El Govern ha aprovat aquest divendres el decret llei per destinar 160,75 milions d'euros a pal·liar els efectes econòmics que la guerra a l'Iran té per a les Balears. Una mesura que complementa les que ja ha aprovat el govern espanyol i que representaran 70 milions d'euros més per a les Illes. De les deduccions fiscals per als hipotecats fins a les subvencions als sectors afectats, el vicepresident primer i conseller d'Economia, Antoni Costa, ha explicat en què es destinaran aquests recursos.

Després de mantenir trobades amb els sectors afectats per la pujada de preus a conseqüència de la guerra a l'Iran, el Govern crida ara l'oposició. El vicepresident primer i conseller d'Economia, Hisenda i Innovació, Antoni Costa, ha explicat que aquest dimecres es reunirà amb els partits amb representació parlamentària per escoltar les seves propostes per pal·liar els efectes econòmics de la guerra i, si pot, incorporar-les als plans de l'Executiu.

Dues setmanes després de l'inici de la guerra d'Israel i els Estats Units (EUA) contra l'Iran, el final és incert. Malgrat que el Govern continua advocant per una resolució ràpida del conflicte, aquesta setmana ha començat una sèrie de reunions amb els sectors que es podrien veure més implicats per l'increment de preus que acompanya la guerra. Encara no hi ha prou dades oficials per estimar la magnitud de l'impacte. Amb tot, ara per ara tot apunta a un increment del combustible que fa un efecte papallona damunt múltiples factors: des del transport (amb l'agreujant de la insularitat) fins a la cistella de la compra, passant per l'agricultura, els viatges i la mobilitat.

La paraula 'Carib' s'ha sentit en reiterades ocasions aquest dimarts en la sessió de control al Parlament, en què l'esquerra ha criticat l'absència de la presidenta, Marga Prohens, de viatge oficial per la República Dominicana i Puerto Rico. Especialment, ha insistit Iago Negueruela (PSIB), davant l'escalada de preus provocada per la guerra a l'Orient Mitjà. Després de reunir-se amb representants de diferents sectors, el Govern no ha concretat encara cap mesura per fer-hi front i el vicepresident primer, Antoni Costa, ha demanat més temps.

El Govern prepara un "ampli" conjunt de mesures davant els efectes negatius de la guerra a l'Orient Mitjà en l'economia de les Illes. Però no les aplicarà fins que la Unió Europea (UE) i el govern espanyol no hagin posat en marxa les seves. Així ho ha explicat el vicepresident primer i conseller d'Economia i Hisenda, Antoni Costa, en declaracions recollides per EFE després de reunir-se amb empresaris i representants sindicals per analitzar l'impacte econòmic del conflicte a l'Iran.

El vicepresident primer i portaveu del Govern, Antoni Costa, ha desitjat la resolució "com més aviat millor" de la guerra a l'Orient Mitjà, i també que "el règim dels aiatol·làs caigui". "No es podia mirar cap a una altra banda", ha dit sobre l'atac d'Israel i els Estats Units (EUA) a l'Iran, i ha assegurat que "el feminisme és més que el 8-M", a més d'insistir que el règim iranià ataca els drets de les dones. També ha carregat contra el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, pel seu 'No a la guerra'. "Intenta confrontar amb Donald Trump per una qüestió purament electoral", ha lamentat: "Ningú ha demanat a Espanya que vagi a cap guerra".

La porrerenca Maria Bel Sorell Pou viu a Dubai, a Meydan, des de fa un any. Allà fa feina i té intenció de quedar-hi tot i l'inici del conflicte bèl·lic a l'Orient Mitjà. "Tenc un passatge per venir a Porreres per Pasqua i després de festes tornar a Dubai, si la guerra m'ho permet, clar", diu en un missatge que transmet la tranquil·litat amb què ha viscut aquests dies d'incertesa internacional.

L'Orient Mitjà està al caire d'una guerra total. L'atac a Beirut que va matar el número tres de Hezbollah, Fuad Shukr, i després l'assassinat a Teheran del líder polític de Hamàs, Ismail Haniyeh, han dut Tel-Aviv a un atzucac. Dues de les potències armades més fortes de l'Orient Mitjà, una d'estatal (el cos de la Guàrdia Revolucionària iraniana) i una altra de no estatal (la milícia xiïta libanesa Hezbollah) han promès venjar les morts d'aquests dos alts dirigents amb una resposta “calculada” i “en el moment precís”, cosa que ha deixat la regió en una situació de total incertesa. La diplomàcia internacional ha cridat a la calma les parts per evitar una escalada, les conseqüències de la qual tindran efecte més enllà de la regió.

A Beirut es respira tensió. La capital del Líban està quedant pràcticament buida, com a mínim de les persones que en poden fugir. Fa dies que les ambaixades estan demanant als seus nacionals que resideixen al país que marxin com més aviat millor –mentre encara quedin alguns vols comercials disponibles–. A l'aeroport Rafic Hariri aquests dies no es veuen llargues cues, ja que la majoria de companyies aèries han cancel·lat els seus vols cap a i des de Beirut. L'última a suspendre els seus serveis ha estat la companyia de baix cost d'Air France, Transavia, en previsió que Israel anticipi la seva resposta i bombardegi l'aeroport. Les dues úniques companyies que encara volen a Beirut són les turques i la companyia estatal grega. Molts estrangers busquen desesperats un vol que els tregui de Beirut, i el govern dels Estats Units i les Nacions Unides han ofert als seus empleats i les seves famílies vols de repatriació a Istanbul.

L'Iran celebrarà la segona volta de les eleccions presidencials el 5 de juliol, després que cap dels candidats hagi aconseguit superar el 50% dels suports. La sorpresa dels comicis ha sigut que un dels dos presidenciables que ha passat a la segona volta és el reformista Masoud Pezenshkian, que ha quedat primer amb un 42,4% dels suports, i que s'enfrontarà a l'ultraconservador Saeed Jalili, que n'ha obtingut un 38,6%.

Un aterratge suau depèn de la perícia del pilot, la qualitat de l’avió i les turbulències. Hi ha pilots com Chesley Sully Sullenberger, que va fer un amaratge al riu Hudson després que unes aus bloquegessin els motors de l’avió fa quinze anys. Sembla que Jerome Powell, el president de la Reserva Federal (la Fed per als amics), està aconseguint fer un aterratge suau de l’economia dels EUA controlant la inflació sense provocar una recessió. Ell mateix va dir, a mitjans del 2022, que hi havia camins plausibles per obtenir un aterratge suau (soft) o “més o menys suau” (soft-ish), amb el que volia dir "una mica accidentat". Alan Blinder, vicepresident de la Fed del 1994 al 1996, era optimista sobre aquesta possibilitat, mentre que l’exsecretari del Tresor Larry Summers n'era pessimista.

El Patronat de la Fundació Mallorca Turisme ha aprovat aquest dilluns en el Consell Assessor el Pla 2024, que emmarca el conjunt d'accions de promoció turística que farà el Consell de Mallorca al llarg del 2024, entre les quals destaca la promoció turística de l'illa en els mercats americà, asiàtic i de l'Orient Mitjà. Segons ha informat la institució insular en una nota de premsa, el focus principal del Pla és desenvolupar la definició de l'enfocament del turisme a Mallorca a través del Compromís per a un turisme responsable, el nou full de ruta que emmarca la gestió turística per als pròxims anys i que involucra tots els elements de la cadena de valor turística, que inclou també els residents i els turistes.