta policial que pretenia precintar un local d'oci nocturn de l'empresari mallorquí.

Un testimoni del cas Cursach (que era agent de policia) ha denunciat que les denúncies contra els locals de l'empresari de l'oci nocturn mallorquí desapareixien quan arribaven a la caserna. Durant la seva declaració en la sessió del judici d'aquest dijous, ha assegurat que el subinspector Carlos Tomas –per al qual la Fiscalia demana sis anys i mig de presó– era el responsable de la suposada pèrdua de les denúncies contra els tiqueters del grup Cursach.

"Amb els negocis del Grup Cursach vaig anar a degolla, és clar que els he denunciat", ha declarat aquest dilluns el president de l'Associació de Comerciants i Empreses de Serveis Turístics de Mallorca (Acotur), José Tirado, com a testimoni durant el judici del cas Cursach. La Secció Primera de l'Audiència de Palma ha reprès aquest dilluns les declaracions dels testimonis, que van començar la setmana passada.

L'empresari més conegut de la nit mallorquina, Bartomeu Cursach, ha decidit no declarar aquest dilluns en el seu torn de paraula al judici del cas que porta el seu nom. "Per consell del meu advocat, no declararé", ha afirmat Cursach davant la magistrada de la Secció Primera de l'Audiència Provincial de Palma, que acull el procés de la macrocausa des del mes de juny i que es preveu que s'allargui fins al 2023.

L'empresari Bartomeu Cursach declararà aquest dilluns en el judici que té lloc a la Secció Primera de l'Audiència Provincial de les Balears per l'anomenat cas Cursach. Primerament, el processat s'enfrontava a vuit anys i mig de presó però, després de la modificació de l'escrit del Ministeri Fiscal, va veure rebaixada la sol·licitud de pena a un any i mig de presó. En detall, la Fiscalia li atribueix delictes de pertinença a organització criminal i prevaricació, però retira els càrrecs de suborn i accions.

Les defenses del cas Cursach continuen insistint que tota la investigació de la macrocausa va estar contaminada i que això fa inviable jutjar els fets. "Tenen un problema a l'hora d'enjudiciar perquè són en un camp minat, perquè res és el que sembla", ha advertit aquest dimecres la defensa de Tolo Sbert —mà dreta de Bartomeu Cursach— en la tercera jornada de qüestions prèvies al tribunal de la Secció Primera de l'Audiència de Palma.

El Ministeri Fiscal ha fet públic aquest dijous el seu nou escrit d'acusació, en el qual davalla la petició de pena de presó per Bartomeu Cursach a un i any i mig. Així ho ha notificat al Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears un dia després de comunicar que exculpa set persones processades en la macrocausa i que renuncia a un seguit de testimonis.

La Secció Primera de l'Audiència de Palma ha assenyalat el macrojudici de la peça principal del cas Cursach de manera provisional del mes de juny de 2022 al gener del 2023. Les parts implicades tenen ara tres dies per comunicar altres assenyalaments preferents. Així, s'espera que en els propers dies l'Audiència tingui les dates definitives.

De ser la joia de la corona de l'imperi de Cursach a Palma a haver de fer les maletes i mudar-se a Magaluf per compartir casa amb BCM, concretament al pis d'abaix. Tito's ja mai tornarà a ser el que era, ni tan sols el nom, que ja té gairebé un segle d'història. Ara, el Grup Cursach ha decidit afegir llinatges a la marca que va adquirir els anys 90 i l'ha rebatiada com a Tito's Calvià Beach. Després de dos anys venent propietats, aquest nou complex que formen les dues capçaleres pretén ser l'au fènix del grup, en el qual han fet una inversió milionària. Els tapissos nous de print de lleopard, les parets amb efecte marbre i les columnes cobertes de pedreria brillant demostren que s'ho han jugat tot a una carta.

El Grup Cursach ha arribat a un acord amb Camper, propietat de la família Fluxà, per vendre la discoteca Tito's de Palma, segons ha avançat l'Última Hora i ha pogut confirmar l'ARA Balears. Fonts properes a l'empresa d'oci nocturn apunten que queden detalls per tancar, però que l'operació està pràcticament fermada.

Va passar d'aplegar pilotes al Mallorca Club de Tennis a tenir una discoteca amb capacitat per a 5.000 persones amb les seves inicials, BCM. El magnat mallorquí Bartomeu Cursach Mas va aixecar un imperi empresarial que va començar els anys setanta amb l'hotel Riu Palace de l'Arenal. A finals dels vuitanta va crear BCM, a Magaluf; entrats els noranta va comprar l'emblemàtica discoteca Tito's, a Palma, i amb el nou mil·lenni va obrir el temple alemany a Mallorca: el Megapark. Però l'oci nocturn no li bastava i es llançà a obrir restaurants, com Asadito, i un gimnàs exclusiu, el MegaSport Centre. La seva xarxa empresarial, en el moment més àlgid, va arribar a tenir prop de 1.700 treballadors i un milió i mig de clients l'any. També va ser el màxim accionista del Reial Mallorca, amb un 43% del club els anys 2000, i propietari de l'Atlètic Balears, el 2011. Fins i tot va arribar a fundar una aerolínia, BCM Airlines, dedicada als vols xàrter turístics. Però només operà durant un any, el 1997, abans de fracassar.