L’Ajuntament de Palma ha donat cinc dies als residents de l’antiga presó perquè abandonin voluntàriament l’edifici abans de recórrer a la via judicial per forçar-ne la sortida.

Any 1994. A Son Espanyolet, una barriada residencial de Palma caracteritzada per les plantes baixes i els corrals, la vida gira entorn d’un parell d’eixos neuràlgics. Hi ha un centre parroquial, propietat dels teatins, que acull des del club de bàsquet Espanyol fins a la ja desapareguda companyia de teatre Nostra Terra. A un cap de cantó, al carrer de Contestí, una merceria és molt més que una botiga: és un punt de trobada, on passen l’horabaixa moltes persones que aprenen a cosir i fer ganxet.

Una nova promoció d'habitatges al carrer de Joan Bauzà, al barri palmesà de Pere Garau, ha encès el debat entre els veïns a causa dels preus de venda. La majoria dels pisos superen els 330.000 euros sense IVA, amb imports que poden arribar als més de 530.000 euros (amb IVA), unes xifres que molts residents consideren fora de l'abast de la població habitual de la zona (i que els expulsa del barri on han crescut i volen viure).

El secretari del Fòrum de la Societat Civil per a la reconstrucció de les Illes Balears, David Abril, ha presentat aquest dimarts al Congrés dels Diputats un document amb més de cent mesures per fer front a la crisi de l'accés a l'habitatge a l'Arxipèlag, entre les quals inclou ampliar el parc públic d'habitatge un 10% per al 2040, la qual cosa implicaria construir unes 2.600 cases anuals.

El Sindicat de Llogateres de Mallorca neix amb la voluntat de “canalitzar el malestar social cap a una eina de lluita jurídica i política”. Segons ha informat l’organització en un comunicat, l’objectiu és articular una resposta col·lectiva i organitzada davant l’escalada de preus del lloguer i la precarietat que afecten milers de persones a l’illa.

L’Ajuntament de Palma preveu transformar el solar de l'antiga presó en un nou complex residencial amb més d’un centenar d’habitatges de dotació. El projecte planteja uns 130 pisos, amb una combinació d’habitatges protegits, assistencials i de lloguer assequible.

“A molts treballadors ja no els val la pena venir a Eivissa”. Qui s’expressa amb aquesta contundència és Guadalupe López, secretària general de Serveis i Consum d’UGT a les Pitiüses, sindicat majoritari als hotels. Les seves oficines atenen entre 15 i 20 consultes diàries de treballadors del sector, la majoria per veure si poden tramitar una excedència. “La gent ja no pot venir a Eivissa perquè no troben lloc on estar, o no el poden pagar, i, com que són fixos discontinus, pregunten com demanar l’excedència”, explica la sindicalista. Segons el conveni d’hoteleria, un fix discontinu es pot acollir a un període màxim d’excedència de dos anys. “En alguns casos, el treballador que consulta és perquè ha trobat una feina millor a la Península; potser no tan ben pagada com a Eivissa, però amb un cost de la vida molt menor; en altres casos, simplement, no troba lloc on estar-se”, precisa Guadalupe López. El conveni d’hoteleria de les Balears és “el millor d’Espanya”, segons el seu criteri, amb salaris que superen en qualsevol cas els 1.700 euros bruts, per a cambrers, personal de cuina o cambrera de pis; salaris que augmentaran enguany un 4%.

4.500 habitatges destinats als residents només a Palma i una xifra similar a la resta de les Balears. Aquestes són les previsions de l’Ajuntament de Palma i del Govern per fer front a l’emergència habitacional que pateixen els ciutadans. Aquestes mesures deriven principalment de la legislació impulsada per Prohens, basada en la promoció de projectes residencials estratègics. Es tracta d’una xifra que el sector considera raonable, però amb una matisació clau: la majoria d’aquests habitatges no es construiran abans de cinc anys.

Eivissa iniciarà una nova temporada turística amb un desallotjament de treballadors que viuen en caravanes, tendes de campanya i barraques per la impossibilitat d'accedir a un habitatge. Des del juliol passat resideixen de manera precària en un assentament il·legal situat entre l'estadi Palladium Can Misses i el segon cinturó de ronda, l'E-20.

L'Ajuntament de Palma ha donat de baixa del padró municipal unes 240 persones sense llar després d'iniciar, el darrer quadrimestre del 2025, un procés de revisió del registre d'habitants de Ciutat. La gestió del cas ha desencadenat una forta polèmica per tractar-se d'una qüestió que afecta drets bàsics i, especialment, després que es qüestionassin les explicacions inicials de la regidora de Serveis Socials, Lourdes Roca, que fins i tot el Consistori ha contradit.

“El batle de Palma haurà de respondre pels desastres que puguin venir després de construir en zones inundables”. Amb aquesta advertència, la portaveu de MÉS per Palma a Cort, Neus Truyol, ha carregat aquest dijous contra l'estratègia de l'Ajuntament de Palma d'eliminar l'autorització prèvia de la Direcció General de Recursos Hídrics del Govern per agilitar la concessió de llicències urbanístiques.

Cap de les persones residents a l'antiga presó de Palma ha abandonat de manera voluntària l'immoble a hores d'ara. Així ho ha apuntat aquest dimecres la portaveu de Cort, Mercedes Celeste, quan li han demanat al respecte en la roda de premsa posterior a la junta de govern municipal.

La crisi de l’habitatge a Mallorca continua deixant anuncis que evidencien fins a quin punt s’han disparat els preus del lloguer. Un anunci publicat al portal immobiliari Idealista ofereix una “caseta-estudi” per estrenar en "plena naturalesa" per gairebé 700 euros al mes, una oferta que il·lustra la pressió del mercat immobiliari, fins i tot fora dels grans nuclis urbans.

El Govern ha qualificat de "simbòlica" la declaració d'Esporles com a mercat residencial tensionat perquè considera que no és competència de l'Ajuntament, tot i que ha manifestat el seu respecte per una decisió que considera un posicionament polític.

La situació dels prop de 200 residents de l'antiga presó de Palma ha estat el punt destacat del ple de Cort d'aquest dijous. Diverses persones que viuen al recinte abandonat han pres la paraula, amb el suport de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH), per reclamar una solució abans que es materialitzi el desallotjament anunciat per l'Ajuntament. La representant de la PAH, Àngela Pons, ha resumit el problema en una frase: "Deixarà al carrer 200 persones per fer una rotonda?"

La compravenda d'habitatges a les Balears va créixer el 2025 un 5% en la taxa interanual i va assolir les 14.529 unitats, segons les dades publicades aquest divendres per l'Institut Nacional d'Estadística (INE).

La Junta de Govern de Cort ha aprovat aquest dimecres el Pla de gestió sostenible de l’aigua, el full de ruta amb què l’Ajuntament pretén garantir el subministrament a curt i llarg termini en un context de creixement urbanístic i pressió sobre els recursos hídrics. La mesura arriba en un escenari en que es qüestiona la viabilitat d'abastir els 46.000 nous habitatges previstos a Ciutat per a la pròxima dècada i de les advertències tècniques sobre els límits actuals del sistema.

En sentir la paraula ‘màfies’, a Joana (nom fictici), una dona que viu a l’antiga presó de Palma des de fa gairebé quatre anys, se li descompon la cara. Es posa nerviosa i diu que no en sap res. “Aquí, per viure bé, has de ser com un mico: veure, escoltar i callar”. Ho repeteix una vegada i una altra: “Jo no estic bé de salut, no surt mai de ca meva; no veig res ni sé res”. Té por. De fet, accepta contar-ho en un bar, lluny de la presó, perquè ningú no sàpiga –ni senti– que parla d’això amb ningú.

La Gerència d'Urbanisme de Palma ha donat llum verda aquest dimarts a la prohibició de noves places de lloguer turístic en totes les modalitats d'habitatges en tot el terme municipal de Palma, mitjançant l'aprovació inicial de la modificació puntual del Pla general del 2023 relativa a les Estades Turístiques en Habitatges (ETH). El projecte, redactat pels tècnics del departament de Planejament Urbanístic, té per objecte la modificació de diverses normes urbanístiques amb la finalitat de declarar tot el terme municipal com a zona única no apta per a la comercialització d’ETH.

Només una vintena dels 139 pisos de Menorca que es publiciten a través del portal Idealista són de lloguer residencial. El preu més baix és de 960 euros mensuals. Una quantitat que no està a l’abast de totes les butxaques, cosa que fa que molts separats hagin tornat a casa a viure amb els seus pares i els més joves tardin a emancipar-se.