El Consell Assessor del Calendari Escolar ha aprovat aquest dimecres la proposta de la Conselleria d’Educació i Universitats del calendari escolar per al pròxim curs 2025/2026, que començarà el 10 de setembre de 2025 i finalitzarà el 19 de juny de 2026 per a l’alumnat d’Infantil, Primària, Secundària, Batxillerat i Educació Especial, a excepció dels alumnes de segon de Batxillerat que acabaran les classes lectives el 22 de maig perquè així puguin participar en les activitats de consolidació abans de les proves d’accés a la universitat (PBAU).

Els principals destinataris del sistema educatiu són els alumnes, que a partir del curs vinent es podrien trobar que tenen professors que no dominen les matèries que els imparteixen, arran de què la Conselleria d’Educació hagi flexibilitzat els criteris per accedir a les places d’interins. Val a dir que anys enrere també s’han donat situacions semblants, a causa de la manca d’experts en moltes de les especialitats. L’ARA Balears ha contactat amb diferents estudiants, tant de Secundària com d’FP. La idea que se n’extreu és que els estudiants confien, en general, amb la feina dels professors.

La Conselleria d’Educació ha ampliat el ventall de graus universitaris que habiliten per accedir a la borsa d’interins, després que aquest curs a les Illes s’hagin registrat 6.000 renúncies a places. S’han agrupat tots els títols en àmbits de coneixement (Ciències Socials, Humanitats...), un fet que obri la porta, per exemple, a què un treballador social pugui impartir classes d’Organització i Gestió Comercial. Els experts consultats consideren que aquesta màniga ampla per aconseguir cobrir totes les places posa en risc la qualitat educativa, especialment a les Pitiüses, on hi ha centres amb mig claustre que és interí. “Per fer classe, s’han de dominar els sabers bàsics de la matèria que impartiràs. Però també és imprescindible dominar la didàctica, saber què explicar, com explicar-ho i fer-ho interessant per als alumnes”, diu Antoni Salvà, coordinador del Col·legi de Docents de les Illes Balears. “Si la primera pota ja falla, què farà la segona?”, es pregunta. “Anam cap a un empitjorament clar de la qualitat educativa”, sentencia.

L'STEI Intersindical ha denunciat que el conseller d'Educació i Universitats, Antoni Vera, va mentir a la Xarxa Educativa per la Llengua divendres passat, en afirmar que no s'implantaria el pla pilot "segregador" a secundària. L'entitat ha lamentat que el PP "continua captiu de Vox" i ha exigit la retirada del pla pilot de la Conselleria d'Educació en matèria lingüística, perquè considera que és "un nyap pedagògic".

El conseller d'Educació, Antoni Vera, ha reclamat aquest dijous al govern espanyol recursos per finançar les places gratuïtes d'ensenyament de 0 a 3 anys creades per l'Executiu. Vera ha plantejat aquesta demanda al secretari d'Estat d'Educació, Abelardo de la Rosa, amb qui s'ha reunit a la seu del Ministeri a Madrid. D'aquesta manera, les Balears se sumen a altres comunitats governades pel PP que reclamen recursos a l'Estat després d'haver rebaixat els impostos en els seus territoris.

 La UIB ha suspès l'activitat lectiva de dimecres al matí. La suspensió afecta tots els estudis oficials, no oficials i de formació permanent a tots els edificis del campus de Palma, i les classes per videoconferència a les seus de Menorca i d’Eivissa i Formentera.

IES La Ribera i CEIP Cas Capiscol. Aquests són els darrers dos centres públics que es varen construir a Palma, el 2003 i 2005, respectivament. Des de llavors, la població escolar de 0-4 anys ha baixat en 1.958 infants, hi ha 2.203 alumnes més d’entre 5 i 9 anys i 2.548 joves més d’entre 10 i 14, segons les dades de la primera versió del Pla d’infraestructures educatives, que ha dissenyat la Conselleria d’Educació encapçalada per Antoni Vera i que encara es pot modificar. La població escolar ha augmentat en general, però els centres no ho han fet. Actualment, a Palma hi ha 22 instituts (IES), 42 escoles (CEIP) i quatre escoles-institut (CEIPIESO).

Un any i mig després de l’inici de la legislatura, el conseller d’Educació, Antoni Vera, ha aconseguit (de moment), aplanar el debat educatiu. Les mesures econòmiques encaminades a millorar les condicions dels docents, així com el fracàs dels projectes lingüístics pactats amb Vox han derivat en una situació d’aparent calma entre la comunitat educativa que, així i tot, roman a l’aguait.

El curs 2024-2025 és el primer que ha planificat el conseller d’Educació, Antoni Vera. Ha començat amb problemes, amb interins esperant fins a la matinada les adjudicacions i amb un GestIB que no ha respost correctament. Durant el darrer any el conseller ha nedat en una mar moguda. Vox ha pressionat per aconseguir que el castellà tingui més presència a les aules. Així va néixer el Pla pilot de llengua, que ha topat amb el rebuig dels centres. I la majoria de les famílies han volgut escolaritzar els seus fills en català. Però Vera, molt hàbil, ha sabut aprofitar el pressupost més alt de la història de l’educació a les Illes per impulsar mesures que han acontentat la comunitat educativa. I amb això, també ha reforçat l’escola concertada.

Diferències salarials, haver d’atendre ràtios elevades, manca de professionals i diferents convenis per a una mateixa feina. Aquesta és la realitat a la qual s’enfronten les mestres i les tècniques educatives de les escoletes de les Balears. El conveni estatal regula l’activitat dels centres municipals amb gestió externalitzada i les escoletes privades i és el més precari. Una mestra percep 1.489 euros bruts en 14 pagues per una jornada de 30 hores lectives, mentre que una tècnica educativa en cobra 1.028,63 per 38 hores de feina amb els nins. En concepte de triennis ingressen 31,74 i 24,38 respectivament, segons les dades aportades per l’STEI. Tot plegat es tradueix en una realitat “lamentable”, assegura Marta, tècnica a una escoleta externalitzada de l’Ajuntament de Manacor des de fa 20 anys. “Cobr 1.070 euros nets”, diu. En el cas d’una mestra, el sou puja, però no molt: cobren damunt els 1.300 euros nets, en funció dels triennis que tinguin. “No arrib a final de mes”, assegura Marta. “Les treballadores estam frustrades. I, quan hi ha una baixa, de vegades no troben substituts”, lamenta.

L'Ajuntament de Petra perdrà l'ajuda per a la construcció de la nova escoleta perquè no podrà dur a terme les obres dins termini, és a dir, enguany, i ara haurà d'esperar a una nova convocatòria. La setmana passada el batle de Petra, Salvador Femenias i el regidor Miquel Jaume es reuniren a la Conselleria d'Educació amb el conseller Antoni Vera i, entre els temes a tractar, el principal fou la construcció del nou centre de 0-3 anys.

L’escola concertada ha de ser gratuïta perquè se sosté amb fons públics. Però a la pràctica no sempre és així. Hi entren en joc les quotes suposadament voluntàries que paguen les famílies: 55 euros mensuals a Aixa-Llaüt per a “serveis i activitats complementaris”; 63,50 a Madre Alberta per a “activitats d’ampliació”; i 83 euros (mitjana de les tres etapes obligatòries) a Santa Mònica sota el concepte de ‘quota voluntària’, entre d’altres. Aquests són alguns imports que l’ARA Balears ha pogut comprovar a les pàgines web dels centres. A les Balears hi ha 94 escoles concertades i no totes cobren unes quantitats tan elevades. Sigui com sigui, les aportacions de les famílies són superiors a les dels centres públics. En aquest cas, les quotes voluntàries es fan amb un pagament únic i ronden els 53 euros a Infantil, 38 a Primària, i 38 a ESO i Batxillerat.

El sindicat Alternativa Docent ha advertit d'un "increment significatiu" dels ingressos que rep l'escola concertada de les Illes. L'organització sindical ha assenyalat que en cada publicació del Butlletí Oficial de les Balears (BOIB) es pot comprovar que la Conselleria d'Educació i Universitats augmenta els ajuts directes o indirectes a aquesta tipologia d'escola. Mentrestant, diuen, la xarxa pública "rep un 'no' cada vegada" que demana una ampliació, una reforma, reduir ràtios, dur a terme el pla de climatització o moblar els nous centres.

L'Assemblea de Docents ha llançat la campanya '#dimecresdeverd', dins de les seves accions reivindicatives a favor del català a les escoles de les Balears. Aquesta nova eina, moguda per les xarxes socials, vol mostrar suport al model educatiu que està amenaçat pel Pla de segregació lingüística i per l'elecció de llengua en el primer ensenyament, que, si tot segueix el seu curs, s'implantaran el curs que ve. En el vídeo, de deu segons de durada, surt la granota Kermit asseguda a la branca d'un arbre dient: "Crec que demà aniré de verd". Després rauca dues vegades, i demana: "I tu què et poses?". El vídeo acaba amb el logo de l'Assemblea de Docents i amb l'etiqueta '#dimecresdeverd'.