El 88% dels ajuntaments de les Balears incompleix la Llei de transparència que obliga les administracions (estatal, autonòmica i municipal) a publicar a les seves pàgines web tota aquella informació d'interès ciutadà. El 24% restant treu una nota inferior a 1 sobre 10.

La cultura ibera continua sent un gran misteri, ja que va desaparèixer sense deixar cap rastre escrit que puguem interpretar. La seva llengua va morir i no s’ha trobat cap text bilingüe que pugui documentar en què creien, el paper de les dones o si hi va haver una gran ciutat ibera a Barcelona. L’arqueologia, però, no deixa de donar noves pistes i la darrera recerca, en l’àmbit de les anàlisis d’isòtops, ajuda a entendre per què els ibers tallaven caps i els clavaven a les parets.

Els italians tenen la fama de fer les millors focaccies, però un estudi liderat per investigadors de la UAB i la Universitat La Sapienza de Roma situa el seu origen a l'altra banda del Mediterrani. Entre el 7000 i el 5000 aC, les primeres comunitats plenament agrícoles de la Mitja Lluna Fèrtil, al Pròxim Orient, cuinaven grans pans i focaccies de diferents sabors en safates especials, que els arqueòlegs han etiquetat com a husking trays.

La cultura ibera va desaparèixer sense deixar cap rastre escrit que puguem interpretar. Encara hi ha molts interrogants que fan que la recerca arqueològica i genètica esdevingui clau a l’hora d’aclarir qui era aquesta antiga civilització, que va ocupar el vessant mediterrani entre Andalusia i el Llenguadoc entre els segles VI i I aC. Un d'aquests enigmes és per què s'enterrava els infants al paviment de les llars. Hi havia certa controvèrsia, perquè s'havia plantejat si eren infanticidis, sacrificis, com es pot interpretar en alguns textos grecs i romans, o simplement es considerava que devia existir una edat mínima per tenir dret a ser cremat a la necròpolis.

No és cap secret que la pesta negra va assolar Europa a l'Edat Mitjana i que també va arribar a Catalunya. El maig de l'any passat es van analitzar les restes òssies de la necròpolis de Cal Pa i Figues, de Vilafranca del Penedès, i el laboratori d'ADN de la Unitat d'Antropologia Biològica de la UAB va localitzar el rastre del bacil culpable de milions de morts arreu del món: el Yersinia pestis. Era la primera vegada que un laboratori català feia aquesta anàlisi i el detectava.

Compartint i cooperant, sense emmagatzemar grans quantitats d'excedents ni concentrant la riquesa en mans d'uns pocs. Així es va aconseguir l'esplendor al sud de la península Ibèrica fa entre 5.100 i 4.200 anys, segons un estudi del Departament de Prehistòria de la UAB que s'ha publicat al Journal of World Prehistory. "Hi havia una gran diversitat de recursos i tasques en gairebé tots els assentaments, independentment de la grandària o de si eren o no fortificats", detalla Roberto Risch, autor de la investigació, juntament amb Marina Eguílez i Selina Delgado-Raack. "No hi ha concentracions de riquesa i recursos en tallers o palaus, sinó que tots tenen el mateix. Sabem que compartien coneixements perquè trobem la mateixa tecnologia i les mateixes eines en diferents assentaments, des de Lisboa fins a Alacant", afegeix Risch.

"Joan B. Culla (Barcelona, 1952) és la persona a qui més càrrecs han ofert, des de tots els àmbits polítics i institucions, però aquesta és una pàgina en blanc en el seu historial. Davant tants oferiments ha preservat la seva llibertat", assegura el professor Jordi Figuerola en la glossa que ha fet de Joan B. Culla, poc abans que el professor d'història moderna i contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) fes la seva última classe magistral a la Sala de Graus de la Facultat de Filosofia i Lletres. Culla, que va començar a fer classes quan acabava de fer 25 anys, el setembre del 1977, es jubila. Aquest dijous, després de 46 anys de magisteri a moltes generacions de periodistes i historiadors, ha volgut acomiadar-se parlant d'una de les seves passions, Israel, amb La qüestió de Palestina a l'ONU: el paper de les dues superpotències (1946-1948). A més de Culla, també posava fi a una llarga carrera com a professor Joan Serrallonga, que ha dit adeu amb La presència de Catalunya al cor, i ha parlat de l'exili català.

Aquest matí s'han conegut les dades del rànquing que cada any elabora la Fundación Conocimiento y Desarrollo (CYD) i que classifica 80 de les 86 universitats de l'Estat en funció d'una trentena de variables que tenen a veure amb l'ensenyament, la investigació, la transferència de coneixement i l'orientació internacional. Englobant totes les àrees analitzades, l'informe conclou que la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) és la millor de l'Estat, tal com ja ho va ser l'any passat, seguida de la Universitat de Navarra i la Carlos III de Madrid.

Gairebé vuit anys després de la seva aprovació, el grau de compliment de la Llei de transparència a les Balears és molt baix, ja que la majoria de les pàgines web corporatives dels ajuntaments de les Balears han tornat a suspendre en transparència, segons l'anàlisi de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) publicat aquest mes de maig.

Quasi el 85% dels ajuntaments de les Illes Balears no compleix els termes acordats en la Llei de transparència, que es va aprovar el 2015. Aquesta llei obliga els consistoris illencs a publicar a les seves pàgines web tota la informació d'interès per al ciutadà, i segons el darrer estudi de la UAB, només 11 dels 67 ajuntaments illencs ho fan.

La Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) s'ha blindat policialment aquest dijous al matí per evitar el boicot d'un acte organitzat per l'entitat unionista S'ha Acabat en què han participat dirigents de Ciutadans, el PP i Vox. Representants de les tres formacions s'han desplaçat al campus per "defensar la llibertat" i rebutjar els incidents del 6 d'octubre passat, quan desenes d'activistes estudiantils van impedir al col·lectiu desplegar una carpa informativa en defensa de l'escola en castellà. I, com ja és habitual a la Plaça Cívica, aquest dijous al matí hi ha tornat a haver moments de tensió quan un centenar d'estudiants han intentat impedir la celebració de l'acte. Un fort cordó policial dels antiavalots dels Mossos d'Esquadra ha impedit la topada entre els dos grups fent servir en alguns moments les porres contra els estudiants.

Aquests dies ha estat tristament notícia l’atac informàtic patit per la Universitat Autònoma de Barcelona, que ha inutilitzat tota la seva infraestructura informàtica. En el moment d’escriure aquestes línies, els serveis d’informàtica de la universitat treballen intensament per anar netejant de programari maliciós zones de la xarxa informàtica amb vista a poder-les posar de nou en funcionament. Encara no ha transcendit la naturalesa exacta de l’atac ni els danys que ha fet, tot i que sembla que hi ha tingut algun paper el programari maliciós de rescat, en anglès ransomware. Caldrà esperar que la situació es resolgui per saber com ha anat, però no és sobrer que els ciutadans coneguin més aquesta mena d’atacs.

Un atac informàtic ha deixat aquest dilluns els serveis interns de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) sense poder funcionar i ha obligat a suspendre algunes classes. Segons han explicat fonts de la UAB a l'ARA, l'origen de l'atac podria ser un ransomware o segrest digital, en què un programa restringeix l'accés a alguns arxius del sistema infectat i demana un rescat a canvi de treure aquesta restricció. Oficialment, però, els serveis informàtics de la UAB encara estan treballant per saber l'origen d'un dels atacs més greus que han patit i avisen que serà "complicat" saber qui hi ha al darrere. Tampoc se sap quan es podrà restablir el servei, però des de la universitat ja han avisat que durant tota la setmana "es treballarà sense fer servir ordinadors connectats a la xarxa", cosa que afectarà "tots els àmbits d'activitat: docència, recerca i administració".

El pol·len i els contagis de covid-19 tenen una relació directa. Un estudi a escala mundial publicat a la revista científica PNAS, en què ha participat l’Institut de Ciència i Tecnologia (ICTA) de la UAB aportant-hi dades de Catalunya, relaciona l’increment i la disminució de les concentracions de pol·len a l’aire amb l’increment i la disminució de les taxes d’infecció de SARS-CoV-2. Segons la investigació, els grans de pol·len poden afectar el sistema immunitari de les persones, i no només les que tenen una al·lèrgia respiratòria, fent que siguin més vulnerables a contagiar-se de covid-19. 

A punt d’entrar a la tercera fase de la desescalada, la detecció precoç del covid-19 serà primordial per evitar que el virus torni a propagar-se i s'acabin produint nous brots. Els que treballaran a primera línia en el control dels casos sospitosos seran els centres d’atenció primària. És per als seus equips sanitaris que el Centre de Visió per Computador de la UAB ha obtingut un nou mètode, que encara està en fase d’experimentació, per a la diagnosi i seguiment dels pacients amb covid-19 a través de l’anàlisi d’imatges de raigs X. Segons l’equip investigador, aquesta nova eina d'intel·ligència artificial és més precisa i aconsegueix una fiabilitat molt més alta que altres que s’aplicaven fins ara. "Amb aquest estudi el que hem detectat és que l'extracció d'informació de les imatges de raigs X amb visió per computador és possible per a la detecció prematura de la malaltia", assegura Aura Hernández, membre de l’equip que ha creat el nou mètode juntament amb Debora Gil, Carles Sánchez i Katerine Díaz.

L'aplicació a Catalunya del protocol contra la mutilació genital femenina, que es va crear el 2002, "és un fracàs". Així de contundent es mostra Adriana Kaplan, directora de la Fundació Wassu-UAB, que ha fet un estudi per analitzar com s'està aplicant aquest protocol que, sobre el paper, destaquen que "és molt bo". No obstant això, suspèn a l'hora de portar-lo a la pràctica. L'estudi posa de manifest que no s'estan seguint els passos previs de formació i prevenció i, directament, s'estan aplicant mesures punitives, cosa que consideren que està estigmatitzant les comunitats i vulnerant, diuen, drets humans.

Joan Manuel Tresserras (Rubí, 1955) i Enric Marín (Barcelona, 1955) són una espècie en perill d’extinció: la d’intel·lectual orgànic que ajuda, en aquest cas a ERC, a fixar un nou rumb des de la reflexió i l’anàlisi històrica. Publiquen Obertura republicana (Pòrtic) amb voluntat de ser la bíblia del republicanisme sobiranista d’esquerres.

Per primer cop s'ha detectat a Catalunya la presència d'una de les plantes aquàtiques invasores més amenaçadores del món. Es tracta de l''Alternanthera philoxeroides', que prolifera a la superfície de l'aigua i impedeix la penetració de la llum i l'intercanvi de gasos, de manera que afecta el creixement d'espècies autòctones i l'equilibri ecològic. Gràcies a la col·laboració d'experts en botànica de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) l'espècie s'ha localitzat a la conca del riu Mogent, a la Roca del Vallès, en un punt concret del riu. L'avís el va donar un professor del departament de biologia animal, biologia vegetal i ecologia de l'àrea de botànica de la UAB.

Per a la rectora de la UAB, Margarita Arboix, les escultures de Jaume Plensa "tenen ànima": "Et parlen, inspiren emocions i transmeten l'impuls de comunicar-te". Arboix ha parlat de l'obra de Plensa aquest dimarts a la cerimònia en què l'artista ha sigut investit doctor 'honoris causa' de la universitat. "L'obra de Plensa subverteix el concepte identitari del jo per convertir-lo en un nosaltres", ha subratlla Arboix. A més, l'ha definit com "un gran humanista".