El cirurgià italià Paolo Macchiarini, batejat com a Doctor Mort en un documental, va ingressar a una presó catalana el setembre del 2024. El famós metge va ser condemnat per un tribunal suec a dos anys i mig de presó per agressió greu a tres pacients entre els anys 2011 i 2014, als quals va trasplantar una tràquea de plàstic banyada en cèl·lules mare. Com que Macchiarini resideix a Catalunya des que va aterrar a l'Hospital Clínic de Barcelona l’any 2004, en un luxós xalet de Cabrils, va sol·licitar complir la pena en un centre penitenciari català, una petició que va acceptar l’Audiència Nacional. Finalment, després de tots els recursos possibles i un cop la sentència va ser ferma, Macchiarini va entrar a la presó de Quatre Camins.

El fill d’Anna Gual tenia quatre anys quan van haver d’operar-lo de carnots i amígdales a l’Hospital Universitari de Terrassa. Era el 3 de novembre del 2023. Gual va entrar amb el petit a coll al vestíbul del quiròfan. Allí, tots dos van presenciar la sedació –per via intranasal– d’una nena que plorava i, tot seguit, se l’enduien cap a dins. Un, dos, tres, quatre, cinc minuts. Era el seu torn. La medicació prèvia a l’anestèsia se subministra amb l’objectiu de rebaixar l’angoixa als pacients en intervencions pediàtriques. Malauradament, i a diferència d’aquella nena, al fill de Gual la sedació no li va fer l’efecte desitjat: “Estava tan nerviós que va seguir plorant”. A continuació, dues infermeres se’l van emportar: “Van haver d’arrencar-me’l dels braços per dur-lo al quiròfan; va ser traumàtic”, lamenta. 

La meitat de les intervencions estètiques de Catalunya no les fan cirurgians plàstics, sinó professionals que no estan degudament qualificats. És la denúncia que aquest dilluns han fet des de la Societat Catalana de Cirurgia Plàstica Reparadora i Estètica (SCCPRE), que critica l'intrusisme laboral i adverteix dels riscos que aquesta pràctica pot comportar en el pacient. "Aquesta situació té fonamentalment dues conseqüències: d'una banda, pot derivar en grans complicacions, fins i tot la mort; i, de l'altra, es pot traduir en mals resultats estètics", explica a l'ARA el doctor Jordi Mir, vocal de cirurgia estètica de la SCCPRE. De fet, una enquesta difosa per l'associació en què van participar el més d'un centenar de professionals de Catalunya que tenen l'especialitat de cirurgia plàstica mostra com el 90% asseguren que en algun moment han hagut de corregir un tractament o intervenció que havia dut a terme, precisament, un metge sense les competències necessàries. 

És fàcil i ràpid. Escrivint a Google “cirurgia bariàtrica Turquia” apareixen infinitat d'opcions per operar-se de l'estómac a Istanbul i perdre un munt de pes. Tota la informació és en castellà i assegura resultats miraculosos per un preu mòdic. La primera cosa que cal fer és omplir un formulari indicant-hi el nom, l'adreça de correu electrònic i el telèfon on vols rebre informació. La resposta des d'Istanbul és gairebé immediata.

Completeu la frase del títol. Bé, potser no ho voleu fer ara. Doncs no patiu, ja us proposo idees per completar-la. Per fer-ho, trauré les dades de dos estudis científics realitzats al Canadà i a Suècia publicats recentment a la revista JAMA Surgery. 

La lligadura de trompes és una intervenció quirúrgica a les trompes de Fal·lopi de la dona per evitar un embaràs. És un mètode anticonceptiu permanent i, a priori, irreversible. "En alguns països sí que fan reversió de la lligadura però nosaltres al nostre hospital, no. Fem la lligadura de trompes a dones que tenen molt clar que no volen tenir fills i l'expliquem com una tècnica, d'entrada, irreversible", explica Montse Cubo, ginecòloga de l'Hospital de la Vall d'Hebron. A més, una intervenció per revertir la lligadura –si no s'han extret les trompes, esclar– tampoc garanteix que la dona pugui tornar a quedar-se embarassada. Les trompes de Fal·lopi connecten els ovaris amb l'úter i la seva funció és transportar l'espermatozou i facilitar-li la trobada amb l'oòcit perquè es produeixi la fecundació. Un cop l'òvul és fecundat, l'embrió torna cap a la cavitat uterina a través de les trompes. "És un tub que fa de carretera i la lligadura consisteix en una cirurgia per interrompre aquesta via d'accés cel·lular", indica Cubo.

El jutge d'Instrucció número 46 de Madrid ha arxivat la investigació del cas de la jove que va morir després de fer-se una triple cirurgia estètica. Silvia Idalia Serrano vivia a Palma, però es va desplaçar a Madrid el mes d'abril per fer-se l'operació i allà va estar diversos mesos en coma fins que va morir. Ara, els experts forenses diuen que la infecció es va produir per "una condició fortuïta després de la cirurgia".

Es fa una petita incisió a la parpella i un forat de màxim tres centímetres a través dels ossos de les òrbites per poder arribar al cervell. Així és com comença una cirurgia neuroendoscòpica transorbital, una tècnica molt especialitzada i mínimament invasiva que es fa íntegrament a través de la conca de l'ull i que permet extreure els tumors de base de crani i altres malalties cerebrals avançades amb total seguretat. "L'òrbita és una estructura estratègica: fa de corredor i connecta directament amb el cervell", explica el doctor Juan Carlos Sánchez, de l’Institut Clínic d’Oftalmologia, l'àrea especialitzada en l'ull de l'Hospital Clínic. El centre barceloní és l'únic a l'Estat i un dels pocs al món que pot fer aquestes cirurgies pioneres.

L'Associació El Defensor del Pacient ha enviat un escrit al fiscal superior de les Illes Balears, Bartomeu Barceló, per demanar que investigui una presumpta negligència de cirurgia plàstica feta a l'hospital Son Llàtzer, segons ha informat Europa Press. L'entitat ha exposat el cas a través d'una carta, en què explica que la pacient es va operar d'una reducció de pit (gigantomàstia).

La Carla diu que està obligada a explicar el seu cas perquè en el seu dia, quan a ella li va passar, es va sentir "un bitxo raro" quan, ni de bon tros, ho és. Té 36 anys i és mare de tres nenes, l’última nascuda en plena pandèmia. La seva primera filla va ser un nadó de quatre quilos que va néixer per via vaginal en un part programat a la setmana 39 d’embaràs i que va requerir episiotomia i fòrceps per treure-la. Amb la segona, també un nadó gran, ja no va caldre episiotomia, i amb la tercera es va endur un ensurt a la setmana 34. "Em vaig llevar i vaig pensar que estava parint la meva filla perquè em notava com un bony penjant", explica. No estava de part sinó que era un prolapse –quan els òrgans interns o les parets vaginals descendeixen per falta de to muscular fins a sortir per la vagina–, però llavors no ho sabia. "Em sentia molt estranya, no reconeixia el meu cos, i a nivell psicològic xoca molt tenir una cosa nova al cos i no saber-la identificar. Hi ha poca informació", lamenta la Carla, que insta a conèixer-se millor. Montserrat Espuña, cap del servei d’uroginecologia de l’Hospital Clínic, constata que molts cops les dones s’espanten: "Es parla tan poc d’aquest tema que la dona pensa que és un tumor".

L'Hospital Universitari Son Llàtzer ha posat en marxa dues noves sales d'operacions dedicades exclusivament a la cirurgia oftalmològica, que permetran fer prop de 3.500 intervencions anuals, segons el cap de servei, Emeterio Orduña. La consellera de Salut, Patricia Gómez, ha afirmat aquest dimecres en la seva visita a les noves instal·lacions que "l'oftalmologia és una especialitat vital i molt important en el pes de l'activitat quirúrgica de l'hospital, ja que genera al voltant del 25% del total d'intervencions".

Antonio de Lacy (Palma, 1957) és reconegut com un pioner mundial en cirurgia robòtica i laparoscòpica, així com en l’abordatge transabdominal i transanal robòtic simultani per a l’eliminació del càncer de recte. Cap del servei gastrointestinal i cap de cirurgia mínimament invasiva de l’Hospital Clínic, augura una revolució “radical i digital” de la medicina.

Carlos Rubí, cirurgià plàstic nascut a Bilbao, viu a Palma i treballa en clíniques privades, a Mallorca a la Palmaplanas i a Barcelona a IMClínic. És l’autor de la primera vaginoplàstia que s’ha fet mai a les Balears.

Fernando Ascanio, metge resident de cirurgia toràcica a l'Hospital de la Vall d'Hebron, opera de manera simulada amb els braços robòtics del Da Vinci S. No hi ha cap pacient real, sinó un escenari que reprodueix a escala petita l'interior del cos. El sistema robòtic permet que els futurs cirurgians assagin en un espai segur i puguin equivocar-se i tornar-ho a intentar fins a perfeccionar la seva tècnica, sense exposar una persona o posar en risc la seva salut. "Aquesta cirurgia és el futur, i la seguretat, l'habilitat i la precisió només te la donen la pràctica. En això els simuladors i els coneixements pràctics amb el Da Vinci són un gran avantatge", explica Ascanio.

Passades les dues del migdia, amb el pacient ja sedat i sobre la llitera, el personal mèdic de l’Hospital de la Vall d’Hebron es prepara per a l’última operació del matí. Càncer de pròstata amb prostectomia radical. Al quiròfan tothom sap què ha de fer. Hi ha dos cirurgians, dues infermeres, un anestesista i tres residents. Vuit en total.

El Servei de Salut del Govern subvencionarà 21 cirurgies de reassignació de sexe de persones de Balears que estan en llista d'espera des de fa més de vuit anys. L'objectiu és agilitzar aquestes operacions per acabar amb la “incertesa” i “l'angoixa” de les persones transsexuals que fa tant de temps que esperen una intervenció.

Prop de 400 especialistes participen aquesta setmana a Palma en el XX Congrés Nacional de la Societat Espanyola de Cirurgia de l'Obesitat i de les Malalties Metabòliques que es desenvolupa a l'hospital Son Espases des d'aquest dimecres. A la trobada científica, que ha organitzat el Servei de Cirurgia General i de l'Aparell Digestiu del centre hospitalari, diversos reconeguts cirurgians procedents de diferents països duran a terme vuit intervencions quirúrgiques mínimament invasives que els assistents podran seguir en directe.

L'hospital de Can Misses ha realitzat dotze operacions de microcirurgia de glaucoma i espera arribar al mig centenar d'intervencions a l'any. "Es tracta d'una intervenció mínimament invasiva, relativament ràpida i amb una taxa d'èxit alta", afirma el cap del Servei d'Oftalmologia, Javier Fernández.