El PP i el PSIB continuen en brega per la regularització extraordinària d'immigrants aprovada pel govern espanyol. La presidenta del Govern ha apujat el to aquest dimarts i ha tornat a carregar contra la mesura; ha insistit que fomenta "l'efecte crida enmig d'una crisi migratòria sense precedents". En la línia de la seva homòloga extremenya, María Guardiola, Prohens insisteix en el discurs antiimmigració, una bandera que el PP s'ha proposat disputar a Vox.

"L'assistència [sanitària] a persones sense residència legal representa l'1%. Els hem d'atendre per raons d'humanitat i per raons de salut pública". Així va parlar Prohens en el ple del Parlament de dimarts del que suposa per als serveis de les Illes l'atenció a migrants que, malgrat que resideixen a les Balears, encara no han regularitzat la seva situació administrativa. La presidenta va haver de respondre a una pregunta de Vox sobre la despesa sanitària de l'atenció a persones en situació irregular, una petició sense sentit, segons va deixar palès la mateixa Prohens: "L'IB-Salut només té un pressupost i una comptabilitat, i no es distingeixen partides en funció d'on es ve". "Això ho hauria de saber una representant pública", li va retreure a la portaveu de l'extrema dreta, Manuela Cañadas, que aquest dimecres ha acusat el Govern d'opacitat per no fer públiques unes dades inexistents. "La senyora Prohens ha decidit que els doblers de tots els ciutadans són un secret d'Estat", ha criticat Cañadas.

La presidenta del Govern, Marga Prohens, ha carregat contra la "irresponsable" regularització extraordinària de persones migrants que el consell de ministres té previst aprovar aquest dimarts i ha considerat que contribuirà a un "nou efecte crida" a les Balears. Així s'ha expressat en un missatge publicat en el seu compte a la xarxa social X després de conèixer l'acord entre el PSOE i Podem per aprovar aquesta mesura per reial decret.

Quan una pastera arriba a les costes de les Balears, s’activa de manera immediata un dispositiu d’emergència. Les primeres tasques d’atenció humanitària i sanitària les assumeix la Creu Roja, entitat contractada per l’Administració estatal. A les persones migrants se’ls lliura un paquet bàsic d’aliments (amb aigua, galetes i una barreta energètica) i un lot d’higiene personal (amb pasta i raspall de dents, una muda de roba i unes espardenyes). A més, se’ls fan cures bàsiques en cas de talls o ferides i, si s’hi detecta alguna patologia greu o símptomes preocupants, s’activa el seguiment mèdic necessari.

França vol prohibir els matrimonis entre francesos i estrangers en situació irregular, encara que no siguin matrimonis de conveniència. El Senat –dominat per la dreta– ha aprovat aquest dijous una proposició de llei per impedir que qualsevol estranger que no tingui permís de residència es pugui casar amb una persona de nacionalitat francesa. A excepció de l'esquerra, els partits de tot l'arc parlamentari, inclosos els del govern, hi han votat a favor.

El consell de ministres aprovarà aquest dimarts la regularització excepcional i temporal de milers d'immigrants afectats per la DANA al País Valencià el 29 d'octubre passat, tal com ha avançat El País i ha confirmat l'ARA. Segons fonts del ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, unes 26.000 persones migrants es podran beneficiar d'una autorització de residència "excepcional". La xifra creixeria fins als 98.000 beneficiaris si es tenen en compte altres canvis en matèria d'estrangeria que també s'aprovaran demà dimarts.

Fa més de mig any que les Illes Canàries pressionen sense èxit perquè la resta de comunitats autònomes acullin part dels menors immigrants que saturen els seus centres d'acollida. Davant del bloqueig de la solució estructural que plantejava el govern espanyol amb la reforma de la llei d'estrangeria per l'oposició de PP i Junts, el govern canari i el de Pedro Sánchez han optat per buscar una resposta puntual que alleugi la situació de les Canàries. En una reunió aquest dijous a Madrid, les dues administracions han acordat uns criteris de repartiment de 4.000 dels més de 5.800 menors immigrants que hi ha a l'arxipèlag canari. També s'ha abordat la situació de Ceuta i se n'hi afegiran 400 que hi ha a la ciutat autònoma en el repartiment a la resta de l'Estat, que ascendirà a 4.400 menors.

Dimarts al voltant de les tres de la matinada desenes d'agents de duanes i oficials d'immigració es van reunir per a una sessió informativa sobre les detencions d'immigrants que havien de fer a la ciutat de Nova York. Aquests agents s'encarreguen dels immigrants indocumentats amb antecedents penals, però aquesta operació, la primera i més visible des que el president Donald Trump va tornar al càrrec, va ser diferent de les anteriors. La reunió va comptar amb desenes d'oficials d'altres agències federals, inclosa la màxima oficial d'immigració del Sr. Trump, Kristi Noem, que va ser confirmada com a secretària de Seguretat Nacional tres dies abans.

En tot el 2024 han arribat 63.970 immigrants de forma irregular a l'Estat, segons el balanç provisional que ha fet públic aquest dijous el ministeri de l'Interior. Són 7.188 arribades més (+12%) que l'any passat i la xifra d'enguany pràcticament iguala el màxim històric, viscut l'any 2018 amb l'entrada de 64.298 persones després d'anys de clara davallada arran de la crisi econòmica. Tot i això, el balanç que ha compartit aquest dijous la Moncloa és provisional, i el definitiu acostuma a augmentar lleugerament el nombre d'arribades, així que el 2024 podria ser, finalment, un any de rècord. El mes amb un nombre d'arribades més alt va ser el novembre, amb gairebé 10.000.

L'any que s'acaba, amb un Nadal marcat pel rescat de gairebé 600 migrants en 24 hores a les Canàries, també ha estat l'any en què el naufragi d'un cayuco amb una seixantena de persones a bord va fer témer des del primer moment que es tractava de la tragèdia migratòria més gran documentada a l'arxipèlag. Unes xifres que constaten el terrible balanç anual de l'ONG Caminando Fronteras. L'informe Monitoratge del dret a la vida 2024, que l'entitat ha presentat aquest dijous, situa el 2024 com el més mortífer des que recompten les víctimes de les rutes migratòries per arribar a Europa travessant el Mediterrani (2016). Des del gener fins al 15 de desembre del 2024, quan van tancar el recull de dades per a l'informe, en aquestes rutes han mort 10.457 persones, l'equivalent a 30 cada dia.

El grup de Vox en el Consell de Mallorca presentarà en el ple ordinari del mes de desembre de la institució insular, que es durà a terme dijous, dia 12, una moció que demanarà la implementació de proves dentals per determinar l'edat dels migrants que arribin en pasteres a les costes de l'Arxipèlag. Segons ha informat el partit en un comunicat, amb aquesta iniciativa secunden la proposta feta pel seu grup en el Parlament, que va demanar al Govern la posada en marxa d'aquesta mesura per certificar que els menors migrants no acompanyats que són acollits pels serveis socials realment tenen menys de 18 anys.

La titular del Jutjat d'Instrucció número 1 d'Eivissa ha decretat presó provisional comunicada i sense fiança per a dos dels 16 migrants detinguts per la violació d'una menor en una pastera que va arribar dissabte a l'illa de Formentera, ha informat aquest dijous el Tribunal Superior de Justícia de les Balears (TSJB).

Mamadou Ndiaye era funcionari de presons al Senegal. L'estabilitat laboral i econòmica li va permetre obtenir un visat a Espanya en 2003, quan tenia 31 anys. Va decidir no tornar al seu país per tirar endavant la seva família. De turista va passar a migrant en situació irregular. “Al principi gairebé retorn al meu país. Vaig treballar durant dos anys sense papers en el camp, des de les 5 de la matinada fins a les 9 de la nit. Era quan ningú no volia treballar en el camp”, recorda en referència als anys de bonança econòmica. 16 hores seguides, amb un únic dia lliure a la setmana i un sou de 600 euros mensuals: a 1,5 euros l'hora. Els estalvis anaven per a la família “extensa”, en un país on s'idealitza la vida a Europa. “Quan un arriba aquí, allà creuen que els doblers estan amuntegats als arbres i només has d'allargar la mà per agafar-los. La gent creu que, realment, tot està fet en arribar-hi”.

Un dels missatges més potents de la campanya de Trump ha estat aquell que clama contra els mals de la immigració: no només ens prenen la feina, sinó que fins i tot es mengen les nostres mascotes. Però, per absurd que soni, aquest discurs no és exclusiu de l'excèntric president americà. L’hem sentit molt més a prop, amb Vox o Aliança Catalana. Tots ells han captat la idea que, quan a una societat s’estén la desconfiança, la gent se sent atreta caps a líders forts que identifiquen un enemic amb cara i ulls. I, si té la pell d’un altre color, encara és més fàcil assenyalar-lo. La immigració s’ha convertit en el blanc perfecte de totes les frustracions. Però, realment els immigrants ens prenen la feina o hi ha alguna cosa més que cal entendre?

En països com Itàlia, els jutges són avui la primera línia de defensa de la democràcia. I han hagut de ser ells, en concret un tribunal de Roma, els que han hagut de recordar a Giorgia Meloni que els plans per traslladar migrants a països tercers com a pas previ a ser deportats contravé la legislació i la jurisprudència europea. Per tant, no és que no es pugui aplicar aquest model a Itàlia, és que no es pot fer enlloc de la UE. El que diuen els tribunals és que només es pot deportar algú el país del qual sigui considerat "segur per a totes les persones", i evidentment és molt difícil trobar un país del Tercer Món que compleixi aquest requisit, perquè on no es persegueixen minories nacionals, lingüístiques o religioses es persegueix el col·lectiu LGTBI o directament les dones.

Cap dels 16 migrants que fa dos dies van arribar al port albanès de Shëngjin es podrà quedar a Albània. El projecte estrella de la primera ministra italiana, Giorgia Meloni, per externalitzar la gestió dels fluxos migratoris fora de la Unió Europea podria tenir les hores comptades. Tot just dos dies després que un vaixell de la marina militar arribés al país balcànic amb els primers migrants que havien de ser internats als centres d'identificació i retenció construïts pel govern italià, un tribunal de Roma ha decidit no validar-ne la repatriació i n'ha ordenat el retorn immediat a Itàlia.

Una cinquantena de persones continuen desaparegudes des del naufragi d'un cayuco que dissabte a la matinada intentava arribar a la costa d'El Hierro des de Mauritània. Des d'aleshores se'ls busca per mar i aire, i els equips de recerca només s'han aturat durant la nit per la falta de llum. Des de les primeres hores es tem que aquest naufragi es pugui convertir en la tragèdia migratòria més greu de les Canàries en 30 anys d'arribada de pasteres i superar la més gran documentada fins ara, el 15 de febrer del 2009 a Los Cocoteros (Lanzarote), quan van morir 25 persones. A hores d'ara els equips de rescat veuen improbable que els desapareguts continuïn vius, i aquest diumenge el que busquen són els seus cossos. De fet, creuen que segurament els trobaran quan comencin a surar, passats uns tres dies de l'ofegament.

El Tribunal Superior de Justícia de les Canàries ha suspès el protocol del govern canari que pretenia posar traves a l'acollida de menors migrants. La decisió d'aquest divendres respon al recurs que va presentar dimecres la Fiscalia, en què demanava anul·lar el protocol de l'executiu CC-PP. En el mateix escrit, la Fiscalia va demanar al tribunal la suspensió cautelar, com s'ha aprovat, per evitar que quedessin desatesos els menors que arribin a les illes per mar.

Arran de la gira del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, a Mauritània, Gàmbia i el Senegal aquesta setmana, el paper de la immigració a l'economia espanyola s'ha tornat a posar damunt la taula. Sánchez ha posat l'accent en la necessitat de mà d'obra migrant. Després, i en un context de pressions de la dreta, ha situat el debat en la devolució dels migrants en situació administrativa irregular.