40 anys després de l’aprovació de la Llei de Normalització Lingüística (LNL), podem afirmar que la llengua catalana a les Illes Balears no pateix per manca de lleis, sinó per manca de voluntat política. Aquesta és la idea central que emergeix quan analitzam el recorregut d’una eina que, en el seu moment, va ser imprescindible. Aquella norma va establir el marc legal necessari per fer efectiva l’oficialitat del català i va permetre avenços innegables en àmbits com l’administració, l’educació i els mitjans de comunicació. Però, sobretot, va néixer d’un consens polític unànime que avui, quatre dècades després, sembla gairebé un miracle. Un consens polític que va anar acompanyat d’un moviment cívic, encapçalat per l’OCB i que reclamava un marc legal de regulació i protecció per a la llengua catalana del qual ja disposaven altres territoris i altres llengües de l’estat espanyol. 

L’Obra Cultural Balear (OCB) ha convocat una cantada multitudinària de La Balanguera, himne de Mallorca, el pròxim 29 de maig, a les 20.00 h, a tots els pobles i ciutats de l’illa. La iniciativa vol commemorar el centenari de l’estrena musicada del poema de Joan Alcover, que el compositor Amadeu Vives va presentar per primera vegada el 29 de maig del 1926 al Palau de la Música Catalana de Barcelona.

Josep Maria Llompart ja té una estàtua a Palma, just al mateix indret on va néixer, al cap de cantó entre el carrer dels Oms i el carrer de la Missió. Aquesta estàtua, però, no és només un homenatge, sinó que l'Obra Cultural Balear intenta donar-li vida animant la població a fer-se un selfi amb el poeta, escriptor, editor i activista cultural mallorquí per mantenir-ne viu el llegat i record i aconseguir que formi part del dia a dia de Ciutat.

Les glosades i els combats de picat continuen sent una mostra viva de la tradició oral i festiva de les Balears. Les glosades, improvisacions poètiques que es canten sovint en format duel, mantenen viu l'esperit crític i satíric del poble, mentre que els combats de picat —una mena de jocs verbals i musicals entre glosadors— permeten mesurar l'habilitat i l'enginy enfront dels rivals.

L’Obra Cultural Balear (OCB) ha presentat al·legacions contra el Reglament d’usos lingüístics del Consell de Menorca i exigeix la revocació de la seva aprovació inicial o, subsidiàriament, la suspensió immediata de la tramitació. Segons l’entitat, el text vulnera l’ordenament jurídic vigent a les Illes Balears i presenta “nombroses deficiències procedimentals”.

L’Obra Cultural Balear (OCB) ha reclamat aquest dimecres a diverses companyies aèries que corregeixin els errors toponímics que fan servir a les seves plataformes digitals i que incorporin el català com a llengua d’ús habitual en la seva activitat. L’entitat considera “inacceptable” que es continuïn utilitzant formes incorrectes o antigues dels noms dels municipis de les Illes Balears i recorda que la normativa autonòmica estableix quina és la toponímia oficial.

Aquest dilluns arranca La2Cat, el canal de TVE que tindrà tota la programació en català. El canal, però, només es podrà veure a través de la Televisió Digital Terrestre, a Catalunya. Tot i l'acord entre l'OCB i TVE i l'aprovació del Parlament, per motius tècnics i de comunicació entre les parts implicades, encara es desconeix quan es podrà veure aquest canal a les Balears. Els illencs que en vulguin gaudir de la programació, però, ja poden fer-ho a través de l'aplicació de RTVE Play.

L'Obra Cultural Balear (OCB) ha reclamat a la presidenta del Govern, Marga Prohens, la convocatòria urgent del Consell Social de la Llengua Catalana per tractar el Pla d'actuacions urgents en matèria de política lingüística, que "dorm a un calaix des del març", segons ha denunciat l'entitat. A més, l'OCB ha lamentat que el Consell no es reuneix des de fa 15 mesos, malgrat que la situació actual de la llengua "no permet més demores".

L’esquerra del Consell de Mallorca ha salvat una vegada més les ajudes a les associacions i entitats que defensen el català per a 2025. Tots els partits de la institució insular han votat a favor d’aquestes subvencions excepte Vox. La vicepresidenta primera i consellera de Cultura i Patrimoni del Consell (PP), Antònia Roca, ha volgut mostrar el seu “màxim suport” a totes aquestes entitats que ha considerat “necessàries” per a la nostra terra. 

De petit, jugava amb el seu cosí amb els soldadets de plàstic del Fort Comanche. Jugava a ser John Wayne a Centaures del desert o a La diligència. Parlam del jurista Antoni Llabrés, professor titular de Dret Penal de la UIB i president de l’Obra Cultural Balear des del 2024. I ens ho conta el seu cosí germà, l’arquitecte Pep Martínez (per cert, germà de l’actual batle de Palma, Jaime Martínez). Toni i Pep varen néixer el 1968. Fins a 18 anys varen tenir una relació molt estreta, i avui encara estan molt units.

Després de l'acord pels pressupostos de les Illes Balears entre el PP i Vox, que l’OCB qualifica de "vergonyós" i que "esdevé un atac frontal contra la nostra llengua", l’OCB considera que la Mesa per la sostenibilitat ha perdut tota credibilitat i raó de ser i ha anunciat que no hi participarà més.

Més de sis dècades de lluita per la defensa de la llengua catalana han convertit l’Obra Cultural Balear (OCB) en una entitat decisiva a les Illes Balears. El jurat de l’ARA Balears li ha atorgat el premi Guillem Frontera al Compromís amb la Llengua Catalana, en la primera edició d’aquest guardó, destacant-ne entre altres qüestions la “defensa dels drets lingüístics per via judicial”, i els “més de 60 anys d’accions per garantir la sostenibilitat lingüística i cultural”, a més de “la capacitat de mobilització social en favor del català”.

Aquest dissabte Santa Maria del Camí acull la Diada per la Llengua 2025, organitzada conjuntament per l'Obra Cultural Balear (OCB) i Joves per la Llengua. Davant la previsió d'assistència multitudinària, l'OCB ha informat que ha sol·licitat a Serveis Ferroviaris de Mallorca (SFM) l'ampliació del servei. Els horaris per a aquest dissabte es poden consultar al següent enllaç. En aquest sentit, ha aconsellat als assistents que es desplacin fins a Santa Maria en transport públic i, en cas d'anar en cotxe, ocupar totes les places per reduir el nombre de vehicles.

Després de reunir desenes de milers de persones a la plaça Major de Palma el 2024, el president de l’Obra Cultural Balear (OCB), Antoni Llabrés, considera que enguany hi ha encara més motius per tornar a fer una prova de força que demostri al Govern que bona part de la societat illenca no està disposada a acceptar cap altre retrocés en la protecció i la promoció de la llengua pròpia. La Diada serà dissabte, dia 10 de maig, a Santa Maria. L’OCB assegura que ja encalenteix els motors.

L'Obra Cultural Balear ha denunciat que l’equip de govern de l'Ajuntament de Palma ha discriminat el català de nou. Segons han detallat, a través d'un comunicat, el Consell d’Administració de l’EMT Palma ha aprovat aquest dimecres 3 borses de treball de tècnic especialista i administratiu de recursos humans i de tècnics de taller amb l’exigència del B2 de castellà i l’exclusió del català. "Aquest és el ‘bilingüisme cordial’ de Marga Prohens", denuncien.

L'Obra Cultura Balear (OCB) ha carregat contra la decisió del conseller d'Educació, Antoni Vera, de mantenir el pla pilot de segregació lingüística i ampliar-lo a Educació Secundària, malgrat que el PP hagi trencat amb Vox i no inclogués aquesta mesura en el seu programa electoral. "Antoni Vera persisteix en el despropòsit. El pla de segregació lingüística no figurava en el programa electoral del PP i era una concessió gratuïta a l'extrema dreta. Ara el fan seu, el mantenen i l'amplien, en frau clamorós als seus votants i a la majoria social, en contra de la comunitat educativa i en contradicció amb el model lingüístic de l'ensenyament consensuat i consolidat al llarg de dècades a les Balears", ha manifestat l'entitat a les xarxes socials.

Per primera vegada, l'Obra Cultural Balear i Joves de Mallorca per la Llengua organitzen un acte per celebrar la Diada de Mallorca, el pròxim dimarts, dia 31 de desembre, a les 13 hores, a la plaça de Sant Jeroni de Palma. Segons han detallat, a través d'una nota de premsa, l'acte no es durà a terme només a Ciutat, sinó que les delegacions de l'OCB arreu de Mallorca també organitzaran actes semblants en diversos municipis.

Malgrat que el Govern no havia convidat l’OCB al Pacte per a la sostenibilitat, el seu president, Toni Llabrés (Palma, 1968), considera necessari aprofitar de manera constructiva aquest canal per defensar el català dels efectes perniciosos del turisme. Si hi ha una paraula que Llabrés repeteix, és integració, perquè sense tenir en compte la llengua pròpia mai no serà completa.

El president de l'Obra Cultural Balear (OCB), Antoni Llabrés, ha tornat a exigir al Govern que convoqui un ple extraordinari del Consell Social de la Llengua Catalana per "tractar-hi, monogràficament, l'avaluació de les polítiques lingüístiques adoptades per les institucions de les Illes Balears en els inicis de la legislatura". Llabrés ha enviat una carta a la presidenta de l'Executiu, Marga Prohens, on també reclama que el ple del Consell de la Llengua faci una declaració institucional al respecte. Aquesta decisió s'hauria de prendre a la Comissió Permanent que s'ha convocat el 27 de maig. En cas que no s'hi incorpori aquest punt, Llabrés reclama que s'inclogui en l'ordre del dia del proper ple ordinari.