L'acord del PP i Vox per validar aquest dimarts el Decret llei d'habitatge s'ha basat principalment en la concessió per part de l'Executiu de les aspiracions de la ultradreta de poder construir més en sòl rústic. Aquesta és la fórmula que Vox havia estat reclamant i que varen verbalitzar ja fa una sèrie de setmanes mitjançant una proposta molt concreta: fer servir les conegudes com a Àrees de Transició (AT) que apareixen com a concepte a diferents plans territorials insulars. Aquesta fórmula planteja molts dubtes als tècnics que sigui viable.

Aquest dijous el Consell de Mallorca ha fet la primera passa per expropiar el castell d'Alaró amb la intenció de crear-hi un equipament d'interpretació històrica, arqueològica i paisatgística. Ho fa gràcies a la modificació del Pla Territorial Insular de Mallorca (PTIM), que inclou una disposició addicional que permet l'expropiació d'aquest monument d'acord amb les lleis d'Ordenació Territorial i de Patrimoni Històric de les Balears.

El Pla Territorial de Mallorca (PTI) va preveure un enorme creixement urbanístic en la seva primera versió, que data del 2004, xifrant en prop de 1.500 hectàrees el consum de nou territori. D'aquestes, la meitat varen ser desclassificades i l'altra meitat encara queda "viva", això després de dues revisions de la norma que marca l'urbanisme a la major de les Balears. En concret, a Mallorca encara es podran consumir 637 hectàrees per desenvolupar nous sòls urbanitzables amb els quals acollir el gran increment de pressió humana que es preveu i que confirma l'Institut Nacional d'Estadística (INE). En les seves prediccions, l'organisme estatal calcula que les Illes s'acostaran al milió i mig d'habitants el 2040.

La Comissió Balear de Medi Ambient ha emès un informe favorable sobre a la tercera modificació del Pla Territorial de Mallorca (PTI). Així i tot, ha recordat al Consell que no pot aprovar la concessió de noves places hoteleres i de lloguer turístic en les zones turístiques madures: Platja de Palma, Palmanova, Magaluf, Santa Ponça i l’Arenal de Llucmajor. Concretament, es redueix en 450 hectàrees el creixement urbanístic de l'illa previst per a la dècada vinent i es desclassificaran 700 hectàrees de sòl urbanitzable per convertir-les en sòl rústic.

El ple del Consell de Mallorca va aprovar inicialment el 29 de desembre la modificació del Pla Territorial (PTI). D’aquesta manera, el mapa de la distribució territorial quedava actualitzat després de 18 anys –el darrer PTI és del 2004. Un dels punts clau és el límit de creixement que s’imposa als municipis, d’un 30% manco respecte del que s’havia previst fins ara. I també la recuperació de 700 hectàrees urbanitzables reconvertides en sòl rústic. Precisament aquests dos punts són els que han generat més al·legacions per part dels municipis, alguns dels quals temen que el nou PTI interrompi les seves projeccions. En concret, el Consell ha rebut informes de 19 ajuntaments de l’illa. Aquest divendres s’ha tancat el procés per al·legar i els propers mesos la Conselleria insular de Territori estudiarà les peticions. La consellera Maria Antònia Garcias confia a aprovar la norma definitivament abans que acabi l’any. Assegura que han propiciat que hi hagi al·legacions i informes “per acabar d’ajustar el pla a les necessitats de cadascú”. 

Terraferida ha presentat un document amb 22 propostes de protecció del territori perquè siguin incorporades al Pla Territorial de Mallorca (PTIM). En una nota recorda que gairebé un 10% de la superfície de l'illa ja està urbanitzat i que els darrers seixanta anys s'ha multiplicat per set.

El PP al Consell de Mallorca ha presentat aquest dijous 24 al·legacions al Pla Territorial (PTI), ja que considera, entra altres coses, que "no ofereix cap solució al problema de manca d'habitatge" que hi ha a l'illa.

El Consell de Mallorca ha habilitat un nou visor de planejament urbanístic, que posa a la disposició dels ciutadans tots els documents vigents en la tercera modificació del Pla Territorial de Mallorca (PTI). Segons ha precisat aquest dilluns la institució en una nota de premsa, es tracta d'una eina que permet a qualsevol ciutadà accedir de manera telemàtica als arxius dels planejaments dels 52 municipis de l'illa.

El PSIB presentarà aquest mes de gener una moció a tots els ajuntaments de Mallorca per posar damunt la taula el debat sobre el nou Pla Territorial Insular (PTI) dissenyat pel Consell. De fet, el secretari tècnic de Territori, Eduardo Soriano, ha donat suport a la iniciativa.

Regular el nombre, la mida i la intensitat dels rètols publicitaris lluminosos dels centres històrics de pobles i ciutats; prohibir-ne la instal·lació damunt d'edificis i que l'enllumenat de poliesportius i aparcaments sigui més eficient i sempre enfoqui a terra. Aquestes són només algunes de les mesures que inclou la modificació del Pla Territorial Insular, aprovada inicialment dijous en el ple del Consell de Mallorca. L'equip liderat per la consellera insular de Territori, Maria Antònia Garcías, ha aprofitat la revisió del document per incorporar-hi restriccions que minvin la contaminació nocturna.

L'entitat ecologista Terraferida ha elogiat que la modificació del Pla Territorial Insular (PTI) de Mallorca reclassifiqui sòls urbans a rústic i rebaixi el creixement a un 3,2%. "Són dues passes positives", segons han reconegut els activistes en un comunicat.

El nou Pla Territorial de Mallorca (PTI) estableix un increment màxim de població de 140.000 persones, entre residents i turistes, en la propera dècada, tot i que amb la incertesa de l'esdevenir econòmic del qual depèn la variable demogràfica. Igualment, el document estableix 1.600.000 persones com la capacitat màxima de càrrega a l'illa en un mateix moment, xifra que la institució insular no vol superar. El document també fa comptes recuperar 700 hectàrees de territori, la major part a Palma i Llucmajor, i redueix la capacitat de creixement dels municipis un 30% respecte del que s'havia previst fins ara. Així ho aprovarà el ple insular el 29 de desembre perquè entri en vigor l'1 de gener.

El Consell de Mallorca reduirà amb 450 hectàrees el creixement urbanístic de Mallorca previst per a la pròxima dècada i en desclassificarà 700 de sòl urbanitzable per convertir-les en sòl rústic. Aquestes són les modificacions del Pla Territorial Insular (PTI) que ha fet el Departament de Territori i que s'aprovaran en el pròxim ple insular del 29 de desembre perquè entrin en vigor l'1 de gener.

El Consell de Mallorca ha decidit canviar completament les regles que han determinat com han de créixer urbanísticament els municipis des del 2004, quan el PP i UM varen aprovar el Pla Territorial Insular (PTI), encara vigent. L'equip liderat per la consellera socialista Maria Antònia Garcías farà pública una modificació de la normativa que preveu eliminar les àrees de Transició i Creixement (AT-C), les que defineixen on ha de créixer qualsevol nucli urbà abans de poder fer-ho a cap altre lloc. Ara els ajuntaments ja no hauran de fer els plantejaments urbans basant-se en les zones prioritàries que es varen definir ara fa 17 anys i podran decidir a quina part del voltant del poble prefereixen créixer. Això sí, dins uns límits: ho hauran de fer al voltant dels nuclis urbans i restringits pels nous criteris paisatgístics i ambientals que imposarà el Consell.

El PP modificarà el Pla Territorial de Mallorca (PTM) amb l'objectiu d'"adaptar-lo a les necessitats urbanístiques dels municipis", segons ha anunciat el candidat popular a la presidència del Consell, Llorenç Galmés.

L'aprovació per majoria simple (PSOE i El Pi) de l'esmena de deficiències de les Normes Subsidiàries (NS) d'Artà per adaptar-les al Pla Territorial de Mallorca (PTM), en el tram de terreny del Molí d'en Regalat no afectat per la darrera sentència de l'Audiència Nacional, que permetria, segons socialistes i regionalistes, construir sis xalets a la zona, s'ha pres de manera irregular a parer del tercer soci de govern (Alternativa per Artà) i el GOB.

El Pla Territorial de Mallorca es va aprovar el desembre de 2004 i dotze anys després el Consell de Mallorca ha anunciat la intenció de revisar-lo parcialment. Els representants polítics, els tècnics municipals i els professionals de l’arquitectura i la construcció de la comarca s’han reunit a Manacor per aportar propostes a la revisió del Pla Territorial de Mallorca en el marc del procés de participació que ha impulsat el Consell. "Aquesta revisió, una vegada aprovada, pot tenir repercussions en el territori i en l’urbanisme del municipi, sobretot en sòl rústic; per això, crec que és important que des de Manacor puguem tenir clares les directrius que marcarà el nou Pla Territorial de Mallorca i així des de l’Ajuntament poder proposar millores", han manifestat fonts del departament municipal d’Urbanisme.

El Consell no augmentarà el sòl urbà ni urbanitzable en el nou Pla Territorial de Mallorca (PTM) perquè amb el que hi ha "és suficient" per assumir el creixement poblacional previst per a la propera dècada. Tot i que no es considera reduir-lo, la consellera insular de Territori, Mercedes Garrido, ha afirmat aquest dijous que s'estan estudiant mesures per evitar la saturació de Palma.

El projecte d'urbanització a Cala Tuent (Escorca) aprovat a finals dels anys 70 encara coeja als tribunals. El Consell de Mallorca ja ha decidit recórrer al Tribunal Suprem contra la sentència que condemna, en segona instància, la institució a indemnitzar amb 10,7 milions d'euros els propietaris de les dues parcel·les on es preveia la construcció d'un hotel i fins a 260 habitatges unifamiliars a primera línia de mar.