Diego té 34 anys, una hipoteca que va assumir quan cobrava 900 euros i una opinió que divideix grups d’amics i companys de feina: si la seva parella viu al seu pis, paga. Ho explica sense embuts: “Jo només tinc 90 metres quadrats per especular i els he de pagar tota la vida. Tothom especula amb mi”.

Jaime Palomera (Barcelona, 1983) forma part de l’Institut d’Investigació Urbana de Barcelona (IDRA) i és un dels fundadors del Sindicat de Llogateres. Fa un any que va publicar el llibre El segrest de l’habitatge (Editorial Pòrtic), que intenta explicar com s’amplia la bretxa entre els propietaris rics, que de cada vegada ho són més, i els inquilins, de cada vegada més pobres.

Una dona víctima de violència de gènere ha estat desnonada aquest dimarts de l'habitatge on residia de lloguer des del 2018, a la barriada palmesana de Santa Catalina. La plataforma Stop Desnonaments Mallorca ha assegurat que el desallotjament d'aquesta persona "s'ha executat tot i que aquest dilluns s'hauria presentat un escrit per sol·licitar la nul·litat d'actuacions i que estaria pendent de resoldre".

L'Ajuntament de Palma sol·licitarà als tribunals que s'executi el desallotjament forçós de les darreres 80 persones que resideixen a l'antiga presó, després de desestimar les al·legacions presentades. Així ho ha confirmat la portaveu i regidora d'Hisenda, Contractació i Patrimoni de l'Ajuntament de Palma, Mercedes Celeste, a la roda de premsa posterior a la Junta de govern, en què s'ha aprovat aquest pas nou per recuperar la possessió de l'immoble que va arribar a estar habitat per més de 200 persones.

La tensió entre els caravanistes de Son Hugo i l'Ajuntament de Palma continua augmentant. Els residents de la zona denuncien que se senten "assetjats" per Cort i per les actuacions policials, mentre reivindiquen que viure en caravanes no és una elecció, sinó l'única alternativa possible davant l'encariment desbocat de l'habitatge a Mallorca.

1.- Fer 10.000 habitatges protegits els anys vinents

Les Balears i les Canàries comparteixen el dubtós honor de ser les comunitats autònomes amb menys habitatges protegits construïts els darrers 25 anys. Avui són dues de les comunitats amb més problemes per atendre la demanda d’habitatge de bona part de la població –per diferents motius, però també per aquest. Una ínfima part de les 300.000 cases i pisos construïts des del 1981 són de protecció pública. Per tot plegat, la primera mesura per afrontar la crisi residencial a les Balears implica augmentar de manera decidida el parc públic d’habitatge, i fer-ho “de manera constant” reclamen experts consultats, com l’assessor immobiliari Pedro García. “Els problemes no es resolen ni en una ni en dues legislatures”, assegura, i remarca que si no es fan 10.000 pisos protegits els anys vinents, no es notarà.

]]>

El govern insisteix amb una obstinació contumaç a vendre’ns el programa Lloguer Segur com a política d’habitatge, malgrat el seu fracàs sense pal·liatius. Ha captat un minso 4,1% dels pisos que va preveure: 82 de 2.000. Ha hagut d’empassar-se’n les xifres inflades que va empaquetar per tenir titulars, amplificats per TeleProhens, un ens públic i propagandista inassequible al desànim davant el missatge únic que les Balears van bé.

]]>

El mercat residencial a Menorca està cada vegada més enfora de l’abast de qui hi viu tot l’any. Però, per primer cop, es posen propostes i mesures sobre la taula que no consisteixen només a cedir terrenys a l’Ibavi perquè promogui habitatge social. El Consell insular impulsa la compra d’edificis privats que estiguin desocupats, i els experts i l’empresariat plantegen que es reservi sòl per a residents i així separar aquesta oferta de la que ara domina el mercat, orientada a atreure l’atenció de les grans fortunes.

]]>

Els polítics han de representar el poble. Aquesta és una màxima tan òbvia, que quan els representants públics la ignoren resulta molt desencisador. Resulta que el Govern va promoure una norma que permet que els sòls urbanitzables més grossos de Palma, en mans principalment d’empreses promotores, puguin fer un 45% més de pisos damunt una mateixa parcel·la del que diu el Pla General. Dit d’una altra manera, allà on els terratinents del sòl urbanitzable podien fer 100 pisos, ara en poden fer 145 en nom de la crisi d’habitatge.

]]>

El ple del Consell de Mallorca ha aprovat aquest dijous la cessió gratuïta a l’Institut Balear de l’Habitatge dels terrenys ubicats al costat del Velòdrom Illes Balears, a Palma, perquè s’hi puguin construir més de 300 habitatges de protecció pública. Així, es fa efectiu l’anunci que va fer el president Llorenç Galmés en el debat de política general del 30 de març per "donar resposta i solució al principal problema dels mallorquins: l’accés a l’habitatge".

]]>

L’Ajuntament de Palma ha donat cinc dies als residents de l’antiga presó perquè abandonin voluntàriament l’edifici abans de recórrer a la via judicial per forçar-ne la sortida.

]]>

Any 1994. A Son Espanyolet, una barriada residencial de Palma caracteritzada per les plantes baixes i els corrals, la vida gira entorn d’un parell d’eixos neuràlgics. Hi ha un centre parroquial, propietat dels teatins, que acull des del club de bàsquet Espanyol fins a la ja desapareguda companyia de teatre Nostra Terra. A un cap de cantó, al carrer de Contestí, una merceria és molt més que una botiga: és un punt de trobada, on passen l’horabaixa moltes persones que aprenen a cosir i fer ganxet.

]]>

Una nova promoció d'habitatges al carrer de Joan Bauzà, al barri palmesà de Pere Garau, ha encès el debat entre els veïns a causa dels preus de venda. La majoria dels pisos superen els 330.000 euros sense IVA, amb imports que poden arribar als més de 530.000 euros (amb IVA), unes xifres que molts residents consideren fora de l'abast de la població habitual de la zona (i que els expulsa del barri on han crescut i volen viure).

]]>

El secretari del Fòrum de la Societat Civil per a la reconstrucció de les Illes Balears, David Abril, ha presentat aquest dimarts al Congrés dels Diputats un document amb més de cent mesures per fer front a la crisi de l'accés a l'habitatge a l'Arxipèlag, entre les quals inclou ampliar el parc públic d'habitatge un 10% per al 2040, la qual cosa implicaria construir unes 2.600 cases anuals.

]]>

El Sindicat de Llogateres de Mallorca neix amb la voluntat de “canalitzar el malestar social cap a una eina de lluita jurídica i política”. Segons ha informat l’organització en un comunicat, l’objectiu és articular una resposta col·lectiva i organitzada davant l’escalada de preus del lloguer i la precarietat que afecten milers de persones a l’illa.

]]>

L’Ajuntament de Palma preveu transformar el solar de l'antiga presó en un nou complex residencial amb més d’un centenar d’habitatges de dotació. El projecte planteja uns 130 pisos, amb una combinació d’habitatges protegits, assistencials i de lloguer assequible.

]]>

“A molts treballadors ja no els val la pena venir a Eivissa”. Qui s’expressa amb aquesta contundència és Guadalupe López, secretària general de Serveis i Consum d’UGT a les Pitiüses, sindicat majoritari als hotels. Les seves oficines atenen entre 15 i 20 consultes diàries de treballadors del sector, la majoria per veure si poden tramitar una excedència. “La gent ja no pot venir a Eivissa perquè no troben lloc on estar, o no el poden pagar, i, com que són fixos discontinus, pregunten com demanar l’excedència”, explica la sindicalista. Segons el conveni d’hoteleria, un fix discontinu es pot acollir a un període màxim d’excedència de dos anys. “En alguns casos, el treballador que consulta és perquè ha trobat una feina millor a la Península; potser no tan ben pagada com a Eivissa, però amb un cost de la vida molt menor; en altres casos, simplement, no troba lloc on estar-se”, precisa Guadalupe López. El conveni d’hoteleria de les Balears és “el millor d’Espanya”, segons el seu criteri, amb salaris que superen en qualsevol cas els 1.700 euros bruts, per a cambrers, personal de cuina o cambrera de pis; salaris que augmentaran enguany un 4%.

]]>

4.500 habitatges destinats als residents només a Palma i una xifra similar a la resta de les Balears. Aquestes són les previsions de l’Ajuntament de Palma i del Govern per fer front a l’emergència habitacional que pateixen els ciutadans. Aquestes mesures deriven principalment de la legislació impulsada per Prohens, basada en la promoció de projectes residencials estratègics. Es tracta d’una xifra que el sector considera raonable, però amb una matisació clau: la majoria d’aquests habitatges no es construiran abans de cinc anys.

]]>

Eivissa iniciarà una nova temporada turística amb un desallotjament de treballadors que viuen en caravanes, tendes de campanya i barraques per la impossibilitat d'accedir a un habitatge. Des del juliol passat resideixen de manera precària en un assentament il·legal situat entre l'estadi Palladium Can Misses i el segon cinturó de ronda, l'E-20.

]]>

L'Ajuntament de Palma ha donat de baixa del padró municipal unes 240 persones sense llar després d'iniciar, el darrer quadrimestre del 2025, un procés de revisió del registre d'habitants de Ciutat. La gestió del cas ha desencadenat una forta polèmica per tractar-se d'una qüestió que afecta drets bàsics i, especialment, després que es qüestionassin les explicacions inicials de la regidora de Serveis Socials, Lourdes Roca, que fins i tot el Consistori ha contradit.

]]>