Els alumnes dels centres adherits al Pla pilot de lliure elecció de llengua obtenen resultats sensiblement inferiors en català respecte del castellà. Així ho reflecteixen les dades d'un informe que la Conselleria d'Educació ha lliurat a l'STEI, que l'havia reclamat en el marc de la demanda judicial contra el pla. Segons aquestes dades, la mitjana de puntuacions sobre 100 en les proves de quart de Primària situa el català en 38 punts, davant els 58 punts del castellà, 20 punts menys. Es tracta de l'avaluació inicial realitzada l'octubre del 2024 als centres participants, tal com estableix la resolució que regula el pla. En concret, els resultats corresponen als 11 centres que s'hi varen adherir el curs 2024-2025, mentre que enguany ja són 20 els centres adscrits.

Les adhesions al Pla de segregació lingüística a centres escolars acordat entre el PP i Vox a principi de legislatura van augmentant. 19 centres educatius han sol·licitat adherir-se a aquest pla pilot per al curs 2025-2026 a les diferents etapes educatives ofertes. Segons ha informat la Conselleria d'Educació i Universitats, el pla ja es va aplicar a 11 centres el curs 2024-2025 que ara han sol·licitat estendre'l a l'etapa de Secundària.

L’Assemblea de Docents, que s'ha reunit aquest dijous a l’IES Berenguer d’Anoia, ha denunciat l’ofensiva continuada contra l’educació pública traduïda en menys català a les aules i pitjor, més càrrega laboral i desviació de recursos públics a concertada. Respecte al català, els docents lamenten el retrocés de l'ús del català a les aules de Primària i Secundària, que continua sense aturall des del 2013. En aquest sentit, han recordat dades obtingudes a les darreres proves de IAQSE del curs 2023-24, especialment a Primària en què els resultats "són absolutament desoladors": la competència en català a 4t de Primària ha baixat 10 punts des del curs 2013-2014.

El curs 2024-2025, tant els centres educatius com les famílies han pegat un cop damunt la taula en defensa de l’escola en català. Els primers varen rebutjar de forma contundent el Pla de segregació lingüística pactat entre el PP i Vox (només s’hi varen sumar 11 escoles concertades) i el 83% dels nuclis familiars varen escolaritzar els fills en català. Tot i el fracàs del pla, un any després Educació insisteix a mantenir-lo. El que més malestar ha generat és la decisió d’ampliar-ne un any l’extensió a Primària. Originalment, havia de començar el curs actual i acabar el 2026-2027. Després seria avaluat i, segons el que s’estimàs, es farien canvis, es mantindria o es decidiria què fer-ne.

L'Obra Cultura Balear (OCB) ha carregat contra la decisió del conseller d'Educació, Antoni Vera, de mantenir el pla pilot de segregació lingüística i ampliar-lo a Educació Secundària, malgrat que el PP hagi trencat amb Vox i no inclogués aquesta mesura en el seu programa electoral. "Antoni Vera persisteix en el despropòsit. El pla de segregació lingüística no figurava en el programa electoral del PP i era una concessió gratuïta a l'extrema dreta. Ara el fan seu, el mantenen i l'amplien, en frau clamorós als seus votants i a la majoria social, en contra de la comunitat educativa i en contradicció amb el model lingüístic de l'ensenyament consensuat i consolidat al llarg de dècades a les Balears", ha manifestat l'entitat a les xarxes socials.

El curs escolar comença avui i 161.088 alumnes (1.183 més), 14.005 professors de la pública i 4.579 de la concertada tornen a les aules. Dues de les grans novetats són la prohibició dels mòbils dins els centres educatius, a més de la introducció de l'elecció de llengua al primer ensenyament. El 83% de les famílies de les Balears han triat el català. Al CEIP Aina Moll (un centre amb 650 alumnes), de fet, han escollit la llengua pròpia el 100% dels pares. "Cap família ha triat el castellà", explica la directora Aina Garcias. Segons diu, els centres no han rebut cap instrucció de com organitzar la situació, en cas que famílies haguessin escollit castellà. "El claustre està molt content de com funciona el projecte lingüístic i així ho hem transmès als pares. Els nostres infants surten amb un molt bon nivell de català i de castellà", argumenta Garcias.

El Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB) ha tombat la petició de l'STEI de suspendre cautelarment el Pla de segregació lingüística per evitar que s'implanti el curs vinent als 11 centres de Primària que s'hi ha sumat. Aquesta és la segona vegada en poc menys d'un mes que rebutja la suspensió i al·lega que la voluntarietat dels centres a adherir-se al pla és l'element clau per negar-ne la suspensió cautelar. El primer recurs desestimat va ser el d'un grup de famílies i pares. Queden per resoldre els de l'OCB, Plataforma per la Llengua i SIAU.

L'STEI Intersindical ha presentat un recurs davant el Tribunal Superior de Justícia de les Balears (TSJIB) conta el pla pilot de segregació lingüística a les escoles, i ha demanat als jutges que suspenguin la seva aplicació com a mesura cautelar. Segons ha recollit Europa Press, el sindicat també ha demanat al conseller d'Educació, Antoni Vera, que retiri el pla pel "fracàs" en el reduït nombre de centres adherits, un suport "ínfim" en paraules del sindicat.

La secretària d'Educació del PSIB-PSOE i diputada del Grup Parlamentari Socialista, Amanda Fernández, ha denunciat aquest divendres que en la majoria dels centres de Palma la xifra de famílies que aconsegueixen el centre triat en primera opció es troba al voltant del 70%, mentre que en el conjunt de les Balears seria del 92%. Segons ha informat la formació en una nota de premsa, Fernández ha advertit que aquest problema s'agreujarà perquè el Govern ja ha anunciat que "encara reduirà més les zones escolars i que Palma passarà a ser zona única, per la qual cosa els problemes de mobilitat, sostenibilitat, d'arrelament a les barriades, entorns segurs i conciliació seran encara pitjors".

El curs 2023-2024 va començar amb una crispació que va tenir la seva cúspide en la plantada de la comunitat educativa al conseller d’Educació i a la presidenta del Govern, al mateix Consolat. Marga Prohens i Antoni Vera els volien explicar com seria el Pla lingüístic que s’implantarà a les aules el curs que ve. D’ençà d’aquell moment, la campanya ‘La llengua no es toca’, la feina de la Xarxa Educativa per la Llengua i la reactivació de l’Assemblea de Docents han anat en paral·lel a l’estratègia conciliadora de Vera i de l’inici de projectes com el Pla de climatització de les aules.

Tothom està pendent que la Conselleria d'Educació comuniqui quins són els centres que finalment participaran al Pla pilot de segregació lingüística, que el curs vinent s'implantarà a Primària. La informació no es sabrà tampoc aquesta setmana, assegura la Conselleria. Ara bé, sí que es van coneixent les escoles que han demanat formar-hi part. Una d'elles és l'escola Monti-sion de Son Rapinya, segons han informat diverses famílies a l'ARA Balears i ha confirmat el director del centre, Rafel Barceló. La decisió de sumar-s'hi, explica, és que el centre disposa d'espai suficient per poder separar grups, un dels requisits fixats a la convocatòria. Per altra banda, també assegura que el centre compleix el Decret de mínims.

Cap dels centres que formen part de la Sectorial d'Ensenyament de la Unió de Cooperatives de Treball Associat de les Illes Balears (UCTAIB) s'ha sumat al Pla pilot de segregació lingüística de la Conselleria d'Educació per al curs que ve. L'entitat s'oposa al Pla pilot i cap dels set centres associats que s'hi podrien haver acollit ho ha fet. "La nostra posició sempre ha estat la de defensar la llengua catalana com a llengua vehicular d'ensenyament i aprenentatge als nostres centres", ha assenyalat UCTAIB mitjançant un comunicat. Segons la unió de Cooperatives, "la llengua catalana ha de ser també la llengua que s'ha d'emprar en altres contextos dels centres i de la societat en general".

El Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears ha donat la raó al Govern i ha rebutjat la petició d'un pare que va sol·licitar que el seu fill rebés un 25% de l'educació en castellà en una escola de Mallorca. Així ho ha anunciat aquest dijous la Sala Contenciosa Administrativa que ha desestimat el recurs presentat per l'home, ja que "la petició no es fonamenta en cap llei autonòmica ni estatal".

MÉS per Palma presentarà una moció al proper ple de Cort per demanar la retirada del nou pla de zonificació a Palma i la creació d'un pla antisegregació que "impulsi la igualtat d'oportunitats". A més, insta el Govern a eliminar el decret de lliure elecció de llengua "per tal de garantir el dret dels alumnes de conèixer i de tenir competències" en les dues llengües oficials de les Illes Balears. 

La comunitat educativa de les Illes Balears dona l'esquena al Pla pilot de lliure elecció de llengua pactat entre el PP i Vox. Segons una enquesta duta a terme per l'STEI, 207 de les 221 escoles públiques de l'Arxipèlag no s'afegiran al projecte de la Conselleria d'Educació, i les 14 restants encara estan pendents dels claustres per prendre una decisió. D'aquesta manera, el 94% dels centres tanca la porta a aquesta possibilitat, mentre que només el 7% es planteja l'opció d'adherir-se al pla. Cal recordar que el pròxim dilluns acaba el termini de 30 dies hàbils que han tingut els centres per mostrar la seva voluntat de participar-hi. De moment, l'escola concertada guarda silenci.

El portaveu del PP al Parlament, Sebastià Sagreras, ha negat que la protesta multitudinària de la Diada per la Llengua canviï o influeixi en les polítiques del govern de Prohens. Malgrat el clam de milers de persones, el PP continua defensant el model de segregació lingüística perquè "no és cap passa enrere".

Les tanques publicitàries que Vox ha penjat a diferents punts de Mallorca per promoure la segregació lingüística contravenen la Llei orgànica de règim electoral (LOREG). És per això que la Junta Electoral Provincial de les Illes Balears, a petició del PSIB, i per unanimitat, n'ha ordenat la retirada. Concretament, els socialistes han exigit que se suprimeixin dos dels cartells: un a Inca i un a Palma. Aquests són els que va denunciar perquè eren els que coneixia en el moment de fer la reclamació i són aquells sobre els quals la Junta ha emès dictamen. El PSIB ara queda pendent de si es retiren d'ofici totes les tanques idèntiques, i no sols les denunciades, o si cal tornar a fer una nova reclamació.