L'Ajuntament de Palma plantarà 36 arbres, entre ells oliveres, alzines i moreres, per substituir els bellaombres que va talar de la plaça de Llorenç Villalonga. És la proposta definitiva que la regidora d'Infraestructures, Accessibilitat i Polígons Industrials, Belén Soto, ha presentat aquest dijous a la reunió de la Mesa Palma Verda. A la trobada han estat presents representants d'entitats, partits polítics i associacions veïnals.

El bacteri de la Xylella fastidiosa va arribar a Mallorca l'octubre de 2016 a uns vivers de Portocristo i des de llavors s'ha estès a gran part de Mallorca, però també a Eivissa i Menorca. Fins ara només se n'havien detectat a l'illa dues subespècies, la fastidiosa fastidiosa i la fastidiosa multiplex, que afecta especialment els ametlers i les vinyes. Avui el conseller d'Agricultura, Pesca i Medi Natural, Joan Simonet, ha confirmat que el passat mes de gener es va constatar la presència d'una subespècie nova, la fastidiosa pauca. "Concretament, es tracta de l'ST53, que és la mateixa varietat que hi ha Itàlia".

Si veieu gent mirant cap a dalt no és que no vulguin mirar a baix: és que l’oli sempre va damunt. La veritat sura com l’oli. El preu del líquid s’enfila. Ja va camí de la mesosfera. I espera. Mireu. Això ja no és una bassa d’oli. I hem begut oli. I potser també àcid clorhídric. Això ja ha deixat de ser oli en un llum. Potser arribarà a la ionosfera. I es trobarà amb els coets siderals. Sí, així ens quedarem: mirant a l’espai. Patint torticoli crònic. Però amb l’oli cal fer l’esforç de mirar a terra. 

La cosa s’està escampant com una taca d’oli. A mitjans d’agost ja vaig començar a rebre missatges, trucades, de persones conegudes, d’altres desconegudes, que els havien donat el meu número, i algunes de criatures indesxifrables, misterioses. Totes volien el mateix: on puc comprar oli? Molts éssers creien que l’oli s’acabava i que havien d’amuntegar garrafes pels prestatges del búnquer postnuclear de la futura explosió atòmica. Ni oli en un llum, ni bassa d’oli, ni pa sucat amb oli. Entrevistem l’oliver. Què passa? “L’oliva com més està a l’oliver més oli té”. Ja veieu que és de poques paraules... 

Un incendi en una finca de Mancor de la Vall ha cremat una vintena d'oliveres i un garrover durant la matinada d'aquest dilluns. Els Bombers de Mallorca han extingit el foc després de més de sis hores de feina.

Des de Pollença fins a Sóller, passant per Escorca i Fornalutx, són milers les oliveres que s'han esqueixat perquè les branques no han pogut aguantar el pes de la neu. La trenca (terme amb què s'anomena la trencadissa de branques per la neu) ha afectat no només les oliveres de les marjades més altes, com és habitual, sinó també les que estan situades més avall. Tot i que els pagesos encara no han quantificat les pèrdues, asseguren que hi haurà molts d'arbres que s'hauran fet malbé.

És una de les imatges típiques de promoció de Mallorca a les fires turístiques: les marjades d’oliveres, de formes sinuoses, que encatifen la serra de Tramuntana. Són vestigis d’una època en què el comerç de l’oli, i no el turisme, era la nostra principal activitat econòmica productiva. Les seves grans protagonistes silenciades foren les collidores, que treballaren en condicions del tot precàries. El seu context laboral es pot resseguir en el llibre que acaba de publicar el biòleg Joan Mayol: L’oli de Mallorca. Dos mil anys d’història, vint anys d’excel·lència (Lleonard Muntaner). “A partir dels anys seixanta –diu l’autor–, amb el boom turístic, moltes collidores giraren la vista cap als hotels, on la feina no era tan feixuga i estava més ben remunerada”. Encara hi ha paraules que ens recorden aquell passat agrícola que tot d’una volguérem oblidar. Per exemple, el trull de l’actual societat accelerada ens remet a la peça de pedra de les antigues tafones utilitzada per premsar les olives.

L’olivera i el seu fruit han estat presents a la conca mediterrània des de fa més de 6.000 anys. Per això, no és d’estranyar que sigui una font d’inspiració i una constant dins la poesia d’aquesta zona. Ara bé, malgrat que es tracti d’un cultiu simbòlic i arrelat, en zones com les Illes Balears pateix abandó. Segons les darreres dades de la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació, que corresponen al 2020, fins a 3.077 hectàrees d’oliveres estan abandonades. 

La Finca del Galatzó de Calvià recupera les tradicionals marjades d'oliverar, que tindran una producció agrària útil. En concret, les actuacions del Consistori pretenen recuperar set hectàrees de bancals d'oliveres: les de Na Llaneres (prop dels molins hidràulics) i les situades entre el camí vell i es Tramuntanal, segons explica l'Ajuntament de Calvià en una nota.

La 'Xylella fastidiosa' ja ha arribat a Vila. Concretament ho ha fet a la necròpolis púnica de Puig dels Molins, on des del Consell d’Eivissa han confirmat que se n’ha trobat “algun exemplar infectat”. Això podria significar una amenaça per a les 300 oliveres centenàries que es troben dintre del recinte, una opció que el conseller eivissenc de Medi Ambient, Miquel Vericad, ha qualificat de “desastre mediambiental i patrimonial”.