Teresa Ribera (Madrid, 1969) és, probablement, la cara visible dels socialistes que més bé es mou a Brussel·les. També de les més conegudes. Ara, pocs mesos després de presentar-se com a cap de llista pel PSOE a les europees, Ursula von der Leyen l'ha escollida per assumir les carteres de Transició Neta i Competència.

Gilles Lipovetsky (Millau, 1944), professor de filosofia i de sociologia, molt vinculat a Grenoble, on viu a distància de la cort política i cultural parisenca, al llarg de la seva vida intel·lectual ha construït, amb un seguit d’assajos, un relat sobre les mutacions de les societats europees en uns anys de canvis cada cop més accelerats, com han estat els de la segona meitat del segle XX i els que portem del segle XXI. Posant la mirada en diferents conceptes, ha recorregut les construccions culturals, socials i morals europees des d’un pensament propi en què nocions com efímer, buidor, consumisme, individualisme, desconfiança i por, entre d’altres, han jugat un paper important per a la desmitificació de les grans ideologies contemporànies.

D’entre les poques sorpreses que ens va portar la nit electoral de diumenge va sobresortir la irrupció d’una nova formació política –una agrupació d’electors, per ser més precisos– que va entrar amb força al Parlament Europeu amb 3 eurodiputats i el 4,6% dels sufragis. Estem parlant, lògicament, de S’ha Acabat la Festa (SALF), la marca de l’agitador digital Alvise Pérez.

Durant els anys més durs del Procés, quan aquell front format pel poder executiu, el judicial, el policial i el mediàtic va assolir un grau d'impunitat sense precedents, es va elaborar una teoria ad hoc per explicar per què la majoria –o la quasi majoria– dels catalans estaven a favor de la independència. ¿Com podia ser que, segons ells, totes aquelles persones anessin contra la raó, contra el sentit correcte de la història, contra els valors de la Constitució "que nos hemos dado entre todos"? Què estava passant? Òbviament, es negaven a constatar que allò era una decisió lliure i democràtica compartida per milions de persones. No, ni parlar-ne: el que passava en realitat és que érem uns pobres desgraciats als qui l'escola catalana i TV3 i altres mitjans havien rentat el cervell. I punt. Per tant, fos quin fos el resultat, no era lícit. És exactament el mateix argument que he escoltat aquests dies en relació amb els resultats de les eleccions europees. En un parell de papers, fins i tot, he observat una patologització –en el sentit literal del terme: amb l'ús de vocabulari psiquiàtric– de certes idees. Tampoc és nou, això. Un dels personatges més intel·lectualment sinistres del franquisme, i també un dels més influents, el psiquiatra Antonio Vallejo-Nájera, va arribar a afirmar: "En todo resentido hay un marxista, aunque él no lo sepa". Espectacular. Qüestionar l'Agenda 2030, ni que sigui argumentadament, ¿també és cosa de ressentits patològics? ¿Estan alienants, no se'ls ha de fer cas, no tenen raó, van contra el sentit correcte de la història, etc.?

El president de la República Francesa, Emmanuel Macron, va deixar el país en estat de xoc diumenge a la nit amb el seu anunci de dissolució de l'Assemblea Nacional i la convocatòria d'eleccions legislatives anticipades. L'endemà de la victòria històrica de Reagrupament Nacional (RN), el partit d'extrema dreta capitanejat per Marine Le Pen, amb un 31,5% dels vots a les eleccions europees, aquest dilluns els partits han començat a discutir aliances i estratègies electorals. El rellotge ja ha començat a córrer: la primera volta de les eleccions serà d'aquí només tres setmanes.

Resultats. El centre polític europeu és cada cop més estret. Cada daltabaix anunciat a les enquestes i aturat a les urnes és una victòria mínima més. Però la realitat és que l’extrema dreta és avui més forta a la Unió Europea, i ha crescut, sobretot, als països fundadors de la Unió. A França, Itàlia, Bèlgica o els Països Baixos. A Alemanya, després de setmanes de batalla política i judicial contra una extrema dreta desacomplexadament feixista, Alternativa per a Alemanya ha aconseguit ser la segona força més votada al país. La vella Europa ha oblidat la història; i, segons les enquestes, la rebaixa de l’edat de vot als 16 anys per als joves austríacs, belgues o alemanys ha contribuït als resultats d’aquestes formacions ultres.

El resultat de les eleccions europees de diumenge confirma el gir a la dreta del continent, però no tant cap a la ultradreta com preveien les enquestes. Els conservadors del Partit Popular Europeu han tingut una victòria clara (184 escons de 720), mentre que els socialdemòcrates i els liberals han perdut força. La ultradreta surt reforçada. Von der Leyen es podria assegurar la reelecció i continuar aprofundint en la seva agenda conservadora, sense haver de dependre dels vots de la ultradreta, però, si convé, hi pot recórrer. Al final no hi ha cap canvi espectacular el Parlament Europeu, però aquestes eleccions sí que han tingut un impacte polític en l'àmbit nacional sobre els dos països més importants de la Unió Europea: França i Alemanya. Emmanuel Macron i Olaf Scholz han quedat per darrere dels partits de l'extrema dreta respectius. Tot un terratrèmol.

La nit electoral, amb la caiguda del govern de França, amb Alternativa per a Alemanya com a segona força a Alemanya, amb la victòria paroxística de Meloni a Itàlia i amb la pujada general de l'extrema dreta, no per esperada menys alarmant, corrobora que les esquerres europees segueixen sense trobar el seu lloc al segle XXI. Però també que la tàctica de les tradicionals dretes liberals, d'incorporar fragments de l'ideari i el discurs de l'extrema dreta per frenar l'extrema dreta, dona just el resultat contrari: alimenta i reforça l'extrema dreta. Macron (que ja va començar per no voler liderat un “partit” sinó un “moviment”, que primer es va dir En Marxa i ara Renaixement, i que a cada bugada de revoltes socials ha anat perdent un llençol de centredreta) s'ha cremat exactament així. Ara setmanes d'incertesa fins a les eleccions legislatives que ha convocat per al dia 30. La personificació d'aquesta dreta especuladora és Ursula von der Leyen, que a pilota passada, i després d'haver fet, per si de cas, totes les picades d'ull possibles a l'extrema dreta, ja torna a convidar a teixir majories liberals i socialdemòcrates, com si aquí no hagués passat res.

Les eleccions europees han deixat el mapa de les Balears pràcticament tenyit de blau. El PP s'ha imposat en la majoria dels municipis de l'Arxipèlag amb una evolució similar a la de les darreres eleccions autonòmiques. A Mallorca, els populars dominen en 42 pobles, enfront dels 10 del PSOE. A Pollença, Campanet, Artà, Deià, Banyalbufar, Esporles, Puigpunyent, Algaida, Santa Eugènia i Capdepera han triomfat els socialistes. A Costitx, el Pi. I la resta, és tota per als populars.

La comparativa dels resultats de les eleccions europees d'aquest diumenge (9-J) amb les de l'any 2019 (26-M) a Palma indiquen que, com a la majoria dels municipis de les Balears, el PP s'imposa com a primera força més votada, i passa d'un percentatge de vot del 17,38% (25.040 vots) en els comicis anteriors al 35,07% (40.983) aquest 2024. El PSOE, per la seva banda, ha estat desbancat i queda en segona posició a la capital de les Illes en passar del 29,6% dels vots (42.632) el 2019 al 29,25% (34.182). Tot i això, a més de l'ascens de Vox com a tercera força més votada, el nou partit d'extrema dreta d'Alvise Pérez —activista anti-Sánchez que va ser cap de gabinet de Toni Cantó a València i ha tingut nombrosos judicis per difondre notícies falses— ha obtingut la quarta posició.

1. Els resultats d’aquest 9-J, amb tan poca participació, d’entrada ens refresquen tres obvietats. Encara hi ha molta gent que no veu Europa com una cosa seva, encara hi ha una gran part de la ciutadania que considera que el que es decideix a Brussel·les i a Estrasburg no afecta la seva vida, i com més euroescèptics i passotes hi ha, més creix el populisme de la dreta extrema. Pel que fa a les xifres dels vots dipositats a les urnes, la democràcia ens permet redactar, també, tres titulars a tres nivells. Europa tendeix cap a la ultradreta a tot estrop, a Espanya Feijóo desaprofita una altra gran ocasió per trinxar Sánchez i a Catalunya el PSC arrasa i Junts torna a quedar per davant d’Esquerra. Els resultats de l’independentisme, però, continuen ben migrats.

Fa gairebé tres setmanes que vaig rebre un missatge de la meva mare, que estava regirada perquè la policia era a la porta de casa. La qüestió era que m'havia tocat ser presidenta de mesa a les eleccions europees d'aquest diumenge. Així que avui m'he aixecat a les set del matí al crit de "Bon dia, presidenta" del meu padrí. En arribar, hi havia un cercle a la porta del casal de Can Pere Ignasi de Campos amb els suplents tremolant perquè gairebé no hi havia cap titular. La cosa no s'ha complicat perquè, malgrat que ho han fet tard, els titulars han arribat.

La participació registrada a les eleccions europees a les Balears després d'haver tancat les urnes ha estat del 39,08%, un 11,52% més baixa que en els comicis europeus del 2019. Així, del total de 35.533.493 persones censades, n'han votat 17.483.375. Per partits, el PP ha aconseguit 113.896 vots, el 35,78%; PSIB-PSOE, 92.074 vots (28,93%); Vox, 35.649 vots (11,2%); SALF, 17.010 vots (5,34%); Ara Repúbliques, 16.457 vots (5,17%); Sumar, 13.870 vots (4,35%), i Podem, 9.998 vots (3,14%).

Bombona d'oxigen per a Marga Prohens a les portes de l'aniversari de la seva investidura. Les protestes per l'habitatge i la llengua i contra la saturació no han alterat, de moment, la tendència a l'alça del PP a la primera prova dels populars a les urnes des del 23-J. Les eleccions europees han donat la primera posició al PP en aquest territori, que ha obtingut el 35,78% del vot davant el 21,2% de les darreres europees del 2019, i fins i tot ha superat lleugerament el percentatge de les autonòmiques, en què els populars varen obtenir el 35,83% dels sufragis. En total els populars han obtingut 113.896 vots, 25.464 més que fa cinc anys, i han estat primers a Mallorca, Menorca i Eivissa. A l'altra banda, el PSOE es manté en segona posició amb el 28,93% del vot, una xifra lleugerament inferior que a les europees del 2019 (amb 92.074 vots, en perden 30.458), encara que els socialistes recuperen percentatge de vot amb relació a les autonòmiques del juliol, en què varen quedar en el 26,5% dels sufragis, i són la força més votada a Formentera.

Que la participació en les eleccions europees sigui baixa no és excepcional, i de fet la dels comicis d’aquest diumenge ha sigut del 43,5% a Catalunya. És la tercera més baixa de la història a Catalunya, i 17,4 punts menys que la participació del 2019, quan van coincidir amb les eleccions municipals, i 4 punts per sota del 2014.

La participació registrada a les eleccions europees a les Balears a les 18.00 hores és del 30,2%, 11,83 punts menys que a les darreres eleccions del 2019, quan la participació a les 18.00 hores a les Balears va ser del 42,03%.

S’ha convertit en un lloc comú afirmar que la gent està cansada d’anar a votar. Fixa’t, a Catalunya hem tingut quatre eleccions en un any. Pobrets, quin cansament. Doncs no, quin paternalisme, com si passar un moment pel col·legi electoral fos igual que anar a la mina o a fregar escales. I quin perill, perquè tots sabem que n'hi ha alguns per als quals no caldria que anéssim a votar mai més. I quina contradicció amb la mare de totes les consignes de la modernitat: empodereu-vos! I justament el dia que tenim el poder de decidir qui volem que governi i faci les lleis en el nostre nom, ens quedem casa, en un gest de societat tipa.

Aquest diumenge és el dia fort de les eleccions al Parlament Europeu, que definiran la composició de la cambra legislativa de la Unió Europea per als pròxims cinc anys. En aquest article t'expliquem l'essencial d'aquesta jornada electoral.

La participació a les eleccions europees s'ha situat en el 22,8% a les Balears fins a les 14.00 hores i ha registrat una caiguda de 6,45 punts respecte dels anteriors comicis europeus de 2019, en els quals la participació fins a la mateixa hora va ser del 29,27%, segons les dades disponibles a la web desenvolupada pel Govern.