La informació revelada aquest cap de setmana per l'ARA Balears sobre la manca d'aigua a Palma per fer front als 20.000 pisos que ha autoritzat el Parlament en validar el Decret llei d'Habitatge ha fet reaccionar el GOB. L'entitat ecologista critica amb duresa aquesta norma, que amb el pretext de resoldre la manca de pisos per als ciutadans de l'illa, ha ignorat la situació dels recursos hídrics del municipi de Palma. "Ja vàrem advertir que habilitar aquest augment de construcció sense les tramitacions pertinents dels instruments urbanístics i, per tant, sense estudis d’impacte previs, pot derivar en problemes greus vinculats. Per exemple, pel que fa a la gestió i disponibilitat dels recursos hídrics", ha dit la portaveu ecologista Margalida Ramis.

Un centenar de persones s'han concentrat davant del Parlament per mostrar el rebuig al decret d'habitatge, que serà convalidat amb els vots del PP i Vox. Segons el GOB, les mesures previstes en el decret llei i les que s'hi inclouran –a proposta dels de Santiago Abascal– durant la tramitació com a projecte de llei suposaran un encariment de l'habitatge, una reducció de les zones verdes i grans beneficis per als promotors. "Es presenta com una gran eina per aconseguir sòl per fer habitatges assequibles, però és en realitat la major pilotada urbanística dels darrers 50 anys", ha apuntat l'entitat ecologista.

El Govern de Marga Prohens es va marcar l’objectiu de començar la legislatura abordant un dels majors problemes socials dels darrers anys: l’accés a l’habitatge. És per això que el Decret d’habitatge, que es va aprovar a principi d’octubre, es va convertir en la mesura estrella de l’Executiu entrant. Però sis mesos després de la seva entrada en vigor, constructors, promotors immobiliaris i representants dels ajuntaments admeten que la mesura amb prou feines ha tingut afectació en el sector i, de fet, s’està aplicant amb comptagotes. Segons el recompte provisional del Govern, només s’han autoritzat 20 habitatges mitjançant aquest decret, i es prepara una promoció de 12 habitatges de protecció pública a Alaior després que s’hagi desbloquejat l’ús d’una parcel·la mitjançant la nova norma.

L'Ajuntament de Palma ha concedit 13 llicències per reconvertir locals en habitatges, quatre de les quals avui mateix durant la Gerència d'Urbanisme del Consistori. D'aquestes, dues es van sol·licitar i van ser denegades el 2021.

Els arquitectes de les Balears consideren que el decret llei del Govern, que ja ha validat el Parlament, genera confusió i contribueix al mal costum de fer excepcions constants a les normes urbanístiques. En aquest cas, a més, opinen que provocarà la legalització de locals i altres espais que no tenen condició d'habitatge, però ja són al mercat utilitzats com a llars de manera irregular. Per tant, asseguren que en comptes de posar nous habitatges al mercat, es fomentarà que s'especuli amb els irregulars i, a més, no els queda clar com es podrà controlar el preu limitat que preveu la normativa per als nous pisos i cases fruit d'aquesta norma. Així ho explica el Col·legi Oficial d'Arquitectes (COAIB) a les seves al·legacions a la nova normativa, registrades la setmana passada al Parlament de les Illes Balears i a les quals l'ARA Balears ha tingut accés.

El 60% dels 12 municipis que ja s'han pronunciat sobre el Decret llei d'habitatge (6/2023, de 2 d’octubre) n'ha decidit la suspensió, si bé només la meitat ho ha fet en el sentit de rebutjar-ne completament la implantació. L'altra meitat ha decretat aquesta mesura per poder estudiar en profunditat quina part de la normativa aplica i quina no. La resta, el 40% d'aquests, han decidit que sí que consideren útil per al municipi el decret llei, ara ja convalidat pel Parlament.

L'Ajuntament de Manacor ha obert un procés de participació perquè la ciutadania pugui fer aportacions sobre com s'ha d'aplicar el Decret llei de mesures urgents en matèria d'habitatge aprovat pel Govern. El Consistori ha recordat que en el ple de novembre es va acordar la suspensió de l'aplicació de quatre disposicions addicionals del decret. Concretament, rebutjaren permetre temporalment la reconversió de locals en habitatge, la modificació de la densitat d'habitatges i la facilitació de la divisió d'habitatges unifamiliars; el canvi d'ús i aprofitament de terrenys qualificats d'equipaments públics i privats per construir habitatges, i la possibilitat de fer actuacions per permetre créixer en altura en edificis existents.

L'Ajuntament de Manacor ha acordat aquest dimarts suspendre l'aplicació de diverses disposicions addicionals del Decret llei 6/2023, de mesures urgents en matèria d'habitatge, aprovat el passat 3 d'octubre pel Govern de les Illes Balears. Així, el municipi es desmarca de la possibilitat de permetre temporalment facilitar la reconversió de locals existents en habitatges; de la modificació de la densitat d'habitatges i la facilitació de la divisió d'habitatges unifamiliars entre mitgeres; del canvi d'ús i aprofitament en terrenys qualificats d'equipaments públics i privats per construir habitatges; com també de la possibilitat de dur a terme actuacions per permetre créixer en altura edificis existents per construir-hi habitatges.