Sorpresa i decepció davant la convocatòria d’eleccions anticipades després que els partits hagin estat incapaços d’arribar a un acord per als pressupostos de la Generalitat. Sorpresa i decepció perquè el llistat de projectes, iniciatives i normatives de l’àmbit social que decauen, o que quedaran paralitzades durant mesos, és enorme. Sabem que les decisions polítiques afecten el conjunt de la ciutadania, però anar a les urnes al maig és una pèssima notícia sobretot per a les persones en situació de vulnerabilitat i les entitats socials que les acompanyen i els donen suport, gairebé dos milions de persones a tot Catalunya. Una vegada més, la inestabilitat política impactarà directament en qui menys ho mereix, una part de la població que necessita respostes polítiques decidides i fermes per sortir de la pobresa, l’exclusió i la desigualtat i que està cansada d’esperar.

Hi ha uns versos del poema “Esperant els bàrbars”, de Kavafis, que diuen així: “De què ve al Senat aquesta inacció? / Per què seuen els senadors i no legislen? / És que els bàrbars arribaran avui. / Per què han de fer lleis ja els senadors? / Les dictaran els bàrbars quan vindran”. Són versos coneguts, i temibles: aplicables a moltes situacions de la vida, parlen també de què succeeix quan els governants de la cosa pública no fan la seva feina, o la fan malament. Succeeix que faciliten l'arribada dels bàrbars, la puixança dels enemics dels ciutadans, mentre ells perden el temps en absurdes bregues de poder.

Cap partit està en condicions de proclamar-se beneficiari principal i molt menys a títol únic de la decisió del president Aragonès de convocar eleccions anticipades. Ni Esquerra, que tenia la paella de la convocatòria pel mànec, ni el PSC d’Illa, guanyador a les últimes enquestes, ni Junts, que ja ha tret la bandera del plebiscit Puigdemont, el polític de qui parlaran més tots els mitjans de Catalunya i de Madrid, sigui o no sigui candidat. Tots tres tenen actius i passius, que van de l’atractiu del cap de cartell al balanç de la legislatura, passant pels incompliments de les promeses electorals del 2021 i les contradiccions acumulades.

566 milions d'euros. Un 1,7% del pressupost total de la Generalitat previst per al 2024 i pendent d'aprovació parlamentària. Aquests són els números que ha presentat aquest dilluns la consellera de Cultura, Natàlia Garriga. Es tracta de l'import més alt de la història del departament de Cultura: 264 milions més que el 2021, 181 més que el 2022 i 89 més que el 2023. "I no ens aturarem fins a arribar al 2% al final de la legislatura, tal com ens vam comprometre el primer cop que vam comparèixer en seu parlamentària", ha dit Garriga. Perquè aquests 566 milions es facin realitat caldrà que el Parlament aprovi els pressupostos de la Generalitat que el Govern, d'ERC, ha pactat amb el PSC, i que no podran tirar endavant si no tenen el suport (o l'abstenció) dels comuns.

El PP ha aconseguit el suport de Vox pels pressupostos després d'una dura negociació. Però, en paral·lel, el diputat de Sa Unió per Formentera, Llorenç Córdoba, que en les darreres setmanes va anunciar que es plantejava deixar de ser soci estable del PP, i fins i tot es va canviar de seient al ple, ha tornat al pacte. Dilluns va anunciar que també votaria a favor dels comptes, sense aclarir què l'ha fet canviar de posició. En el debat de la partida de la Conselleria d'Economia i Hisenda, i davant les preguntes de l'oposició, el parlamentari ha negat haver obtingut beneficis personals a canvi del seu 'sí' als pressupostos: "Aquest diputat no ha demanat ni rebrà res més del que està previst al reglament d'aquest Parlament".

CCOO, UGT i CAEB han criticat aquest dilluns l'eliminació de les ajudes a patronals i sindicals dels pressupostos del Govern per al 2024, després que el PP i Vox hagin arribat a un acord per tirar-los endavant. CCOO i UGT han fet públic un comunicat conjunt en què lamenten que Prohens "hagi cedit al xantatge de Vox". Ambdós sindicats han manifestat que "suprimir aquesta subvenció per part de Vox respon a l'intent de criminalitzar, per part de la ultradreta, l'acció que exerceixen els sindicats de classe".

L'Ajuntament de Maó ha presentat un pressupost per al 2024 de 45,3 milions d'euros, 4 milions d'euros més que en l'actual exercici. Es caracteritza per fomentar l'activitat econòmica, millorar la gestió de recursos naturals i la millora de l'atenció social de la ciutadania. Els comptes preveuen una gran inversió en l'educació gratuïta 0-3, a la qual el Consistori destinarà 609.756 euros, a més de la dotació rebuda per part del Govern balear i del Consell.

Les Illes Balears ingressaran 3,982 milions d'euros d'entregues a compte i de la liquidació provisional del sistema de finançament de 2022, 18 milions més que els 3.964 pressupostats pel Govern per a 2024, amb un càlcul que el vicepresident i conseller d'Economia, Antoni Costa, ja va advertir que era conservador. La Conselleria ha informat d'aquesta dada després de la primera reunió del Consell de Política Fiscal i Financera amb el nou govern espanyol, que Costa ja va advertir que seria "de tràmit". "Es confirma que els pressupostos per a les Balears estaven fets amb màxima prudència en la previsió d'ingressos", ha dit el vicepresident des de Madrid. També s'han aprovat els objectius de dèficit per a les comunitats autònomes, del 0,1% el 2024 i del 0% el 2025 i 2026, una decisió que s'ha pres, segons ha assegurat el Govern, amb el vot contrari de la majoria de les comunitats.

El Consell de Menorca ha presentat aquest dilluns un pressupost rècord de 162,5 milions d'euros per al 2024, xifra que representa un 14% més que el d'aquest exercici. El president de la institució, Adolfo Vilafranca, ha destacat el compromís de l'equip de govern per la sostenibilitat. "Els pressupostos volen ajudar-nos a combinar la preservació del territori amb el desenvolupament econòmic, social, cultural i mediambiental de l'illa, un equilibri que volem potenciar per avançar en el benestar social que requereixen els menorquins", remarca.

El ple del Consell de Mallorca ha aprovat aquest dijous inicialment els pressupostos del 2024 amb 17 vots a favor, del PP i Vox; 12 en contra, del PSIB i MÉS per Mallorca, i 2 abstencions, d'El Pi. Abans s'havien rebutjat les esmenes a la totalitat presentades pel PSIB i MÉS per Mallorca, mentre que El Pi ha retirat la seva, ja que s'han aprovat nou de les esmenes parcials que havia presentat.

El Partit Popular ha aconseguit tirar endavant els pressupostos de l'Ajuntament de Palma per al 2024 gràcies al suport del seu soci, Vox, i amb tota l'oposició en contra. Els comptes de l'any que ve només incorporen una de les més de 100 esmenes presentades pel bloc de l'esquerra, la referent als 8.000 euros de subvenció del festival d'arquitectura Open House de Palma. Tot i que l'equip de govern ha presumit d'aprovar una proposta de l'oposició, l'equip de govern ja tenia previst recuperar aquesta partida abans que el PSOE i MÉS fessin l'esmena.

El PP i Vox han fet valer aquest dimarts la seva majoria parlamentària (32 vots) per tombar les esmenes a la totalitat als pressupostos que havien presentat el PSIB, MÉS per Mallorca, Més per Menorca i Unides Podem. El vicepresident i conseller d'Economia i Hisenda, Antoni Costa, ha defensat els comptes i les rebaixes fiscals que comporten. "Es podien davallar els imposts", ha dit, sense "l'arribada de l'apocalipsi de les retallades" que pronosticava l'esquerra. Els pressupostos continuen la tramitació parlamentària i el debat de la totalitat tindrà lloc previsiblement a final de desembre, perquè entrin en vigor el proper 1 de gener.

Oposició i soci de govern. Aquests són els papers que ha intentat jugar Vox aquest dilluns en la presentació de les seves esmenes als pressupostos de l'Ajuntament de Palma. Per una banda, han fet "balanç del pressupost", en el qual "alguna cosa hem tingut a veure", han assegurat, i han destacat les partides que han davallat o perdut pressupost, com les de llengua, memòria, LGTBI i feminisme. I, per altra banda, han presentat les seves propostes per modificar els pressupostos, que ja donen per fet que seran acceptades.

Mateix partit i soci de govern, però diferents polítiques i tarannà. La mateixa setmana que el Partit Popular de Jaime Martínez ha eliminat dels pressupostos de Cort les subvencions per a entitats LGTBI, el PP de Margalida Prohens ha optat per reforçar aquesta partida en els comptes del Govern. Així ho ha anunciat aquest dijous la consellera de Famílies i Afers Socials, Catalina Cirer, en la presentació dels comptes de la seva àrea, que inclouen 20.000 euros més per a les entitats que treballen amb el col·lectiu.

Dependència –amb una pujada del 7,5%– ha estat la direcció general que ha quedat més reforçada dels pressupostos de la Conselleria de Família i Afers Socials, encapçalada per Catalina Cirer. La consellera ha presentat els comptes de la seva cartera aquest dijous, que inclouen un lleuger increment respecte dels de 2023: el pressupost per al 2024 serà de 344 milions d'euros, 9,9 més que l'exercici anterior.

La Conselleria d'Habitatge, Territori i Mobilitat comptarà fins a 274 milions per al 2024. Així ho ha explicat davant la Comissió d'Hisenda i Pressupostos del Parlament de les Illes Balears, la consellera Marta Vidal qui ha aclarit que al pressupost inicial de 240 milions s'han d'afegir 24 milions del Factor d'Insularitat i 10 milions de l'Impost de Turisme Sostenible. Vidal ha incidit en el fet que tant les polítiques per facilitar l'accés a l'habitatge com la millora del transport públic són "prioritats" per al Govern, en concret, s'ha referit a l'increment del ritme inversor en la construcció d'habitatge de protecció pública i l'agilització de la gestió de les ajudes per al lloguer i per a la rehabilitació energètica d'habitatges, entre d'altres.