Els Grups Parlamentaris de MÉS per Mallorca i Unides-Podem han registrat aquest dilluns al Parlament una proposició no de llei per exigir al govern espanyol que revisi d'ofici el llistat de béns immatriculats per l'Església Catòlica, després de conèixer que n'hi ha més de 1.000 a tot l'Estat amb titularitat errònia, 15 dels quals a les Balears. La proposta també reclama fer públics els béns immatriculats des del 1946, ja que fins ara només es coneixen els posteriors al 1975. Igualment, els grups també reclamen un informe jurídic que possibiliti la inconstitucionalitat de les immatriculacions, així com activar els mecanismes perquè els titulars anteriors puguin fer una reclamació.

El Pla General d'Ocupació Urbanística del 1998 –durant la legislatura del Partit Popular– va ser el punt d'inflexió per a la plaça del Vicari Josep Llinàs de Son Rapinya, a Palma. En el document, l'espai apareix per primera vegada com a "privat", mentre que en tots els PGOU anteriors la seva definició era d'"espai lliure públic" o "zona verda de domini públic". És així com, sota el mandat del popular Joan Fageda, aquest solar del barri palmesà va passar a ser propietat de l'Església.

El Bisbat de Mallorca no identifica quins són els béns que figuren en el llistat d'immatriculacions incorrectes que es va conèixer aquest dilluns. La institució argumenta que el govern espanyol no ha aportat suficient informació per saber quins són aquests béns que s'haurien de revisar. En tot cas, són 12 les propietats que l'Església hauria registrat com a seves i que ara s'haurien d'esmenar, però nou les que han creat "confusió" a la institució per manca d'informació, segons han explicat fonts del Bisbat a l'ARA Balears.

L'Església ha admès que s'ha apropiat d'un miler de béns immobles durant 17 anys. El febrer de l'any passat el govern espanyol va enviar una llista amb un total de 34.961 béns immatriculats per l'Església des del 1998 fins al 2015. D'aquestes més de 34.000 immatriculacions (entre les quals hi ha espais de culte, però també finques i solars), ara l'Església admet que gairebé un miler les ha de retornar a l'Estat perquè les va assumir sense que fossin seves. El president de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE), Juan José Omella, s'ha compromès amb el president espanyol, Pedro Sánchez, a "col·laborar" per facilitar el retorn de tots aquests béns a l'Estat. Sánchez i Omella s'han reunit aquest matí a la seu de la Conferència Episcopal de Madrid, amb la participació també del ministre de la Presidència, Félix Bolaños.

Capelles, ermites, santuaris, cementiris..., però també milers de terrenys, cases, garatges i pisos. És un dels secrets més ben guardats de l'Església espanyola des del franquisme. També de l'Estat, que ha blindat durant dècades la publicació dels béns apropiats per l'Església del 1998 al 2015 a través d'una llei franquista reforçada pel govern de José María Aznar. Fins avui. Amb més de tres anys de retard, el consell de ministres ha enviat finalment al Congrés –tal com se li va reclamar en una proposició de llei impulsada pel PSOE el 2017– la llista amb 34.961 béns immatriculats per l'Església durant aquests 17 anys, quan la norma permetia registrar béns immobles amb només una certificació eclesiàstica.

El Tribunal Suprem ha confirmat que les murades i els patis interiors de Sant Salvador són de l'Ajuntament d'Artà i no de l'Església, segons ha informat la Corporació municipal aquest dijous en un comunicat. El tribunal ha desestimat el recurs del Bisbat de Mallorca contra la sentència de l'Audiència de Palma que adjudicava al Consistori la propietat del conjunt històric. A més, la institució eclesiàstica haurà de pagar els costos del procés judicial.

La junta de portaveus de l'Ajuntament d'Artà ha anunciat aquest dilluns, després del ple municipal, que interposarà recurs d'apel·lació davant l'Audiència contra la sentència del jutjat número 5 de Manacor del litigi per la titularitat de les murades i els patis de Sant Salvador, en la qual es resol que és propietat de l'Església. No obstant això, i a petició del grup Independents, s'ha decidit obrir un període paral·lel de diàleg amb la parròquia fins a la data límit de presentació del recurs per tal de no anar endavant amb el procediment sempre que aquesta reconegui la titularitat municipal que és objecte de litigi.

El Jutjat de Primera Instància número 5 de Manacor ha desestimat la demanda presentada per l’Ajuntament d’Artà contra la parròquia de la Transfiguració del Senyor d’Artà per la titularitat de Sant Salvador.

L’Ajuntament d’Artà i la Parròquia de la Transfiguració del Senyor es veuran les cares al judici que determinarà, una vegada per totes, la propietat de la murada i del recinte de Sant Salvador. Sens dubte, és un dels casos més coneguts a les Balears relatius a la polèmica sobre les immatriculacions de la institució religiosa. La data fixada per a l’esperat judici és el pròxim dimarts, dia 17 d’octubre.

Dijous passat el batle de Mancor de la Vall, Guillem Villalonga, es va reunir amb els representants de la parròquia de Sant Joan Baptista de Mancor i els Serveis Jurídics del Bisbat de Mallorca per tractar el cas de les immatriculacions de les dues places que enrevolten l’església de Mancor de la Vall.

El convent de Santa Elisabet de Palma, popularment conegut com el convent de Sant Jeroni, és titularitat del Bisbat del Mallorca. La secció cinquena de l’ Audiència Provincial ha desestimat el recurs que interposaren les religioses del monestir de Santa Isabel contra la sentència del Jutjat de Primera Instància número 22 de Palma. Les jerònimes demanaven la nul·litat de les certificacions del Bisbat amb relació a les tres finques que integren el monestir, així com la cancel·lació total de la immatriculació d’aquestes mateixes finques.

En una carta dirigida al bisbe electe Sebastià Taltavull, l'Ajuntament de Mancor de la Vall demana al Bisbat de Mallorca una solució perquè les dues places que l'Església catòlica immatriculà, sense avisar, l'any 2015 retornin al patrimoni municipal.

La llista de béns immatriculats per l'Església catòlica que el Govern ha facilitat als consells i ajuntaments per certificar que n'és la propietària legítima inclou un gran nombre de parròquies, convents i cases rectorals, però també algunes sorpreses, com un bungalou a Badia Blava, una plaça a Mancor de la Vall i diversos terrenys.

L'Església catòlica ha immatriculat a les Balears, com a mínim, 208 béns des de la restauració de la democràcia, el 1978. Més de la meitat d'aquestes propietats, 116, foren registrades al seu nom entre el 2014 i el 2015. A finals d'aquell any, el govern central va derogar la Llei hipotecària de 1998, que permetia a la institució inscriure béns al seu nom que no estiguessin registrats, sense aportar un títol de domini escrit i amb una simple certificació eclesiàstica que avalàs que la propietat, efectivament, els pertanyia.

El Parlament ha aprovat aquest dimarts una proposició no de llei que insta el Govern a elaborar, en un termini de sis mesos, un llistat de tots el béns immatriculats per l'Església a les Balears. El text, presentat per Podem i MÉS per Mallorca, deixa en mans de l'Executiu la potestat de prendre "les accions que corresponguin" una vegada el llistat estigui finalitzat. S'especifica, no obstant això, que els únics béns que es podrien reclamar són aquells que foren immatriculats a partir de 1978.