Diverses persones afectades pels desempadronaments han denunciat aquest dijous al ple de Palma que la seva situació els deixa sense accés a drets bàsics com la sanitat, el vot i el matrimoni, entre altres qüestions.

Eivissa iniciarà una nova temporada turística amb un desallotjament de treballadors que viuen en caravanes, tendes de campanya i barraques per la impossibilitat d'accedir a un habitatge. Des del juliol passat resideixen de manera precària en un assentament il·legal situat entre l'estadi Palladium Can Misses i el segon cinturó de ronda, l'E-20.

En sortir el sol, els veïns de Son Güells tanquen la porta de ca seva per començar la jornada laboral. Son Güells no és una urbanització, sinó un assentament de caravanes a Palma que comença a configurar-se com un microbarri damunt rodes. Acaba el primer quart del segle XXI i viure dins un vehicle és només un exemple de la normalització de l’emergència habitacional que pateix l’Arxipèlag. N’hi ha molts més: viure en xaboles, edificis abandonats com l’antiga presó de Palma, pisos compartits per diverses famílies o habitacions d’habitatges on s’han suprimit les zones comunes per també llogar-les.

Les xifres de persones sense llar no aturen d’augmentar a Mallorca –cal tenir en compte que les xaboles i les caravanes s’engloben dins la categoria de sensellarisme. Des del 2019 fins al 2023, el creixement ha estat del 112%: si fa cinc anys hi havia 207 persones, fa dos ja n’hi havia 440, més del doble, segons les dades de l’Institut Mallorquí d’Afers Socials (IMAS) –aquesta dada no és exacta, perquè només s’hi inclouen les persones que volen participar de manera voluntària en el recompte.

Els caravanistes de Palma han denunciat l'aparició d'ofertes de particulars que ofereixen el lloguer de parcel·les en sòl rústic per a l'estacionament i la residència en caravanes. En aquests casos, la normativa urbanística preveu l'inici d'un expedient sancionador quan es detecten caravanes en sòl rústic. Aquests procediments es posen en marxa en identificar la presència no autoritzada d'aquests vehicles habitables en zones on l'ús residencial d'aquest tipus no està permès. 

Unes 80 persones, d'entre les quals hi havia alguns usuaris de caravanes, han protestat davant el Consell d'Eivissa contra la llei que limitarà l'entrada i circulació d'aquests vehicles a l'illa, i han reclamat a la institució que els habilitin espais. A la concentració, els assistents han mostrat pancartes amb el missatge 'Estacionar no és delicte'.

La Junta de Govern de l'Ajuntament de Palma ha aprovat el text definitiu de l'ordenança cívica amb la incorporació de gairebé la meitat de les al·legacions presentades que introdueixen modificacions, entre elles l'eliminació de les sancions per viure en caravanes.

A Begoña li agradaria poder pagar el lloguer d'un habitatge, però l'alça constant dels preus a Palma ho ha fet impossible amb el seu sou, així que habita una caravana estacionada en un dels assentaments que han proliferat per la ciutat: "Tenc totes les coses en quatre metres quadrats, però és meva".

La Plataforma d'Entitats contra l'Ordenança (In)Cívica ha presentat avui a l'Ajuntament de Palma al·legacions contra aquesta normativa –aprovada pel govern municipal del PP amb el suport de Vox i que prohibeix viure en caravanes i fixa multes per a artistes de carrer i persones sense llar. 

Unes 200 caravanes han recorregut aquest dissabte el centre de Palma, en una protesta convocada per l'Associació de Caravaning Oasis (ACO) i la Plataforma Autocaravanes Autònoma (La PACA), per protestar contra l'ordenança aprovada inicialment el passat 30 de gener, amb els suports favorables del PP i Vox i el rebuig de l'oposició, ja que aquesta estableix noves sancions i regulacions per limitar l'ús de les caravanes com a habitatges.

L'Ajuntament de Palma ha aprovat inicialment la nova Ordenança per al Foment de la Convivència Cívica de Palma amb la qual prohibirà pernoctar a vehicles en el terme municipal, excepte en els llocs específicament habilitats. Així, les caravanes i autocaravanes només es podran estacionar a llocs permesos i no podran quedar en el mateix lloc més de deu dies. "A Palma es viu en habitatges, no en caravanes", ha dit el batle, Jaume Martínez. Ha aclarit que es restringeix l'ús d'aquests vehicles com a habitatge amb "mostres de permanència" en espais públics i les infraccions es consideraran greus, amb sancions de 750 a 1.500 euros. Així mateix, també s'habilita els agents a procedir a la retirada del vehicle si no se'n troba el responsable.

EL CIVISME i el seu contrari són conceptes tan líquids com les opinions que els clients deixen sobre un hotel. Dependrà del seu nivell d’exigència, de la importància que li confereixin o de la gestió de les expectatives. L’ordenança cívica de Palma, sobre el paper, té traces de client perepunyetes al qual res li sembla bé. On comença el respecte als altres i on acaba la llibertat individual? Per això, quan l’Ajuntament llança proclames alarmistes com que “els ciutadans s’han cansat de l’incivisme constant”, com si visquéssim en una ciutat insegura o que necessita gairebé una militarització, em deman si habitam la mateixa urbs.

Una cinquantena de caravanistes s'ha manifestat davant de l'Ajuntament de Palma per reclamar al batle "una solució" al problema de l'habitatge i per protestar contra l'ordenança cívica que prepara el Consistori. La norma preveu sancions que oscil·len entre els 700 i els 1.500 euros per utilitzar el vehicle com a lloc de residència. "Som cívics i no som indignes. El batle ha de donar una solució a un problema que ell ha creat", ha denunciat Javier González, un dels convocants, amb referència a la situació d'emergència residencial que els impedeix trobar un habitatge a un preu raonable. "Si no podem pagar una hipoteca o una habitació, que ens digui el batle què hem de fer. Jo no som un ronyós, no m'agrada viure en la ronya. No m'agrada que vulnerin els meus drets i no tinc gens d'interès a anar als serveis socials", ha prosseguit amb referència a les declaracions del batle de Palma, Jaime Martínez, que proposava als caravanistes que recorreguessin a les ajudes institucionals en lloc de viure en el vehicle. "No volem una ciutat que tingui caravanes per viure-hi. No volem que ningú visqui ni en caravanes ni en contenidors", ha arribat a assegurar Martínez.

El col·lectiu de residents en caravanes ha convocat una concentració aquest dissabte davant l'Ajuntament de Palma per reclamar "una solució" al problema d'habitatge i protestar contra l'ordenança cívica que prepara el consistori. La norma preveu sancions que oscil·len entre els 700 i els 1.500 euros per fer servir el vehicle com a lloc de residència. "És indigne que el batle intenti prohibir-nos que estiguem en la nostra propietat. Som aquí perquè és impossible tenir un habitatge. Només demanam que el batle ens deixi viure en pau", ha denunciat Pep De las Heras, un dels convocants que està instal·lat a Son Güells, amb altres companys en la mateixa situació.

La nova ordenança cívica de l'Ajuntament de Palma ha generat un enfrontament entre l'equip del Govern i l'oposició, que acusa el batle Jaime Martínez d'"imposar solucions policials a problemes socials". El PP, per part seva, ha respost que la norma té l'objectiu d'"acabar amb el caos, la deixadesa i la permissivitat generats en els últims vuit anys", en referència als mandats d'esquerra en Cort.

La nova ordenança cívica de Palma preveu sancions per posar fi als assentaments de caravanes que van dels 750 als 1.500 euros. L'Ajuntament de Palma prohibirà amb la norma, aplicable en dos mesos, estacionar durant més de deu dies en el mateix lloc, segons ha avançat Última Hora. Transcorregut aquest termini, el propietari haurà de moure el vehicle almenys 250 metres i senyalitzar el dia i hora d'arribada a la nova ubicació.

Juanfran i Bea fa 15 anys que viuen a Mallorca. Arribaren a l’illa ja com a parella i hi trobaren feina ben aviat. Ell és instal·lador elèctric i ella, cambrera de pisos. No han estat pràcticament mai a l’atur, tot i que Juanfran, que és autònom, no s’està de confessar-ho: “Durant la pandèmia ho vaig passar malament”. El 2021 més o menys tot tornava a la normalitat, però el 2022 va arribar la comunicació del propietari del pis que tenien llogat. S’acabava el contracte i la proposta era passar de pagar 875 euros al mes a 1.500:“No podíem pagar això, de cap manera. Jo només faig feina sis mesos i Juanfran hi ha mesos que factura més i altres menys, i té moltes feines pendents de cobrar”, assegura Bea. “Ens vàrem posar a mirar pisos i et demanaven almenys 4.000 euros entre fiança i pagaments avançats. Una nit no podia dormir i li vaig dir a Bea: hem de canviar d’estratègia o de ciutat, perquè aquí, als pisos, no ens volen”, conclou Juanfran.

L'Associació d'Amics de Mallorca, Menorca i Eivissa en Caravana, Camper i Autocaravana  (AMMICCA) ha convocat una segona quedada el pròxim cap de setmana del 16 al 18 de febrer que comptarà amb uns 90 vehicles i es durà a terme l'assemblea general. La trobada tindrà lloc a un solar cedit per l'Ajuntament d'Alcúdia, el solar annex al parc d'Alcúdia.

Les Balears ja tenen matriculats 4.039 autocaravanes i vehicles adaptats, segons les darreres dades de la Direcció General de Trànsit (DGT), les quals corresponen a 2022. Es tracta de vehicles que tenen un interior habilitat per pernoctar i per poder-hi fer vida. La normativa distingeix entre tres categories: els que estan dissenyats per viure-hi a l'interior, els que no s'han fabricat amb aquest objectiu, però que es condicionen per fer-ho possible, i els remolcs o caravanes, que són vehicles sense motor i han de ser arrossegats per un altre. Així, segons les dades de la DGT, a les Balears hi ha matriculades 2.639 autocaravanes, 1.171 vehicles habitatge adaptats i 229 remolcs.

El Consell de Mallorca ha obert un expedient per l'activitat que es du a terme en una parcel·la ubicada a sòl rústic de Llubí i ara la tramitarà per interposar, si escau, les sancions econòmiques pertinents.