El cost de l'habitatge a les Balears empeny un total de 16.195 treballadors a una situació de pobresa, segons un informe fet públic aquest dimarts per l'ONG Oxfam Intermón. L'estudi, titulat Quan treballar no és suficient: l'impacte del cost de l'habitatge en la pobresa laboral, reflecteix que la taxa de pobresa a l'Arxipèlag se situa en el 6,12% abans de tenir en compte els doblers destinats a la residència, davant del 8,84% posterior, 2,72 punts més.

Comprar un habitatge de 100 metres quadrats a Formentera supera, de mitjana, el milió d’euros. A Santa Eulària des Riu, la mateixa superfície equival a més de 900.000 euros, i a Andratx, a devers 854.000. Són els tres municipis que encapçalen la classificació dels municipis més cars d’Espanya elaborada pel portal immobiliari pisos.com amb dades del setembre del 2026. Les Balears ocupen els set primers llocs i concentren 15 dels 25 municipis del rànquing, el 60% del total.

A principis de l’any 2011, vaig trobar un dia una nota, sota la porta del despatx, sobre un acte anomenat ‘L’estat de malestar’. S’havia afegit, a mà, un “És això!”. Venia d’un alumne, frustrat feia temps per la falta de canals d’expressió política –i intel·lectual– de la seva generació. Poc temps després, aquest mateix jove va llençar el hashtag #acampapalma, i en un no-res la plaça d’Espanya es va convertir en la plaça d’Islàndia, a l’estela del 15-M. 

Els assentaments il·legals en sòl rústic, vinculats a la demanda incessant de mà d’obra i a l’emergència d’habitatge posen a prova les administracions públiques de les Illes Balears. Malgrat que caravanes, casetes i construccions precàries s’han fet habituals als afores dels pobles i per camades i camins de foravila, cap cens no permet saber ara mateix quants assentaments hi ha a Mallorca ni quantes persones hi viuen.

‘Si no teniu casa, ni doblers per fer-la (...) posau una caravana / enmig d’un quartó / o ampliau una caseta / sense permís per fer-ho’, canten els Ànimos Parrec. La cançó Veniu a es Pla, ja s’ha convertit en un himne a una terra que no atura d’acumular transformacions al marge de la legalitat. Amb aquesta lletra, Julià Picornell ironitza sobre la proliferació d’habitatges irregulars i assentaments en sòl rústic del Pla de Mallorca.

Hi ha una antiga caserna militar a Palma que fa més de dues dècades que espera convertir-se en habitatges públics. És Son Busquets, un immens solar de propietat estatal on avui hi ha previstos 831 habitatges protegits. 20 anys d’anuncis, projectes i discussions entre administracions que no han servit per posar els pisos a disposició de la ciutadania. Mentrestant, l’habitatge ha passat de ser un problema important a convertir-se en una emergència social.

Catalunya és el gran antiexemple sobre gestió de l'habitatge per al Govern de Marga Prohens. En el ple d'aquest dimarts, la presidenta va tornar a carregar contra la Generalitat, perquè considera que la limitació dels preus de lloguer que aplica no funciona i, a més, restringeix l'oferta disponible al mercat. "Tenen dos amos: Pedro Sánchez, Catalunya i el seu complex d'inferioritat", va etzibar al menorquinista Josep Castells quan li va reclamar que apliqui la declaració de zones tensionades a les Illes. A més, va destacar que aquest territori és la comunitat on es produeixen més desnonaments de l'Estat, fet que va atribuir a la gestió del socialista Salvador Illa. Però quan s'observen les xifres oficials disponibles, aquestes correlacions no són tan clares. Les Illes, on no s'aplica la limitació dels preus, són les segona comunitat amb més desnonaments d'acord amb el nombre d'habitants. I encara que el 2025 es varen signar menys contractes de lloguer que el 2023 a Catalunya, a les Balears, on no hi ha cap restricció en els preus, també han disminuït. On sí que hi ha una diferència és en els preus dels arrendaments: mentre a Catalunya s'han contingut, a les Illes s'han disparat.

L'organisme estatal Casa 47 ha licitat la redacció del projecte d'edificació d'una promoció d'almenys 43 habitatges assequibles a Palma, que es durà a terme en una parcel·la de 2.344 metres quadrats de superfície situada al carrer diIgnasi Ferretjans, al districte Nord de Ciutat. El valor estimat del contracte per a la redacció del projecte d'edificació és de 494.868 euros i les ofertes es podran presentar fins al 9 de desembre, segons ha informat el Ministeri d'Habitatge i Agenda Urbana en un comunicat.

El Pla municipal d'habitatge de Palma fa un nou pas endavant. La Junta de Govern de Palma ha aprovat aquest dimecres la constitució de la Junta de Compensació del Projecte Residencial Estratègic (PRE) de Son Puigdorfila, un àmbit on està prevista la construcció de fins a 623 habitatges, 320 dels quals tindran algun grau de protecció. L'acord permet avançar en la tramitació del projecte, iniciada el març amb l'aprovació definitiva dels estatuts i les bases d'actuació de la Junta de Compensació.

Es deia Valentín Cabrera Zaracho, tenia 48 anys i era del Paraguai. Feia feina a la construcció de dilluns a divendres i com a vigilant de seguretat els caps de setmana. Estava "molt content" perquè havia pogut legalitzar la seva situació al país en la recent regularització del govern d’Espanya; planejava dur el seu fill a viure amb ell a Eivissa. La mort, en forma d’incendi, el va atrapar al seu infrahabitatge a la finca de Casa Lola, al municipi de Sant Josep de sa Talaia, diumenge, 27 de setembre, passades les 7 del dematí. Amb cremades al 90% cel cos, encara conscient i víctima d’un dolor extrem, va ser evacuat en ambulància. Va morir a Can Misses el mateix dia a les 5 de l'horabaixa.

La Plataforma per a un Habitatge Digne ha anunciat a través de canals de missatgeria que prepara concentracions aquest dissabte davant els ajuntaments de Maó i Ciutadella en defensa del dret a l'habitatge arran del doble decret estatal anunciat després del desnonament de Maricarmen.

Belkacem Bouchouala Azirar atén una dona que vol carregar el mòbil mentre una parella acaba d’entrar per recollir un paquet. En poc més de dos minuts, la botiga, situada a l’avinguda del Torrent de Manacor, s’omple de cop. A dins hi fa calor i només hi ha un ventilador de sostre per intentar combatre la humitat. "Vostè creu que, si jo cobràs tots aquests doblers que diuen, faria feina cada dia en un locutori?", reflexiona.

A Frankfurt es cobra més del doble que a Palma, però comprar un metre quadrat al centre només costa un 24% més. A Amsterdam, els salaris són un 128% superiors als de la capital balear, mentre que l’habitatge és un 61% més car. I a Brussel·les la diferència encara és més cridanera: els salaris superen els de Palma en un 59% tot i que el metre quadrat al centre és un 27% més barat.

Ferran Portella és professor titular d'Economia de la UIB, i analitza per a l'ARA Balears la disfunció existent entre els preus del metre quadrat i els salaris dels illencs. Explica com la crisi de l'habitatge ha canviat la percepció i la tolerància dels ciutadans als excessos turístics.

Aquest estiu m’he fixat que els joves van a la mar amb una cadira. I no em referesc a joves que hagin deixat de ser-ho, sinó de joves ben joves. Alguns duen una gandula, però la majoria, una cadira plegadissa. Els veus amb la cadira, però també amb el para-sol, una gelera grossa, una senalla amb el pícnic, carmanyoles i amb roba penjada del para-sol. S’instal·len a les roques o a la platja com qui ho fa a ca seva. M’agrada l’actitud.

El Govern endureix els requisits per accedir als nous habitatges públics que impulsa a les Balears. Els 323 Habitatges de Protecció Oficial (HPO) que l'Institut Balear de l'Habitatge (Ibavi) construirà al costat del Velòdrom Illes Balears de Palma exigiran acreditar un mínim de 15 anys de residència legal a les Illes per poder-hi optar. La promoció ja es va anunciar el 30 de març i aquest dilluns el Govern i el Consell de Mallorca n'han formalitzat la cessió gratuïta dels terrenys.

El Govern obrirà aquest divendres 17 de juliol el termini perquè els joves residents de les Illes Balears puguin demanar les ajudes de 10.000 euros per comprar el primer habitatge. La convocatòria està destinada a persones de fins a 40 anys amb una residència mínima de cinc anys a les Balears i per a habitatges amb un preu màxim de 382.000 euros. Les ajudes també cobriran les compres formalitzades a partir de l'1 de gener del 2026.

Diego té 34 anys, una hipoteca que va assumir quan cobrava 900 euros i una opinió que divideix grups d’amics i companys de feina: si la seva parella viu al seu pis, paga. Ho explica sense embuts: “Jo només tinc 90 metres quadrats per especular i els he de pagar tota la vida. Tothom especula amb mi”.

Jaime Palomera (Barcelona, 1983) forma part de l’Institut d’Investigació Urbana de Barcelona (IDRA) i és un dels fundadors del Sindicat de Llogateres. Fa un any que va publicar el llibre El segrest de l’habitatge (Editorial Pòrtic), que intenta explicar com s’amplia la bretxa entre els propietaris rics, que de cada vegada ho són més, i els inquilins, de cada vegada més pobres.

Una dona víctima de violència de gènere ha estat desnonada aquest dimarts de l'habitatge on residia de lloguer des del 2018, a la barriada palmesana de Santa Catalina. La plataforma Stop Desnonaments Mallorca ha assegurat que el desallotjament d'aquesta persona "s'ha executat tot i que aquest dilluns s'hauria presentat un escrit per sol·licitar la nul·litat d'actuacions i que estaria pendent de resoldre".