La combinació de carn, sucre i fruita va ser durant segles una de les característiques més distintives de la cuina medieval. Lluny d’entendre el dolç i el salat com dos mons separats, els cuiners cercaven l’harmonia entre els diferents sabors. La cuina andalusina havia desenvolupat un ampli repertori de plats on la carn es combinava amb fruites, fruits secs i espècies aromàtiques, una influència que deixà una profunda empremta en els territoris de la Corona d’Aragó. Al mateix temps, els grans receptaris medievals catalans, com el Llibre de Sent Soví (del segle XIV) i el Llibre del Coch, de Robert de Nola (1520), recullen nombroses preparacions en què l’ús del sucre i de la fruita és habitual, especialment en plats de caça, aviram i vedella.

La tinta fou una invenció decisiva en la història humana perquè ens permeté fixar i transmetre el coneixement amb facilitat, de manera permanent i senzilla. La paraula ‘tinta’ és un terme molt ampli que inclou qualsevol líquid o pasta pigmentada utilitzada per escriure, dibuixar o imprimir i que prové del llatí tincta, que significa ‘tenyida’.

Damm ha anunciat que, després del tancament de la fàbrica d'Agama a Palma, farà tot el Laccao a Catalunya, però en mantindrà la recepta tradicional. A més, l'empresa també ha assegurat que no hi haurà cap mena de canvi pel que fa a la quantitat de producció d'aquesta beguda tradicional de les Illes Balears, ni tampoc en la comercialització, ni la distribució, simplement, l'únic canvi és que, a partir d'ara, Laccao, un dels productes estrella de la indústria illenca, serà un producte 100% català.

Pugen els quatre a l’escenari. Primer Cristian Tur i Pere Serra Gallet comencen a sonar el tambor i la flaüta; després, Genoveva Tur fa un uc, mentrestant, Maria José Cardona agafa un corn, el brula i anuncia: “Hi ha gerret!”. Fins aquí, tot normal (relativament normal, perquè, de gerret, jo no en vaig veure). Llavors, Maria José Cardona pitja un botó en una consola que té al davant i comença a sonar una base electrònica. I s’ha acabat la normalitat.

L'època dels calçots ja ha començat i, a diferència del que passava fa anys a Mallorca, actualment és difícil no trobar cada cap de setmana algun grup d'amics, coneguts o familiars que es reuneixen al voltant del foc per fer calçots amb botifarres i fer-se seva aquesta tradició i recepta catalana que té la salsa romesco com a actor secundari estrella. Aquest plat tradicional de la cuina catalana va arribar a l'illa als restaurants, però ja forma part de la vida quotidiana dels illencs durant els primers mesos de l'any.

La carta de presentació de Júlia Colom (Valldemossa, 1997) com a artista es podria resumir (moltíssim) així: amb formació de jazz, combina el seu amor per la música d'origen popular mallorquí amb els sons urbans actuals. La seva producció camina entre passatges ancestrals i la música contemporània. I no només no es perd, sinó que agafa qui l'escolta de la mà amb fermesa i evocació. Aquest divendres, la mallorquina toca per primera vegada a l'illa el seu àlbum Miramar (La Castanya, 2023) a les 21 h al teatre Principal d'Inca. A més, acaba de publicar Miramar Live. Hem aprofitat l'ocasió per tenir una xerrada amb ella.